“La Tecnologia ens condiciona o ens allibera?”

El Determinisme tecnològic respon a la creença segons la qual la tecnologia és capaç, per ella mateixa, d’incidir de manera directa i positiva en el desenvolupament socioeconòmic d’un grup o en un determinat context social. Aquesta teoria col·loca la tecnologia en l’eix central dels motius pels quals es produeixen canvis socials en el transcurs de la Història, per la qual cosa la considera el factor determinant de progrés i desenvolupament social, és a dir, estem condicionats per les construccions tecnològiques que ens envolten des el moment en què naixem.

Existeix un fatalisme que impregna els discursos actuals sobre la tecnologia i, en particular, sobre les TIC. No queda gens clar, empíricament parlant de l’evidència entre l’existència d’alguna lògica interna en el desenvolupament tecnològic o de trajectòries naturals en l’evolució de la tecnologia.

man-1071773

No podem considerar una innovació tecnològica concreta com quelcom inevitable. Tampoc podem doncs veure la història de la tecnologia com una successió de passos necessaris. La tecnologia no segueix els seus propis dictats, no és un esser autònom, la tecnologia la fem els humans, intentant respondre a unes necessitats concretes i reptes que solucionar.

En certa manera, tota tecnologia és un reflex del medi social i cultural en què ha estat creat.

Per debatre i intentar respondre a tots aquests interrogants i d’altres que segur sorgiran durant la Tertúlia, tindrem amb nosaltres en Francesc Núñez, director del màster ‘Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies’ de la Universitat Oberta de Catalunya, el proper dijous 28 d’abril, a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès. L’horari serà de 19 a 20:30 hores.

Sota el títol, “La Tecnologia ens condiciona o ens allibera?”, Francesc Núñez argumentarà la seva visió que podem veure molt ben reflectida en les seves pròpies paraules: «Crec que devem ser conscients que no hi ha un determinisme tecnològic i que el que sigui el futur dependrà, en bona mesura, de la direcció de les nostres accions. Sense oblidar (o menysprear) la capacitat dels artefactes tecnològics per desequilibrar o modificar una situació i que la seva “naturalesa” (aquella per al que se’ns ofereixen) no és producte de l’atzar sinó que comporten múltiples decisions humanes (és a dir, polítiques). Hi ha trobades que cal evitar (amb coses o amb persones) perquè afebleixen i disminueixen la nostra potència d’acció, social i individualment.»

Enllaços d’interès:

QUÈ HI HA EN UNA VEU? Una recerca sobre els usos i abusos de la veu

Què revela la veu sobre la identitat d’una persona? És tan única com l’ADN o les emprentes dactilars? Com interpreta el cervell les veus? Els ordinadors ho fan millor?

La veu és cada vegada més una eina per identificar-nos i vigilar-nos. Aquesta xerrada relata els resultats d’una investigació periodística sobre algunes de les aplicacions legals de la veu. Com la fonètica forense, la disciplina que pretén identificar parlants desconeguts en gravacions encobertes, per exemple. Els autors (el conferenciant i tres altres periodistes europeus) han trobat més d’una veintena de casos controvertits, alguns d’ells errors judicials. Suposats experts fan servir en els tribunals mètodes sense base científica. I també els experts de veritat estan dividits sobre les tècniques lingüístiques o enginyerístiques. La falta de reglamentació a nivell estatal i europeu, combinada amb les retallades i la privatització, ha obert la porta a tot tipus d’errors.

microphone-933057_1920

La xerrada explora també un cas especialment polèmic: l’ús de tècniques lingüístiques per comprovar l’origen de refugiats indocumentats. El treball investigatiu ha comptat amb el recolzament del Journalism Fund i s’ha publicat, entre d’altres, a El Periódico, Der Spiegel, EuroScientist, i Stuttgarter Zeitung.

La xerrada es farà el proper 4 d’abril a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, de 19 a 20:30 h. i tindrà com a ponent doctor en física i periodista, Michele Catanzaro. https://es.linkedin.com/in/michelecatanzaro

 

Com la Tecnologia transformarà el món del treball?

Ja des de la prehistòria, el propi desenvolupament de l’ésser humà ha tingut lloc gràcies als avenços tècnics. La tecnologia es revela com un dels motors de l’evolució social. Sense el desenvolupament tecnològic no hi hauria hagut avanç social. En aquests darrers anys, estem assistint al naixement d’una nova societat del coneixement on la gestió, la qualitat i la velocitat d’informació es converteixen en factor clau de competitivitat. Les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, condicionen l’economia en totes les seves etapes. Si a tot això unim els avanços que s’estan produint en l’àmbit científic en general, s’estan generant modificacions en la productivitat comparables i fins i tot superant, a les dues revolucions que més han impactat en la història de la humanitat el món del treball, la revolució Neolítica i la revolució Industrial, mitjançant la creació i innovació en àmbits com la indústria i l’agricultura.

És probable que el treball realitzat per humans requereix cada vegada més pensament innovador, creativitat, flexibilitat i habilitats socials, coses que no se’ls dóna molt bé a les màquines. En un estudi recent de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) sobre l’automatització, els investigadors van intentar quantificar la probabilitat que es digitalitzin determinats treballs en avaluar el nivell de creativitat, intel·ligència social i habilitat física que requereixen. El resultat va ser que més de la meitat dels treballs actuals desapareixerien en els pròxims 20 anys i l’altra meitat es transformarien. Només tenen el futur assegurat, com a mínim a mitjà termini, els treballs amb un alt índex de creativitat i intel·ligència social i que, a la vegada, combinen la participació i ús de la tecnologia.

L’automatització, el creixement de la robòtica i altres elements combinats com pot ser la intel·ligència artificial, fan que es produeixi aquesta destrucció o mutació dels llocs de treball. Ara caldrà aprofitar, a la vegada, les noves oportunitats de millora de qualitat de vida i treball que ens pot aportar aquesta nova revolució tecnològica.

Serà possible? Que ho pot impedir? Quines eines tenim i quines estratègies hauríem de seguir per fer-ho possible?

D’aquestes preguntes i incògnites i moltes més que sorgiran, parlarem en el proper Diàleg de la Nova Societat del Coneixement, que organitzem des de la Secció de Ciència i Tecnologia, el proper, 16 de marc, dimecres, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, de 19 a 20.30h. Sota el títol «Com la Tecnologia transformarà el món del treball?», tindrem dos magnífics ponents que ens ajudaran a aprofundir en aquesta matèria:

Carles Ubach, Director del Postgrau de Direcció de Sistemes dInformació de la Universitat Politécnica de Catalunya  i reconegut consultor en l’àmbit de digitalització d’empreses. https://www.linkedin.com/in/carles-ubach-02a1201

Joan Torrent, Director de la Business School de la Universitat Oberta de Catalunya i especialista en la transformació del món del treball. http://www.uoc.edu/webs/jtorrent/CA/curriculum/index.html

Trabajo

Us esperem el pròxim 16 de març!

La no-capacitat: una etapa transitòria. El paper de la tecnologia en les persones amb diversitat funcional

Que entenem per diversitat funcional? Podem dir que una persona té diversitat funcional quan té diferents capacitats que altres persones. La seva capacitat, d’una forma o altra, fa que les seves funcionalitats siguin diferents de la d’altres, i a vegades, requereixen unes adaptacions especials per a poder desenvolupar les activitats quotidianes amb normalitat. La tecnologia pot ajudar i facilitar aquestes adaptacions.

El concepte de capacitat, fa referència a les disposicions del cos humà i les estructures socioculturals i materials en el tipus de societat concreta en la qual conviu. Les capacitats representen maneres de relacionar-se del cos amb l’entorn.

Així doncs, les nostres capacitats estan condicionades per la nostra constitució orgànica i per les característiques del context on vivim. És per això que podem considerar que les capacitats es construeixen socialment.

La tecnologia, no hem d’oblidar, és un constructe del mateix home, condicionat pel moment econòmic i social. L’home crea la tecnologia per cobrir les seves necessitats i resoldre els reptes i problemes que es plantegen en cada moment. Té tot el sentit doncs, demanar a la tecnologia que respongui a aquestes necessitats i resolgui els reptes que diferents col·lectius li plantegen. Però, Realment està fent aquesta funció? Que n’esperem d’ella en un futur pròxim? Realment està a l’abast de tothom o només d’un col·lectiu de privilegiats?

Aquestes i altres preguntes, s’intentaran resoldre durant la nova Tertúlia,  Tecnologia, Societat i Coneixement  del pròxim 25 de febrer, sota el títol «La no-capacitat: una etapa transitòria. El paper de la tecnologia en les persones amb diversitat funcional». Tindrem la sort de tenir a quatre tertulians que ens ajudaran molt a posar en context el tema i ens aportaran els seus amplis coneixements en la matèria:

Cristian Lago, Llicenciat en Psicologia,Fundador de Singular Entrepreneurs.
Daniela Rúbio, Intérpret traductora,MBA en Relaciones internacionals i diploma en accesibilitat d’entorns digitals.
Javier Serrano, Doctor en Ingenyeria, Escriptor i Divulgador sobre la Societat Tecnològica Futura. Autor del llibre “El Hombre Biónico”
Felip Miralles, Director de la UT e-Health, Eurecat
La tertúlia es farà el dia 25 de febrer, dijous, a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès a les 19 hores.

Referències i enllaços

Cristian Lago http://workinnovationbarcelona.org/team/cristian-lago/
Daniela Rúbio https://macneticos.com/macneticos-consultoria/?v=04c19fa1e772
Javier Serrano https://www.linkedin.com/in/javierserranomartinez
Felip Miralles http://eurecatmobileforum.com/ponent/felip-miralles-eurecat/
Web de l’Ateneu Barcelonés: http://www.ateneubcn.org
Exposició +Humans al CCCB: http://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/-humans/129032