Un món de xarxes

Portada del llibre "Redes: una breve introducción" de G. Caldarelli i M. Catanzaro

Portada del llibre “Redes: una breve introducción” de G. Caldarelli i M. Catanzaro

El proper 16 de juny es presenta a l’Ateneu Barcelonès el llibre “Redes: una breve introducción” del físic i periodista Michele Catanzaro, ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia, i de l’investigador Guido Caldarelli.

Voleu saber per què Messi juga millor amb el Barça que amb la selección argentina? És millor demanar feina a un amic o a un conegut llunyà? És tan absurd que 1.003 dones es rendissin a Don Juan a Espanya? És cert que governs i empreses ens controlen a través d’Internet? Les respostes a aquestes i altres preguntes es troben a “la ciència de les xarxes”, una disciplina de frontera que s’explica a Redes: Una breve introducción”

El llibre il·lustra què tenen en comú els sistemes amb estructura en xarxa: des dels ecosistemes fins a Twitter, passant per les xarxes financeres. El text, apte per a tots els públics, revela els descobriments d’aquesta nova disciplina, la ciència de les xarxes, combinant anècdotes i rigor.

Us convidem a assistir a la seva presentació el 16 de juny, a les 19,30 a la Sala Verdaguer. No hi falteu! L’entrada, com sempre, és gratuïta i l’accés està obert a tothom.

Informació sobre els autors

Guido Caldarelli és professor de física teòrica al IMT Institute of Advanced Studies (Lucca, Italia) i membre del Institute of Complex Systems del Consell Nacional de Recerca (CNR) italià. És autor de més de 100 articles i ha treballat a les universitats de Roma (“La Sapienza”), Manchester i Cambridge.

Michele Catanzaro és doctor en física per la Universitat Politècnica de Catalunya i periodista freelance. Treballar a Barcelona i col·labora amb els diaris El Periódico, The Guardian y Repubblica.it, i amb les revistes Nature, Science, Historia y Vida i Le Scienze, entre d’altres. Al 2013 va rebre el premi internacional de periodisme Rey de España.

Informació a Internet i a les xarxes socials

• Informació sobre el llibre a Alianza Editorial

• Pàgina web “Exploring networks” (en anglès)

• “Redes” a Twitter

• “Exploring networks” a Facebook

• “Exploring networks” a Youtube

Un mundo de redes

Portada del libro "Redes: una breve introducción" de G. Caldarelli y M. Catanzaro

Portada del libro “Redes: una breve introducción” de G. Caldarelli y M. Catanzaro

El próximo 16 de junio se presenta en el Ateneu Barcelonès el libro “Redes: una breve introducción” del físico y periodista Michele Catanzaro, ponente de la Secció de Ciència i Tecnologia, y del investigador Guido Caldarelli.

¿Queréis saber por qué Messi juega mejor con el Barça que con la selección argentina? ¿Es mejor pedir un trabajo a un amigo o a un conocido lejano? ¿Es tan absurdo que 1.003 mujeres se rindieran a Don Juan en España? ¿Es cierto que gobiernos y empresas nos controlan a través de Internet? Las respuestas a éstas y otras preguntas se encuentran en la “ciencia de las redes”, una disciplina de frontera que se explica en “Redes: Una breve introducción”.
 
El libro ilustra qué tienen en común los sistemas con estructura en red: desde los ecosistemas hasta Twitter, pasando por las redes financieras. El texto, apto para todos los públicos, revela los descubrimientos de esta nueva disciplina “la ciencia de las redes”, combinando anécdotas y rigor.

Os invitamos a asistir a su presentación el 16 de junio, a las 19,30 en la Sala Verdaguer. No faltéis! La entrada, como siempre, es gratuita y el acceso está abierto a todo el mundo.

Información sobre los autores

Guido Caldarelli es profesor de física teórica en el IMT Institute of Advanced Studies (Lucca, Italia) y miembro del Institute of Complex Systems del Consejo Nacional de Investigaciones (CNR) italiano. Es autor de más de 100 artículos y ha trabajado en en las universidades de Roma (“La Sapienza”), de Manchester y de Cambridge.

Michele Catanzaro es doctor en física por la Universitat Politècnica de Catalunya y periodista freelance. Trabaja en Barcelona y colabora con los diarios El Periódico, The Guardian y Repubblica.it, y con las revistas Nature, Science, Historia y Vida y Le Scienze, entre otras. En 2013 recibió el premio internacional de periodismo Rey de España.

Información en Internet y en las redes sociales

• Información sobre el libro en Alianza Editorial 

• Página web “Exploring networks” (en inglés)

• “Redes” en Twitter

• “Exploring networks” en Facebook

• “Exploring networks” en Youtube

Els àtoms de Franco: física, cultura i política a Espanya sota la dictadura

Preneu nota d’aquesta data: dijous 8 de maig a les 19,30h, sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

Us convidem a una nova sessió del cicle “Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya” amb la xerrada “Els àtoms de Franco” a càrrec de Xavier Roqué, del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A l’ombra d’Hiroshima, l’Espanya franquista impulsà un programa nuclear els efectes del qual són encara ben visibles al paisatge i la política energètica del país. Quin paper van jugar els àtoms en la consolidació de la dictadura? En aquesta conferència examinarem alguns elements poc coneguts de la relació entre la ciència i el franquisme, com la difusió d’una cultura atòmica, o la col·laboració entre científics, militars i alts càrrecs de l’administració en un projecte tecnocientífic de volada en plena autarquia.

ACTUALITZACIÓ!

A continuació, recuperem la presentació de “Els àtoms de Franco: física, cultura i política a Espanya sota la dictadura” per si no hi vau poder assistir o voleu tornar-ne a gaudir.

 
Cicle coordinat per Oliver Hochadel, científic de la Institució Milà i Fontanals-CSIC, i Michele Catanzaro, ponent de la secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Xocolatologia experimental

Una cuina i un laboratori de física o química no són espais tan diferents. El passat mes de maig del 2013, vam comptar amb la presència d’en Claudi Mans qui ens va demostrar que molts dels fenòmens quotidians que observem a les nostres cuines responen a principis científics. Així, la manipulació d’objectes i productes de la vida quotidiana són òptims per observar fenòmens físics i químics, i per intentar relacionar les observacions amb els principis científics bàsics.

Durant l’acte es van fer diferents experiments elementals amb xocolata i els seus resultats van servir per aprofondir en la física i la química. Per exemple:
* Flota la xocolata en aigua? I en aigua amb gas? Per què es comporta com es comporta?
* A quina temperatura fon la xocolata? Té sentit parlar de punt de fusió de la xocolata?
* Quan fem xocolata desfeta, es crema si no la remenem. Per què li passa això a la xocolata i no a una olla de cigrons?

L’anàlisi d’aquestes observacions permet veure que els fenòmens de la vida quotidiana no són simples, però que es poden explicar a partir de conceptes químics simples, com composició, estructura de les emulsions i els sistemes dispersos; i de conceptes físics com viscositat, tensió superficial o conductivitat calorífica.

Claudi Mans és catedràtic emèrit del Departament d’Enginyeria Química de la UB.

Acte organitzat en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB), en el marc d’un cicle sobre la ciència i la cultura de la xocolata.