“CREACIÓ VERSUS EVOLUCIÓ 156 ANYS DESPRÉS DEL GRAN DEBAT D’ÒXFORD”

El proper dia 12 de maig, dijous, a les 19 hores, tindrà lloc el gran debat, “CREACIÓ VERSUS EVOLUCIÓ 156 ANYS DESPRÉS DEL GRAN DEBAT D’ÒXFORD

Amb Krzysztof Charamsa, teòleg, i Jordi Serrallonga, professor col·laborador d’Evolució Humana i Antropologia (UOC) i ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Mesos després de la publicació de L’origen de les espècies de Charles R. Darwin, es va celebrar un famós debat a Òxford entre creacionistes i evolucionistes. Avui, 156 anys més tard, reprenem aquesta discussió a l’Ateneu Barcelonès. Quines són les visions de la ciència i la religió actuals sobre els nostres orígens?

evolution-in-a-church

Anunci web Ateneu Barcelonès

El segon dels actes que organitzem des de la Secció de Ciència i Tecnologia, és la tertúlia Ciència, Tecnologia i Coneixement, sota el títol «LA CULTURA DIGITAL, LA NOVA CULTURA?». Serà el proper dijous 26 de maig a les 19h a la sala Pompeu Fabra.

Tindrem l’oportunitat de parlar i debatre la importància o no de la cultura digital amb Marisol López, directora de l’Àrea de Cultura Digital de l’Institut Català d’Empreses Culturals.

ipad.jpg

Anunci web Ateneu Barcelonès

Esperem veure’t el 12 i el 26 de maig!

La no-capacitat: una etapa transitòria. El paper de la tecnologia en les persones amb diversitat funcional

Que entenem per diversitat funcional? Podem dir que una persona té diversitat funcional quan té diferents capacitats que altres persones. La seva capacitat, d’una forma o altra, fa que les seves funcionalitats siguin diferents de la d’altres, i a vegades, requereixen unes adaptacions especials per a poder desenvolupar les activitats quotidianes amb normalitat. La tecnologia pot ajudar i facilitar aquestes adaptacions.

El concepte de capacitat, fa referència a les disposicions del cos humà i les estructures socioculturals i materials en el tipus de societat concreta en la qual conviu. Les capacitats representen maneres de relacionar-se del cos amb l’entorn.

Així doncs, les nostres capacitats estan condicionades per la nostra constitució orgànica i per les característiques del context on vivim. És per això que podem considerar que les capacitats es construeixen socialment.

La tecnologia, no hem d’oblidar, és un constructe del mateix home, condicionat pel moment econòmic i social. L’home crea la tecnologia per cobrir les seves necessitats i resoldre els reptes i problemes que es plantegen en cada moment. Té tot el sentit doncs, demanar a la tecnologia que respongui a aquestes necessitats i resolgui els reptes que diferents col·lectius li plantegen. Però, Realment està fent aquesta funció? Que n’esperem d’ella en un futur pròxim? Realment està a l’abast de tothom o només d’un col·lectiu de privilegiats?

Aquestes i altres preguntes, s’intentaran resoldre durant la nova Tertúlia,  Tecnologia, Societat i Coneixement  del pròxim 25 de febrer, sota el títol «La no-capacitat: una etapa transitòria. El paper de la tecnologia en les persones amb diversitat funcional». Tindrem la sort de tenir a quatre tertulians que ens ajudaran molt a posar en context el tema i ens aportaran els seus amplis coneixements en la matèria:

Cristian Lago, Llicenciat en Psicologia,Fundador de Singular Entrepreneurs.
Daniela Rúbio, Intérpret traductora,MBA en Relaciones internacionals i diploma en accesibilitat d’entorns digitals.
Javier Serrano, Doctor en Ingenyeria, Escriptor i Divulgador sobre la Societat Tecnològica Futura. Autor del llibre “El Hombre Biónico”
Felip Miralles, Director de la UT e-Health, Eurecat
La tertúlia es farà el dia 25 de febrer, dijous, a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès a les 19 hores.

Referències i enllaços

Cristian Lago http://workinnovationbarcelona.org/team/cristian-lago/
Daniela Rúbio https://macneticos.com/macneticos-consultoria/?v=04c19fa1e772
Javier Serrano https://www.linkedin.com/in/javierserranomartinez
Felip Miralles http://eurecatmobileforum.com/ponent/felip-miralles-eurecat/
Web de l’Ateneu Barcelonés: http://www.ateneubcn.org
Exposició +Humans al CCCB: http://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/-humans/129032

Envelliment humà, on estan els límits?

L’envelliment humà és un fenomen present al llarg del cicle vital des del mateix procés de la concepció fins a la mort. Tot i ser un fenomen natural conegut per tots, és difícil acceptar-ho com una realitat innata a tot ésser viu.Cada cop més es considera un dels principals problemes de salut pública tant a escala nacional com internacional. El canvi en la piràmide poblacional fa evident l’augment de l’edat de la població i els governs estan reaccionant com caldria per donar resposta a les conseqüències físiques, mentals, socials i sanitàries que això implica. És necessari doncs aprofundir en el coneixement d’aquesta problemàtica i convertir-ho en un dels principals reptes del segle XXI.

Són molts els grups de recerca i projectes d’investigació que centren els seus treballs en com poder frenar i revertir el procés de l’envelliment humà. Tots aquests esforços impacten de manera evident a aspectes filosòfics i ètics que provoquen reflexions i debats al voltant de preguntes com, on estan els límits d’aquest envelliment? Qui posa aquests límits? L’evolució humana es pot permetre un millorament indefinit de l’especie?

El 10 de febrer, reflexionarem i debatrem sobre aquests aspectes en el nou Diàleg organitzat per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès, dins del Cicle «+Humans: el futur de la nostra espècie», amb col·laboració amb el Centre de Cultura Contemporània i la seva exposició del mateix nom. Sotal el títol: Envelliment humà, on estan els límits? Tindrem dos reconeguts especialistes que ens ajudaran a reflexionar sobre aquesta important proposta i els reptes que té associats, en Josep Samitier, doctor de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i el doctor Joan Guardia, de l’Institut de Recerca del Cervell, Cognició i Conducta (IR3C). L’hora serà a les 19h a la Sala Verdaguer del mateix Ateneu Barcelonès.

L’entrada és lliure i us recomanem venir a l’hora, ja que, a l’anterior activitat no tothom va poder entrar a causa de l’èxit d’assistència.

Més informació sobre els ponents,

Dr. Josep SJosep Samitieramitier, Director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), catedràtic d’Electrònica de la Facultat de Física de la UB, és també el director executiu del campus d’excel·lència internacional HUBc, que agrupa trenta entitats, públiques i privades, de l’àrea metropolitana de Barcelona, vinculades a la salut.

http://www.ibecbarcelona.eu/member/?empID=3

Joan Guardia

Dr. Joan Guàrdia, Institut de Recerca Cervell, Cognició i Conducta (IR3C), professor a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, Grup de Recerca Tècniques Estadístiques Avançades Aplicades a la Psicologia, i del Grup Interdisciplinari de Reflexió i Solucions Matemàtiques per a Entitats.

http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/joan-guardia/45770

Referencies

Reprenem el blog de la Secció de Ciència i Tecnologia

Benvolguts consocis i seguidors de la Secció de Ciència i Tecnologia, després de uns quants mesos de silenci, reprenem el blog de la Secció com una eina de comunicació i difusió de les activitats i reflexions que fem des de la Secció. Estarem encantats de rebre suggeriments i aportacions per tal de millorar i potenciar encara més tot el que fem amb l’esperit de que la Ciència i la Tecnologia tinguin el màxim de visibilitat dins de l’Ateneu i que, a la vegada, l’Ateneu sigui referència del que passa i és parla en aquest àmbit.

ball-457334_960_720

Us podeu posar en contacte amb nosaltres al correu CiTAteneu@gmail.com

Benvinguts!!

Recuperem les xerrades de la Secció de Ciència i Tecnologia al portal l’Arxiu de la Paraula

“Més de 3000 conferències a l’abast de tots els ciutadans”. Aquest és l’objectiu del nou portal de l’Ateneu Barcelonès: l'”Arxiu de la Paraula” que va ser presentat per Ramon Alcoberro, bibliotecari de la Junta Directiva de l’Ateneu i Carles Santacana, professor d’Història i cap del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.

Un espai online des del qual es pot accedir als enregistraments de les activitats que s’han celebrat a l’Ateneu des de 1970. El portal té per objectiu compartir amb la societat el fons sonor de l’Ateneu i difondre el testimoni de les discussions i els debats de la Catalunya dels darrers quaranta anys.

La secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès ha recuperat (i anirà recuperant al llarg d’aquest any) algunes de les xerrades i taules rodones que s’han dut a terme a la Sala Verdaguer de l’Ateneu. Actualment podeu tornar a gaudir de:

* Jutjar per les aparences: la història de la frenologia, i la seva inesperada resurrecció en els departaments de recursos humans, celebrada el 17 de juny del 2013.

* Al bressol de la humanitat, entre lleons i bandits, celebrada el 23 d’octubre del 2013.

* Cargols, drets humans i aventures tropicals, celebrada el 12 de novembre del 2013.

* Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica, celebrada l’11 de desembre del 2013.

Us anirem informant de totes les actualitzacions!

Si voleu, també podeu escoltar la presentació del portal l’Arxiu de la Paraula, aquí.

The Big Van Theory. Científics sobre rodes

The BIg Van TheoryEls científics-monologuistes “The Big Van Theory” van aturar la seva furgoneta a l’Ateneu Barcelonès per fer-nos gaudir de la ciència de la forma més divertida. A través dels seus monòlegs, enginyosos i divertits, volen apropar la ciència a tothom i explicar alguns dels avenços científics més novedosos de manera comprensible. L’epigenètica, els raigs còsmics, l’ús del grafè o la recerca que es fa al CERN i què ha originat la descoberta del bosó de Higgs, són alguns dels temes que aquestes joves científics porten a bars, fires científiques o museus i que són aptes per a tota la familia.

El projecte de “The Big Van Theory” va nèixer a partir del concurs internacional Famelab, on aquest any per primera vegada van participar investigadors espanyols. El Famelab va nèixer com una idea original al Festival de Cheltenham al 2005, i cada any congrega a un major número de participants darreu d’Europa amb l’objectiu de fomentar la divulgació de la ciència, identificant, formant i donant a conèixer a científics que tenen talent per divulgar la ciència a través del monòleg.

I si encara no heu vist en directe a aquest fantàstic grup de divulgadors i científics, no us perdeu el vídeo amb la seva actuació a l’Ateneu Barcelonès el passat 18 d’Octubre del 2013!

 
També us recomenem fer una ullada a l’Sorify de les piulades que es van generar aquí

Si us interessa conèixer una mica millor el projecte Famelab, del qual ja està en marxa la segona edició co-organitzada per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i el Bristish Council, visiteu la seva web.

Nou blog de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès

Benvinguts i benvingudes al blog de la secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Estrenem blog! I en ell podreu trobar tota la informació dels actes organitzats per la secció des de l’any 2010. A més, trobareu actualitzacions i anuncis dels propers actes, així com vídeos, fotografies i cròniques.

Al llarg d’aquests anys, la secció ha organitzat conferències on s’han tractat temes de genètica i salut, matemàtiques i vida quotidiana o salut i societat; sense oblidar que la ciència i la tecnologia estàn també presents en les arts visuals, com el cinema, la il·lustració, la fotografia o el disseny. L’actualitat científica també ha tingut un lloc rellevant en els actes de la secció: la repressió que han viscut i viuen alguns científics actualment i la problemàtica de les polítiques científiques a Espanya i Europa han sigut també tractats a l’Ateneu. I no podem oblidar els protagonistes de la ciència, els científics i científiques, alguns dels quals són autèntics aventurers i s’enfronten a situacions d’extrema dificultat. Totes aquestes històries les trobareu recollides en aquest blog.

La secció ha organitzat multitud de cicles de xerrades, tallers i fins i tot monòlegs científics, que no haurien estat possibles sense la participació dels magnífics ponents amb què hem comptat, i la col·laboració en la co-organització o coordinació d’altres socis de l’Ateneu, l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), el Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), l’Espai Mandarina (La Mandarina de Newton), l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’organització europea Euroscience o l’Obra Social “La Caixa”. A més, volem agraïr a la Federació Catalana de Persones Sordes (FESOCA) la interpretació en llengua de signes d’algunes de les conferències organitzades.

Esperem que gaudiu del blog i de les activiats que s’organitzen des de la secció.

Gràcies per seguir-nos!