Conferència

Al bressol de la humanitat, entre lleons i bandits

/ emarin / Deixa un comentari

Imagen 2

Novetat! Recuperem la xerrada gràcies a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès. Podeu escoltar-la sencera aquí.

Hi ha científics que es passegen a la copa dels arbres, investigadors que han de conviure amb animals salvatges, naturalistes que s’han d’enfrentar a bandits i militars… Encara avui, fer ciència pot requerir enfrentar-se a situacions extremes. Els científics que operen d’aquesta manera, adquireixen un coneixement polièdric, profundament lligat al seu context natural i social, que els dona una visió complexa i no comú en aquests temps d’ultra-especialització. En aquest nou cicle “Ciència extrema. Històries de naturalistes en situacions extremes” escoltarem les experiències de quatre naturalistes que han treballat en algunes d’aquestes situacions extremes, explicades per la seva pròpia veu.

La primera de les xerrades, que va tenir lloc el passat 23 d’octubre del 2013, portava per títol “Al bressol de la humanitat, entre lleons i bandits”, a càrrec de Jordi Serrallonga, arqueòleg, naturalista, director d’HOMINID Grup d’Orígens Humans (UB), professor de prehistòria (UOC) i assessor del Museu de Ciència Naturals de Barcelona. Investigar el bressol de la humanitat vol dir esquivar animals salvatges que arrosseguen la llegenda de perillosos; trobar-se amb bandits i furtius, i fins i tot encarar-se amb equips de científics pirates que no tenen res a envejar al mític Indiana Jones. Però aquests no són els únics perills que es poden trobar a l’Àfrica subsahariana.

Continueu llegint la crònica completa de la xerrada

Una dona silenciada: María Teresa Toral. La repressió de Franco contra el món científic

/ emarin / Deixa un comentari

En el marc de l'”Any Moles”, en homenatge al químic català Enric Moles Ormella, la secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès va voler destacar la figura d’una de les seves alumnes, la científica María Teresa Toral (Madrid, 1911) fent un repàs de la seva trajectòria científica i política durant els durs anys de la Guerra Civil.

María Teresa Toral forma part de la plèiade de dones progressistes dels anys vint, que van irrompre amb força al món científic. Química, alumna i col·laboradora d’Enric Moles, es va comprometre amb la defensa de la República, a través de la fabricació d’explosius. En acabar la Guerra Civil, va ser detinguda i torturada. En la seva altruista tasca clandestina a la Presó de Ventas, va ser una de les dues dones que van assistir a les Trece Rosas. El 1956 va fugir a Mèxic on, sense abandonar la ciència, i es va convertir en una de les millors gravadores del país.

Així ens presentava Antonina Rodrigo García, autora del llibre “Una mujer silenciada. Mª Teresa Toral: ciencia compromiso y exilio”, a una gran dona de ciència compromesa amb la dura realitat social que li va tocar viure durant la Guerra Civil espanyola. En l’acte, celebrat el passat 8 d’octubre del 2013, també hi van intervenir Joaquim Sales, catedràtic emèrit de Química Inorgànica (UB) i Gregori València, investigador de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (CSIC).

El cicle d’actes sobre Enric Moles (1883-1953), en el 130 aniversari del seu naixement i el 60 aniversari de la seva mort, segueix amb l’acte “Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica”.

Acte co-organizat per l’Ateneu Barcelonès, el Centre d’Història de la Ciència (UAB) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Com s’anomena un color?

/ emarin / Deixa un comentari

El passat mes de juny del 2013, encetàvem el cicle “El laboratori de Babel”, el qual està dedicat a les diverses contribucions científiques que ens permeten comprendre les llengües i el multilingüisme. El cicle es va iniciar amb la conferència “Com s’anomena un color? Cultura i fisiologia en les categories lingüístiques” a càrrec de l’investigador Andrea Baronchelli (Northeastern University; Boston, USA).

A continuació teniu el resum de la conferència i el vídeo.

Podem distingir entre diversos tipus de “verd” i tanmateix a tots li diem “verd”. En general, els colors són infinits, pero tenim un petit conjunt de paraules per anomenar-los. Cultures diferents agrupen els colors de manera diferent (per exemple, el japonès fa servir la mateixa paraula per dir “verd” i “blau”). Però també la fisiologia juga un paper en aquestes definicions. En aquesta xerrada, explorarem, a partir dels colors, el problema de la relació entre cultura i fisiologia en les ciències cognitives, també mitjançant la informació proporcionada per simulacions d’ordinador.

També podeu consultar les piulades que es van generar durant l’acte al Storify de la secció.

Si en voleu saber més, podeu consultar els següents recursos:

– Els noms dels colors són totalment aleatoris, producte de la comunicació de cada cultura? PDF
– Els misteris del color. Crònica de l’ACCC (info i vídeo) WEB

Aquest cicle està organitzat en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). I compta amb traducció en Llengua de Signes Catalana en col·laboración amb la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).

Exploradors al segle XXI, vigència del naturalisme

/ emarin / Deixa un comentari

L’AVENTURA DE LA CIÈNCIA: Viatges, expedicionaris i coneixement

El passat 24 d’abril del 2013 us proposàvem gaudir de les experiències d’un gran científic i expedicionari, en Jordi Serrallonga, qui ens va convidar a viatge visual per algunes grans qüestions científiques a través de les instantànies de grans figures del coneixement.

De Londres a les Illes Galápagos, d’Atapuerca als jaciments arqueològics i paleontològics d’Oldupai (Tanzània), del Museu de Ciències Naturals de Barcelona a la Patagònia argentina… tot viatge suposa una font de coneixement. Des d’un Safari Urbà proper, fins a una expedició exòtica, el viatger pot anar molt més enllà del simple desplaçament per viure en primera persona les experiències de científics com Galileu Galilei, Alexander von Humboldt, Charles R. Darwin, Howard Carter, Roy Chapman Andrews, Mary Leakey, Jordi Sabater-Pi o Jane Goodall. Sabanes, boscos, deserts, illes, ciutats, volcans, fòssils, museus o laboratoris són l’escenari de l’apassionant aventura de la ciència.

Jordi Serrallonga és arqueòleg, naturalista i guia d’expedicions, director d’HOMINID Grup d’Orígens Humans, professor consultor de la UOC i assessor del Museu de Ciències Naturals de Barcelona)

Vídeo-resum de la xerrada:

Jordi Serrallonga: «Nosaltres podem ser un dels exploradors del segle XXI»

La curiositat va ser una de les raons que va portar als éssers humans a creuar per primera vegada l'estret de Gibraltar des d'Àfrica». Aquest va ser un dels arguments que Jordi Serrallonga va mantenir al llarg del seu repàs a la història del naturalisme en la seva conferència a l'Ateneu Barcelonès. Per a Serrallonga la curiositat innata de l'ésser humà li ha portat a realitzar grans descobriments ja sigui explorant el seu propi planeta o observant els estels.

També podeu llegir la crònica completa de l’acte al lloc web de l’ACCC i el resum de la xerrada aquí.

Acte co-organitzat amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)

Cicle “Les imatges de la ciència”

/ emarin / Deixa un comentari

La ciència no està escrita només en articles i llibres: els científics es comuniquen també amb diagrames, fotografies, gravats, quadres, dibuixos, maquetes, pòsters, esquemes: objectes que constitueixen la cultura material de la ciència i que actuen com a intermediaris entre els experts i la societat. El cicle “Les imatges de la ciència” (2012-2013) va explorar, a través de quatre exemples històrics -un gravat, un quadre, una observació microscòpica i una fotografia- la cultura visual de la ciència, una cultura científica que va més enllà del coneixement especialitzat dels experts.

Continua llegint

Cicle “Ciència en temps de recessió”

/ emarin / Deixa un comentari

El cicle “Ciència en temps de recessió“, dut a terme entre els mesos de novembre del 2012 i gener del 2013, va fer un balanç de la situació de la ciència a Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina, en l’actual periode de profunda recessió i dràstica reducció de la inversió en investigació científica.

Continua llegint

El nou paper del llibre: de la tinta al pixel

/ emarin / Deixa un comentari

El passat 15 de juny del 2012, l’Ateneu Barcelonès i el Màster en “Història de la ciència: Ciència, Història i Societat” van engegar el cicle “Ciència i Història: trobades a l’Ateneu”, un nou espai de reflexió sobre la història de la ciència i la tecnologia, amb experts tant en disciplines tecnocientífiques, com en ciències humanes i història.

L’any 2012 el cicle va girar entorn al futur del llibre a la llum de les transicions tecnològiques del passat, amb la conferència:“El nou paper del llibre: de la tinta al píxel”.

Durant l’acte es va discutir quin és el futur del llibre, degut a què la irrupció d’Internet i de les tecnologies de la informació ha revolucionat l’accés als llibres i la seva difusió. Hem de recordar, però, que aquesta no és la primera transició tecnològica que viu el món de la cultura. Fixar-nos en altres transicions del passat ens pot ajudar a entendre millor els canvis del present. Els ponents convidats van explicar com les societats viuen i s’adapten a les transicions tecnològiques, donant-nos també la seva opinió sobre quin és l’escenari al qual ens està traslladant la digitalització del llibre imprès.

La xerrada va anar a càrrec d’Eduard Aibar, professor agregat al Departament d’Estudis d’Arts i Humanitats (UOC), i Carlos Alberto Scolari, professor titular al Departament de Comunicació (UPF).

L’organització i moderació de l’acte la va dur a terme Ignasi Medà Calvet, estudiant del Màster Oficial en Història de la Ciència: Ciència, Història, Societat del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB).

Acte organitzat conjuntament amb el Centre d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB).

Cicle “Teràpies de cinema II”

/ emarin / Deixa un comentari

El cicle “Teràpies de cinema” ens va donar la oportunitat de gaudir d’una segona edició durant el mes d’abril del 2013. Seguint la filosofia de l’anterior, aquest cicle va explorar el paper que juga el coneixement científic i mèdic al cinema. I la generació, circulació i gestió d’aquest coneixement a través de la gran pantalla. En definitiva, el cicle explora com la cinema reflexiona sobre la ciència i la salut, i com contribueix als processos de construcció d’aquest coneixement.

Continua llegint

Cicle “Teràpies de cinema”

/ emarin / Deixa un comentari

La ciència està present en multitud de pel·lícules, no només en el gènere de ciència ficció. El cinema també ha reflexionat sobre la medicina, la salut i la ciència. El cicle “Teràpies de cinema“, dut a terme entre maig i juny del 2012, presentava algunes de les pel·lícules que han tractat el paper del coneixement mèdic i sanitari al cinema, i reflexionava sobre com aquest contribueix als procesos de construcció del coneixement.

Continua llegint

Cicle “Una altra manera de mirar la salut”

/ emarin / Deixa un comentari

Seguint amb els cicles duts a terme amb anterioritat trobem un cicle dedicat a la salut, en concret, a “Una altra manera de mirar la salut”. De març a juny del 2012, van passar per l’Ateneu Barcelonès un seguit d’especialistes en salut pública que ens van parlar sobre la qualitat de l’aire, la salut de la nostra ciutat, els contaminants ambientals i una malaltia que conecta perfectament salut i societat: la malària.

Si no hi vau poder assistir, trobareu un vídeo de cadascuna de les xerrades i informació complementària per si en voleu saber més.

Continua llegint