PROJECCIÓ I DEBAT: THE IMITATION GAME (DESXIFRANT L’ENIGMA)

El 24 d’abril, a les 19 hores, a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, farem el visionat de la película The Imitation Game, la història de com el matemàtic Alan Turing va aconseguir desxifrar la màquina Enigma, al servei de l’exercit alemany nazi de la Segona Guerra Mundial.

Alan Turing va ser un home amb una ment molt brillant. Reconegut com geni informàtic i “pare de la computació”, es va moure en camps tan dispars com les matemàtiques, la filosofia, la biologia, la química i podria dir-se que la ciència en general. Les seves aportacions en el camp de la criptografia van servir perquè la Segona Guerra Mundial durés molt menys del que s’esperava, gràcies a la descodificació dels plans secrets dels nazis de la seva màquina Enigma, de manera que els aliats van poder alçar-se amb la victòria abans de del previst. Sent el precursor de la informàtica moderna, va dissenyar un de les primeres màquines electròniques programables digitals i va contribuir al que més endavant es va denominar ‘intel·ligència artificial’.

“The Imitation Game (Desxifrant Enigma)” recull la fascinant història d’un dels homes més influents del Segle XX, quan va ser reclutat pel Servei d’Intel·ligència Britànic per desxifrar el codi nazi Enigma, durant la Segona Guerra mundial, encara que lluny de ser admirat com un heroi, Turing va ser acusat i jutjat desgraciadament per la seva condició d’homosexual, que el portaria a ser imputat per indecència greu i perversió sexual, i sent el detonant del seu suïcidi el 1952. El director noruec Morten Tyldum és l’encarregat de dirigir aquesta película, després dels seus quatre llargmetratges realitzats al seu país, dels quals destaca “Headhunters”. Tyldum li imprimeix classicisme i elegància al film, destacant de manera l’excel·lent treball en la direcció d’actors, en què tots estan realment notables: Benedict Cumberbatch, Keira Knightley, Mark Strong, Charles Dance, Matthew Goode; encara que per sobre de tots ells s’erigeix ​​Cumberbatch, que encarna el famós matemàtic, i que possiblement faci la millor interpretació de la seva carrera, aportant de manera impressionant tots els matisos que requereix el personatge. També és digne de menció el sòlid guió, basat en el llibre d’Andrew Hodges, de l’escriptor Graham Moore, que va ser guardonat amb un Oscar.  Alexandre Desplat compon una banda sonora realment notable. Sembla ser que la història conté diversos errors pel que fa a la realitat; però, sent una pel·lícula de ficció, a l’adaptar-la es poden prendre certes llicències narratives per dramatitzar-la.

Podem dir que “The Imitation Game” és un film notable, molt ben dirigit, amb un impressionant Benedict Cumberbatch, i que dóna a conèixer la importància que va tenir el matemàtic en l’esdevenir de la ‘Gran Guerra’, i també en el camp de la computació.

Enigma

BENJAMIN FRANKLIN, CITIZEN OF THE WORLD (BENJAMIN FRANKLIN, CIUTADÀ DEL MÓN)

Dins del Cicle Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa”, primer cicle organitzat de manera transversal entre totes les seccions de l’Ateneu Barcelonès, el dia 7 de març del 2019, es va oferir la projecció del documental BENJAMIN FRANKLIN, CITIZEN OF THE WORLD,

Bejamin Franklin va nèixer el 17 de gener del 1706 i va morir el 17 d’abril del 1790 a l’edad de 84 anys.

Quinzè germà d’un total de disset, Benjamin Franklin va cursar únicament estudis elementals només fins a l’edat de deu anys. Als dotze va començar a treballar com a impressor en una empresa propietat d’un dels seus germans. Més tard va fundar el diari Pennsylvania Gazette, que va publicar entre els anys 1728 i 1748. Va publicar a més l’Almanac del Pobre Richard (Poor Richard’s Almanack, 1732-1757) i va ser responsable de l’emissió de paper moneda a les colònies britàniques d’Amèrica (1727).

L’interès de Benjamin Franklin pels temes científics va començar a mitjans de segle i va coincidir amb l’inici de la seva activitat política, que es va centrar en diversos viatges a Londres, entre 1757 i 1775, amb la missió de defensar els interessos de Pennsilvània.

Es considerat un homo universalis (expressió llatina que es podria traduir com a ‘humà d’esperit universal’) o també polímata (del grec: πολυμαθής, transcripció: polymathēs), que vol dir ‘que coneix, comprèn o sap molt’, és un individu que destaca en diverses branques del saber. El terme es refereix a persones amb uns coneixements no restringits a una àrea concreta sinó que dominen diferents disciplines, generalment les arts i les ciències.

Va participar en la redacció de la Declaració d’Independència i en fou un dels signants. També va exercir com a ambaixador dels Estats Units a França i va participar en la redacció de la Constitució dels Estats Units.

La Declaració d’Independència és un text polític fonamental per a la història dels Estats Units. Arran d’aquesta declaració les Tretze Colònies britàniques d’Amèrica del Nord se segregaven del Regne de Gran Bretanya i esdevenien independents.

En el terreny científic destacà pels seus estudis sobre l’electricitat i la invenció del parallamps.

El 1752 Benjamin Franklin va dur a terme el famós experiment de l’estel amb estructura metàl·lica lligat a un fil de seda amb una clau a l’altre extrem. En comprovar que la clau estava carregada elèctricament, quedava demostrat que l’ambient també ho estava i que els llamps no eren més que descàrregues sobtades d’aquest potencial.

També podem destacar, entre molts altres invents seus, els lents bifocals, el comptaquilòmetres, va descriure les corrents oceàniques, l’humificador, el forn de Franklin, l’armònica de vidre, el cateterisme, les aletes de busseig….

El seu temperament actiu i polifacètic va impulsar també a Benjamin Franklin a participar en les qüestions d’àmbit local, per exemple, en la creació d’institucions com el cos de bombers de Filadèlfia, la primera biblioteca pública de subscripció dels Estats Units i la Universitat de Pennsilvània, així com la Societat Filosòfica Americana.

Va ser l’únic americà de l’època colonial britànica que va aconseguir fama i notorietat a l’Europa del seu temps.

Entre les seves obres trobem Lo camí de la fortuna, traduïda al català el 1868 per Gaietà Vidal i Valenciano

Dimarts 13? Ciència i cinema, i deixeu-vos de supersticions!

Ingmar Bergman

A les seccions de Ciència i Cinema de l’Ateneu Barcelonès no hi ha qui ens pari… una setmana més us portem la millor ciència i el millor cinema, obert a tothom i gratuït! Què més podeu demanar?

Dimarts 13 de maig a les 19h, teniu una nova cita amb el cicle “Teràpies de Cinema“.

Us conviden a gaudir de la xerrada “Dolor i gènere” a càrrec de Carlos Tabernero (CEHIC), i de la pel·lícula “Crits i murmuris” (Viskningar och rop) del genial director suec Ingmar Bergman.

La película “Viskningar och rop” (Ingmar Bergman, 1972), explora l’experiència de la malaltia i del dolor per part d’una dona amb un càncer d’úter en fase terminal i de les persones que estan al seu costat (les seves germanes i la seva cançó de bressol). La mirada de Bergman se centra, a través d’una indagació minuciosa en les experiències personals més recòndites, en el paper de diversos determinismes socioculturals, les mitologies i rituals associats i els processos d’atorgament i validació de l’autoritat (també metge-científica i fonamentalment en clau de gènere) en la construcció de les relacions humanes.

Fitxa de la pel·lícula:


Viskningar och rop (Crits i murmuris)
Director: Ingmar Bergman
(Suècia, 1972, 91 min, VOS en Castellà)

Activitat gratuïta i oberta a tothom. No cal ser soci de l’Ateneu per gaudir de l’actualitat científica i del bon cinema.

ACTUALITZACIÓ!

A continuació, recuperem la presentació de “Viskningar och rop” per si no hi vau poder assistir o voleu tornar-ne a gaudir.

 
Coordinadors del cicle “Teràpies de Cinema”: Carlos Tabernero i Fernando Vidal (CEHIC-UAB); i Michele Catanzaro (ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia) i Francesc Solà (Secció de Cinema) de l’Ateneu Barcelonès.

L’animal humà: “El planeta dels simis” a l’Ateneu

Cicle "Teràpies de Cinema"

Cicle “Teràpies de Cinema”

Seguim amb més cinema a l’Ateneu Barcelonès!

El proper 6 de maig a les 19h, teniu una nova cita amb el cicle “Teràpies de Cinema

Les seccions de Ciència i Cinema us conviden a gaudir de la xerrada “L’animal humà” a càrrec d’Annette Mülberger i Thomas Sturm (CEHIC-Departament de Filosofia, UAB), i de la pel·lícula “El planeta dels simis” (Planet of the Apes).

La pel·lícula “Planet of the apes” ens convida a reflexionar críticament sobre la condició humana i sobre l’arquitectura social i cultural de les societats occidentals contemporànies. La inversió de papers entre ximpanzés i goril·les d’una banda i humans per l’altre ens ofereix la possibilitat d’endinsar-nos en els complicats mecanismes de construcció cultural (incloent el punt de vista de la biologia i de la psicologia) de la condició humana.

Fitxa de la pel·lícula:
Planet of the Apes
 (El planeta dels simis)
Director: Franklin J. Schaffner
 (EUA, 1968, 
112 min, 
VOS en Castellà)

Activitat gratuïta i oberta a tothom! No cal ser soci de l’Ateneu per gaudir de l’actualitat científica i del bon cinema.

Coordinadors del cicle “Teràpies de Cinema”: Carlos Tabernero i Fernando Vidal (CEHIC-UAB); i Michele Catanzaro (ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia) i Francesc Solà (Secció de Cinema) de l’Ateneu Barcelonès.

Seguim amb més cinema: Freaks!

Si us vau perdre la primera sessió del cicle “Teràpies de cinema“, el proper dimarts 29 d’abril teniu una nova oportunitat de gaudir del cinema a l’Ateneu Barcelonès.

El professor Jorge Molero, del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), ens oferirà la xerrada “Històries d’alteritat” que anirà seguida de la projecció de la pel·lícula “Freaks (La parada dels monstres)” de Tod Browning (1932, VOS Castellà).

Freaks (Tod Browning, 1932) ens ofereix la possibilitat d’examinar la nostra percepció sobre “el que som”, en contraposició al que “els altres són”, o en aquest cas, “el que els monstres són”. Freaks és una pel·lícula sense concessions que qüestiona les bases socio-culturals (i per tant, també les explicacions científico-mèdiques) de l’exclusió. La proposta de Browning en aquest gran clàssic de la història del cinema no deixa indiferent a ningú.

Dimarts 29 d’abril a les 19:00h, Sala Oriol Bohigas“Històries d’alteritat” amb Jorge Molero i la pel·lícula “Freaks (La parada dels monstres)” del director Tod Browning (Estats Units, 1932, 64 min, VOS Castellà).

ACTUALITZACIÓ!

A continuació, recuperem la presentació del film “Freaks (La parada dels monstres)” per si no hi vau poder assistir o voleu tornar-ne a gaudir.

 
Cicle organitzat conjuntament amb la secció de Cinema, i amb la col·laboració del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la UAB. Entrada gratuïta. Aforament limitat.

Iniciem un nou “Teràpies de cinema” amb “Amour” de Michael Haneke i la xerrada “Envellint”

Teràpies de cinema

 

El proper dimarts 22 d’abril comença la III edició del cicle de cinema, ciència i medicina “Teràpies de Cinema”, en aquesta ocasió dedicat al tema “Cos i identitat: perspectives científico-mèdiques a través del cinema”.

El professor Fernando Vidal, del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), ens oferirà una introducció al tema de l’envelliment, amb la xerrada “Envellint“, que anirà acompanyada de la projecció de la pel·lícula “Amour de Michael Haneke.

Agafeu l’agenda!

Dimarts 22 d’abril a les 19:00h: “Envellint” amb Fernando Vidal i la pel·lícula Amour (Amor) del director Michael Haneke (Àustria, 2012 127 min, VOS Català)

Sinopsi de la pel·lícula: “Amour” és una invitació a explorar el dur procés de desintegració física, intel·lectual i emocional que acompanya la mort. Haneke explora, amb una mirada antropològica, sociològica, psicoanalítica i política, els territoris difícils del dolor i la impotència.

Aquest cicle està coordinat per Carlos Tabernero i Fernando Vidal (Centre d’Història de Ia Ciència), Michele Catanzaro i Francesc Solà (Ateneu Barcelonès).

Us hi esperem!

Novetats de la secció: encetem nous cicles a partir del mes d’abril!

Aneu preparant l’agenda perquè la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès dóna la benvinguda a la primavera amb dos nous cicles de xerrades: Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya” i la tercera edició del cicle “Teràpies de Cinema: Cinema, ciència i medicina”. En aquesta edició dedicat al tema “Cos i identitat: perspectives científico-mèdiques a través del cinema”.

ABRIL-MAIG-JUNY

A partir del 3 d’abril parlarem sobre el nacionalisme que hi ha darrera de la ciència al llarg del cicle “Científics amb bandera”. La flora autòctona, els ancestres comuns, els instituts nacionals… són moltes les maneres amb les quals el coneixement científic ha participat – i participa – en reforçar l’adhesió de la societat a projectes polítics de caire nacionalista. En aquest cicle, analitzem tres moments en els quals s’ha donat aquesta intersecció a la història de Catalunya i d’Espanya: el naturalisme català de principis del segle XX, la ciència sota la dictadura de Franco, i la paleontologia després de la transició. Explorarem els mecanismes amb els quals el coneixement científic es modula socialment per posar-lo al servei de projectes patriòtics, com actuen els científics que s’adhereixen a aquests programes i els que prioritzen altres valors, com es divideixen segons les seves respectives fidelitats, o com articulen identitats múltiples.

Dijous 3 d’abril, 19:30: “Per la Ciència i per la Pàtria”: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925″ per José Pardo-Tomás.

Dijous 8 de maig, 19:30: “Els àtoms de Franco: física, cultura i política a Espanya sota la dictadura”per Xavier Roqué

Dijous 12 de juny, 19:30: data pendent de confirmació: “La montaña mágica de Atapuerca: el “tardo triunfo” de la ciencia española” per Oliver Hochadel

Aquest cicle està coordinat i organitzat per Oliver Hochadel (IMF-CSIC) i Michele Catanzaro (ponent de ciència de l’Ateneu Barcelonès)

ABRIL-MAIG

El 22 d’abril comença la tercera edició del cicle de cinema, ciència i medicina “Teràpies de Cinema”, en aquesta ocasió dedicat al tema “Cos i identitat: perspectives científico-mèdiques a través del cinema”.

Quin paper juga el coneixement científic i mèdic al cinema? I, quin paper juga el cinema en la generació, circulació i gestió d’aquest coneixement? durant el cicle Teràpies de Cinema explorarem com el cinema reflexiona sobre la ciència i la salut, i com contribueix als processos de construcció d’aquest coneixement.

Dimarts 22 d’abril, 18:30h ATENCIÓ CANVI D’HORA, 19:00h : “Envellint” per Fernando Vidal. Es projectarà la pel·lícula: Amour (Michael Haneke, 2012)

Dimarts 29 d’abril, 19:00h: “Històries d’alteritat” per Jorge Molero. Es projectarà la pel·lícula: Freaks (Tod Browning, 1932)

Dimarts 6 de maig, 19:00h: “L’animal humà” per Annette Mülberger i. Thomas Sturm. Es projectarà la pel·lícula: Planet of the apes (Franklin J. Schaffner, 1968)

Dimarts 13 de maig, 19:00h: “Dolor i gènere” per Carlos Tabernero. Es projectarà la pel·lícula: Viskningar och rop (Ingmar Bergman, 1972)

Aquest cicle està coordinat per Carlos Tabernero i Fernando Vidal (Centre d’Història de Ia Ciència), Michele Catanzaro i Francesc Solà (Ateneu Barcelonès)

Us anirem informant periòdicament de totes aquestes xerrades. Estigueu atents al blog!

Cicle “Teràpies de cinema II”

El cicle “Teràpies de cinema” ens va donar la oportunitat de gaudir d’una segona edició durant el mes d’abril del 2013. Seguint la filosofia de l’anterior, aquest cicle va explorar el paper que juga el coneixement científic i mèdic al cinema. I la generació, circulació i gestió d’aquest coneixement a través de la gran pantalla. En definitiva, el cicle explora com la cinema reflexiona sobre la ciència i la salut, i com contribueix als processos de construcció d’aquest coneixement.

Continua llegint

Cicle “Teràpies de cinema”

La ciència està present en multitud de pel·lícules, no només en el gènere de ciència ficció. El cinema també ha reflexionat sobre la medicina, la salut i la ciència. El cicle “Teràpies de cinema“, dut a terme entre maig i juny del 2012, presentava algunes de les pel·lícules que han tractat el paper del coneixement mèdic i sanitari al cinema, i reflexionava sobre com aquest contribueix als procesos de construcció del coneixement.

Continua llegint