Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica

Químics a l'exili

El segon acte organitzat en el marc del cicle “Any Moles”, en homenatge al químic català Enric Moles Ormella, va reunir a l’Ateneu Barcelonès a químics i historiadors de la ciència en la taula rodona “Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica”, organitzada des de la Secció de Ciència i Tecnologia i el Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), el passat 11 de desembre del 2013.

La taula rodona, a càrrec de Alfons Zarzoso, profesor d’Història de la Ciència (UAB), Artur Bladé, exfuncionari Conselleria Universitat i Recerca, Joaquim Sales, catedràtic emèrit de química inorgànica (UB) i Agustí Nieto-Galan, profesor d’Història de la Ciència (UAB), va posar de manifest la persecució i repressió que van patir els investigadors no afins al règim de Franco durant la Guerra Civil i la post-guerra espanyola, així com les profundes conseqüències que va provocar aquest exili. La partida de molts d’aquests professors universitaris i investigadors no només va ser físic sinó que també moltes vegades anava acompanyat de l’exili de la memòria històrica. Aquest va tenir un fort impacte en la societat catalana, incloent-hi el món científic. L’exili dels metges catalans és un dels casos més coneguts, però encara desconeixem en bona part la sort que van córrer altres comunitats de científics, com ara la que tractava aquesta taula rodona: el químics exiliats. Alguns químics catalans, com el mateix Enric Moles, havien assolit una projecció internacional notable a les dècades del 1920 i 1930, que es va veure trucada per les conseqüències de la Guerra Civil.

Si voleu recuperar aquesta conferència, podeu escoltar-la a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès, aquí.

Continua llegint la crònica de la taula rodona

Una dona silenciada: María Teresa Toral. La repressió de Franco contra el món científic

En el marc de l'”Any Moles”, en homenatge al químic català Enric Moles Ormella, la secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès va voler destacar la figura d’una de les seves alumnes, la científica María Teresa Toral (Madrid, 1911) fent un repàs de la seva trajectòria científica i política durant els durs anys de la Guerra Civil.

María Teresa Toral forma part de la plèiade de dones progressistes dels anys vint, que van irrompre amb força al món científic. Química, alumna i col·laboradora d’Enric Moles, es va comprometre amb la defensa de la República, a través de la fabricació d’explosius. En acabar la Guerra Civil, va ser detinguda i torturada. En la seva altruista tasca clandestina a la Presó de Ventas, va ser una de les dues dones que van assistir a les Trece Rosas. El 1956 va fugir a Mèxic on, sense abandonar la ciència, i es va convertir en una de les millors gravadores del país.

Així ens presentava Antonina Rodrigo García, autora del llibre “Una mujer silenciada. Mª Teresa Toral: ciencia compromiso y exilio”, a una gran dona de ciència compromesa amb la dura realitat social que li va tocar viure durant la Guerra Civil espanyola. En l’acte, celebrat el passat 8 d’octubre del 2013, també hi van intervenir Joaquim Sales, catedràtic emèrit de Química Inorgànica (UB) i Gregori València, investigador de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (CSIC).

El cicle d’actes sobre Enric Moles (1883-1953), en el 130 aniversari del seu naixement i el 60 aniversari de la seva mort, segueix amb l’acte “Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica”.

Acte co-organizat per l’Ateneu Barcelonès, el Centre d’Història de la Ciència (UAB) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Xocolatologia experimental

Una cuina i un laboratori de física o química no són espais tan diferents. El passat mes de maig del 2013, vam comptar amb la presència d’en Claudi Mans qui ens va demostrar que molts dels fenòmens quotidians que observem a les nostres cuines responen a principis científics. Així, la manipulació d’objectes i productes de la vida quotidiana són òptims per observar fenòmens físics i químics, i per intentar relacionar les observacions amb els principis científics bàsics.

Durant l’acte es van fer diferents experiments elementals amb xocolata i els seus resultats van servir per aprofondir en la física i la química. Per exemple:
* Flota la xocolata en aigua? I en aigua amb gas? Per què es comporta com es comporta?
* A quina temperatura fon la xocolata? Té sentit parlar de punt de fusió de la xocolata?
* Quan fem xocolata desfeta, es crema si no la remenem. Per què li passa això a la xocolata i no a una olla de cigrons?

L’anàlisi d’aquestes observacions permet veure que els fenòmens de la vida quotidiana no són simples, però que es poden explicar a partir de conceptes químics simples, com composició, estructura de les emulsions i els sistemes dispersos; i de conceptes físics com viscositat, tensió superficial o conductivitat calorífica.

Claudi Mans és catedràtic emèrit del Departament d’Enginyeria Química de la UB.

Acte organitzat en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB), en el marc d’un cicle sobre la ciència i la cultura de la xocolata.

Cicle “Les imatges de la ciència”

La ciència no està escrita només en articles i llibres: els científics es comuniquen també amb diagrames, fotografies, gravats, quadres, dibuixos, maquetes, pòsters, esquemes: objectes que constitueixen la cultura material de la ciència i que actuen com a intermediaris entre els experts i la societat. El cicle “Les imatges de la ciència” (2012-2013) va explorar, a través de quatre exemples històrics -un gravat, un quadre, una observació microscòpica i una fotografia- la cultura visual de la ciència, una cultura científica que va més enllà del coneixement especialitzat dels experts.

Continua llegint