Dimarts 13? Ciència i cinema, i deixeu-vos de supersticions!

Ingmar Bergman

A les seccions de Ciència i Cinema de l’Ateneu Barcelonès no hi ha qui ens pari… una setmana més us portem la millor ciència i el millor cinema, obert a tothom i gratuït! Què més podeu demanar?

Dimarts 13 de maig a les 19h, teniu una nova cita amb el cicle “Teràpies de Cinema“.

Us conviden a gaudir de la xerrada “Dolor i gènere” a càrrec de Carlos Tabernero (CEHIC), i de la pel·lícula “Crits i murmuris” (Viskningar och rop) del genial director suec Ingmar Bergman.

La película “Viskningar och rop” (Ingmar Bergman, 1972), explora l’experiència de la malaltia i del dolor per part d’una dona amb un càncer d’úter en fase terminal i de les persones que estan al seu costat (les seves germanes i la seva cançó de bressol). La mirada de Bergman se centra, a través d’una indagació minuciosa en les experiències personals més recòndites, en el paper de diversos determinismes socioculturals, les mitologies i rituals associats i els processos d’atorgament i validació de l’autoritat (també metge-científica i fonamentalment en clau de gènere) en la construcció de les relacions humanes.

Fitxa de la pel·lícula:


Viskningar och rop (Crits i murmuris)
Director: Ingmar Bergman
(Suècia, 1972, 91 min, VOS en Castellà)

Activitat gratuïta i oberta a tothom. No cal ser soci de l’Ateneu per gaudir de l’actualitat científica i del bon cinema.

ACTUALITZACIÓ!

A continuació, recuperem la presentació de “Viskningar och rop” per si no hi vau poder assistir o voleu tornar-ne a gaudir.

 
Coordinadors del cicle “Teràpies de Cinema”: Carlos Tabernero i Fernando Vidal (CEHIC-UAB); i Michele Catanzaro (ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia) i Francesc Solà (Secció de Cinema) de l’Ateneu Barcelonès.

L’animal humà: “El planeta dels simis” a l’Ateneu

Cicle "Teràpies de Cinema"

Cicle “Teràpies de Cinema”

Seguim amb més cinema a l’Ateneu Barcelonès!

El proper 6 de maig a les 19h, teniu una nova cita amb el cicle “Teràpies de Cinema

Les seccions de Ciència i Cinema us conviden a gaudir de la xerrada “L’animal humà” a càrrec d’Annette Mülberger i Thomas Sturm (CEHIC-Departament de Filosofia, UAB), i de la pel·lícula “El planeta dels simis” (Planet of the Apes).

La pel·lícula “Planet of the apes” ens convida a reflexionar críticament sobre la condició humana i sobre l’arquitectura social i cultural de les societats occidentals contemporànies. La inversió de papers entre ximpanzés i goril·les d’una banda i humans per l’altre ens ofereix la possibilitat d’endinsar-nos en els complicats mecanismes de construcció cultural (incloent el punt de vista de la biologia i de la psicologia) de la condició humana.

Fitxa de la pel·lícula:
Planet of the Apes
 (El planeta dels simis)
Director: Franklin J. Schaffner
 (EUA, 1968, 
112 min, 
VOS en Castellà)

Activitat gratuïta i oberta a tothom! No cal ser soci de l’Ateneu per gaudir de l’actualitat científica i del bon cinema.

Coordinadors del cicle “Teràpies de Cinema”: Carlos Tabernero i Fernando Vidal (CEHIC-UAB); i Michele Catanzaro (ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia) i Francesc Solà (Secció de Cinema) de l’Ateneu Barcelonès.

Seguim amb més cinema: Freaks!

Si us vau perdre la primera sessió del cicle “Teràpies de cinema“, el proper dimarts 29 d’abril teniu una nova oportunitat de gaudir del cinema a l’Ateneu Barcelonès.

El professor Jorge Molero, del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), ens oferirà la xerrada “Històries d’alteritat” que anirà seguida de la projecció de la pel·lícula “Freaks (La parada dels monstres)” de Tod Browning (1932, VOS Castellà).

Freaks (Tod Browning, 1932) ens ofereix la possibilitat d’examinar la nostra percepció sobre “el que som”, en contraposició al que “els altres són”, o en aquest cas, “el que els monstres són”. Freaks és una pel·lícula sense concessions que qüestiona les bases socio-culturals (i per tant, també les explicacions científico-mèdiques) de l’exclusió. La proposta de Browning en aquest gran clàssic de la història del cinema no deixa indiferent a ningú.

Dimarts 29 d’abril a les 19:00h, Sala Oriol Bohigas“Històries d’alteritat” amb Jorge Molero i la pel·lícula “Freaks (La parada dels monstres)” del director Tod Browning (Estats Units, 1932, 64 min, VOS Castellà).

ACTUALITZACIÓ!

A continuació, recuperem la presentació del film “Freaks (La parada dels monstres)” per si no hi vau poder assistir o voleu tornar-ne a gaudir.

 
Cicle organitzat conjuntament amb la secció de Cinema, i amb la col·laboració del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la UAB. Entrada gratuïta. Aforament limitat.

Iniciem un nou “Teràpies de cinema” amb “Amour” de Michael Haneke i la xerrada “Envellint”

Teràpies de cinema

 

El proper dimarts 22 d’abril comença la III edició del cicle de cinema, ciència i medicina “Teràpies de Cinema”, en aquesta ocasió dedicat al tema “Cos i identitat: perspectives científico-mèdiques a través del cinema”.

El professor Fernando Vidal, del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), ens oferirà una introducció al tema de l’envelliment, amb la xerrada “Envellint“, que anirà acompanyada de la projecció de la pel·lícula “Amour de Michael Haneke.

Agafeu l’agenda!

Dimarts 22 d’abril a les 19:00h: “Envellint” amb Fernando Vidal i la pel·lícula Amour (Amor) del director Michael Haneke (Àustria, 2012 127 min, VOS Català)

Sinopsi de la pel·lícula: “Amour” és una invitació a explorar el dur procés de desintegració física, intel·lectual i emocional que acompanya la mort. Haneke explora, amb una mirada antropològica, sociològica, psicoanalítica i política, els territoris difícils del dolor i la impotència.

Aquest cicle està coordinat per Carlos Tabernero i Fernando Vidal (Centre d’Història de Ia Ciència), Michele Catanzaro i Francesc Solà (Ateneu Barcelonès).

Us hi esperem!

Novetats de la secció: encetem nous cicles a partir del mes d’abril!

Aneu preparant l’agenda perquè la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès dóna la benvinguda a la primavera amb dos nous cicles de xerrades: Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya” i la tercera edició del cicle “Teràpies de Cinema: Cinema, ciència i medicina”. En aquesta edició dedicat al tema “Cos i identitat: perspectives científico-mèdiques a través del cinema”.

ABRIL-MAIG-JUNY

A partir del 3 d’abril parlarem sobre el nacionalisme que hi ha darrera de la ciència al llarg del cicle “Científics amb bandera”. La flora autòctona, els ancestres comuns, els instituts nacionals… són moltes les maneres amb les quals el coneixement científic ha participat – i participa – en reforçar l’adhesió de la societat a projectes polítics de caire nacionalista. En aquest cicle, analitzem tres moments en els quals s’ha donat aquesta intersecció a la història de Catalunya i d’Espanya: el naturalisme català de principis del segle XX, la ciència sota la dictadura de Franco, i la paleontologia després de la transició. Explorarem els mecanismes amb els quals el coneixement científic es modula socialment per posar-lo al servei de projectes patriòtics, com actuen els científics que s’adhereixen a aquests programes i els que prioritzen altres valors, com es divideixen segons les seves respectives fidelitats, o com articulen identitats múltiples.

Dijous 3 d’abril, 19:30: “Per la Ciència i per la Pàtria”: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925″ per José Pardo-Tomás.

Dijous 8 de maig, 19:30: “Els àtoms de Franco: física, cultura i política a Espanya sota la dictadura”per Xavier Roqué

Dijous 12 de juny, 19:30: data pendent de confirmació: “La montaña mágica de Atapuerca: el “tardo triunfo” de la ciencia española” per Oliver Hochadel

Aquest cicle està coordinat i organitzat per Oliver Hochadel (IMF-CSIC) i Michele Catanzaro (ponent de ciència de l’Ateneu Barcelonès)

ABRIL-MAIG

El 22 d’abril comença la tercera edició del cicle de cinema, ciència i medicina “Teràpies de Cinema”, en aquesta ocasió dedicat al tema “Cos i identitat: perspectives científico-mèdiques a través del cinema”.

Quin paper juga el coneixement científic i mèdic al cinema? I, quin paper juga el cinema en la generació, circulació i gestió d’aquest coneixement? durant el cicle Teràpies de Cinema explorarem com el cinema reflexiona sobre la ciència i la salut, i com contribueix als processos de construcció d’aquest coneixement.

Dimarts 22 d’abril, 18:30h ATENCIÓ CANVI D’HORA, 19:00h : “Envellint” per Fernando Vidal. Es projectarà la pel·lícula: Amour (Michael Haneke, 2012)

Dimarts 29 d’abril, 19:00h: “Històries d’alteritat” per Jorge Molero. Es projectarà la pel·lícula: Freaks (Tod Browning, 1932)

Dimarts 6 de maig, 19:00h: “L’animal humà” per Annette Mülberger i. Thomas Sturm. Es projectarà la pel·lícula: Planet of the apes (Franklin J. Schaffner, 1968)

Dimarts 13 de maig, 19:00h: “Dolor i gènere” per Carlos Tabernero. Es projectarà la pel·lícula: Viskningar och rop (Ingmar Bergman, 1972)

Aquest cicle està coordinat per Carlos Tabernero i Fernando Vidal (Centre d’Història de Ia Ciència), Michele Catanzaro i Francesc Solà (Ateneu Barcelonès)

Us anirem informant periòdicament de totes aquestes xerrades. Estigueu atents al blog!

Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica

Químics a l'exili

El segon acte organitzat en el marc del cicle “Any Moles”, en homenatge al químic català Enric Moles Ormella, va reunir a l’Ateneu Barcelonès a químics i historiadors de la ciència en la taula rodona “Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica”, organitzada des de la Secció de Ciència i Tecnologia i el Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), el passat 11 de desembre del 2013.

La taula rodona, a càrrec de Alfons Zarzoso, profesor d’Història de la Ciència (UAB), Artur Bladé, exfuncionari Conselleria Universitat i Recerca, Joaquim Sales, catedràtic emèrit de química inorgànica (UB) i Agustí Nieto-Galan, profesor d’Història de la Ciència (UAB), va posar de manifest la persecució i repressió que van patir els investigadors no afins al règim de Franco durant la Guerra Civil i la post-guerra espanyola, així com les profundes conseqüències que va provocar aquest exili. La partida de molts d’aquests professors universitaris i investigadors no només va ser físic sinó que també moltes vegades anava acompanyat de l’exili de la memòria històrica. Aquest va tenir un fort impacte en la societat catalana, incloent-hi el món científic. L’exili dels metges catalans és un dels casos més coneguts, però encara desconeixem en bona part la sort que van córrer altres comunitats de científics, com ara la que tractava aquesta taula rodona: el químics exiliats. Alguns químics catalans, com el mateix Enric Moles, havien assolit una projecció internacional notable a les dècades del 1920 i 1930, que es va veure trucada per les conseqüències de la Guerra Civil.

Si voleu recuperar aquesta conferència, podeu escoltar-la a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès, aquí.

Continua llegint la crònica de la taula rodona

Una dona silenciada: María Teresa Toral. La repressió de Franco contra el món científic

En el marc de l'”Any Moles”, en homenatge al químic català Enric Moles Ormella, la secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès va voler destacar la figura d’una de les seves alumnes, la científica María Teresa Toral (Madrid, 1911) fent un repàs de la seva trajectòria científica i política durant els durs anys de la Guerra Civil.

María Teresa Toral forma part de la plèiade de dones progressistes dels anys vint, que van irrompre amb força al món científic. Química, alumna i col·laboradora d’Enric Moles, es va comprometre amb la defensa de la República, a través de la fabricació d’explosius. En acabar la Guerra Civil, va ser detinguda i torturada. En la seva altruista tasca clandestina a la Presó de Ventas, va ser una de les dues dones que van assistir a les Trece Rosas. El 1956 va fugir a Mèxic on, sense abandonar la ciència, i es va convertir en una de les millors gravadores del país.

Així ens presentava Antonina Rodrigo García, autora del llibre “Una mujer silenciada. Mª Teresa Toral: ciencia compromiso y exilio”, a una gran dona de ciència compromesa amb la dura realitat social que li va tocar viure durant la Guerra Civil espanyola. En l’acte, celebrat el passat 8 d’octubre del 2013, també hi van intervenir Joaquim Sales, catedràtic emèrit de Química Inorgànica (UB) i Gregori València, investigador de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (CSIC).

El cicle d’actes sobre Enric Moles (1883-1953), en el 130 aniversari del seu naixement i el 60 aniversari de la seva mort, segueix amb l’acte “Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica”.

Acte co-organizat per l’Ateneu Barcelonès, el Centre d’Història de la Ciència (UAB) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Jutjar per les aparences. La història de la frenologia i la seva inesperada resurecció en els departaments de recursos humans

Novetat! Si us vau perdre la conferència, o si la voleu tornar a escoltar, la recuperem aquí desde l’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu Barcelonès.

FrenologiaLa segona de la xerrades co-organitzades per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès i el Màster en “Història de la ciència: Ciència, Història i Societat” (CEHIC-UAB) va girar entorn de la frenologia.

Tenir “molt de morro”, “moltes galtes” o “tenir nas” són expressions que tenen les seves arrels en la frenologia, una disciplina que, especialment en el segle XIX, va defensar la vinculació del caràcter amb la forma de la cara. Descartada des de fa dècades, aquesta teoria ha ressorgit de manera inesperada, en contextos tan delicats com el de la selecció de recursos humans.

La taula rodona, que va tenir lloc el passat 17 de juny del 2013, va analitzar el perquè de la reaparició d’una teoria que redueix quelcom tan complexe com el caràcter a l’anàlisi de l’aparença del rostre o de la forma del crani. Es va debatre sobre el context històric en el qual aquesta visió va prosperar, quins trets de l’ambient social i cultural afavoreixen la reproposició de les teories neo-frenològiques a l’actualitat, i què ens diu tot això sobre el camí que emprèn la societat contemporània.

Continua llegint

Cicle “Les imatges de la ciència”

La ciència no està escrita només en articles i llibres: els científics es comuniquen també amb diagrames, fotografies, gravats, quadres, dibuixos, maquetes, pòsters, esquemes: objectes que constitueixen la cultura material de la ciència i que actuen com a intermediaris entre els experts i la societat. El cicle “Les imatges de la ciència” (2012-2013) va explorar, a través de quatre exemples històrics -un gravat, un quadre, una observació microscòpica i una fotografia- la cultura visual de la ciència, una cultura científica que va més enllà del coneixement especialitzat dels experts.

Continua llegint

El nou paper del llibre: de la tinta al pixel

El passat 15 de juny del 2012, l’Ateneu Barcelonès i el Màster en “Història de la ciència: Ciència, Història i Societat” van engegar el cicle “Ciència i Història: trobades a l’Ateneu”, un nou espai de reflexió sobre la història de la ciència i la tecnologia, amb experts tant en disciplines tecnocientífiques, com en ciències humanes i història.

L’any 2012 el cicle va girar entorn al futur del llibre a la llum de les transicions tecnològiques del passat, amb la conferència:“El nou paper del llibre: de la tinta al píxel”.

Durant l’acte es va discutir quin és el futur del llibre, degut a què la irrupció d’Internet i de les tecnologies de la informació ha revolucionat l’accés als llibres i la seva difusió. Hem de recordar, però, que aquesta no és la primera transició tecnològica que viu el món de la cultura. Fixar-nos en altres transicions del passat ens pot ajudar a entendre millor els canvis del present. Els ponents convidats van explicar com les societats viuen i s’adapten a les transicions tecnològiques, donant-nos també la seva opinió sobre quin és l’escenari al qual ens està traslladant la digitalització del llibre imprès.

La xerrada va anar a càrrec d’Eduard Aibar, professor agregat al Departament d’Estudis d’Arts i Humanitats (UOC), i Carlos Alberto Scolari, professor titular al Departament de Comunicació (UPF).

L’organització i moderació de l’acte la va dur a terme Ignasi Medà Calvet, estudiant del Màster Oficial en Història de la Ciència: Ciència, Història, Societat del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB).

Acte organitzat conjuntament amb el Centre d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB).