La muntanya màgica d’Atapuerca: el “triomf tardà” de la ciència espanyola

No us perdeu la última xerrada del cicle “Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya”! Serà el proper dijous 12 de juny, a les 19.30h, a la Sala Oriol Bohigas.

Per tancar el cicle ens acompanyarà Oliver Hochadel, científic de la Institució Milà i Fontanals-CSIC, qui ens oferirà la xerrada “La montaña mágica de Atapuerca: el “tardo triunfo” de la ciencia española”.

L’apropiació nacionalista de fòssils humans té una llarga tradició. El projecte científic d’Atapuerca ha passat per aquest procés en convertir-se, segons la cultura popular, en el nou origen de la història d’Espanya. Els responsables científics han aixecat al voltant del jaciment una indústria de divulgació i, gràcies a l’estreta aliança amb els mitjans de comunicació, el projecte s’ha concebut des del principi com un projecte molt “espanyol”.

Com ja sabeu, totes les activitats són gratuïtes i obertes a tothom. No cal ser soci de l’Ateneu Barcelonès per gaudir-ne!

Aquest cicle ha estat coordinat i organitzat per Oliver Hochadel (IMF-CSIC) i Michele Catanzaro (ponent de ciència de l’Ateneu Barcelonès).

Els àtoms de Franco: física, cultura i política a Espanya sota la dictadura

Preneu nota d’aquesta data: dijous 8 de maig a les 19,30h, sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

Us convidem a una nova sessió del cicle “Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya” amb la xerrada “Els àtoms de Franco” a càrrec de Xavier Roqué, del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A l’ombra d’Hiroshima, l’Espanya franquista impulsà un programa nuclear els efectes del qual són encara ben visibles al paisatge i la política energètica del país. Quin paper van jugar els àtoms en la consolidació de la dictadura? En aquesta conferència examinarem alguns elements poc coneguts de la relació entre la ciència i el franquisme, com la difusió d’una cultura atòmica, o la col·laboració entre científics, militars i alts càrrecs de l’administració en un projecte tecnocientífic de volada en plena autarquia.

ACTUALITZACIÓ!

A continuació, recuperem la presentació de “Els àtoms de Franco: física, cultura i política a Espanya sota la dictadura” per si no hi vau poder assistir o voleu tornar-ne a gaudir.

 
Cicle coordinat per Oliver Hochadel, científic de la Institució Milà i Fontanals-CSIC, i Michele Catanzaro, ponent de la secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

“Per la Ciència i per la Pàtria”: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925

El passat 3 d’abril s’inicià a l’Ateneu Barcelonès el cicle “Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya” coordinat per Oliver Hochadel, investigador de la Institució Milà i Fontanals (CSIC) i Michele Catanzaro, ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès. Per obrir el cicle, José Pardo-Tomás (Institució Milà i Fontanals-CSIC) ens va oferir una xerrada sobre el catalanisme i les ciències naturals: “Per la Ciència i per la Pàtria”: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925“. A continuació teniu un breu resum de la mateixa i el recull de piulades generades durant la seva presentació. Us convidem a fer una ullada al nostre “Storify” si no la vau poder seguir en directe!

Els historiadors han estudiat en profunditat la interacció entre la ciència per un costat, i la construcció-invenció-imaginació de les nacions europees modernes per l’altre. Però no se sap molt sobre com es va desenvolupar aquesta interacció a les anomenades “perifèries europees”, entre les quals cal incloure Catalunya i Espanya. A Catalunya, els metges van ser un dels col·lectius més actius en la coproducció d’imaginaris, discursos i institucions en torn al programa polític del catalanisme, des de la seva formulació amb les Bases de Manresa (1892) fins a la fi de la Mancomunitat de Catalunya (1925), per posar dues fites. Però també altres grups relacionats amb la ciència van participar en aquest procés. En aquesta xerrada es va explorar, en particular, el paper dels naturalistes. A partir de posicions majoritàriament conservadores i catòliques, els naturalistes van participar al procés de coproducció mitjançant discursos, pràctiques, representacions i institucions com la Institució Catalana d’Història Natural i el Museu de Ciències Naturals.

ACTUALITZACIÓ!

A continuació, recuperem la presentació de “Per la Ciència i per la Pàtria: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925” per si no hi vau poder assistir o voleu tornar-ne a gaudir.

 
La propera sessió del cicle serà el proper dijous 8 de maig a les 19:30, amb la xerrada “Els àtoms de Franco: física, cultura i política a Espanya sota la dictadura” a càrrec de Xavier Roqué.

Us esperem a l’Ateneu!

Cicle “Ciència en temps de recessió”

El cicle “Ciència en temps de recessió“, dut a terme entre els mesos de novembre del 2012 i gener del 2013, va fer un balanç de la situació de la ciència a Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina, en l’actual periode de profunda recessió i dràstica reducció de la inversió en investigació científica.

Continua llegint