Actualització de l’acte “Projectils de goma: què en diu la ciència?”

Acte celebrat el 28 de gener del 2013, a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès

Acte celebrat el 28 de gener del 2013, a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès

Actualitzem el contingut generat durant la taula rodona “Projectil de goma: què en diu la ciència?” celebrat el passat 28 de gener, i organitzat des de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Ja teniu a la vostra disposició l’àudio de la xerrada, gràcies a l’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu, i que podeu consultar aquí.

També hem reunit totes les piulades generades durant l’acte i que podeu consultar a l’Storify de la Secció de Ciència, aquí. Recordeu que podeu participar en tots els actes de la Secció des de Twitter, afegint l’etiqueta #ateneuciencia.

Esperem que en gaudiu, i ens veiem a l’Ateneu!

Recuperem les xerrades de la Secció de Ciència i Tecnologia al portal l’Arxiu de la Paraula

“Més de 3000 conferències a l’abast de tots els ciutadans”. Aquest és l’objectiu del nou portal de l’Ateneu Barcelonès: l'”Arxiu de la Paraula” que va ser presentat per Ramon Alcoberro, bibliotecari de la Junta Directiva de l’Ateneu i Carles Santacana, professor d’Història i cap del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.

Un espai online des del qual es pot accedir als enregistraments de les activitats que s’han celebrat a l’Ateneu des de 1970. El portal té per objectiu compartir amb la societat el fons sonor de l’Ateneu i difondre el testimoni de les discussions i els debats de la Catalunya dels darrers quaranta anys.

La secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès ha recuperat (i anirà recuperant al llarg d’aquest any) algunes de les xerrades i taules rodones que s’han dut a terme a la Sala Verdaguer de l’Ateneu. Actualment podeu tornar a gaudir de:

* Jutjar per les aparences: la història de la frenologia, i la seva inesperada resurrecció en els departaments de recursos humans, celebrada el 17 de juny del 2013.

* Al bressol de la humanitat, entre lleons i bandits, celebrada el 23 d’octubre del 2013.

* Cargols, drets humans i aventures tropicals, celebrada el 12 de novembre del 2013.

* Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica, celebrada l’11 de desembre del 2013.

Us anirem informant de totes les actualitzacions!

Si voleu, també podeu escoltar la presentació del portal l’Arxiu de la Paraula, aquí.

Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica

Químics a l'exili

El segon acte organitzat en el marc del cicle “Any Moles”, en homenatge al químic català Enric Moles Ormella, va reunir a l’Ateneu Barcelonès a químics i historiadors de la ciència en la taula rodona “Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica”, organitzada des de la Secció de Ciència i Tecnologia i el Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), el passat 11 de desembre del 2013.

La taula rodona, a càrrec de Alfons Zarzoso, profesor d’Història de la Ciència (UAB), Artur Bladé, exfuncionari Conselleria Universitat i Recerca, Joaquim Sales, catedràtic emèrit de química inorgànica (UB) i Agustí Nieto-Galan, profesor d’Història de la Ciència (UAB), va posar de manifest la persecució i repressió que van patir els investigadors no afins al règim de Franco durant la Guerra Civil i la post-guerra espanyola, així com les profundes conseqüències que va provocar aquest exili. La partida de molts d’aquests professors universitaris i investigadors no només va ser físic sinó que també moltes vegades anava acompanyat de l’exili de la memòria històrica. Aquest va tenir un fort impacte en la societat catalana, incloent-hi el món científic. L’exili dels metges catalans és un dels casos més coneguts, però encara desconeixem en bona part la sort que van córrer altres comunitats de científics, com ara la que tractava aquesta taula rodona: el químics exiliats. Alguns químics catalans, com el mateix Enric Moles, havien assolit una projecció internacional notable a les dècades del 1920 i 1930, que es va veure trucada per les conseqüències de la Guerra Civil.

Si voleu recuperar aquesta conferència, podeu escoltar-la a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès, aquí.

Continua llegint la crònica de la taula rodona

Cargols, drets humans i aventures tropicals

Novetat! Recuperem la xerrada gràcies a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès. Podeu escoltar-la sencera aquí.

La segona de les xerrades del cicle “Ciència extrema. Històries de naturalistes en situacions extremes” co-organitzat per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès i l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, va tenir lloc el passat 12 de novembre del 2013.

Sota el títol “Cargols, drets humans i aventures tropicals” a càrrec de Cristian R. Altaba, biòleg de la Universitat de les Illes Balears i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, aquesta conferència ens va permetre realitzar un viatge al voltant del món, des de les selves tropicals sud-americanes, passant per Àfrica i arribant a les selves asiàtiques. Per tots aquests indrets s’ha passejat el Cristian R. Altaba en la seva recerca de cargols.

No penseu que anar a buscar cargols és una activitat tan tranquil·la, quan es compagina amb la defensa dels drets humans i dels drets dels animals que, com vam comprovar, sovint coincideixen. Sota les bales a Centramèrica, enmig de la guerra del Congo, entre elefants salvatges a l’Índia i en diferents illes perdudes als oceans tropicals, la recerca de les espècies més extraordinàries pot esdevenir una gran aventura.

Si us vau perdreu la conferència, aquí recuperem algunes de les piulades generades i recollides a l’Storify de la Secció. Esperem que en gaudiu.

El cicle “Ciència extrema. Històries de naturalistes en situacions extremes” forma part de l’activitat “L’Àgora dels naturalistes” i està organitzat en col·laboració amb l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Al bressol de la humanitat, entre lleons i bandits

Imagen 2

Novetat! Recuperem la xerrada gràcies a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès. Podeu escoltar-la sencera aquí.

Hi ha científics que es passegen a la copa dels arbres, investigadors que han de conviure amb animals salvatges, naturalistes que s’han d’enfrentar a bandits i militars… Encara avui, fer ciència pot requerir enfrentar-se a situacions extremes. Els científics que operen d’aquesta manera, adquireixen un coneixement polièdric, profundament lligat al seu context natural i social, que els dona una visió complexa i no comú en aquests temps d’ultra-especialització. En aquest nou cicle “Ciència extrema. Històries de naturalistes en situacions extremes” escoltarem les experiències de quatre naturalistes que han treballat en algunes d’aquestes situacions extremes, explicades per la seva pròpia veu.

La primera de les xerrades, que va tenir lloc el passat 23 d’octubre del 2013, portava per títol “Al bressol de la humanitat, entre lleons i bandits”, a càrrec de Jordi Serrallonga, arqueòleg, naturalista, director d’HOMINID Grup d’Orígens Humans (UB), professor de prehistòria (UOC) i assessor del Museu de Ciència Naturals de Barcelona. Investigar el bressol de la humanitat vol dir esquivar animals salvatges que arrosseguen la llegenda de perillosos; trobar-se amb bandits i furtius, i fins i tot encarar-se amb equips de científics pirates que no tenen res a envejar al mític Indiana Jones. Però aquests no són els únics perills que es poden trobar a l’Àfrica subsahariana.

Continueu llegint la crònica completa de la xerrada

Jutjar per les aparences. La història de la frenologia i la seva inesperada resurecció en els departaments de recursos humans

Novetat! Si us vau perdre la conferència, o si la voleu tornar a escoltar, la recuperem aquí desde l’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu Barcelonès.

FrenologiaLa segona de la xerrades co-organitzades per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès i el Màster en “Història de la ciència: Ciència, Història i Societat” (CEHIC-UAB) va girar entorn de la frenologia.

Tenir “molt de morro”, “moltes galtes” o “tenir nas” són expressions que tenen les seves arrels en la frenologia, una disciplina que, especialment en el segle XIX, va defensar la vinculació del caràcter amb la forma de la cara. Descartada des de fa dècades, aquesta teoria ha ressorgit de manera inesperada, en contextos tan delicats com el de la selecció de recursos humans.

La taula rodona, que va tenir lloc el passat 17 de juny del 2013, va analitzar el perquè de la reaparició d’una teoria que redueix quelcom tan complexe com el caràcter a l’anàlisi de l’aparença del rostre o de la forma del crani. Es va debatre sobre el context històric en el qual aquesta visió va prosperar, quins trets de l’ambient social i cultural afavoreixen la reproposició de les teories neo-frenològiques a l’actualitat, i què ens diu tot això sobre el camí que emprèn la societat contemporània.

Continua llegint