ANÀLISI TÈCNICA DE LA TRAGÈDIA AL PONT MORANDI DE GÈNOVA

El pont Morandi, que es va desplomar aquest agosts a la ciutat de Gènova causant la mort de desenes de persones, tot just tenia 61 anys. I aquest tipus d’estructures són construïts per durar, almenys, 100 anys.

Després d’una quants mesos, ja comencem a tenir les evidències de les causes del seu col·lapse. Aquestes evidències junt amb el coneixement d’un professional com és en José Figueras, enginyer industrial i professor de l’ETSEIB, ens van situar en el punt exacte que va fer que es produís aquesta desgracia.

El 25 d’octubre, doncs, a les 19 hores, a l’Ateneu Barcelonès en José Figueras ens va il·lustrarà en aspectes i condicionants que van provocar l’accident.

En el propers dies podreu veure l’enregistrament de la conferència.

Aquí podeu veure la seva presentació:

El Puente de Morandi_José Figueras

Aixecat en 1967, l’estructura de 1,2 quilòmetres de llarg s’integra amb una autopista principal i s’eleva per sobre d’una desena de vies fèrries, així com una zona industrial en la qual operen nombroses fàbriques.

Dissenyat per Riccardo Morandi, aquest pont és molt similar a un altre més gran (d’uns 8 quilòmetres de longitud) que s’alça per sobre del Llac de Maracaibo, a Veneçuela, i que va ser obra del mateix enginyer italià.

Extraient el contingut d’un reportatge de BBC Món, podem trobar algunes ja de les possibles causes d’aquest caiguda del pont:.

¿Problemes de manteniment?
“Un pont important com aquest necessita d’una supervisió freqüent i de manteniment per part d’enginyers qualificats. Aquest pont ha tingut força feina de manteniment”.

“Sembla que per al moment del succés, s’havien estat realitzant algunes operacions de manteniment, però no coneixem els detalls així que no podem saber si això va poder haver estat un factor”

L’empresa encarregada de la gestió de l’autopista que passa sobre el pont va dir que per al moment de la caiguda s’havien estat fent unes obres per apuntalar les bases, durant les quals l’estructura era supervisada constantment.

També es va informar que es van realitzar obres de remodelació a l’any 2016.

En ocasions, els treballs de manteniment deficientment executats poden ser causa de l’ensorrament d’un pont.

“En la trista història de la caiguda de ponts, de vegades el manteniment ha estat un factor si ha estat mal planificat o executat”, diu l’enginyer Firth.

“Les obres de manteniment es realitzen per fer front i prevenir el deteriorament i les obres de reforçament que recentment es van realitzar al pont podien tenir aquest objectiu”, ha afegit.

¿Falles de disseny?
A causa dels constants despeses de manteniment del pont, potser hauria resultat més econòmic tornar a construir-lo, d’acord amb Antonio Brenchic, un enginyer estructural que dóna classes a la Universitat de Gènova. Aquest expert va advertir en 2016 que el pont presentava diversos problemes costosos de solucionar.

“Hi ha errors en aquest pont. Tard o d’hora caldrà reemplaçar-lo. No sé quan”, va advertir en comentaris publicats per la premsa italiana.

En la dècada de 1990, algunes reparacions grans van haver de executar-se en aquesta estructura.

Brenchic va assenyalar que Morandi havia errat en els càlculs sobre l’envelliment del concret armat, el material amb què està fet el pont.

“Era un enginyer amb molt coneixement però fallava en els càlculs pràctics”, va dir.

Massa trànsit?
El deteriorament del pont també pot haver estat causat pel trànsit pesat al que estava sotmès per ser part d’una via principal, la A10, que connecta la Riviera italiana amb el nord del país i amb França. Un informe de 2011 de la companyia d’autopistes Autostrade per l’Italia advertia sobre la degradació. “Les cues de cotxes i el volum de trànsit diari i en hores punta provoquen un intens deteriorament de l’estructura del pont, a causa que és sotmès a majors exigències”, assenyala l’informe citat per les agència italiana de notícies Ansa.

Però el Morandi també pot haver patit com a conseqüència de la marcada caiguda en la inversió en infraestructures que ha registrat Itàlia, que es situa per darrere d’altres països d’Europa occidental.

Estat de Setge Digital

Segons la Wikipedia, Estat de setge és el règim excepcional que declara un govern en certes condicions especials. Les característiques de l’estat de setge depenen de la constitució de cada país. Per regla general, l’estat de setge s’assembla a la situació de guerra, en la que s’atorguen a les forces de seguretat de l’estat facultats extraordinàries per tal de garantir l’ordre i la pau social[1]

L’estat de setge representa un concepte equivalent al d’estat de guerra, i per això es dóna a les forces armades facultats preponderants per als actes de repressió. Durant l’estat de setge queden en suspens les garanties constitucionals, amb major o menor extensió, segons les legislacions. En algunes d’elles, com succeeix en l’Argentina, s’autoritza al cap d’Estat a detenir a les persones i a traslladar-les d’un punt a un altre de la nació, tret que prefereixin sortir del territori nacional.

La declaració de l’estat de setge representa, en el Dret Polític, una institució molt discutida, no perquè es desconegui la necessitat de la seva implementació en moments determinats, sinó pels abusos al fet que es presta per part del poder executiu.

Aquest estat es dicta, generalment, en cas d’invasió, guerra exterior, guerra civil o perill imminent que es produeixin.”.

Com queda clar, quan es va pensar en aquesta possibilitat, mai es va preveure el pes específic que tindria en un futur el component digital. Ningú preveia que el primer element que calia atacar serien les xarxes, els servidors, els dominis i, per descomptat, les persones que hi treballen i gestionen aquest espai, fins ara mal anomenat virtual. Els que si ho van tenir clar són els cossos de seguretat de l’estat espanyol i tot el seu govern i els seus dos partits que l’acompanyaven en totes les decisions relatives a la repressió política de Catalunya. L’estament més “visitat” per ells i les persones més investigades i, fins i tot, negades de les seves llibertats durant dies, van ser els treballadors del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat, CTTI.

Els que fa molts anys treballem impulsant i predicant que les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) són una eina molt potent per l’apoderament ciutadà que l’ha de facilitar la seva millor tant en la seva qualitat de vida com en el seu entorn personal, hem vist corroborar aquesta intuïció per l’atac que de manera sistemàtica i persistent s’ha fet a les TIC i tot el que representa.

Ha quedat més que evident, que el que fa anys es resolia controlant els mitjans de comunicació i limitant la llibertat de moviment i expressió de les persones, ara, el focus s’ha de posar a la tecnologia i els seus “actors” principals.

Aquest dijous, a l’Ateneu Barcelonès, tenim l’oportunitat de conèixer de primera mà protagonistes directes de tots aquests fets que ens ajudaran a situar de manera molt més precisa, l’impacte real que van tenir i el paper que en tots ells va tenir la tecnologia.

etic2018.jpg_1707686828

19.00h, Sala Oriol Bohigas, Ateneu  Barcelonès

Benvinguda: Hble. Sr. Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública

19.10h    Taula debat:

Sr. Jaume Alonso-Cuevillas, jurista, advocat i economista

Sra. Ruth Sala, advocada penalista especialitzada en delinqüència informàtica

Sr. Nacho Amadoz, advocat de la Fundació PuntCAT

Moderada per: Sr. Quico Sallés, periodista

20.15h    Cloenda: Sra. Joana Barbany, directora general de Societat Digital

Convocatòria Ateneu Barcelonès: https://www.ateneubcn.org/agenda/estat-setge-digital-defensa-dels-ciutadans-davant-repressio-i-vulneracio-dels-seus-drets

De la Ciutat productiva a la ciutat innovadora. El cas de les polítiques públiques a l’Argentina

El pròxim 30 de maig, dimecres, a les 19 hores a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, tindrem la conferència “De la Ciutat productiva a la ciutat innovadora. El cas de les polítiques públiques a l’Argentina”, per part del grup d’investigadors del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas, dirigit per la doctora Susana Finquelievich, que faran la intervenció des de Buenos Aires, aprofitant la plataforma de telepresència que ens ofereix l’empresa Telapolis,  que ens permet una total interacció tant amb les persones que estaran presenta a l’Ateneu Barcelonès, com els ponents que estaran a la ciutat de Buenos Aires, així com a altres participants a diferents ciutats del món. S_Finquelievich

Aquest debat es produeix aprofitant la publicació, aquesta mateixa setmana, del llibre  “TIC e innovación Productiva. Políticas públicas para el desarrollo local: presente y futuros posibles”, que tracta de la innovació socio-tècnica en les ciutats intermitges .
El llibre ha estat coordinat per la mateixa Susana Finquelievich. ​Els autors han estat: Fernando Bordignon, ​Lucila Dughera, Patricio Feldman, Susana Finquelievich, Ulises Girolimo y Silvia Lago Martínez. Ha estat prologa per Ricard Faura. El llibre es pot descarregar gratuïtament a: https://www.teseopress.com/ticeinnovacion/
El llibre es divideix en tres parts, la primera fa referència a : “Primera Parte: Tecnología, innovación y las políticas que las integran”, la segona “Tres ciudades, tres modelos de innovación productiva” i la tercera “La confluencia”.
llibre Susana
L’acte també es podrà seguir en directe per internet.
Ens veiem a l’Ateneu Barcelonès!!
TELAPOLIS_OK

Les Biblioteques amb data de caducitat?

 

El dia 6 de juny, a les 19 hores, Sala Segarra de l’Ateneu Barcelonès,  amb entrada lliure, tindrem l’interessant debat “Les Biblioteques amb data de caducitat?”

El debat serà conduit per Ismael Peña, Professor dels Estudis de Dret i de Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya, investigador sènior a Open Evidence. Fellow director d’innovació oberta a la Fundació Jaume Bofill, i Carme Fenoll, bibliotecaria, va ser la cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, actualment cap del Gabinet del Rector de la UPC. Presenta Ricard Faura, Ponent de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

El debat tindrà la participació altres persones especialistes en el món de les biblioteques i la cultura digital.

Algunes dades i reflexions

Aquest debat es planteja a partir d’uns tweets de l’Ismael Peña, @ictlogist, com a conseqüència de la publicació de les estadístiques: Estadística de biblioteques. 2016, per part d’IDESCAT, Institut d’Estadística de Catalunya. 

Segons IDESCAT

L’any 2016 es van censar 847 biblioteques a Catalunya, 8 més que l’any 2014, segons l’Estadística de biblioteques. El nombre d’usuaris d’Internet va augmentar el 14,8% (4,7 milions), mentre que el de visitants va disminuir un 3,7% (39,7 milions) respecte a l’any 2014.

La proporció de biblioteques per habitant es va mantenir estable, en l’1,1 per cada 10.000 habitants. Les mitjanes més altes es van localitzar al Pallars Sobirà (5,8), l’Alta Ribagorça (5,2) i les Garrigues (4,7). A l’altre extrem, la densitat més baixa de biblioteques es va localitzar al Baix Llobregat, amb 0,7 biblioteques per cada 10.000 habitants.

Per tipus de biblioteques, 452 eren públiques (accessibles a tots els ciutadans) i van representar un 53,4% del total; les biblioteques especialitzades eren el 37,7% i la resta de tipus, un 8,9%.

L’any 2016 hi havia 704 biblioteques amb wifi, que representaven el 83,1% del total. El 82,5% tenien pàgina web i el 97%, accés a Internet.

El nombre total de personal al servei de les biblioteques l’any 2016 era de 5.172 persones, xifra molt similar a l’any 2014 (5.183 persones). Del total de personal, el 77,5% eren persones en plantilla i el 22,5% restant eren becaris i voluntaris. La despesa total de les biblioteques va ser de 188,2 milions d’euros. La major part d’aquesta es concentrava en les despeses de personal (64,4%).

L’ Estadística de biblioteques (BIB) és una estadística censal, amb periodicitat biennal, que té per objecte generar informació sobre les principals característiques de les biblioteques públiques i privades, la seva estructura, funcionament, equipaments, volum i qualificació del personal implicat, així com les despeses i els serveis que ofereixen. A Catalunya aquesta Estadística es realitza a través d’un acord amb l’INE amb col·laboració del Departament de Cultura.

Documentació de referència

 

L’ESTAT ECOLÒGIC DEL PLANETA. HI SOM A TEMPS?

El proper dimecres dia 21 de març, tindrem el privilegi de tenir la possibilitat d’escoltar  i debatre, l’estat ecològic del planeta amb en Josep Peñuelas, premi Ramon Margalef d’Ecologia 2016.  El lloc serà la Sala d’actes Oriol Bohigas, de l’Ateneu Barcelonès    Entrada lliure
Aquest acte està coorganitzat amb la Secció d’Ecologia i Recursos Naturals
JPenuelas2014Josep Peñuelas i Reixach (Vic, 1958),[1] considerat un dels millors investigadors del món, i dels més citats, en el camps de l’ecologia i del medi ambient.[2] Va ser alumne de Ramon Margalef.Entre els resultats dels seus estudis, destaquen el descobriment de mecanismes ecofisiològics lligats al carboni i a l’oxigen en la distribució de les espècies, el desenvolupament de tècniques de teledetecció del funcionament d’ecosistemes d’ampli ús internacional, la posada en evidència de l’efecte del canvi global i climàtic i de la contaminació atmosfèrica sobre la biodiversitat, l’estructura i el funcionament dels ecosistemes terrestres, el paper dels ecosistemes terrestres en el clima i el funcionament global del planeta, la introducció de la metabolómica en l’ecologia de camp, l’estudi de la bioquímica, la funció i els efectes dels compostos orgànics volàtils per part de plantes i ecosistemes, o el desenvolupament de ciència i polítiques destinades a afavorir la sostenibilitat del planeta, entre molts d’altres.[1]

Els seus temes recents d’estudi són canvi global, canvi climàtic, contaminació atmosfèrica, emissions biogèniques de Compostos Orgànics Volàtils (COV), teledetecció, ecofisiologia vegetal, i funcionament i estructura dels ecosistemes terrestres.[3]

Ha publicat 6 llibres d’ecologia, més de 800 articles en revistes i llibres científics (més de 600 dels quals en revistes recollides en el Science Citation Index, entre elles NatureScience i PNAS), 300 en altres revistes i capítols de llibres, i més de 250 articles de divulgació científica.[4]

Podeu veure l’enregistrament de la conferència:

Referències de Ramon Margalef

DONES I CIÈNCIA. TRENCANT ESTEREOTIPS

DATA: 06/02/2018 – 19:00
SALA: Sala Verdaguer

2018-1_Dones i Ciencia Trencant Estereotips_Mara.png

  • Sònia Estradé, doctora en Nanociències i professora lectora del Departament d’Electrònica (UB);
  • Eva Pellicer, doctora en Química i investigadora Ramón y Cajal del Departament de Física (UAB);
  • Anna May, doctora en Ciència i Tecnologia de Materials (UB) i postdoc en Nanociència a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC),
  • Sarah Moreira, llicenciada en Nanociència i Nanotecnologia (UAB), màster en Història de la Ciència  (especialitat en divulgació científica).

Modera: Mara Carmona, llicenciada en Microbiologia. Grup de recerca sobre Autoimmunitat i Tolerància (UB).

Presenta: Ricard Faura, ponent de la Secció de Ciències i Tecenologia.

Acte organitzat conjuntament amb EspaiNANO, Comissió d’Igualtat de la Facultat de Física de la UB i Festival de Nanociencia y Nanotecnología “10 a la menos 9”.

Podeu veure la conferència complerta:

Documentació presentada:

Donesciencia-trencant estereotips2018-1

 dones

“CREACIÓ VERSUS EVOLUCIÓ 156 ANYS DESPRÉS DEL GRAN DEBAT D’ÒXFORD”

El proper dia 12 de maig, dijous, a les 19 hores, tindrà lloc el gran debat, “CREACIÓ VERSUS EVOLUCIÓ 156 ANYS DESPRÉS DEL GRAN DEBAT D’ÒXFORD

Amb Krzysztof Charamsa, teòleg, i Jordi Serrallonga, professor col·laborador d’Evolució Humana i Antropologia (UOC) i ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Mesos després de la publicació de L’origen de les espècies de Charles R. Darwin, es va celebrar un famós debat a Òxford entre creacionistes i evolucionistes. Avui, 156 anys més tard, reprenem aquesta discussió a l’Ateneu Barcelonès. Quines són les visions de la ciència i la religió actuals sobre els nostres orígens?

evolution-in-a-church

Anunci web Ateneu Barcelonès

El segon dels actes que organitzem des de la Secció de Ciència i Tecnologia, és la tertúlia Ciència, Tecnologia i Coneixement, sota el títol «LA CULTURA DIGITAL, LA NOVA CULTURA?». Serà el proper dijous 26 de maig a les 19h a la sala Pompeu Fabra.

Tindrem l’oportunitat de parlar i debatre la importància o no de la cultura digital amb Marisol López, directora de l’Àrea de Cultura Digital de l’Institut Català d’Empreses Culturals.

ipad.jpg

Anunci web Ateneu Barcelonès

Esperem veure’t el 12 i el 26 de maig!

La no-capacitat: una etapa transitòria. El paper de la tecnologia en les persones amb diversitat funcional

Que entenem per diversitat funcional? Podem dir que una persona té diversitat funcional quan té diferents capacitats que altres persones. La seva capacitat, d’una forma o altra, fa que les seves funcionalitats siguin diferents de la d’altres, i a vegades, requereixen unes adaptacions especials per a poder desenvolupar les activitats quotidianes amb normalitat. La tecnologia pot ajudar i facilitar aquestes adaptacions.

El concepte de capacitat, fa referència a les disposicions del cos humà i les estructures socioculturals i materials en el tipus de societat concreta en la qual conviu. Les capacitats representen maneres de relacionar-se del cos amb l’entorn.

Així doncs, les nostres capacitats estan condicionades per la nostra constitució orgànica i per les característiques del context on vivim. És per això que podem considerar que les capacitats es construeixen socialment.

La tecnologia, no hem d’oblidar, és un constructe del mateix home, condicionat pel moment econòmic i social. L’home crea la tecnologia per cobrir les seves necessitats i resoldre els reptes i problemes que es plantegen en cada moment. Té tot el sentit doncs, demanar a la tecnologia que respongui a aquestes necessitats i resolgui els reptes que diferents col·lectius li plantegen. Però, Realment està fent aquesta funció? Que n’esperem d’ella en un futur pròxim? Realment està a l’abast de tothom o només d’un col·lectiu de privilegiats?

Aquestes i altres preguntes, s’intentaran resoldre durant la nova Tertúlia,  Tecnologia, Societat i Coneixement  del pròxim 25 de febrer, sota el títol «La no-capacitat: una etapa transitòria. El paper de la tecnologia en les persones amb diversitat funcional». Tindrem la sort de tenir a quatre tertulians que ens ajudaran molt a posar en context el tema i ens aportaran els seus amplis coneixements en la matèria:

Cristian Lago, Llicenciat en Psicologia,Fundador de Singular Entrepreneurs.
Daniela Rúbio, Intérpret traductora,MBA en Relaciones internacionals i diploma en accesibilitat d’entorns digitals.
Javier Serrano, Doctor en Ingenyeria, Escriptor i Divulgador sobre la Societat Tecnològica Futura. Autor del llibre “El Hombre Biónico”
Felip Miralles, Director de la UT e-Health, Eurecat
La tertúlia es farà el dia 25 de febrer, dijous, a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès a les 19 hores.

Referències i enllaços

Cristian Lago http://workinnovationbarcelona.org/team/cristian-lago/
Daniela Rúbio https://macneticos.com/macneticos-consultoria/?v=04c19fa1e772
Javier Serrano https://www.linkedin.com/in/javierserranomartinez
Felip Miralles http://eurecatmobileforum.com/ponent/felip-miralles-eurecat/
Web de l’Ateneu Barcelonés: http://www.ateneubcn.org
Exposició +Humans al CCCB: http://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/-humans/129032

Envelliment humà, on estan els límits?

L’envelliment humà és un fenomen present al llarg del cicle vital des del mateix procés de la concepció fins a la mort. Tot i ser un fenomen natural conegut per tots, és difícil acceptar-ho com una realitat innata a tot ésser viu.Cada cop més es considera un dels principals problemes de salut pública tant a escala nacional com internacional. El canvi en la piràmide poblacional fa evident l’augment de l’edat de la població i els governs estan reaccionant com caldria per donar resposta a les conseqüències físiques, mentals, socials i sanitàries que això implica. És necessari doncs aprofundir en el coneixement d’aquesta problemàtica i convertir-ho en un dels principals reptes del segle XXI.

Són molts els grups de recerca i projectes d’investigació que centren els seus treballs en com poder frenar i revertir el procés de l’envelliment humà. Tots aquests esforços impacten de manera evident a aspectes filosòfics i ètics que provoquen reflexions i debats al voltant de preguntes com, on estan els límits d’aquest envelliment? Qui posa aquests límits? L’evolució humana es pot permetre un millorament indefinit de l’especie?

El 10 de febrer, reflexionarem i debatrem sobre aquests aspectes en el nou Diàleg organitzat per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès, dins del Cicle «+Humans: el futur de la nostra espècie», amb col·laboració amb el Centre de Cultura Contemporània i la seva exposició del mateix nom. Sotal el títol: Envelliment humà, on estan els límits? Tindrem dos reconeguts especialistes que ens ajudaran a reflexionar sobre aquesta important proposta i els reptes que té associats, en Josep Samitier, doctor de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i el doctor Joan Guardia, de l’Institut de Recerca del Cervell, Cognició i Conducta (IR3C). L’hora serà a les 19h a la Sala Verdaguer del mateix Ateneu Barcelonès.

L’entrada és lliure i us recomanem venir a l’hora, ja que, a l’anterior activitat no tothom va poder entrar a causa de l’èxit d’assistència.

Més informació sobre els ponents,

Dr. Josep SJosep Samitieramitier, Director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), catedràtic d’Electrònica de la Facultat de Física de la UB, és també el director executiu del campus d’excel·lència internacional HUBc, que agrupa trenta entitats, públiques i privades, de l’àrea metropolitana de Barcelona, vinculades a la salut.

http://www.ibecbarcelona.eu/member/?empID=3

Joan Guardia

Dr. Joan Guàrdia, Institut de Recerca Cervell, Cognició i Conducta (IR3C), professor a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, Grup de Recerca Tècniques Estadístiques Avançades Aplicades a la Psicologia, i del Grup Interdisciplinari de Reflexió i Solucions Matemàtiques per a Entitats.

http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/joan-guardia/45770

Referencies

Reprenem el blog de la Secció de Ciència i Tecnologia

Benvolguts consocis i seguidors de la Secció de Ciència i Tecnologia, després de uns quants mesos de silenci, reprenem el blog de la Secció com una eina de comunicació i difusió de les activitats i reflexions que fem des de la Secció. Estarem encantats de rebre suggeriments i aportacions per tal de millorar i potenciar encara més tot el que fem amb l’esperit de que la Ciència i la Tecnologia tinguin el màxim de visibilitat dins de l’Ateneu i que, a la vegada, l’Ateneu sigui referència del que passa i és parla en aquest àmbit.

ball-457334_960_720

Us podeu posar en contacte amb nosaltres al correu CiTAteneu@gmail.com

Benvinguts!!

%d bloggers like this: