PROJECCIÓ I DEBAT: THE IMITATION GAME (DESXIFRANT L’ENIGMA)

El 24 d’abril, a les 19 hores, a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, farem el visionat de la película The Imitation Game, la història de com el matemàtic Alan Turing va aconseguir desxifrar la màquina Enigma, al servei de l’exercit alemany nazi de la Segona Guerra Mundial.

Alan Turing va ser un home amb una ment molt brillant. Reconegut com geni informàtic i “pare de la computació”, es va moure en camps tan dispars com les matemàtiques, la filosofia, la biologia, la química i podria dir-se que la ciència en general. Les seves aportacions en el camp de la criptografia van servir perquè la Segona Guerra Mundial durés molt menys del que s’esperava, gràcies a la descodificació dels plans secrets dels nazis de la seva màquina Enigma, de manera que els aliats van poder alçar-se amb la victòria abans de del previst. Sent el precursor de la informàtica moderna, va dissenyar un de les primeres màquines electròniques programables digitals i va contribuir al que més endavant es va denominar ‘intel·ligència artificial’.

“The Imitation Game (Desxifrant Enigma)” recull la fascinant història d’un dels homes més influents del Segle XX, quan va ser reclutat pel Servei d’Intel·ligència Britànic per desxifrar el codi nazi Enigma, durant la Segona Guerra mundial, encara que lluny de ser admirat com un heroi, Turing va ser acusat i jutjat desgraciadament per la seva condició d’homosexual, que el portaria a ser imputat per indecència greu i perversió sexual, i sent el detonant del seu suïcidi el 1952. El director noruec Morten Tyldum és l’encarregat de dirigir aquesta película, després dels seus quatre llargmetratges realitzats al seu país, dels quals destaca “Headhunters”. Tyldum li imprimeix classicisme i elegància al film, destacant de manera l’excel·lent treball en la direcció d’actors, en què tots estan realment notables: Benedict Cumberbatch, Keira Knightley, Mark Strong, Charles Dance, Matthew Goode; encara que per sobre de tots ells s’erigeix ​​Cumberbatch, que encarna el famós matemàtic, i que possiblement faci la millor interpretació de la seva carrera, aportant de manera impressionant tots els matisos que requereix el personatge. També és digne de menció el sòlid guió, basat en el llibre d’Andrew Hodges, de l’escriptor Graham Moore, que va ser guardonat amb un Oscar.  Alexandre Desplat compon una banda sonora realment notable. Sembla ser que la història conté diversos errors pel que fa a la realitat; però, sent una pel·lícula de ficció, a l’adaptar-la es poden prendre certes llicències narratives per dramatitzar-la.

Podem dir que “The Imitation Game” és un film notable, molt ben dirigit, amb un impressionant Benedict Cumberbatch, i que dóna a conèixer la importància que va tenir el matemàtic en l’esdevenir de la ‘Gran Guerra’, i també en el camp de la computació.

Enigma

BENJAMIN FRANKLIN, CITIZEN OF THE WORLD (BENJAMIN FRANKLIN, CIUTADÀ DEL MÓN)

Dins del Cicle Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa”, primer cicle organitzat de manera transversal entre totes les seccions de l’Ateneu Barcelonès, el dia 7 de març del 2019, es va oferir la projecció del documental BENJAMIN FRANKLIN, CITIZEN OF THE WORLD,

Bejamin Franklin va nèixer el 17 de gener del 1706 i va morir el 17 d’abril del 1790 a l’edad de 84 anys.

Quinzè germà d’un total de disset, Benjamin Franklin va cursar únicament estudis elementals només fins a l’edat de deu anys. Als dotze va començar a treballar com a impressor en una empresa propietat d’un dels seus germans. Més tard va fundar el diari Pennsylvania Gazette, que va publicar entre els anys 1728 i 1748. Va publicar a més l’Almanac del Pobre Richard (Poor Richard’s Almanack, 1732-1757) i va ser responsable de l’emissió de paper moneda a les colònies britàniques d’Amèrica (1727).

L’interès de Benjamin Franklin pels temes científics va començar a mitjans de segle i va coincidir amb l’inici de la seva activitat política, que es va centrar en diversos viatges a Londres, entre 1757 i 1775, amb la missió de defensar els interessos de Pennsilvània.

Es considerat un homo universalis (expressió llatina que es podria traduir com a ‘humà d’esperit universal’) o també polímata (del grec: πολυμαθής, transcripció: polymathēs), que vol dir ‘que coneix, comprèn o sap molt’, és un individu que destaca en diverses branques del saber. El terme es refereix a persones amb uns coneixements no restringits a una àrea concreta sinó que dominen diferents disciplines, generalment les arts i les ciències.

Va participar en la redacció de la Declaració d’Independència i en fou un dels signants. També va exercir com a ambaixador dels Estats Units a França i va participar en la redacció de la Constitució dels Estats Units.

La Declaració d’Independència és un text polític fonamental per a la història dels Estats Units. Arran d’aquesta declaració les Tretze Colònies britàniques d’Amèrica del Nord se segregaven del Regne de Gran Bretanya i esdevenien independents.

En el terreny científic destacà pels seus estudis sobre l’electricitat i la invenció del parallamps.

El 1752 Benjamin Franklin va dur a terme el famós experiment de l’estel amb estructura metàl·lica lligat a un fil de seda amb una clau a l’altre extrem. En comprovar que la clau estava carregada elèctricament, quedava demostrat que l’ambient també ho estava i que els llamps no eren més que descàrregues sobtades d’aquest potencial.

També podem destacar, entre molts altres invents seus, els lents bifocals, el comptaquilòmetres, va descriure les corrents oceàniques, l’humificador, el forn de Franklin, l’armònica de vidre, el cateterisme, les aletes de busseig….

El seu temperament actiu i polifacètic va impulsar també a Benjamin Franklin a participar en les qüestions d’àmbit local, per exemple, en la creació d’institucions com el cos de bombers de Filadèlfia, la primera biblioteca pública de subscripció dels Estats Units i la Universitat de Pennsilvània, així com la Societat Filosòfica Americana.

Va ser l’únic americà de l’època colonial britànica que va aconseguir fama i notorietat a l’Europa del seu temps.

Entre les seves obres trobem Lo camí de la fortuna, traduïda al català el 1868 per Gaietà Vidal i Valenciano

CICLE “UN NOU MODEL DE CIUTAT PEL SEGLE XXI: EL CAS DE BARCELONA”

El cicle “Un nou model de ciutat pel segle XXI: el cas de Barcelona”, es farà a l’Ateneu Barcelonès durant els mesos de novembre del 2018 fins el l’abril del 2019

L’objectiu d’aquest Cicle és reflexionar sobre aspectes clau de la nova ciutat del segle XXI, actors principals del la transformació que està succeint arreu del planeta.

Els objectius específics que volem assolir en aquest cicle són:

  • Aportar informació documentada sobre la nova ciutat del segle XXI
  • Reflexionar i debatre sobre la informació aportada per diferents experts
  • Treure conclusions i propostes operatives d’interès per la ciutadania pel que fa al paper que han de tenir les ciutats
  • Participar i de manera proactiva, en les propostes que s’estan treballant, com a conseqüència de la campanya a les eleccions al municipi de Barcelona
  • Fer aquests debats forçant una visió transversal, amb el potencial que donarà el fet de la participació de tres seccions de l‘Ateneu Barcelonès com son Ecologia i Recursos naturals, Economia i Ciències i Tecnologia. 

En aquest cicle, també intentarem utilitzar propostes innovadores tant pel que fa al contingut i la metodologia com pel tractament posterior del contingut del debat. Destaquem com a promotors d’aquest cicle a,

  • Miquel Barceló, membre de la secció de Ciència i coordinador del Cicle.
  • Ricard Faura, ponent de la secció de Ciències i Tecnologia
  • Pilar de Torres, ponent de la secció d’Economia
  • Santiago Vilanova, ponent de la secció de d’Ecologia i Recursos Naturals

Les sessions programades seran les següents:

  • INNOVACIÓ SOCIAL I NOVA CIUTAT. 27 NOVEMBRE, 19h.
  • ESTRATÈGIA ECONÒMICA I NOVA CIUTAT. 24 DE GENER, 19h.
  • TRANSICIÓ ENERGÈTICA I NOVA CIUTAT. 28 DE FEBRER, 19h.
  • UN NOU URBANISME PER UNA NOVA CIUTAT. 21 DE MARÇ 19h.

 

ANÀLISI TÈCNICA DE LA TRAGÈDIA AL PONT MORANDI DE GÈNOVA

El pont Morandi, que es va desplomar aquest agosts a la ciutat de Gènova causant la mort de desenes de persones, tot just tenia 61 anys. I aquest tipus d’estructures són construïts per durar, almenys, 100 anys.

Després d’una quants mesos, ja comencem a tenir les evidències de les causes del seu col·lapse. Aquestes evidències junt amb el coneixement d’un professional com és en José Figueras, enginyer industrial i professor de l’ETSEIB, ens van situar en el punt exacte que va fer que es produís aquesta desgracia.

El 25 d’octubre, doncs, a les 19 hores, a l’Ateneu Barcelonès en José Figueras ens va il·lustrarà en aspectes i condicionants que van provocar l’accident.

En el propers dies podreu veure l’enregistrament de la conferència.

Aquí podeu veure la seva presentació:

El Puente de Morandi_José Figueras

Aixecat en 1967, l’estructura de 1,2 quilòmetres de llarg s’integra amb una autopista principal i s’eleva per sobre d’una desena de vies fèrries, així com una zona industrial en la qual operen nombroses fàbriques.

Dissenyat per Riccardo Morandi, aquest pont és molt similar a un altre més gran (d’uns 8 quilòmetres de longitud) que s’alça per sobre del Llac de Maracaibo, a Veneçuela, i que va ser obra del mateix enginyer italià.

Aquí podeu veure la gravació de la sessió del dia 25 d’octubre:

Extraient el contingut d’un reportatge de BBC Món, podem trobar algunes ja de les possibles causes d’aquest caiguda del pont:.

¿Problemes de manteniment?
“Un pont important com aquest necessita d’una supervisió freqüent i de manteniment per part d’enginyers qualificats. Aquest pont ha tingut força feina de manteniment”.

“Sembla que per al moment del succés, s’havien estat realitzant algunes operacions de manteniment, però no coneixem els detalls així que no podem saber si això va poder haver estat un factor”

L’empresa encarregada de la gestió de l’autopista que passa sobre el pont va dir que per al moment de la caiguda s’havien estat fent unes obres per apuntalar les bases, durant les quals l’estructura era supervisada constantment.

També es va informar que es van realitzar obres de remodelació a l’any 2016.

En ocasions, els treballs de manteniment deficientment executats poden ser causa de l’ensorrament d’un pont.

“En la trista història de la caiguda de ponts, de vegades el manteniment ha estat un factor si ha estat mal planificat o executat”, diu l’enginyer Firth.

“Les obres de manteniment es realitzen per fer front i prevenir el deteriorament i les obres de reforçament que recentment es van realitzar al pont podien tenir aquest objectiu”, ha afegit.

¿Falles de disseny?
A causa dels constants despeses de manteniment del pont, potser hauria resultat més econòmic tornar a construir-lo, d’acord amb Antonio Brenchic, un enginyer estructural que dóna classes a la Universitat de Gènova. Aquest expert va advertir en 2016 que el pont presentava diversos problemes costosos de solucionar.

“Hi ha errors en aquest pont. Tard o d’hora caldrà reemplaçar-lo. No sé quan”, va advertir en comentaris publicats per la premsa italiana.

En la dècada de 1990, algunes reparacions grans van haver de executar-se en aquesta estructura.

Brenchic va assenyalar que Morandi havia errat en els càlculs sobre l’envelliment del concret armat, el material amb què està fet el pont.

“Era un enginyer amb molt coneixement però fallava en els càlculs pràctics”, va dir.

Massa trànsit?
El deteriorament del pont també pot haver estat causat pel trànsit pesat al que estava sotmès per ser part d’una via principal, la A10, que connecta la Riviera italiana amb el nord del país i amb França. Un informe de 2011 de la companyia d’autopistes Autostrade per l’Italia advertia sobre la degradació. “Les cues de cotxes i el volum de trànsit diari i en hores punta provoquen un intens deteriorament de l’estructura del pont, a causa que és sotmès a majors exigències”, assenyala l’informe citat per les agència italiana de notícies Ansa.

Però el Morandi també pot haver patit com a conseqüència de la marcada caiguda en la inversió en infraestructures que ha registrat Itàlia, que es situa per darrere d’altres països d’Europa occidental.

Estat de Setge Digital

Segons la Wikipedia, Estat de setge és el règim excepcional que declara un govern en certes condicions especials. Les característiques de l’estat de setge depenen de la constitució de cada país. Per regla general, l’estat de setge s’assembla a la situació de guerra, en la que s’atorguen a les forces de seguretat de l’estat facultats extraordinàries per tal de garantir l’ordre i la pau social[1]

L’estat de setge representa un concepte equivalent al d’estat de guerra, i per això es dóna a les forces armades facultats preponderants per als actes de repressió. Durant l’estat de setge queden en suspens les garanties constitucionals, amb major o menor extensió, segons les legislacions. En algunes d’elles, com succeeix en l’Argentina, s’autoritza al cap d’Estat a detenir a les persones i a traslladar-les d’un punt a un altre de la nació, tret que prefereixin sortir del territori nacional.

La declaració de l’estat de setge representa, en el Dret Polític, una institució molt discutida, no perquè es desconegui la necessitat de la seva implementació en moments determinats, sinó pels abusos al fet que es presta per part del poder executiu.

Aquest estat es dicta, generalment, en cas d’invasió, guerra exterior, guerra civil o perill imminent que es produeixin.”.

Com queda clar, quan es va pensar en aquesta possibilitat, mai es va preveure el pes específic que tindria en un futur el component digital. Ningú preveia que el primer element que calia atacar serien les xarxes, els servidors, els dominis i, per descomptat, les persones que hi treballen i gestionen aquest espai, fins ara mal anomenat virtual. Els que si ho van tenir clar són els cossos de seguretat de l’estat espanyol i tot el seu govern i els seus dos partits que l’acompanyaven en totes les decisions relatives a la repressió política de Catalunya. L’estament més “visitat” per ells i les persones més investigades i, fins i tot, negades de les seves llibertats durant dies, van ser els treballadors del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat, CTTI.

Els que fa molts anys treballem impulsant i predicant que les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) són una eina molt potent per l’apoderament ciutadà que l’ha de facilitar la seva millor tant en la seva qualitat de vida com en el seu entorn personal, hem vist corroborar aquesta intuïció per l’atac que de manera sistemàtica i persistent s’ha fet a les TIC i tot el que representa.

Ha quedat més que evident, que el que fa anys es resolia controlant els mitjans de comunicació i limitant la llibertat de moviment i expressió de les persones, ara, el focus s’ha de posar a la tecnologia i els seus “actors” principals.

Aquest dijous, a l’Ateneu Barcelonès, tenim l’oportunitat de conèixer de primera mà protagonistes directes de tots aquests fets que ens ajudaran a situar de manera molt més precisa, l’impacte real que van tenir i el paper que en tots ells va tenir la tecnologia.

etic2018.jpg_1707686828

19.00h, Sala Oriol Bohigas, Ateneu  Barcelonès

Benvinguda: Hble. Sr. Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública

19.10h    Taula debat:

Sr. Jaume Alonso-Cuevillas, jurista, advocat i economista

Sra. Ruth Sala, advocada penalista especialitzada en delinqüència informàtica

Sr. Nacho Amadoz, advocat de la Fundació PuntCAT

Moderada per: Sr. Quico Sallés, periodista

20.15h    Cloenda: Sra. Joana Barbany, directora general de Societat Digital

Convocatòria Ateneu Barcelonès: https://www.ateneubcn.org/agenda/estat-setge-digital-defensa-dels-ciutadans-davant-repressio-i-vulneracio-dels-seus-drets

De la Ciutat productiva a la ciutat innovadora. El cas de les polítiques públiques a l’Argentina

El pròxim 30 de maig, dimecres, a les 19 hores a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, tindrem la conferència “De la Ciutat productiva a la ciutat innovadora. El cas de les polítiques públiques a l’Argentina”, per part del grup d’investigadors del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas, dirigit per la doctora Susana Finquelievich, que faran la intervenció des de Buenos Aires, aprofitant la plataforma de telepresència que ens ofereix l’empresa Telapolis,  que ens permet una total interacció tant amb les persones que estaran presenta a l’Ateneu Barcelonès, com els ponents que estaran a la ciutat de Buenos Aires, així com a altres participants a diferents ciutats del món. S_Finquelievich

Aquest debat es produeix aprofitant la publicació, aquesta mateixa setmana, del llibre  “TIC e innovación Productiva. Políticas públicas para el desarrollo local: presente y futuros posibles”, que tracta de la innovació socio-tècnica en les ciutats intermitges .
El llibre ha estat coordinat per la mateixa Susana Finquelievich. ​Els autors han estat: Fernando Bordignon, ​Lucila Dughera, Patricio Feldman, Susana Finquelievich, Ulises Girolimo y Silvia Lago Martínez. Ha estat prologa per Ricard Faura. El llibre es pot descarregar gratuïtament a: https://www.teseopress.com/ticeinnovacion/
El llibre es divideix en tres parts, la primera fa referència a : “Primera Parte: Tecnología, innovación y las políticas que las integran”, la segona “Tres ciudades, tres modelos de innovación productiva” i la tercera “La confluencia”.
llibre Susana
L’acte també es podrà seguir en directe per internet.
Ens veiem a l’Ateneu Barcelonès!!
TELAPOLIS_OK

Les Biblioteques amb data de caducitat?

 

El dia 6 de juny, a les 19 hores, Sala Segarra de l’Ateneu Barcelonès,  amb entrada lliure, tindrem l’interessant debat “Les Biblioteques amb data de caducitat?”

El debat serà conduit per Ismael Peña, Professor dels Estudis de Dret i de Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya, investigador sènior a Open Evidence. Fellow director d’innovació oberta a la Fundació Jaume Bofill, i Carme Fenoll, bibliotecaria, va ser la cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, actualment cap del Gabinet del Rector de la UPC. Presenta Ricard Faura, Ponent de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

El debat tindrà la participació altres persones especialistes en el món de les biblioteques i la cultura digital.

Algunes dades i reflexions

Aquest debat es planteja a partir d’uns tweets de l’Ismael Peña, @ictlogist, com a conseqüència de la publicació de les estadístiques: Estadística de biblioteques. 2016, per part d’IDESCAT, Institut d’Estadística de Catalunya. 

Segons IDESCAT

L’any 2016 es van censar 847 biblioteques a Catalunya, 8 més que l’any 2014, segons l’Estadística de biblioteques. El nombre d’usuaris d’Internet va augmentar el 14,8% (4,7 milions), mentre que el de visitants va disminuir un 3,7% (39,7 milions) respecte a l’any 2014.

La proporció de biblioteques per habitant es va mantenir estable, en l’1,1 per cada 10.000 habitants. Les mitjanes més altes es van localitzar al Pallars Sobirà (5,8), l’Alta Ribagorça (5,2) i les Garrigues (4,7). A l’altre extrem, la densitat més baixa de biblioteques es va localitzar al Baix Llobregat, amb 0,7 biblioteques per cada 10.000 habitants.

Per tipus de biblioteques, 452 eren públiques (accessibles a tots els ciutadans) i van representar un 53,4% del total; les biblioteques especialitzades eren el 37,7% i la resta de tipus, un 8,9%.

L’any 2016 hi havia 704 biblioteques amb wifi, que representaven el 83,1% del total. El 82,5% tenien pàgina web i el 97%, accés a Internet.

El nombre total de personal al servei de les biblioteques l’any 2016 era de 5.172 persones, xifra molt similar a l’any 2014 (5.183 persones). Del total de personal, el 77,5% eren persones en plantilla i el 22,5% restant eren becaris i voluntaris. La despesa total de les biblioteques va ser de 188,2 milions d’euros. La major part d’aquesta es concentrava en les despeses de personal (64,4%).

L’ Estadística de biblioteques (BIB) és una estadística censal, amb periodicitat biennal, que té per objecte generar informació sobre les principals característiques de les biblioteques públiques i privades, la seva estructura, funcionament, equipaments, volum i qualificació del personal implicat, així com les despeses i els serveis que ofereixen. A Catalunya aquesta Estadística es realitza a través d’un acord amb l’INE amb col·laboració del Departament de Cultura.

Documentació de referència

 

L’ESTAT ECOLÒGIC DEL PLANETA. HI SOM A TEMPS?

El proper dimecres dia 21 de març, tindrem el privilegi de tenir la possibilitat d’escoltar  i debatre, l’estat ecològic del planeta amb en Josep Peñuelas, premi Ramon Margalef d’Ecologia 2016.  El lloc serà la Sala d’actes Oriol Bohigas, de l’Ateneu Barcelonès    Entrada lliure
Aquest acte està coorganitzat amb la Secció d’Ecologia i Recursos Naturals
JPenuelas2014Josep Peñuelas i Reixach (Vic, 1958),[1] considerat un dels millors investigadors del món, i dels més citats, en el camps de l’ecologia i del medi ambient.[2] Va ser alumne de Ramon Margalef.Entre els resultats dels seus estudis, destaquen el descobriment de mecanismes ecofisiològics lligats al carboni i a l’oxigen en la distribució de les espècies, el desenvolupament de tècniques de teledetecció del funcionament d’ecosistemes d’ampli ús internacional, la posada en evidència de l’efecte del canvi global i climàtic i de la contaminació atmosfèrica sobre la biodiversitat, l’estructura i el funcionament dels ecosistemes terrestres, el paper dels ecosistemes terrestres en el clima i el funcionament global del planeta, la introducció de la metabolómica en l’ecologia de camp, l’estudi de la bioquímica, la funció i els efectes dels compostos orgànics volàtils per part de plantes i ecosistemes, o el desenvolupament de ciència i polítiques destinades a afavorir la sostenibilitat del planeta, entre molts d’altres.[1]

Els seus temes recents d’estudi són canvi global, canvi climàtic, contaminació atmosfèrica, emissions biogèniques de Compostos Orgànics Volàtils (COV), teledetecció, ecofisiologia vegetal, i funcionament i estructura dels ecosistemes terrestres.[3]

Ha publicat 6 llibres d’ecologia, més de 800 articles en revistes i llibres científics (més de 600 dels quals en revistes recollides en el Science Citation Index, entre elles NatureScience i PNAS), 300 en altres revistes i capítols de llibres, i més de 250 articles de divulgació científica.[4]

Podeu veure l’enregistrament de la conferència:

Referències de Ramon Margalef

DONES I CIÈNCIA. TRENCANT ESTEREOTIPS

DATA: 06/02/2018 – 19:00
SALA: Sala Verdaguer

2018-1_Dones i Ciencia Trencant Estereotips_Mara.png

  • Sònia Estradé, doctora en Nanociències i professora lectora del Departament d’Electrònica (UB);
  • Eva Pellicer, doctora en Química i investigadora Ramón y Cajal del Departament de Física (UAB);
  • Anna May, doctora en Ciència i Tecnologia de Materials (UB) i postdoc en Nanociència a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC),
  • Sarah Moreira, llicenciada en Nanociència i Nanotecnologia (UAB), màster en Història de la Ciència  (especialitat en divulgació científica).

Modera: Mara Carmona, llicenciada en Microbiologia. Grup de recerca sobre Autoimmunitat i Tolerància (UB).

Presenta: Ricard Faura, ponent de la Secció de Ciències i Tecenologia.

Acte organitzat conjuntament amb EspaiNANO, Comissió d’Igualtat de la Facultat de Física de la UB i Festival de Nanociencia y Nanotecnología “10 a la menos 9”.

Podeu veure la conferència complerta:

Documentació presentada:

Donesciencia-trencant estereotips2018-1

 dones

“CREACIÓ VERSUS EVOLUCIÓ 156 ANYS DESPRÉS DEL GRAN DEBAT D’ÒXFORD”

El proper dia 12 de maig, dijous, a les 19 hores, tindrà lloc el gran debat, “CREACIÓ VERSUS EVOLUCIÓ 156 ANYS DESPRÉS DEL GRAN DEBAT D’ÒXFORD

Amb Krzysztof Charamsa, teòleg, i Jordi Serrallonga, professor col·laborador d’Evolució Humana i Antropologia (UOC) i ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Mesos després de la publicació de L’origen de les espècies de Charles R. Darwin, es va celebrar un famós debat a Òxford entre creacionistes i evolucionistes. Avui, 156 anys més tard, reprenem aquesta discussió a l’Ateneu Barcelonès. Quines són les visions de la ciència i la religió actuals sobre els nostres orígens?

evolution-in-a-church

Anunci web Ateneu Barcelonès

El segon dels actes que organitzem des de la Secció de Ciència i Tecnologia, és la tertúlia Ciència, Tecnologia i Coneixement, sota el títol «LA CULTURA DIGITAL, LA NOVA CULTURA?». Serà el proper dijous 26 de maig a les 19h a la sala Pompeu Fabra.

Tindrem l’oportunitat de parlar i debatre la importància o no de la cultura digital amb Marisol López, directora de l’Àrea de Cultura Digital de l’Institut Català d’Empreses Culturals.

ipad.jpg

Anunci web Ateneu Barcelonès

Esperem veure’t el 12 i el 26 de maig!

%d bloggers like this: