Nous vídeos de la Secció de Ciència ja disponibles!

Recuperem els vídeos de les presentacions i col·loquis d’algunes de les activitats organitzades per la Secció de Ciència i Tecnologia durant els mesos d’abril i maig:

13/05/2014
Dins del cicle “Teràpies de Cinema”, en Carlos Tabernero (Centre d’Història de la Ciència, CEHIC) ens va oferir la xerrada “Dolor i gènere” i la presentació de la pel·lícula “Crits i murmuris” (Viskningar och rop) del genial director suec Ingmar Bergman.
http://ciencia.ateneubcn.org/2014/05/09/dimarts-13-ciencia-i-cinema/

8/05/2014
Dins del cicle “Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya” us vam oferir la xerrada “Els àtoms de Franco” a càrrec de Xavier Roqué (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
http://ciencia.ateneubcn.org/2014/05/03/els-atoms-de-franco-fisica-cultura-i-politica-a-espanya-sota-la-dictadura/

29/04/2014
Dins dels cicle “Teràpies de Cinema”, en Jorge Molero (CEHIC) ens va oferir la xerrada “Històries d’alteritat” i la presentació de la pel·lícula “Freaks (La parada dels monstres)” de Tod Browning.
http://ciencia.ateneubcn.org/2014/04/24/seguim-amb-mes-cinema-freaks/

3/04/2014
Dins del cicle “Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya” en José Pardo-Tomás (Institució Milà i Fontanals-CSIC) ens va oferir una xerrada sobre el catalanisme i les ciències naturals: “Per la Ciència i per la Pàtria”: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925”.
http://ciencia.ateneubcn.org/2014/04/12/ciencia-patria-nacionalisme-ciencies-naturals/

Esperem que en gaudiu!

Dimarts 13? Ciència i cinema, i deixeu-vos de supersticions!

Ingmar Bergman

A les seccions de Ciència i Cinema de l’Ateneu Barcelonès no hi ha qui ens pari… una setmana més us portem la millor ciència i el millor cinema, obert a tothom i gratuït! Què més podeu demanar?

Dimarts 13 de maig a les 19h, teniu una nova cita amb el cicle “Teràpies de Cinema“.

Us conviden a gaudir de la xerrada “Dolor i gènere” a càrrec de Carlos Tabernero (CEHIC), i de la pel·lícula “Crits i murmuris” (Viskningar och rop) del genial director suec Ingmar Bergman.

La película “Viskningar och rop” (Ingmar Bergman, 1972), explora l’experiència de la malaltia i del dolor per part d’una dona amb un càncer d’úter en fase terminal i de les persones que estan al seu costat (les seves germanes i la seva cançó de bressol). La mirada de Bergman se centra, a través d’una indagació minuciosa en les experiències personals més recòndites, en el paper de diversos determinismes socioculturals, les mitologies i rituals associats i els processos d’atorgament i validació de l’autoritat (també metge-científica i fonamentalment en clau de gènere) en la construcció de les relacions humanes.

Fitxa de la pel·lícula:


Viskningar och rop (Crits i murmuris)
Director: Ingmar Bergman
(Suècia, 1972, 91 min, VOS en Castellà)

Activitat gratuïta i oberta a tothom. No cal ser soci de l’Ateneu per gaudir de l’actualitat científica i del bon cinema.

ACTUALITZACIÓ!

A continuació, recuperem la presentació de “Viskningar och rop” per si no hi vau poder assistir o voleu tornar-ne a gaudir.

 
Coordinadors del cicle “Teràpies de Cinema”: Carlos Tabernero i Fernando Vidal (CEHIC-UAB); i Michele Catanzaro (ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia) i Francesc Solà (Secció de Cinema) de l’Ateneu Barcelonès.

Els àtoms de Franco: física, cultura i política a Espanya sota la dictadura

Preneu nota d’aquesta data: dijous 8 de maig a les 19,30h, sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

Us convidem a una nova sessió del cicle “Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya” amb la xerrada “Els àtoms de Franco” a càrrec de Xavier Roqué, del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A l’ombra d’Hiroshima, l’Espanya franquista impulsà un programa nuclear els efectes del qual són encara ben visibles al paisatge i la política energètica del país. Quin paper van jugar els àtoms en la consolidació de la dictadura? En aquesta conferència examinarem alguns elements poc coneguts de la relació entre la ciència i el franquisme, com la difusió d’una cultura atòmica, o la col·laboració entre científics, militars i alts càrrecs de l’administració en un projecte tecnocientífic de volada en plena autarquia.

ACTUALITZACIÓ!

A continuació, recuperem la presentació de “Els àtoms de Franco: física, cultura i política a Espanya sota la dictadura” per si no hi vau poder assistir o voleu tornar-ne a gaudir.

 
Cicle coordinat per Oliver Hochadel, científic de la Institució Milà i Fontanals-CSIC, i Michele Catanzaro, ponent de la secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Seguim amb més cinema: Freaks!

Si us vau perdre la primera sessió del cicle “Teràpies de cinema“, el proper dimarts 29 d’abril teniu una nova oportunitat de gaudir del cinema a l’Ateneu Barcelonès.

El professor Jorge Molero, del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), ens oferirà la xerrada “Històries d’alteritat” que anirà seguida de la projecció de la pel·lícula “Freaks (La parada dels monstres)” de Tod Browning (1932, VOS Castellà).

Freaks (Tod Browning, 1932) ens ofereix la possibilitat d’examinar la nostra percepció sobre “el que som”, en contraposició al que “els altres són”, o en aquest cas, “el que els monstres són”. Freaks és una pel·lícula sense concessions que qüestiona les bases socio-culturals (i per tant, també les explicacions científico-mèdiques) de l’exclusió. La proposta de Browning en aquest gran clàssic de la història del cinema no deixa indiferent a ningú.

Dimarts 29 d’abril a les 19:00h, Sala Oriol Bohigas“Històries d’alteritat” amb Jorge Molero i la pel·lícula “Freaks (La parada dels monstres)” del director Tod Browning (Estats Units, 1932, 64 min, VOS Castellà).

ACTUALITZACIÓ!

A continuació, recuperem la presentació del film “Freaks (La parada dels monstres)” per si no hi vau poder assistir o voleu tornar-ne a gaudir.

 
Cicle organitzat conjuntament amb la secció de Cinema, i amb la col·laboració del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la UAB. Entrada gratuïta. Aforament limitat.

“Per la Ciència i per la Pàtria”: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925

El passat 3 d’abril s’inicià a l’Ateneu Barcelonès el cicle “Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya” coordinat per Oliver Hochadel, investigador de la Institució Milà i Fontanals (CSIC) i Michele Catanzaro, ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès. Per obrir el cicle, José Pardo-Tomás (Institució Milà i Fontanals-CSIC) ens va oferir una xerrada sobre el catalanisme i les ciències naturals: “Per la Ciència i per la Pàtria”: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925“. A continuació teniu un breu resum de la mateixa i el recull de piulades generades durant la seva presentació. Us convidem a fer una ullada al nostre “Storify” si no la vau poder seguir en directe!

Els historiadors han estudiat en profunditat la interacció entre la ciència per un costat, i la construcció-invenció-imaginació de les nacions europees modernes per l’altre. Però no se sap molt sobre com es va desenvolupar aquesta interacció a les anomenades “perifèries europees”, entre les quals cal incloure Catalunya i Espanya. A Catalunya, els metges van ser un dels col·lectius més actius en la coproducció d’imaginaris, discursos i institucions en torn al programa polític del catalanisme, des de la seva formulació amb les Bases de Manresa (1892) fins a la fi de la Mancomunitat de Catalunya (1925), per posar dues fites. Però també altres grups relacionats amb la ciència van participar en aquest procés. En aquesta xerrada es va explorar, en particular, el paper dels naturalistes. A partir de posicions majoritàriament conservadores i catòliques, els naturalistes van participar al procés de coproducció mitjançant discursos, pràctiques, representacions i institucions com la Institució Catalana d’Història Natural i el Museu de Ciències Naturals.

ACTUALITZACIÓ!

A continuació, recuperem la presentació de “Per la Ciència i per la Pàtria: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925” per si no hi vau poder assistir o voleu tornar-ne a gaudir.

 
La propera sessió del cicle serà el proper dijous 8 de maig a les 19:30, amb la xerrada “Els àtoms de Franco: física, cultura i política a Espanya sota la dictadura” a càrrec de Xavier Roqué.

Us esperem a l’Ateneu!

The Big Van Theory. Científics sobre rodes

The BIg Van TheoryEls científics-monologuistes “The Big Van Theory” van aturar la seva furgoneta a l’Ateneu Barcelonès per fer-nos gaudir de la ciència de la forma més divertida. A través dels seus monòlegs, enginyosos i divertits, volen apropar la ciència a tothom i explicar alguns dels avenços científics més novedosos de manera comprensible. L’epigenètica, els raigs còsmics, l’ús del grafè o la recerca que es fa al CERN i què ha originat la descoberta del bosó de Higgs, són alguns dels temes que aquestes joves científics porten a bars, fires científiques o museus i que són aptes per a tota la familia.

El projecte de “The Big Van Theory” va nèixer a partir del concurs internacional Famelab, on aquest any per primera vegada van participar investigadors espanyols. El Famelab va nèixer com una idea original al Festival de Cheltenham al 2005, i cada any congrega a un major número de participants darreu d’Europa amb l’objectiu de fomentar la divulgació de la ciència, identificant, formant i donant a conèixer a científics que tenen talent per divulgar la ciència a través del monòleg.

I si encara no heu vist en directe a aquest fantàstic grup de divulgadors i científics, no us perdeu el vídeo amb la seva actuació a l’Ateneu Barcelonès el passat 18 d’Octubre del 2013!

 
També us recomenem fer una ullada a l’Sorify de les piulades que es van generar aquí

Si us interessa conèixer una mica millor el projecte Famelab, del qual ja està en marxa la segona edició co-organitzada per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i el Bristish Council, visiteu la seva web.

El coneixement entre barrots. Per què hi ha centenars de científics a les presons del món. El cas d’Omid Kokabee.

Sense saber gairebé com ni tampoc perquè el 30 de gener de 2011 Omid Kokabee, un físic estudiant de doctorat a Texas, va ser detingut al aeroport de Teheran, mentre viatjava per visitar la seva família. A partir de llavors les autoritats van mantenir-lo aïllat sense donar-li gairebé cap explicació. L’acusaven d’enriquiment il·legal i de col·laborar amb governs hostils. Condemnat a deu anys de presó, ell afirma, per carta, que ha estat empresonat per negar-se a treballar per l’agència nuclear iraniana.

Per donar a conèixer aquest i altres casos de científics empresonats a diferents països del món, Eugene Chudnovsky, professor de la City University of New York; María Yzuel (UAB, SPIE) i María Calvo (UCM), van participar en un acte amb tints reivindicatius a favor de les llibertats dels científics organitzat per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès el passat 8 de juliol del 2013.

 

Continua llegint la crònica de l’acte

Documental “La força de Babel”

Es pot educar a un fill amb cinc llengües a la vegada? Quins són els beneficis del multilingüisme?

En el marc del cicle de conferències sobre multilingüisme El laboratori de Babel”organitzat per la secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès, vam comptar amb la presència de Joan Úbeda, director de Media 3.14 i autor del documental “La força de Babel”. Aquesta obra intenta explorar les vessants neurològica, política, econòmica i tecnològica de les comunitats multilingüistes. Ha arribat el moment de capgirar el mite del multilingüisme com una maledicció bíblica. La diversitat lingüística és bona per al cervell, per als negocis i per gaudir de la vida. Així ho demostra aquest documental, que parteix de l’experiència d’una família de Brussel·les que parla cinc idiomes (català, castellà, flamenc, francès i anglès) per explorar els avantatges i els beneficis del multilingüisme.

A continuació podeu veure el trailer i un resum del documental, així com el vídeo posterior del debat que es va originar durant l’acte, celebrat el passat 15 de juliol del 2013.

Continua llegint

Com s’anomena un color?

El passat mes de juny del 2013, encetàvem el cicle “El laboratori de Babel”, el qual està dedicat a les diverses contribucions científiques que ens permeten comprendre les llengües i el multilingüisme. El cicle es va iniciar amb la conferència “Com s’anomena un color? Cultura i fisiologia en les categories lingüístiques” a càrrec de l’investigador Andrea Baronchelli (Northeastern University; Boston, USA).

A continuació teniu el resum de la conferència i el vídeo.

Podem distingir entre diversos tipus de “verd” i tanmateix a tots li diem “verd”. En general, els colors són infinits, pero tenim un petit conjunt de paraules per anomenar-los. Cultures diferents agrupen els colors de manera diferent (per exemple, el japonès fa servir la mateixa paraula per dir “verd” i “blau”). Però també la fisiologia juga un paper en aquestes definicions. En aquesta xerrada, explorarem, a partir dels colors, el problema de la relació entre cultura i fisiologia en les ciències cognitives, també mitjançant la informació proporcionada per simulacions d’ordinador.

També podeu consultar les piulades que es van generar durant l’acte al Storify de la secció.

Si en voleu saber més, podeu consultar els següents recursos:

– Els noms dels colors són totalment aleatoris, producte de la comunicació de cada cultura? PDF
– Els misteris del color. Crònica de l’ACCC (info i vídeo) WEB

Aquest cicle està organitzat en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). I compta amb traducció en Llengua de Signes Catalana en col·laboración amb la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).

Exploradors al segle XXI, vigència del naturalisme

L’AVENTURA DE LA CIÈNCIA: Viatges, expedicionaris i coneixement

El passat 24 d’abril del 2013 us proposàvem gaudir de les experiències d’un gran científic i expedicionari, en Jordi Serrallonga, qui ens va convidar a viatge visual per algunes grans qüestions científiques a través de les instantànies de grans figures del coneixement.

De Londres a les Illes Galápagos, d’Atapuerca als jaciments arqueològics i paleontològics d’Oldupai (Tanzània), del Museu de Ciències Naturals de Barcelona a la Patagònia argentina… tot viatge suposa una font de coneixement. Des d’un Safari Urbà proper, fins a una expedició exòtica, el viatger pot anar molt més enllà del simple desplaçament per viure en primera persona les experiències de científics com Galileu Galilei, Alexander von Humboldt, Charles R. Darwin, Howard Carter, Roy Chapman Andrews, Mary Leakey, Jordi Sabater-Pi o Jane Goodall. Sabanes, boscos, deserts, illes, ciutats, volcans, fòssils, museus o laboratoris són l’escenari de l’apassionant aventura de la ciència.

Jordi Serrallonga és arqueòleg, naturalista i guia d’expedicions, director d’HOMINID Grup d’Orígens Humans, professor consultor de la UOC i assessor del Museu de Ciències Naturals de Barcelona)

Vídeo-resum de la xerrada:

Jordi Serrallonga: «Nosaltres podem ser un dels exploradors del segle XXI»

La curiositat va ser una de les raons que va portar als éssers humans a creuar per primera vegada l'estret de Gibraltar des d'Àfrica». Aquest va ser un dels arguments que Jordi Serrallonga va mantenir al llarg del seu repàs a la història del naturalisme en la seva conferència a l'Ateneu Barcelonès. Per a Serrallonga la curiositat innata de l'ésser humà li ha portat a realitzar grans descobriments ja sigui explorant el seu propi planeta o observant els estels.

També podeu llegir la crònica completa de l’acte al lloc web de l’ACCC i el resum de la xerrada aquí.

Acte co-organitzat amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)