La no-capacitat: una etapa transitòria. El paper de la tecnologia en les persones amb diversitat funcional

Que entenem per diversitat funcional? Podem dir que una persona té diversitat funcional quan té diferents capacitats que altres persones. La seva capacitat, d’una forma o altra, fa que les seves funcionalitats siguin diferents de la d’altres, i a vegades, requereixen unes adaptacions especials per a poder desenvolupar les activitats quotidianes amb normalitat. La tecnologia pot ajudar i facilitar aquestes adaptacions.

El concepte de capacitat, fa referència a les disposicions del cos humà i les estructures socioculturals i materials en el tipus de societat concreta en la qual conviu. Les capacitats representen maneres de relacionar-se del cos amb l’entorn.

Així doncs, les nostres capacitats estan condicionades per la nostra constitució orgànica i per les característiques del context on vivim. És per això que podem considerar que les capacitats es construeixen socialment.

La tecnologia, no hem d’oblidar, és un constructe del mateix home, condicionat pel moment econòmic i social. L’home crea la tecnologia per cobrir les seves necessitats i resoldre els reptes i problemes que es plantegen en cada moment. Té tot el sentit doncs, demanar a la tecnologia que respongui a aquestes necessitats i resolgui els reptes que diferents col·lectius li plantegen. Però, Realment està fent aquesta funció? Que n’esperem d’ella en un futur pròxim? Realment està a l’abast de tothom o només d’un col·lectiu de privilegiats?

Aquestes i altres preguntes, s’intentaran resoldre durant la nova Tertúlia,  Tecnologia, Societat i Coneixement  del pròxim 25 de febrer, sota el títol «La no-capacitat: una etapa transitòria. El paper de la tecnologia en les persones amb diversitat funcional». Tindrem la sort de tenir a quatre tertulians que ens ajudaran molt a posar en context el tema i ens aportaran els seus amplis coneixements en la matèria:

Cristian Lago, Llicenciat en Psicologia,Fundador de Singular Entrepreneurs.
Daniela Rúbio, Intérpret traductora,MBA en Relaciones internacionals i diploma en accesibilitat d’entorns digitals.
Javier Serrano, Doctor en Ingenyeria, Escriptor i Divulgador sobre la Societat Tecnològica Futura. Autor del llibre “El Hombre Biónico”
Felip Miralles, Director de la UT e-Health, Eurecat
La tertúlia es farà el dia 25 de febrer, dijous, a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès a les 19 hores.

Referències i enllaços

Cristian Lago http://workinnovationbarcelona.org/team/cristian-lago/
Daniela Rúbio https://macneticos.com/macneticos-consultoria/?v=04c19fa1e772
Javier Serrano https://www.linkedin.com/in/javierserranomartinez
Felip Miralles http://eurecatmobileforum.com/ponent/felip-miralles-eurecat/
Web de l’Ateneu Barcelonés: http://www.ateneubcn.org
Exposició +Humans al CCCB: http://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/-humans/129032

Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica

Químics a l'exili

El segon acte organitzat en el marc del cicle “Any Moles”, en homenatge al químic català Enric Moles Ormella, va reunir a l’Ateneu Barcelonès a químics i historiadors de la ciència en la taula rodona “Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica”, organitzada des de la Secció de Ciència i Tecnologia i el Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), el passat 11 de desembre del 2013.

La taula rodona, a càrrec de Alfons Zarzoso, profesor d’Història de la Ciència (UAB), Artur Bladé, exfuncionari Conselleria Universitat i Recerca, Joaquim Sales, catedràtic emèrit de química inorgànica (UB) i Agustí Nieto-Galan, profesor d’Història de la Ciència (UAB), va posar de manifest la persecució i repressió que van patir els investigadors no afins al règim de Franco durant la Guerra Civil i la post-guerra espanyola, així com les profundes conseqüències que va provocar aquest exili. La partida de molts d’aquests professors universitaris i investigadors no només va ser físic sinó que també moltes vegades anava acompanyat de l’exili de la memòria històrica. Aquest va tenir un fort impacte en la societat catalana, incloent-hi el món científic. L’exili dels metges catalans és un dels casos més coneguts, però encara desconeixem en bona part la sort que van córrer altres comunitats de científics, com ara la que tractava aquesta taula rodona: el químics exiliats. Alguns químics catalans, com el mateix Enric Moles, havien assolit una projecció internacional notable a les dècades del 1920 i 1930, que es va veure trucada per les conseqüències de la Guerra Civil.

Si voleu recuperar aquesta conferència, podeu escoltar-la a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès, aquí.

Continua llegint la crònica de la taula rodona

Homo scientificus europaeus. A la recerca d’un futur sostenible per a la ciència europea

“La ciència europea està morta: visca la ciència europea!”. Aquest podria ser un lema provocador per descriure la situació actual de la recerca a Europa. La crisi ha colpejat durament la inversió i els recursos humans de la ciència en molts estats, i fins i tot en el pressupost comunitari. La retallada ha estat especialment dura en els països del sud d’Europa. Però la ciència és la via de sortida de la recessió, perquè Europa es mantingui com una referència cultural global, perquè una economia basada en el coneixement li permeti competir a nivell internacional, i perquè la qualitat de vida dels seus ciutadans es mantingui i millori.

L’acte “Homo scientificus europaeus. A la recerca d’un futur sostenible per a la ciència europea” va reunir a l’Ateneu Barcelonès (8 novembre 2013) a alguns dels científics més compromesos amb la reflexió i l’activisme en pro de la ciència europea del futur. La trobada pretenia fer un balanç de la situació en què ens trobem, però també reflexionar sobre els passos necessaris per a mantenir-nos en el camí del progrés.

Hi van intervenir: Gilles Mirambeau i Peter Tindemans (Euroscience), Amaya Moro (Investigación digna, Carta por la Ciencia, Euroscience – “Activismo científico en España”), Varvara Trachana (Initiative of non-appointed Faculty Members of Greek Universities – “La crisis de la ciencia en Grecia”), Francesco Sylos (Return on Academic Research-ROARS – “Volver a la investigación académica”), José Manuel Fernández (FJI Precarios, Carta por la Ciencia – “¿Cómo debería ser la carrera investigadora?”), José Mariano Gago (Euroscience, Academia Europaea – “El futuro de la ciencia en Europa”) i Federico Mayor Zaragoza (Fundación Cultura de la Paz, Academia Europaea – “La ciencia, motor del progreso”).
 

 

L’acte va ser comentat, molt activament, a Twitter amb els hashtags #futurocienciaEU i #futurocienciaUE. Podeu llegir-ne un recolpil·lació de les piulades a l’Storify de la Secció de Ciència i Tecnologia, aquí

Continua llegint la crònica completa de l’acte

El coneixement entre barrots. Per què hi ha centenars de científics a les presons del món. El cas d’Omid Kokabee.

Sense saber gairebé com ni tampoc perquè el 30 de gener de 2011 Omid Kokabee, un físic estudiant de doctorat a Texas, va ser detingut al aeroport de Teheran, mentre viatjava per visitar la seva família. A partir de llavors les autoritats van mantenir-lo aïllat sense donar-li gairebé cap explicació. L’acusaven d’enriquiment il·legal i de col·laborar amb governs hostils. Condemnat a deu anys de presó, ell afirma, per carta, que ha estat empresonat per negar-se a treballar per l’agència nuclear iraniana.

Per donar a conèixer aquest i altres casos de científics empresonats a diferents països del món, Eugene Chudnovsky, professor de la City University of New York; María Yzuel (UAB, SPIE) i María Calvo (UCM), van participar en un acte amb tints reivindicatius a favor de les llibertats dels científics organitzat per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès el passat 8 de juliol del 2013.

 

Continua llegint la crònica de l’acte

Jutjar per les aparences. La història de la frenologia i la seva inesperada resurecció en els departaments de recursos humans

Novetat! Si us vau perdre la conferència, o si la voleu tornar a escoltar, la recuperem aquí desde l’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu Barcelonès.

FrenologiaLa segona de la xerrades co-organitzades per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès i el Màster en “Història de la ciència: Ciència, Història i Societat” (CEHIC-UAB) va girar entorn de la frenologia.

Tenir “molt de morro”, “moltes galtes” o “tenir nas” són expressions que tenen les seves arrels en la frenologia, una disciplina que, especialment en el segle XIX, va defensar la vinculació del caràcter amb la forma de la cara. Descartada des de fa dècades, aquesta teoria ha ressorgit de manera inesperada, en contextos tan delicats com el de la selecció de recursos humans.

La taula rodona, que va tenir lloc el passat 17 de juny del 2013, va analitzar el perquè de la reaparició d’una teoria que redueix quelcom tan complexe com el caràcter a l’anàlisi de l’aparença del rostre o de la forma del crani. Es va debatre sobre el context històric en el qual aquesta visió va prosperar, quins trets de l’ambient social i cultural afavoreixen la reproposició de les teories neo-frenològiques a l’actualitat, i què ens diu tot això sobre el camí que emprèn la societat contemporània.

Continua llegint