Bates blanques sense gossos guardians? Periodisme de ciència en temps de crisi

Després de les vacances, tornem amb més actualitat científica a l’Ateneu Barcelonès!

No us podeu perdre el proper dilluns 29 de setembre, a les 19.30h, la taula rodona Bates blanques sense gossos guardians?. Periodisme de ciència en temps de crisi.

En una societat democràtica, la ciència, com qualsevol altre àmbit, precisa de la presència de periodistes que expliquin les seves dinàmiques, investiguin els seus conflictes, relatin les seves històries: “gossos guardians” que apliquin el seu esperit crític al treball de les “bates blanques”. Però la crisi ha copejat de manera especialment dura el periodisme de ciència. Fabián Nevado, assessor laboral del Sindicat de Periodistes de Catalunya, que ha participat en les negociacions en una gran quantitat de mitjans de comunicació de Catalunya, retratarà com ha quedat la presència de professionals especialitzats en les redaccions després de l’allau d’acomiadaments i retallades. Daniel Mediavilla, del diari digital Materia, i Mónica Ferrado, responsable de la secció de ciència del diari ARA, parlaran del seu balanç de la situació i de les perspectives de futur.

Apunteu a l’agenda!
Dia: Dilluns, 29 de setembre, a les 19.30
Lloc: Sala d’actes Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, C/ Canuda, 6 Barcelona.

Co-organitzadors: Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) i Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

“Donar a la Ciencia: Fundaciones que apuestan por la investigación: modelos y futuro”

El próximo miércoles 18 de Junio de 2014 a las 19:30, el Ateneu Barcelonès acogerá la Jornada “Donar a la Ciencia: Fundaciones que apuestan por la investigación: modelos y futuro”, co-organizada por la Sociedad de Científicos Españoles en Alemania (CERFA) y la Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El objetivo de la jornada es debatir los diversos modelos de fundaciones que promueven la participación ciudadana en los procesos de financiación o formación de investigadores.

El programa Horizon2020 inicia una etapa de la ciencia europea en la que se enfrenta a grandes retos biomédicos. Alzheimer, Cáncer, Síndrome de Down, etc., son enfermedades crónicas que afectan a un número creciente de personas generando un gran problema de salud, un drama social y un reto económico. En medio de una crisis económica asfixiante que diezma los recursos públicos se hace más evidente que la participación de la sociedad y la empresa privada en la investigación es esencial para la salud de cualquier sistema de I+D+i. Aunque otros países tienen una mayor tradición con fundaciones que involucran la sociedad en la financiación de la investigación, en España hay un número creciente de fundaciones y sociedades que acercan diferentes proyectos de investigación a la sociedad, marcando el camino a seguir en los próximos años. Aunque es vital que los diferentes gobiernos favorezcan estas iniciativas con una mejor ley de mecenazgo, dichas Fundaciones y sociedades están generando un modelo ejemplar, donde los científicos realizan tareas de investigación y a su vez tienen el deber de acercarse a la sociedad y mostrar la importancia de la economía del conocimiento. Juntos, sociedad, científicos y fundaciones podremos combatir más eficientemente los grandes retos del conocimiento del siglo XXI.

Dentro de los objetivos de la Jornada se analizará también el papel de sociedades científicas y la necesidad de que éstas generen eventos de difusión científica que conciencie a la sociedad sobre la necesidad de invertir en I+D+i como parte del modelo económico y social, dado el retorno que la investigación tiene en la sociedad a medio y largo plazo.

Programa definitivo:

19:30 – Apertura de la Jornada por parte de los organizadores:

– Dr. Raúl Delgado, Presidente Sociedad CERFA

– Michele Catanzaro, Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)

19:45 – Modelos de fundaciones y su impacto en ciencia. Cada fundación presenta sus programas para involucrar a la sociedad.

– Fundación Pasqual Maragall: Jordi Camí, Director

– Fundació Catalana Sindrome de Down: Dr. Juan Fortea Ormaechea, coordinador de la unidad de Alzheimer de la Fundació Catalana de Síndrome de Down

– Fundación Richi: Ricardo García, Presidente y Jordi Serrano, Consejero

20:45 – Mesa redonda/debate sobre la situación actual y el camino a seguir

21:15 – Cierre

El acto está abierto al público.

Homo scientificus europaeus. A la recerca d’un futur sostenible per a la ciència europea

“La ciència europea està morta: visca la ciència europea!”. Aquest podria ser un lema provocador per descriure la situació actual de la recerca a Europa. La crisi ha colpejat durament la inversió i els recursos humans de la ciència en molts estats, i fins i tot en el pressupost comunitari. La retallada ha estat especialment dura en els països del sud d’Europa. Però la ciència és la via de sortida de la recessió, perquè Europa es mantingui com una referència cultural global, perquè una economia basada en el coneixement li permeti competir a nivell internacional, i perquè la qualitat de vida dels seus ciutadans es mantingui i millori.

L’acte “Homo scientificus europaeus. A la recerca d’un futur sostenible per a la ciència europea” va reunir a l’Ateneu Barcelonès (8 novembre 2013) a alguns dels científics més compromesos amb la reflexió i l’activisme en pro de la ciència europea del futur. La trobada pretenia fer un balanç de la situació en què ens trobem, però també reflexionar sobre els passos necessaris per a mantenir-nos en el camí del progrés.

Hi van intervenir: Gilles Mirambeau i Peter Tindemans (Euroscience), Amaya Moro (Investigación digna, Carta por la Ciencia, Euroscience – “Activismo científico en España”), Varvara Trachana (Initiative of non-appointed Faculty Members of Greek Universities – “La crisis de la ciencia en Grecia”), Francesco Sylos (Return on Academic Research-ROARS – “Volver a la investigación académica”), José Manuel Fernández (FJI Precarios, Carta por la Ciencia – “¿Cómo debería ser la carrera investigadora?”), José Mariano Gago (Euroscience, Academia Europaea – “El futuro de la ciencia en Europa”) i Federico Mayor Zaragoza (Fundación Cultura de la Paz, Academia Europaea – “La ciencia, motor del progreso”).
 

 

L’acte va ser comentat, molt activament, a Twitter amb els hashtags #futurocienciaEU i #futurocienciaUE. Podeu llegir-ne un recolpil·lació de les piulades a l’Storify de la Secció de Ciència i Tecnologia, aquí

Continua llegint la crònica completa de l’acte

Documental “La força de Babel”

Es pot educar a un fill amb cinc llengües a la vegada? Quins són els beneficis del multilingüisme?

En el marc del cicle de conferències sobre multilingüisme El laboratori de Babel”organitzat per la secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès, vam comptar amb la presència de Joan Úbeda, director de Media 3.14 i autor del documental “La força de Babel”. Aquesta obra intenta explorar les vessants neurològica, política, econòmica i tecnològica de les comunitats multilingüistes. Ha arribat el moment de capgirar el mite del multilingüisme com una maledicció bíblica. La diversitat lingüística és bona per al cervell, per als negocis i per gaudir de la vida. Així ho demostra aquest documental, que parteix de l’experiència d’una família de Brussel·les que parla cinc idiomes (català, castellà, flamenc, francès i anglès) per explorar els avantatges i els beneficis del multilingüisme.

A continuació podeu veure el trailer i un resum del documental, així com el vídeo posterior del debat que es va originar durant l’acte, celebrat el passat 15 de juliol del 2013.

Continua llegint

Com s’anomena un color?

El passat mes de juny del 2013, encetàvem el cicle “El laboratori de Babel”, el qual està dedicat a les diverses contribucions científiques que ens permeten comprendre les llengües i el multilingüisme. El cicle es va iniciar amb la conferència “Com s’anomena un color? Cultura i fisiologia en les categories lingüístiques” a càrrec de l’investigador Andrea Baronchelli (Northeastern University; Boston, USA).

A continuació teniu el resum de la conferència i el vídeo.

Podem distingir entre diversos tipus de “verd” i tanmateix a tots li diem “verd”. En general, els colors són infinits, pero tenim un petit conjunt de paraules per anomenar-los. Cultures diferents agrupen els colors de manera diferent (per exemple, el japonès fa servir la mateixa paraula per dir “verd” i “blau”). Però també la fisiologia juga un paper en aquestes definicions. En aquesta xerrada, explorarem, a partir dels colors, el problema de la relació entre cultura i fisiologia en les ciències cognitives, també mitjançant la informació proporcionada per simulacions d’ordinador.

També podeu consultar les piulades que es van generar durant l’acte al Storify de la secció.

Si en voleu saber més, podeu consultar els següents recursos:

– Els noms dels colors són totalment aleatoris, producte de la comunicació de cada cultura? PDF
– Els misteris del color. Crònica de l’ACCC (info i vídeo) WEB

Aquest cicle està organitzat en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). I compta amb traducció en Llengua de Signes Catalana en col·laboración amb la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).

Exploradors al segle XXI, vigència del naturalisme

L’AVENTURA DE LA CIÈNCIA: Viatges, expedicionaris i coneixement

El passat 24 d’abril del 2013 us proposàvem gaudir de les experiències d’un gran científic i expedicionari, en Jordi Serrallonga, qui ens va convidar a viatge visual per algunes grans qüestions científiques a través de les instantànies de grans figures del coneixement.

De Londres a les Illes Galápagos, d’Atapuerca als jaciments arqueològics i paleontològics d’Oldupai (Tanzània), del Museu de Ciències Naturals de Barcelona a la Patagònia argentina… tot viatge suposa una font de coneixement. Des d’un Safari Urbà proper, fins a una expedició exòtica, el viatger pot anar molt més enllà del simple desplaçament per viure en primera persona les experiències de científics com Galileu Galilei, Alexander von Humboldt, Charles R. Darwin, Howard Carter, Roy Chapman Andrews, Mary Leakey, Jordi Sabater-Pi o Jane Goodall. Sabanes, boscos, deserts, illes, ciutats, volcans, fòssils, museus o laboratoris són l’escenari de l’apassionant aventura de la ciència.

Jordi Serrallonga és arqueòleg, naturalista i guia d’expedicions, director d’HOMINID Grup d’Orígens Humans, professor consultor de la UOC i assessor del Museu de Ciències Naturals de Barcelona)

Vídeo-resum de la xerrada:

Jordi Serrallonga: «Nosaltres podem ser un dels exploradors del segle XXI»

La curiositat va ser una de les raons que va portar als éssers humans a creuar per primera vegada l'estret de Gibraltar des d'Àfrica». Aquest va ser un dels arguments que Jordi Serrallonga va mantenir al llarg del seu repàs a la història del naturalisme en la seva conferència a l'Ateneu Barcelonès. Per a Serrallonga la curiositat innata de l'ésser humà li ha portat a realitzar grans descobriments ja sigui explorant el seu propi planeta o observant els estels.

També podeu llegir la crònica completa de l’acte al lloc web de l’ACCC i el resum de la xerrada aquí.

Acte co-organitzat amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)

Cicle “Ciència en temps de recessió”

El cicle “Ciència en temps de recessió“, dut a terme entre els mesos de novembre del 2012 i gener del 2013, va fer un balanç de la situació de la ciència a Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina, en l’actual periode de profunda recessió i dràstica reducció de la inversió en investigació científica.

Continua llegint

Cicle “Una altra manera de mirar la salut”

Seguint amb els cicles duts a terme amb anterioritat trobem un cicle dedicat a la salut, en concret, a “Una altra manera de mirar la salut”. De març a juny del 2012, van passar per l’Ateneu Barcelonès un seguit d’especialistes en salut pública que ens van parlar sobre la qualitat de l’aire, la salut de la nostra ciutat, els contaminants ambientals i una malaltia que conecta perfectament salut i societat: la malària.

Si no hi vau poder assistir, trobareu un vídeo de cadascuna de les xerrades i informació complementària per si en voleu saber més.

Continua llegint