Preguntes freqüents per a una intel·ligència artificial ètica

Aquest dimarts 10 de març, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, amb entrada lliure, tindrem a la Karma Peiró, periodista especialitzada en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), que ens parlarà de “Preguntes freqüents per a una intel·ligència artificial ètica”.

Karma Peiró és autora del Treball de Recerca de l’Informe: «Intel·ligència Artificial. Decisions Automatitzades a Catalunya», de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCat) (2020).

Guanyadora del Premi DonaTic Divulgació 2019, entregat per la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, pel recorregut de 25 anys divulgant tecnologia.

Resultat d'imatges per a "Karma Peiró"

De manera molt simple, es podria dir que la intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica que potencia que les màquines funcionin i reaccionin com els humans. És a dir, que puguin raonar, aprendre i actuar de manera intel·ligent. Per aconseguir aquest objectiu, la IA desenvolupa algorismes que prediuen i prenen decisions de manera automatitzada.

La idea no és nova. El filòsof i escriptor Ramon Llull (1232-1316) va dedicar la seva vida a l’ars machina, una màquina que servia per fer proves lògiques i facilitar el raonament.

Més recentment, el matemàtic Alan Turing va crear el test de Turing (1950), que plantejava la possibilitat que un ordinador pogués “pensar”. Cosa que quedava demostrada en el moment que un persona no podia distingir si qui li parlava era una màquina o un humà. A Turing també se li concedeix el mèrit d’haver salvat milions de vides gràcies a trencar els codis matemàtics de la màquina d’encriptació de missatges Enigma dels nazis. I així va escurçar la Segona Guerra Mundial en dos anys.

(Fracments extrets del blog de la Karma Peirò: https://www.karmapeiro.com/ )

Amb la Karma podrem aprofundir sobre l’impacte que te l’anomenada Intel·ligència Artificial en molts dels aspectes de la nostra vida, molts més dels que ens pensem, i que posen en perill molts dels plantejaments que fins ara els ubiquem dins del que considerem ètica.

Aprofitarem aquesta conferència per oferir, per primera vegada, unes “microacreditacions” digitals per acreditar l’assitència a la conferència, modalitat que esperem extendre a les próximes activitats de la Secció de Ciències i Tecnologia.

Jornadas de Filosofía e Inteligencia Artificial

El nostre consoci Francesc Batlle, ens comenta que aquesta setmana es duran a terme les Jornades de Filosofia i Intel·ligència Artificial,  a l’ Aula Magna, Edifici Seminari, de la Facultat de Filosofia de Catalunya. Carrer Diputació, 231, Barcelona, els dies 27 i 28 de novembre. Aquestes jornades estan completament alineades amb moltes de les activitats que des de la nostra Secció de Ciències i Tecnologia estem oferint des de fa alguns anys. L’impacte de les TIC en el nostre dia a dia en preocupa i ocupa de manera continuada.

Novembre de 2019 és la data d’inici de la pel·lícula de ciència ficció “Blade Runner“. Es va estrenar el 1982 i estava basada en una novel·la de 1968 “Somien els androides amb ovelles elèctriques?”, Una pregunta sobre la humanitat de les màquines que va ser formulada fa cinquanta anys. La resposta requereix apropar dues galàxies culturals orgullosament distants: la ciència i les humanitats; però la societat no pot retardar més la seva trobada.

La intel·ligència artificial, antigament només un bonic oxímoron, apareix actualment en els mitjans de comunicació cada dia: conducció autònoma; algoritmes que influeixen en resultats electorals, robots que curen, supleixen, enforteixen o substitueixen a les persones, i per als que es planteja fins i tot dotar-los de drets; implants al cervell que ajuden, supleixen o amplien sentits i potser ens ajudin a pensar, o a sentir.

I darrere de tots aquests avenços apareix la successió de preguntes necessàries: ¿pensen les màquines ?, què és pensar ?, què és conèixer o tenir sentiments ?, poden les màquines (o els algoritmes) ser subjectes de dret ?, en quin punt un humà ampliat, un transhumà, deixa de ser humà ?, és el transhumanisme una religió?

Novembre de 2019, els dies 27 i 28, són els escollits per realitzar a la Facultat de Filosofia de Catalunya unes Jornades de Filosofia i Intel·ligència Artificial (IA).

L’objectiu d’aquestes jornades, “Filosofia-IA 2019” (www.filosof-ia.com), és tractar les preguntes enunciades anteriorment -i més- des d’una doble vessant: des de la filosofia i des de la tècnica, amb ponències que cobreixin tres aspectes: la posició de la intel·ligència artificial respecte al transhumanisme, l’essència filosòfica de la intel·ligència artificial, i les qüestions ètiques que suscita la intel·ligència artificial. A cada sessió es realitzaran ponències i taules de debat per part de filòsofs i tècnics amb inquietuds en tots dos mons.

En els anys setanta es donava el nom de “blade runners” als addictes a la cocaïna, literalment significa “corredors en el tall [de la navalla]”. Ja s’ha iniciat la carrera de la intel·ligència artificial, ara s’imposa que junts reflexionem i arribem a conclusions per tal de que, quan deixem de córrer, no ens talli la navalla. Aquestes jornades de “Filosofia-IA” pretenen ser un pas en aquesta necessària reflexió.