Ateneus en temps de pandèmia, o com la tecnologia obre noves oportunitats de futur

Els ateneus fins ara han basat tot seu potencial en la presencialitat i el contacte personal. Els espais compartits com les biblioteques, les cafeteries, els jardins, les saletes de reunions, els auditoris. Així com actes com les conferències, les tertúlies, clubs de lectura, les audicions, concerts, trobades…  Tot això fa que es vegi amb molt de recel i fins i tot por, els mesos o potser anys que ens venen per davant.

És per això que no hi ha més remei que reinventar-se És evident la no proporcionalitat entre l’assistència als actes presencials que tenien els ateneus amb el conjunt dels seus associats.

La manca de temps, les distàncies, la competències en oferta cultural, la mitjana d’edat dels seus associats, fa que introduir variables i innovacions en la programació i el sistema en què s’ofereix no deixa de ser una gran oportunitat per donar cabuda a molta més gent i obrir així les portes a ciutadans que fins ara no veien interessant estar associats en aquest tipus d’entitats.

El passat 28 de maig vam poder parlar una bona estona amb en Pep Montes, del futur dels Ateneus en uns moments en que aquest futur sembla més que incert. L’optimiste i les propostes per aquest futur van anar sorgitn mentre es desenvolupava la xerrada. La podeu tornar a seguir a continuació:

Pep Montes és llicenciat en Ciències de la Comunicació i màster en Gestió Cultural. Durant quinze anys va dirigir una empresa de gestió cultural (XOU, Projectes i Gestió). Gerent de l’Ateneu Barcelonès en els decisius anys de la revolució Bohigas. Primer director del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts) Actualment gerent de l’Acellec (Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura), associació patronal que fa  possible i visible l’encaix entre la cultura, l’educació i el lleure.

Parlem d’Intel·ligència Artificial

Dins del cicle de Tecnoètica que hem iniciat fa unes setmanes, iniciem tambe activitats en línia que permetin reforçar el que anirem programant  amb les diferents conferències i xerrades, en línia o presencialment.

Començarem amb uns recursos que ens parlaran del concepte d’Intel·ligència Articial. Esperem que us agradi!

Butlletí Secció de Ciències i Tecnologia, març 2020

Destacats
10 de març, 2020
Preguntes freqüents per a una intel·ligència artificial ètica

Comencem un cicle que vol reflexionar sobre l‘impacte de la tecnologia i les seves conseqüències ètiques o socials. Hem creat, per conduir de la millor manera una comissió d’experts en aquest àmbit que ens ajudin a concretar i enfocar de la millor manera aquest debat.
Vivim en una societat cada dia més controlada per la intel·ligència artificial. El nostre futur l’estan construint els sistemes automàtics que ens estalvien temps i faciliten la vida. Però sabem que aquest funcionament ens mostra una realitat esbiaixada. El pròxim dimarts 10 de març, a les 19 hores, a la sala Verdaguer, tindrem a Karma Peiró, periodista especialitzada en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), que ens parlarà d’un tema tan candent com és l’impacte de l’anomenada intel·ligència artificial en el nostre dia a dia.

27 d’abril, 2020
La tecnoètica, de la filosofia a la tecnologia, un debat necessari

La tecnologia és la ciència aplicada a la resolució de problemes concrets, per la qual cosa, al contrari que la ciència, que fonamentalment intenta conèixer millor el món, la tecnologia pretén, a més, actuar sobre ell i canviar-lo. Segons l’opinió de molts tecnòlegs, aquests canvis han d’aconseguir millorar la nostra civilització, la qual cosa converteix l’aplicació de la tecnologia en una activitat ètica. Aconseguir un món millor, però, no és una tasca fàcil i no s’aconsegueix únicament aplicant els coneixements tecnològics existents, cal una reflexió ètica al respecte.
El 27 d’abril, sota el títol “La tecnoètica, de la filosofia a la tecnologia, un debat necessari”, tindrem l’oportunitat de debatre amb dos experts, tant des del punt de vista filosòfic com el de la transformació digital i consocis de l’Ateneu, en Ramon Alcoberro i en Genís Roca. Els ponents debatran sobre la importància d’analitzar aquest impacte amb una mirada oberta i transdisciplinar.

Tallers

Proposta de tallers de coneixement

Davant la proposta de diferents socis, obrim la possibilitat de treballar de manera més intensiva, programant diferents tallers amb temàtiques concretes, i a un nivell de coneixement més alt del que venim programant a manera de difusió. En concret, volem engegar uns primers cicles dedicats a la “Ciència a debat”, la proposta és a càrrec del soci de la secció Joan Fonollosa, @joanfonollosa. Es tractaria d’unes trobades/taller, amb grups d’unes 10/12 persones per treballar i aprofundir aquesta temàtica.
La segona proposta ens la fa en Xavier Ávila, també soci de la Secció, que ens proposa també un cicle, per conèixer i aprofundir en el món de la Física Quàntica. A través de cinc sessions podrem endinsar-nos en aquest fantàstic món.
Si esteu interessats a seguir i assistir alguna d’aquestes dues propostes ens ho podem fer saber al correu:
ciencies@ateneubcn.cat

Estem oberts a noves propostes d’activitats en aquest o altres formats.
Davant les limitaicions dels espais que tenim a l’Ateneu, també estem en converses amb altres institucions perquè la manca d’espais no limiti les activitats de la secció. Qualsevol proposta o suggeriment en aquest sentit serà benvinguda.

Participació socis

Algunes eines de participació socis

Per tal d’apropar la participació als socis a les activitats de la secció obrim noves opcions per facilitar aquesta participació. La primera és el canal Telegram que podrà permetre tant les preguntes, els suggeriments i els debats en línia, com les aportacions i preguntes en els actes que organitzem, estigueu o no presents en aquests actes. Podem incorporar-vos aquest canal mitjançant aquest enllaç:

https://t.me/joinchat/AAAAAE2ZyoLge8HKuQ_Epg

Un altra nova opció que obrim a partir del pròxim acte del dia 10 és la possibilitat de seguir-ho en directe, amb la capacitat de formular qüestions i propostes de manera personalitzada. Aquest canal de videoconferència s’oferirà quan el soci o demani al correu ciencies@ateneubcn.cat

Us recordem que per seguir-nos a les xarxes ho podem fer a:

Twitter: @CienciaAteneu
Blog: ciencia.ateneubcn.cat
Facebook: https://www.facebook.com/CienciesiTecnologia/
Instagram: cienciesitecnologia

Grup de Tecnoètica

Creació d’un grup d’experts en tecnoètica

Tal com ja us comentàvem, tenim el plaer d’anunciar-vos la creació d’un grup d’experts que ens ajudaran en la reflexió i programació d’activitats relacionades amb la difusió de la importància de posar la mirada humana, crítica i ètica, als avenços i nous desenvolupaments que ens està portant la tecnologia i, de manera més intensiva les anomenades TIC, Tecnologies de la Informació i Comunicació. Aquest grup està compost per les següents persones:

·       Artur Serra
·       Genis Roca
·       Ivan Caballero
·       Josuè Sallent
·       Karma Peirò
·       Marc Torrents
·       Ramón Alcoberro
·       Ricardo Baeza-Yates
·       Susana Finquelievich

Podeu consultar els seus CV als enllaços associats.
Moltes gràcies per la seva disposició a aportar el seu coneixement en aquest àmbit.

Formació creació de blogs

Identitat digital i coneixement amb la fundació .cat

La Fundació .cat, ens ofereix la possibilitat de fer una formació, dirigida a socis de la secció de Ciències i Tecnologia, ensenyaran com podem tenir una presència personal a la xarxa sota un domini propi .cat i, a més a més, que aquesta presència es concreti en un lloc web personalitzat. Aquesta formació serà de nivell bàsic per ajudar a fer el “salt a la xarxa” a les persones que encara no s’han atrevit a fer-ho.
Els socis interessats ens ho podem comunicar al correu:
ciencies@ateneubcn.cat
Si tenim prou solicituts procedirem a programar aquesta formació.

Microacreditacions per l’assistència i aprofitament de les activitats de la Secció de Ciències i Tecnologia

El nostre consoci, Jordi Ascensi, @jordiascensi, ens està ajudant a tirar endavant la proposta de la creació de microacreditacions que aniran lligades a l’aprofitament de les nostres activitats. Farem una primera prova en l’activitat programada el pròxim 10 d’abril. Us anirem informant amb més detall d’aquesta molt interessant iniciativa.

Secció Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Canuda, 6 – 08002 Barcelona
Telèfon 93 343 61 21 Fax 93 317 15 25 ciencies@ateneubcn.cat

Alexandre Deulofeu. L’home que no llegia els diaris

La matemàtica de la Història, la teoria mitjançant la qual Alexandre Deulofeu (1903-1978) vol donar a la Humanitat una eina per entendre els cicles de la història i a partir d’aquí preveure el futur i aconseguir així la pau mundial. I és que no es tracta pas, segons Deulofeu, de doblegar-se davant del destí sinó posar a l’abast dels governants un instrument analític i fer realitat el títol del darrer capítol de la seva “Matemàtica de la historia” com és “Els homes trencaran amb llur determinisme”.

https://i0.wp.com/www.deulofeu.org/wp-content/uploads/David_de_Montserrat_Nono_Juli_Gutierrez_Deulofeu_El_home_que_no_llegia_diaris_Columna_Edicions_portada_72ppp_600x908px.png

No es pot parlar de la matemàtica de la història sinó és des de la sobreexcitació. S’hi podrà estar a favor o en contra però mai deixa indiferent. L’espectacularitat, potser és aquesta característica la que en primera instància ens empeny a interrogar-nos si no estem davant d’un personatge d’una dimensió universal al nivell d’homes que de gran transcendència per a la Humanitat que amb més sort que Deulofeu han gaudit del reconeixement i aplicació de les seves descobertes com poden ser Alexander Graham Bell, Marie Curie, Albert Einstein o Thomas Alba Edison.

Per la temàtica tractada, som davant del paradigma de català més universal de tots però, paradoxalment, sense ni “ser” al seu propi país: Catalunya. Malgrat l’espectacularitat de les seves formulacions, Alexandre Deulofeu va comprovar com tenia una minoria d’admiradors i una immensa majoria d’il·lustrats silencis.

Avui Alexandre Deulofeu ja no és entre nosaltres però sí el seu llegat. La Matemàtica de la Història és un instrument transcendental per entendre i interpretar molts dels fets actuals que cada dia veiem reflectits en els mitjans de comunicació. I és que tot individu interessat en què passa el món hauria de conèixer les bases de la matemàtica de la història. Us convido a endinsar-vos en un món absolutament apassionant.

(Text extret de la web matematicadelahistoria.cat )

Podem coneixer la seva història de primera ma dels autors del llibre, “L’home que no llegia els diaris”, David de Montserrat i Juli Gutierrez, el pròxim 25 de febrer a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, a les 19 hores.

David de Montserrat i Nonó (Girona, 1972) és periodista. Ha treballat i col·laborat en premsa digital, ràdio i televisió en mitjans com ara TV3, TVE, Vilaweb, Cadena Ser, l’Agència Catalana de Notícies (ACN) o Directe.cat,

Juli Gutiérrez Deulofeu (Figueres, 1964) Nieto i estudiós des de fa trenta anys de la figura del seu avi Alexandre Deulofeu. Enginyer agrícola i llicenciat en Història, viu al Mas Deulofeu d’Ordis. Ha publicat «La matemàtica de la història: Alexandre Deulofeu o el pensador global»

Referències

.Cat, l’eina al servei de la transformació digital en català

El .cat és el primer domini de primer nivell del món que representa una llengua i una cultura a Internet. És un domini similar al .com o el .org però destinat específicament a la comunitat catalanoparlant.
Tothom pot tenir un domini .cat, ja sigui per identificar-se com a catalanoparlant com per adreçar-se als catalanoparlants, només cal que el web tingui continguts significatius en català.

El 16 de març del 2004 l’Associació puntCAT va presentar la candidatura del domini .cat davant de la ICANN, apostant per un domini de tres lletres associat a la llengua i cultura catalanes i renunciant al domini .ct relacionat amb un territori. La candidatura va rebre el suport de 68.000 persones, empreses i entitats, nombre mai assolit per cap altra candidatura; a més de la complicitat d’algunes institucions catalanes. El 15 de setembre de 2005, a les 23:04 GMT, l’Internet Corporation for Assigned Names and Numbers va aprovar el domini .cat per a la llengua i la cultura catalana a Internet. El primer lloc web operatiu http://www.domini.cat, de la Fundació puntCAT, entrà en funcionament el 21 de desembre del 2005.

Resultado de imagen de punt cat

Perquè creiem que pot ser molt interessant una aliança entre la Fundació Punt Cati la secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès? La Fundació Punt Cat ens ofereix uns tallers gratuïts per ajudar als socis de la Secció a configurar i començar un blog personal sota el domini .cat .  D’una manera senzilla i ràpida podrem posicionar el nostre coneixement en aquesta immensa xarxa virtual que és Internet. Estic convençut que entre els més de 600 socis que pertanyen a la Secció de Ciències i Tecnologia, hi ha molt de coneixement esperant que altres persones i entitats el puguin gaudir. A més a més, aquest coneixement, passarà a formar part de la ja gran comunitat de coneixement de la cultura catalana, consolidant encara més aquesta presència destacada presencia al ciberespai.

Que representa el punt cat i com podrem aprofitar aquesta oportunitat que ens ofereix la Fundació? El pròxim 30 de gener, a les 19 hores a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Bacelonés, en Francesc Giralt, director de la Fundació puntCat, ens explicarà tot això i més del que fa referència a uns dels projectes més engrescadors de la cultura catalana.

Barcelona & New York. Dues capitals del comerç, el poder de les dades

Fins a quin punt són comparables Barcelona i Nova York en termes comercials? Fa sentit comparar totes dues ciutats? Per on comencem?

A EIXOS fa temps que mapegen els locals comercials en planta baixa de ciutats senceres de tot el món, han mirat de donar resposta a aquesta pregunta amb dades que han recollit especialment per a l’ocasió.

Més de 30.000 locals comercials han estat visitats, classificats i geolocalitzats  per la seva xarxa de col·laboradors geogràfics a Manhattan, el principal “borough” de Nova York, durant el segon trimestre de 2019 per tal de realitzar l’Informe EIXOS Manhattan 2019, que va ser presentat al Small Business Department de l’Ajuntament de Nova York aquest darrer setembre.

A Barcelona, EIXOS ve monitorant el comerç des d’abans de 2012 i, amb dades de 2018, van elaborar l’Informe EIXOS Barcelona 2018, per encàrrec de la Direcció de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona, a partir de més de 55.000 locals comercials que ja havien visitat.

Tots dos informes, que tenen en compte la pràctica totalitat de locals comercials presents a les plantes baixes de tots els carrers de Barcelona i Manhattan, analitzen diversos aspectes, fent servir més de 300 indicadors:

– La distribució de l’activitat econòmica per sectors d’activitat comercial.

– Els diversos escenaris de salut comercial a nivell de barri, que permeten identificar les necessitats i possibles actuacions de preservació i dinamització de l’ecosistema comercial.

– L’atractiu comercial a nivell de carrer, en forma de rànquing segons l’Índex d’Atracció Comercial (IAC).

– La presència de concentracions de botigues amb elevada especialització comercial o clústers d’activitat econòmica.

A partir d’aquest material, han pogut el·laborar una comparativa que, de ben segur, trobareu sucosa si teniu oportunitat d’assistir a la presentació que David Nogue, CEO i fundador d‘Eixos.cat, farà el dia 11 de desembre, a les 19.00h,  a la Sala Jacint Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, l’entrada és lliure.

Podem veure l’enregistrament de la conferencia:

Us hi esperem!

Jornadas de Filosofía e Inteligencia Artificial

El nostre consoci Francesc Batlle, ens comenta que aquesta setmana es duran a terme les Jornades de Filosofia i Intel·ligència Artificial,  a l’ Aula Magna, Edifici Seminari, de la Facultat de Filosofia de Catalunya. Carrer Diputació, 231, Barcelona, els dies 27 i 28 de novembre. Aquestes jornades estan completament alineades amb moltes de les activitats que des de la nostra Secció de Ciències i Tecnologia estem oferint des de fa alguns anys. L’impacte de les TIC en el nostre dia a dia en preocupa i ocupa de manera continuada.

Novembre de 2019 és la data d’inici de la pel·lícula de ciència ficció “Blade Runner“. Es va estrenar el 1982 i estava basada en una novel·la de 1968 “Somien els androides amb ovelles elèctriques?”, Una pregunta sobre la humanitat de les màquines que va ser formulada fa cinquanta anys. La resposta requereix apropar dues galàxies culturals orgullosament distants: la ciència i les humanitats; però la societat no pot retardar més la seva trobada.

La intel·ligència artificial, antigament només un bonic oxímoron, apareix actualment en els mitjans de comunicació cada dia: conducció autònoma; algoritmes que influeixen en resultats electorals, robots que curen, supleixen, enforteixen o substitueixen a les persones, i per als que es planteja fins i tot dotar-los de drets; implants al cervell que ajuden, supleixen o amplien sentits i potser ens ajudin a pensar, o a sentir.

I darrere de tots aquests avenços apareix la successió de preguntes necessàries: ¿pensen les màquines ?, què és pensar ?, què és conèixer o tenir sentiments ?, poden les màquines (o els algoritmes) ser subjectes de dret ?, en quin punt un humà ampliat, un transhumà, deixa de ser humà ?, és el transhumanisme una religió?

Novembre de 2019, els dies 27 i 28, són els escollits per realitzar a la Facultat de Filosofia de Catalunya unes Jornades de Filosofia i Intel·ligència Artificial (IA).

L’objectiu d’aquestes jornades, “Filosofia-IA 2019” (www.filosof-ia.com), és tractar les preguntes enunciades anteriorment -i més- des d’una doble vessant: des de la filosofia i des de la tècnica, amb ponències que cobreixin tres aspectes: la posició de la intel·ligència artificial respecte al transhumanisme, l’essència filosòfica de la intel·ligència artificial, i les qüestions ètiques que suscita la intel·ligència artificial. A cada sessió es realitzaran ponències i taules de debat per part de filòsofs i tècnics amb inquietuds en tots dos mons.

En els anys setanta es donava el nom de “blade runners” als addictes a la cocaïna, literalment significa “corredors en el tall [de la navalla]”. Ja s’ha iniciat la carrera de la intel·ligència artificial, ara s’imposa que junts reflexionem i arribem a conclusions per tal de que, quan deixem de córrer, no ens talli la navalla. Aquestes jornades de “Filosofia-IA” pretenen ser un pas en aquesta necessària reflexió.

 

 

 

 

 

 

 

 

Centenari del naixement de Mario Bunge

Filosofia de la tecnologia, la mirada de Mario Bunge

Aquest 20 de novembre, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, aprofitarem els 100 aniversari de Mario Bunge, tot just fa dos mesos, per parlar del científic, coincidint amb la publicació de la obra “Filosofia de
la tecnologia”, amb pròlegs de Mario Bunge i Alfons Barceló. Edició i traducció d’Antoni Hernández-Fernández. Edició feta per la Societat Catalana de Tecnologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i Universitat Politècnica de Catalunya. Primera edició: setembre del 2019. La conferència anirà a càrrec d’Alfons Barcelò, és ex-catedràtic de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona.

Resultat d'imatges de mario bunge

Mario Augusto Bunge (Buenos Aires21 de setembre de 1919) É s físic, filòsof i humanista. La seva formació humanística i política es va iniciar quan tenia 19 anys als barris obrers de Buenos Aires on va fundar la Universidad Obrera Argentina, que seria clausurada l’any 1943 per la dictadura militar. Després de recórrer diverses universitats nord-americanes i europees, es va establir finalment a la McGill University de Mont-real (Canadà), on va desenvolupar la major part de la seva carrera acadèmica.
A més de la seva recerca en física, Mario Bunge és especialment reconegut com a filòsof de la ciència i paladí del pensament crític davant de les pseudociències. Ha rebut dinou doctorats honoris  causa i fou distingit amb el Premi Príncep d’Astúries d’Humanitats l’any 1982.

És autor de més d’un centenar de llibres i mig miler de publicacions sobre física teòrica, matemàtica aplicada, teoria de sistemes, fonaments de física, de sociologia i de psicologia, filosofia de la ciència, filosofia de la tecnologia, semàntica, epistemologia, ontologia, teoria del valor i ètica, a més assaigs diversos i articles periodístics sobre temes d’actualitat.

Resultat d'imatges de filosofia de la tecnologia mario bunge

Alfons Barcelò es llicencia i comença a exercir de docent a València. Comença a obrir-se al gran públic, a les pagines de Cambio 16. Posteriorment escriu forces articles científics, apunts i publicacions, traduccions i llibres, on els aspectes metodològics ocupen un espai important.

 

Transhumanisme i diversitat funcional: cap a una tecnologia centrada en la persona

El 25 de juny, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, una jornada centrada en el Transhumanisme i diversitat funcional: cap a una tecnologia centrada en la persona. Amb la presència dels ponents Cristian Lago, Martí Ballada, Xavi Duacastilla, Vicenc Olivé, Ricard Faura, Albert Cortina i Pau Fonseca.

L’ésser humà del futur es concebrà a si mateix de forma diferent per l’ús de les noves
tecnologies. Fins a quin punt beneficiaran l’ésser humà o alimentaran un afany de vana
perfecció?

MANIFEST REDACTAT PEL COL·LECTIU DIVERS IMPULSOR D’AQUESTA JORNADA

Proyecto “Transhumanismo” 11

“Allá voy, entera o pedazo, pero allá voy”. Frida Kahlo

La diversidad funcional es una parte natural de la condición humana

Tener una diversidad funcional no es necesariamente bueno o malo; simplemente es. Como ser hombre o mujer, o latino, o gay, o zurdo, la diversidad funcional es simplemente una característica.
Es la sociedad quien decide qué características son deseables y cuáles lo son menos.
Esto representa un cambio importante en el pensamiento desde un modelo de diversidad funcional de base médica a un modelo de diversidad funcional de derechos civiles.
Va en contra de lo que la sociedad dominante cree y lo que refuerzan los medios de comunicación.

Una diversidad funcional no existe hasta que alguien encuentra una barrera

Creemos que las barreras son el problema; no el individuo experimentando la barrera. Si una persona que usa una silla de ruedas se encuentra con un conjunto de escaleras en un edificio y no puede acceder a un segundo piso, el problema es la falta de un ascensor, no el uso de una silla de ruedas por parte de la persona.
Creemos en la persona primero. Eso significa que decimos “persona con una lesión cerebral” y nunca una “persona con lesión cerebral”.
Las personas son personas; la diversidad funcional es solo una característica que algunos de nosotros tenemos.
La diversidad es una característica de la humanidad.
Ciencia, tecnología y la DED (Diversidad funcional, Enfermedad) – Gregor Wolbring –
La ciencia y la tecnología han tenido a lo largo de la historia consecuencias positivas y negativas para la humanidad.
Ellas no se desarrollan ni se utilizan en un ambiente valóricamente neutro. La ciencia y la tecnología son el resultado de la actividad humana y están cargadas de intención y propósito, y reflejan las visiones, intenciones, prejuicios y objetivos particulares de la sociedad en la que la investigación tiene lugar.
Más aún, la ciencia y la tecnología se desarrollan dentro del marco cultural, económico, ético y moral de esa sociedad.
Asimismo, los resultados científicos y tecnológicos se utilizan en muchas sociedades diferentes que poseen distintos marcos culturales, económicos, éticos y morales.
El desarrollo de la bio/gene/nanotecnología se justifica, entre otras cosas, con el argumento de que permitirá reparar o ayudar a reparar supuestas diversidades funcionales, incapacidades, enfermedades, así como disminuir el sufrimiento.
Pero, ¿Quién decide lo que es diversidad funcional, enfermedad, incapacidad o “defecto” que necesita ser reparado, ¿quién decide cuál debiera ser el modo de reparar (médico o social), y quién decide qué es sufrimiento? ¿Cómo afectarán estos desarrollos a las estructuras sociales?

“Cualquier proceso de cambio requiere el desaprender y el reaprender”. Joe Dispenza

El especialista en bioética estadounidense Arthur Caplan dijo en relación a la tecnología en genética humana: “la comprensión que nuestra sociedad u otras sociedades tengan del concepto de salud, enfermedad y normalidad, jugará un papel clave en la aplicación del conocimiento emergente sobre la genética humana”.
Además, la nanomedicina y las nanotecnologías: “prometen contribuir a un amplio rango de soluciones de ayuda, desde prótesis de miembros que se ajustan a cambios en el cuerpo, hasta implantes biocompatibles, hasta retinas u oídos artificiales. Otras oportunidades existen en el área de las prótesis neuronales y en el “parche espinal”, un instrumento diseñado para reparar daños provocados por lesiones a la espina dorsal”.
Todas estas soluciones están vinculadas al concepto de normalidad, al concepto de capacidad y a las percepciones de qué requiere ayuda.
Ciertamente, se buscarán diferentes respuestas y soluciones, de acuerdo a cómo se defina el problema, y el cómo se defina el problema dependerá de nuestros conceptos y creencias acerca de cosas como salud, enfermedad, diversidad funcional, incapacidad y defecto.
Por ejemplo, si el ser homosexual es visto como una enfermedad o un defecto (modelo médico), o como una variación de la diversidad humana (modelo social), la elección de una de estas opciones conducirá a escenarios de intervención totalmente distintos (cura médica v/s. respeto, aceptación, etc).
De hecho, toda realidad biológica puede ser formulada y vista como un defecto, como un problema médico o como un problema social y de derechos humanos.
Por tanto, una cura social consistente en otorgar iguales derechos e igual respeto se ve como el remedio apropiado para las disparidades existentes entre hombres y mujeres. Los homosexuales, las lesbianas, los bisexuales y otros grupos exigen que sus problemas se vean dentro de un marco social y no dentro de un marco médico.
Por tanto: ¿Qué hay entonces de las llamadas personas con diversidad funcional? ¿Se verá a las personas diversas o a las personas con otro nombre, que no cumplan con las expectativas de la sociedad acerca de la normalidad, como un problema médico o como parte de la diversidad de la humanidad?

“El mundo no será destruido por los que hacen daño. Sino por los que ven y no hacen nada”. Albert Einstein

Dentro del modelo médico, la diversidad funcional se ve como un defecto, un problema inherente a la persona, directamente causado por enfermedad, trauma u otra condición de salud, y como una desviación de ciertas normas. El manejo de la diversidad funcional de la persona o futura persona con diversidad funcional tiene como objetivo la cura, prevención o adaptación de la persona (y, por tanto, el uso de instrumentos culturales).
El cuidado y la rehabilitación médica se ven como los aspectos principales y, a nivel político, la principal respuesta es la de reformar las políticas de salud. El modelo social de diversidad funcional, por otro lado, ve el asunto mayormente como una circunstancia más dentro de la sociedad.
La diversidad funcional no es el atributo de una persona, sino más bien una compleja colección de condiciones, muchas de las cuales son creadas por el ambiente, especialmente el ambiente social y aspectos socialmente mediados del entorno físico.
Por tanto, el manejo de la situación exige la acción social, y es responsabilidad colectiva de la sociedad en su conjunto hacer las modificaciones ambientales necesarias para la plena participación de las personas con diversidad funcional en todas las áreas de la vida.
Requiere un cambio social, lo que a nivel político se convierte en un problema de derechos humanos similar a los de género y orientación sexual.
En esencia, el capacitismo deber ser considerado igual que el racismo, el sexismo, la gerontofobia, la homofobia, etc.
El modelo social de diversidad funcional no niega que la persona con diversidad funcional tenga una cierta realidad biológica (por ejemplo, no tener piernas) que le hace a él o ella una persona diferente en sus capacidades, y que le impide cumplir con las normas. Pero, considera que la diversidad funcional es la “necesidad de cumplir las normas”, y se pregunta si muchas desviaciones de la norma necesitan una solución médica (adherencia a la norma) o una solución social (cambio/eliminación de la norma).

“Sé tú mismo, los demás puestos están ocupados” Oscar Wilde

Muchos usos de las bio/gene/nanotecnologías (pruebas predictivas, curas, adaptaciones) se centran en el individuo y en sus supuestas limitaciones. Actúan de acuerdo a una evaluación médica, no a una evaluación social de la característica (realidad biológica), y por tanto ofrecen sólo soluciones médicas (prevención o cura/adaptación), y no soluciones sociales (aceptación, curas sociales, iguales derechos e igual respeto).
La percepción de que las personas con diversidad funcional son entidades sufrientes con una pobre calidad de vida, que necesitan cura y reparación la mayor parte de las veces, no coincide con las percepciones que ellas tienen de sí mismas.
Ellas están dispuestas a aceptarla en gran medida porque no se les ha permitido adaptarse o acostumbrarse a su nueva condición, un proceso que todos sabemos que toma tiempo. Las personas necesitan tiempo para adaptarse a cualquier cambio. La humanidad no posee la capacidad para adaptarse fácilmente a los cambios.
Debemos luchar por eliminar el capacitismo y promover la aceptación de la diversidad de capacidades por el bien de la humanidad y como la mejor defensa contra el genetismo, que podría afectar en un futuro a un 60 % de la sociedad de acuerdo a un estudio neozelandés. Esta aceptación de las diversas capacidades también es necesario por el aumento acelerado de tecnologías asistidas. Por ejemplo, si una tecnología asistida permite una mejor visión que la que la humanidad tiene normalmente. ¿Debiéramos descartar a la actual mayoría de la humanidad que hoy es menos capaz? ¿O forzarnos a todos a utilizar la nueva tecnología asistida? ¿O debiéramos demonizar a los que son más capaces?.
La necesidad de considerar que etiquetar a personas y grupos en contra de sus deseos mediante el modelo médico de enfermedad es inaceptable; y a la necesidad de que todo científico cuyo trabajo tiene consecuencias sociales, debe convertirse en un activista social para evitar tales consecuencias.

“En el naufragio de todo, la ternura permanece a flote”. Victor Hugo

El transhumanismo es un movimiento cultural e intelectual internacional que tiene como objetivo transformar la condición humana mediante el desarrollo y fabricación de tecnología que “mejoren” las capacidades humanas, tanto a nivel físico como psicológico o intelectual.
La filosofía del transhumanismo está estrechamente relacionada con los estudios de la identificación tecnológica; un dominio interdisciplinario de la investigación académica frente a todos los aspectos de la identidad humana en una sociedad tecnológica que se centra en la naturaleza cambiante de las relaciones entre la tecnología y humanos.

Objetivos
Aunque muchos teóricos y partidarios del transhumanismo buscan aplicar la razón, la ciencia y la tecnología para reducir la pobreza, las enfermedades, las diversidad funcionales y la malnutrición en todo el mundo, el transhumanismo se distingue en su enfoque particular en la aplicación de las tecnologías para la mejora de los cuerpos humanos de forma individual.
Muchos transhumanistas valoran activamente el potencial de las tecnologías futuras y los sistemas sociales innovadores para mejorar la calidad de toda vida, a la vez que tratan de hacer efectiva la igualdad consagrada en los sistemas políticos y legales democráticos mediante la eliminación de las enfermedades congénitas.
Los filósofos transhumanistas argumentan que no solo existe el imperativo ético perfeccionista de tratar de progresar y mejorar la condición humana, también es posible y deseable para la humanidad el entrar en una fase de la existencia poshumana, en la que los humanos controlen su propio futuro como un proceso evolutivo. En tal fase, la evolución natural sería reemplazada por el cambio deliberado.
Algunos teóricos, como Raymond Kurzweil, piensan que el ritmo de la innovación tecnológica se está acelerando y que en los próximos 50 años se puede producir no sólo radicales avances tecnológicos, pero, posiblemente, una singularidad tecnológica, que puede cambiar fundamentalmente la naturaleza de los seres humanos.

Ética
Los transhumanistas se involucran en enfoques interdisciplinarios para entender y evaluar las posibilidades de superar las limitaciones biológicas recurriendo a la futurología y varios campos de la ética. A diferencia de muchos filósofos, críticos sociales, y activistas que ponen el valor moral en la preservación de los sistemas naturales, los transhumanistas ven el mero concepto específico de lo “natural” como problemático, que se convierte en un obstáculo para el progreso.
En consonancia con esto, muchos defensores transhumanistas destacados se refieren a los críticos del transhumanismo en la derecha y la izquierda política en forma conjunta como “bioconservadores” o “bioludistas”, el último término alude a los anti-industrialistas del siglo XIX, que fue un movimiento social que se oponía al reemplazamiento de los trabajadores humanos manuales por máquinas.
Muchos creen que el transhumanismo puede causar mejoramiento humano injusto en muchos ámbitos de la vida, especialmente en el plano social.
Esto puede ser comparado con el uso de esteroides, en el que si un atleta los usa en los deportes, tiene una ventaja sobre aquellos que no lo hacen. El mismo escenario puede ocurrir cuando las personas tienen ciertos implantes neuronales que les da una ventaja en el lugar de trabajo y en los aspectos educativos.

Tecnologías de interés
Los transhumanistas apoyan la emergencia de nuevas tecnologías y la convergencia de tecnologías como la nanotecnología, biotecnología, tecnología de la información y ciencia cognitiva, y hipotéticas futuras tecnologías incluyendo la realidad simulada, inteligencia artificial, superinteligencia, transferencia mental, preservación química cerebral, y criónica.
Ellos creen que los seres humanos pueden y deben utilizar estas tecnologías para convertirse en superhumanos o más que humanos.
Por lo tanto, apoyar el reconocimiento y / o protección de la libertad de conocimiento, libertad morfológica, y libertades procreativa como libertades civiles, a fin de garantizar a los particulares la posibilidad de usar tecnologías de mejora humana en sí mismos y sus hijos.
El libro de Kurzweil’s “La singularidad está cerca”, y también el libro de Michio Kaku “La física del futuro” ambas promueven diversas tecnologías de mejora humana y dar una idea de cómo estas tecnologías pueden impactar en la raza humana.

“La ocasión hay que crearla no esperar a que te llegue”. F. Bacon

Tecno-optimismo
Promovido por Kurztweil, es un pensamiento a favor del adelanto tecnológico que ha logrado la formación de una agrupación denominada Singularity Unviersity avocada al desarrollo de una superinteligencia artificial.
La iniciativa de Raymond Kurztweil destaca el deseo manifiesto de utilizar la tecnología para construir un “mundo mejor”.
La Singularidad constituirá la culminación de la fusión entre nuestra existencia y pensamiento biológico con nuestra tecnología, dando lugar a un mundo que seguirá siendo humano pero que trascenderá nuestras raíces biológicas.
En la post-Singularidad, no habrá distinción entre humano y máquina o entre realidad física y virtual.
Si se pregunta sobre lo que seguirá siendo inequívocamente humano en un mundo así, la respuesta será: la nuestra es la especie que inherentemente busca expandir su alcance físico y mental más allá de sus limitaciones actuales.

Raymond Kurztweil

“El mundo se acabará cuando ya nadie luche, cuando no se propague el amor, cuando no brillen más sonrisas, cuando no reviva la esperanza”. Poeta Ícaro

Hay que reflexionar sobre estas tendencias analizando dónde ponemos el énfasis; Si aplicamos todas las nuevas tecnologías para la “eliminación” de las diversidad funcionales (modificando incluso los genes para “eliminar los defectos” y la manipulación para el incremento de las supercapacidades humanas) o en la mejora de la calidad de vida, entorno físico, sensorial y social de las personas con diversidad.
“Las personas ven en el mundo lo que llevan en su corazón”. Goethe
Las personas con diversidad funcional, para ser plenamente felices, requieren las mismas cosas que el resto de los humanos; Amor, una vida digna, disponer de una vivienda, medios económicos suficientes, entorno físico y social accesible, la formación de una familia, una vida participativa en la sociedad, un trabajo digno, aficiones activas, amigos, vida social y oportunidades de futuro.

45ddab99-f7c6-4b3f-b1bb-85b67311d98c

Anunci de l’Ateneu Barcelonès

GOTES DE MATEMÀTICA EGÍPCIA I MESOPOTÀMICA A TRAVÉS DELS TEXTOS

La història de les matemàtiques tal com es feia en el context, és a dir, en cada moment i en cada civilització. Utilitzarà com a base dues icones, una d’egípcia i una altra de mesopotàmica, descobrint-nos sistemes de numeració i formulacions que ens transportaran en el temps.

El nostre ponent serà en Josep Pla i Carrera, professor emèrit del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística (UB). La conferència es farà el pròxim dia 30 de maig, dijous, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès.

josep_pla_i_carrera

Dr. Josep Pla i Carrera

Josep Pla i Carrera és professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, especialista en lògica i en història de la matemàtica. Va iniciar la carrera docent en el curs 1969-1970 a la UB i també va ser un dels primers professors de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​tot just nascuda. El 1975 va defensar la seva tesi doctoral -la primera de l’àmbit de les matemàtiques escrita en català, titulada Contribució a l’estudi de les estructures algebraiques dels sistemes lògics deductius-, que va obtenir la màxima qualificació.

Presentació

Des d’aleshores, ha dedicat tota la seva vida professional a la investigació i la docència a la UB, i ha exercit també diversos càrrecs acadèmics a la facultat. És autor de diverses obres i articles especialitzats i també ha publicat articles de divulgació dirigits a estudiants i professors de matemàtiques. És autor de la novel·la Damunt els espatlles dels gegants, sobre Évariste Galois, que li va valer el Premi de Literatura Científica atorgat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). El 1992, la seva obra Axiomes Alternatius de la teoria de Conjunts i llur influència en matemàtiques va ser guardonada amb el Premi Ferran Sunyer i Balaguer de l’IEC.

La filosofia que ha inspirat els llibres del projecte de l’Institut d’Estudis Catalans, Història de la matemàtica. Resultats textos i contextos, dirigit per la Dra. Pilar Bayer, és que la història de la matemàtica és la presentació de la matemàtica tal com es feia en el context, és a dir, en cada moment i en cada civilització i això només es pot fer, ens diu Josep Pla i Carrera,  anat a les fonts, els textos. Això és el que en mostrarà el 30 de maig, basant-se en dues icones, la numeració babilònica i la numeració egípcia.

Amb aquests dos exemples, Josep Pla, ens vol deixar clar que la Història de la Matemàtica, tracta de la matemàtica feta en cada context, i això només es pot fer analitzant els textos.

Referències