La no-capacitat: una etapa transitòria. El paper de la tecnologia en les persones amb diversitat funcional

Que entenem per diversitat funcional? Podem dir que una persona té diversitat funcional quan té diferents capacitats que altres persones. La seva capacitat, d’una forma o altra, fa que les seves funcionalitats siguin diferents de la d’altres, i a vegades, requereixen unes adaptacions especials per a poder desenvolupar les activitats quotidianes amb normalitat. La tecnologia pot ajudar i facilitar aquestes adaptacions.

El concepte de capacitat, fa referència a les disposicions del cos humà i les estructures socioculturals i materials en el tipus de societat concreta en la qual conviu. Les capacitats representen maneres de relacionar-se del cos amb l’entorn.

Així doncs, les nostres capacitats estan condicionades per la nostra constitució orgànica i per les característiques del context on vivim. És per això que podem considerar que les capacitats es construeixen socialment.

La tecnologia, no hem d’oblidar, és un constructe del mateix home, condicionat pel moment econòmic i social. L’home crea la tecnologia per cobrir les seves necessitats i resoldre els reptes i problemes que es plantegen en cada moment. Té tot el sentit doncs, demanar a la tecnologia que respongui a aquestes necessitats i resolgui els reptes que diferents col·lectius li plantegen. Però, Realment està fent aquesta funció? Que n’esperem d’ella en un futur pròxim? Realment està a l’abast de tothom o només d’un col·lectiu de privilegiats?

Aquestes i altres preguntes, s’intentaran resoldre durant la nova Tertúlia,  Tecnologia, Societat i Coneixement  del pròxim 25 de febrer, sota el títol «La no-capacitat: una etapa transitòria. El paper de la tecnologia en les persones amb diversitat funcional». Tindrem la sort de tenir a quatre tertulians que ens ajudaran molt a posar en context el tema i ens aportaran els seus amplis coneixements en la matèria:

Cristian Lago, Llicenciat en Psicologia,Fundador de Singular Entrepreneurs.
Daniela Rúbio, Intérpret traductora,MBA en Relaciones internacionals i diploma en accesibilitat d’entorns digitals.
Javier Serrano, Doctor en Ingenyeria, Escriptor i Divulgador sobre la Societat Tecnològica Futura. Autor del llibre “El Hombre Biónico”
Felip Miralles, Director de la UT e-Health, Eurecat
La tertúlia es farà el dia 25 de febrer, dijous, a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès a les 19 hores.

Referències i enllaços

Cristian Lago http://workinnovationbarcelona.org/team/cristian-lago/
Daniela Rúbio https://macneticos.com/macneticos-consultoria/?v=04c19fa1e772
Javier Serrano https://www.linkedin.com/in/javierserranomartinez
Felip Miralles http://eurecatmobileforum.com/ponent/felip-miralles-eurecat/
Web de l’Ateneu Barcelonés: http://www.ateneubcn.org
Exposició +Humans al CCCB: http://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/-humans/129032

Envelliment humà, on estan els límits?

L’envelliment humà és un fenomen present al llarg del cicle vital des del mateix procés de la concepció fins a la mort. Tot i ser un fenomen natural conegut per tots, és difícil acceptar-ho com una realitat innata a tot ésser viu.Cada cop més es considera un dels principals problemes de salut pública tant a escala nacional com internacional. El canvi en la piràmide poblacional fa evident l’augment de l’edat de la població i els governs estan reaccionant com caldria per donar resposta a les conseqüències físiques, mentals, socials i sanitàries que això implica. És necessari doncs aprofundir en el coneixement d’aquesta problemàtica i convertir-ho en un dels principals reptes del segle XXI.

Són molts els grups de recerca i projectes d’investigació que centren els seus treballs en com poder frenar i revertir el procés de l’envelliment humà. Tots aquests esforços impacten de manera evident a aspectes filosòfics i ètics que provoquen reflexions i debats al voltant de preguntes com, on estan els límits d’aquest envelliment? Qui posa aquests límits? L’evolució humana es pot permetre un millorament indefinit de l’especie?

El 10 de febrer, reflexionarem i debatrem sobre aquests aspectes en el nou Diàleg organitzat per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès, dins del Cicle «+Humans: el futur de la nostra espècie», amb col·laboració amb el Centre de Cultura Contemporània i la seva exposició del mateix nom. Sotal el títol: Envelliment humà, on estan els límits? Tindrem dos reconeguts especialistes que ens ajudaran a reflexionar sobre aquesta important proposta i els reptes que té associats, en Josep Samitier, doctor de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i el doctor Joan Guardia, de l’Institut de Recerca del Cervell, Cognició i Conducta (IR3C). L’hora serà a les 19h a la Sala Verdaguer del mateix Ateneu Barcelonès.

L’entrada és lliure i us recomanem venir a l’hora, ja que, a l’anterior activitat no tothom va poder entrar a causa de l’èxit d’assistència.

Més informació sobre els ponents,

Dr. Josep SJosep Samitieramitier, Director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), catedràtic d’Electrònica de la Facultat de Física de la UB, és també el director executiu del campus d’excel·lència internacional HUBc, que agrupa trenta entitats, públiques i privades, de l’àrea metropolitana de Barcelona, vinculades a la salut.

http://www.ibecbarcelona.eu/member/?empID=3

Joan Guardia

Dr. Joan Guàrdia, Institut de Recerca Cervell, Cognició i Conducta (IR3C), professor a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, Grup de Recerca Tècniques Estadístiques Avançades Aplicades a la Psicologia, i del Grup Interdisciplinari de Reflexió i Solucions Matemàtiques per a Entitats.

http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/joan-guardia/45770

Referencies

Reprenem el blog de la Secció de Ciència i Tecnologia

Benvolguts consocis i seguidors de la Secció de Ciència i Tecnologia, després de uns quants mesos de silenci, reprenem el blog de la Secció com una eina de comunicació i difusió de les activitats i reflexions que fem des de la Secció. Estarem encantats de rebre suggeriments i aportacions per tal de millorar i potenciar encara més tot el que fem amb l’esperit de que la Ciència i la Tecnologia tinguin el màxim de visibilitat dins de l’Ateneu i que, a la vegada, l’Ateneu sigui referència del que passa i és parla en aquest àmbit.

ball-457334_960_720

Us podeu posar en contacte amb nosaltres al correu CiTAteneu@gmail.com

Benvinguts!!

Bates blanques sense gossos guardians? Periodisme de ciència en temps de crisi

Després de les vacances, tornem amb més actualitat científica a l’Ateneu Barcelonès!

No us podeu perdre el proper dilluns 29 de setembre, a les 19.30h, la taula rodona Bates blanques sense gossos guardians?. Periodisme de ciència en temps de crisi.

En una societat democràtica, la ciència, com qualsevol altre àmbit, precisa de la presència de periodistes que expliquin les seves dinàmiques, investiguin els seus conflictes, relatin les seves històries: “gossos guardians” que apliquin el seu esperit crític al treball de les “bates blanques”. Però la crisi ha copejat de manera especialment dura el periodisme de ciència. Fabián Nevado, assessor laboral del Sindicat de Periodistes de Catalunya, que ha participat en les negociacions en una gran quantitat de mitjans de comunicació de Catalunya, retratarà com ha quedat la presència de professionals especialitzats en les redaccions després de l’allau d’acomiadaments i retallades. Daniel Mediavilla, del diari digital Materia, i Mónica Ferrado, responsable de la secció de ciència del diari ARA, parlaran del seu balanç de la situació i de les perspectives de futur.

Apunteu a l’agenda!
Dia: Dilluns, 29 de setembre, a les 19.30
Lloc: Sala d’actes Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, C/ Canuda, 6 Barcelona.

Co-organitzadors: Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) i Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

“Un fotó no és un llit japonés”

ENTRADA ACTUALITZADA!

L’humor més científic arriba a l’Ateneu Barcelonès!

Programa especial de ràdio (en directe) de Pa ciència, la nostra.

El proper dilluns 7 de juliol, a les 19,30h a la Sala d’Actes Oriol Bohigas; no us perdeu el programa especial de “Pa ciència, la nostra”, un programa de ràdio de divulgació científica i humor, produït per Sants3Ràdio i que s’emet a una dotzena d’emissores locals catalanes.

El tema central del programa serà la fotònica, la ciència que estudia de la llum; una disciplina que incideix en el coneixement de les nanotecnologies òptiques, les tecnologies de la informació, la biotecnologia, les ciències de la salut i de la vida, les tecnologies de la informació quàntica i els sistemes làser.

Per parlar-ne comptarem amb Lluís Torner, director del Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), un dels centres de més renom mundial en aquest àmbit.

Com sempre, l’entrada és gratuïta i està oberta a socis i no socis. Hi esteu tots convidats.

La millor ciència i el millor humor estan garantits!

ENTRADA ACTUALITZADA!

I si us vau perdre el programa, els nostres amics del “Pa ciència, la nostra” el tenen disponible al seu blog; podeu escoltar-lo aquí.

Quina ciència per a l’Ateneu?

Us convidem a assistir a la reunió periòdica de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès (oberta a socis i no socis) el proper dimecres, 2 de Juliol 19,30h, a la Sala Segarra.

La trobada servirà per fer balanç de l’activitat de la secció. També presentarem la planificació fins al desembre, quan finalitzarà el programa de la ponència actual i s’engegarà la del ponent que surti elegit en les eleccions de la tardor del 2014.

Aquesta reunió és també un moment ideal perquè socis i no socis puguin presentar les seves propostes d’activitats per duur a l’Ateneu en temes de ciència, tecnologia, salut i medi ambient.

L’acte és obert i gratuït. Us hi esperem!

“Donar a la Ciencia: Fundaciones que apuestan por la investigación: modelos y futuro”

El próximo miércoles 18 de Junio de 2014 a las 19:30, el Ateneu Barcelonès acogerá la Jornada “Donar a la Ciencia: Fundaciones que apuestan por la investigación: modelos y futuro”, co-organizada por la Sociedad de Científicos Españoles en Alemania (CERFA) y la Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El objetivo de la jornada es debatir los diversos modelos de fundaciones que promueven la participación ciudadana en los procesos de financiación o formación de investigadores.

El programa Horizon2020 inicia una etapa de la ciencia europea en la que se enfrenta a grandes retos biomédicos. Alzheimer, Cáncer, Síndrome de Down, etc., son enfermedades crónicas que afectan a un número creciente de personas generando un gran problema de salud, un drama social y un reto económico. En medio de una crisis económica asfixiante que diezma los recursos públicos se hace más evidente que la participación de la sociedad y la empresa privada en la investigación es esencial para la salud de cualquier sistema de I+D+i. Aunque otros países tienen una mayor tradición con fundaciones que involucran la sociedad en la financiación de la investigación, en España hay un número creciente de fundaciones y sociedades que acercan diferentes proyectos de investigación a la sociedad, marcando el camino a seguir en los próximos años. Aunque es vital que los diferentes gobiernos favorezcan estas iniciativas con una mejor ley de mecenazgo, dichas Fundaciones y sociedades están generando un modelo ejemplar, donde los científicos realizan tareas de investigación y a su vez tienen el deber de acercarse a la sociedad y mostrar la importancia de la economía del conocimiento. Juntos, sociedad, científicos y fundaciones podremos combatir más eficientemente los grandes retos del conocimiento del siglo XXI.

Dentro de los objetivos de la Jornada se analizará también el papel de sociedades científicas y la necesidad de que éstas generen eventos de difusión científica que conciencie a la sociedad sobre la necesidad de invertir en I+D+i como parte del modelo económico y social, dado el retorno que la investigación tiene en la sociedad a medio y largo plazo.

Programa definitivo:

19:30 – Apertura de la Jornada por parte de los organizadores:

– Dr. Raúl Delgado, Presidente Sociedad CERFA

– Michele Catanzaro, Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)

19:45 – Modelos de fundaciones y su impacto en ciencia. Cada fundación presenta sus programas para involucrar a la sociedad.

– Fundación Pasqual Maragall: Jordi Camí, Director

– Fundació Catalana Sindrome de Down: Dr. Juan Fortea Ormaechea, coordinador de la unidad de Alzheimer de la Fundació Catalana de Síndrome de Down

– Fundación Richi: Ricardo García, Presidente y Jordi Serrano, Consejero

20:45 – Mesa redonda/debate sobre la situación actual y el camino a seguir

21:15 – Cierre

El acto está abierto al público.

La muntanya màgica d’Atapuerca: el “triomf tardà” de la ciència espanyola

No us perdeu la última xerrada del cicle “Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya”! Serà el proper dijous 12 de juny, a les 19.30h, a la Sala Oriol Bohigas.

Per tancar el cicle ens acompanyarà Oliver Hochadel, científic de la Institució Milà i Fontanals-CSIC, qui ens oferirà la xerrada “La montaña mágica de Atapuerca: el “tardo triunfo” de la ciencia española”.

L’apropiació nacionalista de fòssils humans té una llarga tradició. El projecte científic d’Atapuerca ha passat per aquest procés en convertir-se, segons la cultura popular, en el nou origen de la història d’Espanya. Els responsables científics han aixecat al voltant del jaciment una indústria de divulgació i, gràcies a l’estreta aliança amb els mitjans de comunicació, el projecte s’ha concebut des del principi com un projecte molt “espanyol”.

Com ja sabeu, totes les activitats són gratuïtes i obertes a tothom. No cal ser soci de l’Ateneu Barcelonès per gaudir-ne!

Aquest cicle ha estat coordinat i organitzat per Oliver Hochadel (IMF-CSIC) i Michele Catanzaro (ponent de ciència de l’Ateneu Barcelonès).

Nous vídeos de la Secció de Ciència ja disponibles!

Recuperem els vídeos de les presentacions i col·loquis d’algunes de les activitats organitzades per la Secció de Ciència i Tecnologia durant els mesos d’abril i maig:

13/05/2014
Dins del cicle “Teràpies de Cinema”, en Carlos Tabernero (Centre d’Història de la Ciència, CEHIC) ens va oferir la xerrada “Dolor i gènere” i la presentació de la pel·lícula “Crits i murmuris” (Viskningar och rop) del genial director suec Ingmar Bergman.
http://ciencia.ateneubcn.org/2014/05/09/dimarts-13-ciencia-i-cinema/

8/05/2014
Dins del cicle “Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya” us vam oferir la xerrada “Els àtoms de Franco” a càrrec de Xavier Roqué (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
http://ciencia.ateneubcn.org/2014/05/03/els-atoms-de-franco-fisica-cultura-i-politica-a-espanya-sota-la-dictadura/

29/04/2014
Dins dels cicle “Teràpies de Cinema”, en Jorge Molero (CEHIC) ens va oferir la xerrada “Històries d’alteritat” i la presentació de la pel·lícula “Freaks (La parada dels monstres)” de Tod Browning.
http://ciencia.ateneubcn.org/2014/04/24/seguim-amb-mes-cinema-freaks/

3/04/2014
Dins del cicle “Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya” en José Pardo-Tomás (Institució Milà i Fontanals-CSIC) ens va oferir una xerrada sobre el catalanisme i les ciències naturals: “Per la Ciència i per la Pàtria”: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925”.
http://ciencia.ateneubcn.org/2014/04/12/ciencia-patria-nacionalisme-ciencies-naturals/

Esperem que en gaudiu!