“Per la Ciència i per la Pàtria”: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925

El passat 3 d’abril s’inicià a l’Ateneu Barcelonès el cicle “Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya” coordinat per Oliver Hochadel, investigador de la Institució Milà i Fontanals (CSIC) i Michele Catanzaro, ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès. Per obrir el cicle, José Pardo-Tomás (Institució Milà i Fontanals-CSIC) ens va oferir una xerrada sobre el catalanisme i les ciències naturals: “Per la Ciència i per la Pàtria”: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925“. A continuació teniu un breu resum de la mateixa i el recull de piulades generades durant la seva presentació. Us convidem a fer una ullada al nostre “Storify” si no la vau poder seguir en directe!

Els historiadors han estudiat en profunditat la interacció entre la ciència per un costat, i la construcció-invenció-imaginació de les nacions europees modernes per l’altre. Però no se sap molt sobre com es va desenvolupar aquesta interacció a les anomenades “perifèries europees”, entre les quals cal incloure Catalunya i Espanya. A Catalunya, els metges van ser un dels col·lectius més actius en la coproducció d’imaginaris, discursos i institucions en torn al programa polític del catalanisme, des de la seva formulació amb les Bases de Manresa (1892) fins a la fi de la Mancomunitat de Catalunya (1925), per posar dues fites. Però també altres grups relacionats amb la ciència van participar en aquest procés. En aquesta xerrada es va explorar, en particular, el paper dels naturalistes. A partir de posicions majoritàriament conservadores i catòliques, els naturalistes van participar al procés de coproducció mitjançant discursos, pràctiques, representacions i institucions com la Institució Catalana d’Història Natural i el Museu de Ciències Naturals.

ACTUALITZACIÓ!

A continuació, recuperem la presentació de “Per la Ciència i per la Pàtria: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925” per si no hi vau poder assistir o voleu tornar-ne a gaudir.

 
La propera sessió del cicle serà el proper dijous 8 de maig a les 19:30, amb la xerrada “Els àtoms de Franco: física, cultura i política a Espanya sota la dictadura” a càrrec de Xavier Roqué.

Us esperem a l’Ateneu!

Actualització de l’acte “Projectils de goma: què en diu la ciència?”

Acte celebrat el 28 de gener del 2013, a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès

Acte celebrat el 28 de gener del 2013, a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès

Actualitzem el contingut generat durant la taula rodona “Projectil de goma: què en diu la ciència?” celebrat el passat 28 de gener, i organitzat des de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Ja teniu a la vostra disposició l’àudio de la xerrada, gràcies a l’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu, i que podeu consultar aquí.

També hem reunit totes les piulades generades durant l’acte i que podeu consultar a l’Storify de la Secció de Ciència, aquí. Recordeu que podeu participar en tots els actes de la Secció des de Twitter, afegint l’etiqueta #ateneuciencia.

Esperem que en gaudiu, i ens veiem a l’Ateneu!

The Big Van Theory. Científics sobre rodes

The BIg Van TheoryEls científics-monologuistes “The Big Van Theory” van aturar la seva furgoneta a l’Ateneu Barcelonès per fer-nos gaudir de la ciència de la forma més divertida. A través dels seus monòlegs, enginyosos i divertits, volen apropar la ciència a tothom i explicar alguns dels avenços científics més novedosos de manera comprensible. L’epigenètica, els raigs còsmics, l’ús del grafè o la recerca que es fa al CERN i què ha originat la descoberta del bosó de Higgs, són alguns dels temes que aquestes joves científics porten a bars, fires científiques o museus i que són aptes per a tota la familia.

El projecte de “The Big Van Theory” va nèixer a partir del concurs internacional Famelab, on aquest any per primera vegada van participar investigadors espanyols. El Famelab va nèixer com una idea original al Festival de Cheltenham al 2005, i cada any congrega a un major número de participants darreu d’Europa amb l’objectiu de fomentar la divulgació de la ciència, identificant, formant i donant a conèixer a científics que tenen talent per divulgar la ciència a través del monòleg.

I si encara no heu vist en directe a aquest fantàstic grup de divulgadors i científics, no us perdeu el vídeo amb la seva actuació a l’Ateneu Barcelonès el passat 18 d’Octubre del 2013!

 
També us recomenem fer una ullada a l’Sorify de les piulades que es van generar aquí

Si us interessa conèixer una mica millor el projecte Famelab, del qual ja està en marxa la segona edició co-organitzada per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i el Bristish Council, visiteu la seva web.

Com s’anomena un color?

El passat mes de juny del 2013, encetàvem el cicle “El laboratori de Babel”, el qual està dedicat a les diverses contribucions científiques que ens permeten comprendre les llengües i el multilingüisme. El cicle es va iniciar amb la conferència “Com s’anomena un color? Cultura i fisiologia en les categories lingüístiques” a càrrec de l’investigador Andrea Baronchelli (Northeastern University; Boston, USA).

A continuació teniu el resum de la conferència i el vídeo.

Podem distingir entre diversos tipus de “verd” i tanmateix a tots li diem “verd”. En general, els colors són infinits, pero tenim un petit conjunt de paraules per anomenar-los. Cultures diferents agrupen els colors de manera diferent (per exemple, el japonès fa servir la mateixa paraula per dir “verd” i “blau”). Però també la fisiologia juga un paper en aquestes definicions. En aquesta xerrada, explorarem, a partir dels colors, el problema de la relació entre cultura i fisiologia en les ciències cognitives, també mitjançant la informació proporcionada per simulacions d’ordinador.

També podeu consultar les piulades que es van generar durant l’acte al Storify de la secció.

Si en voleu saber més, podeu consultar els següents recursos:

– Els noms dels colors són totalment aleatoris, producte de la comunicació de cada cultura? PDF
– Els misteris del color. Crònica de l’ACCC (info i vídeo) WEB

Aquest cicle està organitzat en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). I compta amb traducció en Llengua de Signes Catalana en col·laboración amb la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).

Cicle “Ciència en temps de recessió”

El cicle “Ciència en temps de recessió“, dut a terme entre els mesos de novembre del 2012 i gener del 2013, va fer un balanç de la situació de la ciència a Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina, en l’actual periode de profunda recessió i dràstica reducció de la inversió en investigació científica.

Continua llegint

Cicle “Adéu als gens omnipotents”

Encetem el blog recuperant un dels primers cicles iniciats a la secció: “Adéu als gens omnipotents” que va tenir lloc entre els mesos de maig i octubre de l’any 2010.

Aquest cicle tractava el canvi que, durant els darrers anys, les ciències de la vida han sofert al tornar a situar l’ambient com a un factor important que influeix en els caràcters dels éssers vius (entre ells, els humans). Aquesta recuperació es produeix després d’alguns decennis en els quals l’imaginari científic va perseguir un model en el qual les propietats i l’estat de salut d’un organisme eren determinats gairebé totalment pels seus gens. El cicle va fer un repàs des del micro al macro: s’engegà parlant de com el panorama del genoma s’ha complicat, deixant espai a una acció de l’ambient directament sobre els gens (epigenètica); i s’arriba als determinants socials de la salut, és a dir, com l’entorn social en el seu conjunt intervé en les condicions de salut dels humans.

O el que és el mateix, de com la ciència va descobrir que el genoma és complicat i que l’ambient es important.

Continua llegint