PROJECCIÓ I DEBAT: THE IMITATION GAME (DESXIFRANT L’ENIGMA)

El 24 d’abril, a les 19 hores, a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, farem el visionat de la película The Imitation Game, la història de com el matemàtic Alan Turing va aconseguir desxifrar la màquina Enigma, al servei de l’exercit alemany nazi de la Segona Guerra Mundial.

Alan Turing va ser un home amb una ment molt brillant. Reconegut com geni informàtic i “pare de la computació”, es va moure en camps tan dispars com les matemàtiques, la filosofia, la biologia, la química i podria dir-se que la ciència en general. Les seves aportacions en el camp de la criptografia van servir perquè la Segona Guerra Mundial durés molt menys del que s’esperava, gràcies a la descodificació dels plans secrets dels nazis de la seva màquina Enigma, de manera que els aliats van poder alçar-se amb la victòria abans de del previst. Sent el precursor de la informàtica moderna, va dissenyar un de les primeres màquines electròniques programables digitals i va contribuir al que més endavant es va denominar ‘intel·ligència artificial’.

“The Imitation Game (Desxifrant Enigma)” recull la fascinant història d’un dels homes més influents del Segle XX, quan va ser reclutat pel Servei d’Intel·ligència Britànic per desxifrar el codi nazi Enigma, durant la Segona Guerra mundial, encara que lluny de ser admirat com un heroi, Turing va ser acusat i jutjat desgraciadament per la seva condició d’homosexual, que el portaria a ser imputat per indecència greu i perversió sexual, i sent el detonant del seu suïcidi el 1952. El director noruec Morten Tyldum és l’encarregat de dirigir aquesta película, després dels seus quatre llargmetratges realitzats al seu país, dels quals destaca “Headhunters”. Tyldum li imprimeix classicisme i elegància al film, destacant de manera l’excel·lent treball en la direcció d’actors, en què tots estan realment notables: Benedict Cumberbatch, Keira Knightley, Mark Strong, Charles Dance, Matthew Goode; encara que per sobre de tots ells s’erigeix ​​Cumberbatch, que encarna el famós matemàtic, i que possiblement faci la millor interpretació de la seva carrera, aportant de manera impressionant tots els matisos que requereix el personatge. També és digne de menció el sòlid guió, basat en el llibre d’Andrew Hodges, de l’escriptor Graham Moore, que va ser guardonat amb un Oscar.  Alexandre Desplat compon una banda sonora realment notable. Sembla ser que la història conté diversos errors pel que fa a la realitat; però, sent una pel·lícula de ficció, a l’adaptar-la es poden prendre certes llicències narratives per dramatitzar-la.

Podem dir que “The Imitation Game” és un film notable, molt ben dirigit, amb un impressionant Benedict Cumberbatch, i que dóna a conèixer la importància que va tenir el matemàtic en l’esdevenir de la ‘Gran Guerra’, i també en el camp de la computació.

Enigma

BENJAMIN FRANKLIN, CITIZEN OF THE WORLD (BENJAMIN FRANKLIN, CIUTADÀ DEL MÓN)

Dins del Cicle Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa”, primer cicle organitzat de manera transversal entre totes les seccions de l’Ateneu Barcelonès, el dia 7 de març del 2019, es va oferir la projecció del documental BENJAMIN FRANKLIN, CITIZEN OF THE WORLD,

Bejamin Franklin va nèixer el 17 de gener del 1706 i va morir el 17 d’abril del 1790 a l’edad de 84 anys.

Quinzè germà d’un total de disset, Benjamin Franklin va cursar únicament estudis elementals només fins a l’edat de deu anys. Als dotze va començar a treballar com a impressor en una empresa propietat d’un dels seus germans. Més tard va fundar el diari Pennsylvania Gazette, que va publicar entre els anys 1728 i 1748. Va publicar a més l’Almanac del Pobre Richard (Poor Richard’s Almanack, 1732-1757) i va ser responsable de l’emissió de paper moneda a les colònies britàniques d’Amèrica (1727).

L’interès de Benjamin Franklin pels temes científics va començar a mitjans de segle i va coincidir amb l’inici de la seva activitat política, que es va centrar en diversos viatges a Londres, entre 1757 i 1775, amb la missió de defensar els interessos de Pennsilvània.

Es considerat un homo universalis (expressió llatina que es podria traduir com a ‘humà d’esperit universal’) o també polímata (del grec: πολυμαθής, transcripció: polymathēs), que vol dir ‘que coneix, comprèn o sap molt’, és un individu que destaca en diverses branques del saber. El terme es refereix a persones amb uns coneixements no restringits a una àrea concreta sinó que dominen diferents disciplines, generalment les arts i les ciències.

Va participar en la redacció de la Declaració d’Independència i en fou un dels signants. També va exercir com a ambaixador dels Estats Units a França i va participar en la redacció de la Constitució dels Estats Units.

La Declaració d’Independència és un text polític fonamental per a la història dels Estats Units. Arran d’aquesta declaració les Tretze Colònies britàniques d’Amèrica del Nord se segregaven del Regne de Gran Bretanya i esdevenien independents.

En el terreny científic destacà pels seus estudis sobre l’electricitat i la invenció del parallamps.

El 1752 Benjamin Franklin va dur a terme el famós experiment de l’estel amb estructura metàl·lica lligat a un fil de seda amb una clau a l’altre extrem. En comprovar que la clau estava carregada elèctricament, quedava demostrat que l’ambient també ho estava i que els llamps no eren més que descàrregues sobtades d’aquest potencial.

També podem destacar, entre molts altres invents seus, els lents bifocals, el comptaquilòmetres, va descriure les corrents oceàniques, l’humificador, el forn de Franklin, l’armònica de vidre, el cateterisme, les aletes de busseig….

El seu temperament actiu i polifacètic va impulsar també a Benjamin Franklin a participar en les qüestions d’àmbit local, per exemple, en la creació d’institucions com el cos de bombers de Filadèlfia, la primera biblioteca pública de subscripció dels Estats Units i la Universitat de Pennsilvània, així com la Societat Filosòfica Americana.

Va ser l’únic americà de l’època colonial britànica que va aconseguir fama i notorietat a l’Europa del seu temps.

Entre les seves obres trobem Lo camí de la fortuna, traduïda al català el 1868 per Gaietà Vidal i Valenciano

Del Professor Challenger al Dr. Miquel Crusafont: a la recerca del Món Perdut

El passat 7 de novembre en Jordi Serrallonga, Arqueòleg, naturalista i explorador, Col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Professor de la UOC, ens va comentar el documental ” La Historia de un Mundo Perdido: Paleontología Española” del director: Ramon Sanahuja / Assessor científic: Dr. Miquel Crusafont / i filmada l’any: 1951.

Tot seguit podeu veure el documental:

L’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha digitalitzat el documental “Historia de un Mundo Perdido: Paleontología Española” que es custodia al Centre de Documentació del MCNB. Aquesta filmació mostra la tasca paleontològica del Museu de Sabadell que, durant la dècada dels cinquanta, va assolir gran importància gràcies al treball del Dr. Miquel Crusafont; un dels científics catalans més reconeguts a nivell internacional. Ell i els seus col·laboradors van excavar els jaciments paleontològics de la conca del Vallès- Penedès, entre altres indrets.

Aquesta conferència va ser organitzada conjuntament amb l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Estat de Setge Digital

Segons la Wikipedia, Estat de setge és el règim excepcional que declara un govern en certes condicions especials. Les característiques de l’estat de setge depenen de la constitució de cada país. Per regla general, l’estat de setge s’assembla a la situació de guerra, en la que s’atorguen a les forces de seguretat de l’estat facultats extraordinàries per tal de garantir l’ordre i la pau social[1]

L’estat de setge representa un concepte equivalent al d’estat de guerra, i per això es dóna a les forces armades facultats preponderants per als actes de repressió. Durant l’estat de setge queden en suspens les garanties constitucionals, amb major o menor extensió, segons les legislacions. En algunes d’elles, com succeeix en l’Argentina, s’autoritza al cap d’Estat a detenir a les persones i a traslladar-les d’un punt a un altre de la nació, tret que prefereixin sortir del territori nacional.

La declaració de l’estat de setge representa, en el Dret Polític, una institució molt discutida, no perquè es desconegui la necessitat de la seva implementació en moments determinats, sinó pels abusos al fet que es presta per part del poder executiu.

Aquest estat es dicta, generalment, en cas d’invasió, guerra exterior, guerra civil o perill imminent que es produeixin.”.

Com queda clar, quan es va pensar en aquesta possibilitat, mai es va preveure el pes específic que tindria en un futur el component digital. Ningú preveia que el primer element que calia atacar serien les xarxes, els servidors, els dominis i, per descomptat, les persones que hi treballen i gestionen aquest espai, fins ara mal anomenat virtual. Els que si ho van tenir clar són els cossos de seguretat de l’estat espanyol i tot el seu govern i els seus dos partits que l’acompanyaven en totes les decisions relatives a la repressió política de Catalunya. L’estament més “visitat” per ells i les persones més investigades i, fins i tot, negades de les seves llibertats durant dies, van ser els treballadors del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat, CTTI.

Els que fa molts anys treballem impulsant i predicant que les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) són una eina molt potent per l’apoderament ciutadà que l’ha de facilitar la seva millor tant en la seva qualitat de vida com en el seu entorn personal, hem vist corroborar aquesta intuïció per l’atac que de manera sistemàtica i persistent s’ha fet a les TIC i tot el que representa.

Ha quedat més que evident, que el que fa anys es resolia controlant els mitjans de comunicació i limitant la llibertat de moviment i expressió de les persones, ara, el focus s’ha de posar a la tecnologia i els seus “actors” principals.

Aquest dijous, a l’Ateneu Barcelonès, tenim l’oportunitat de conèixer de primera mà protagonistes directes de tots aquests fets que ens ajudaran a situar de manera molt més precisa, l’impacte real que van tenir i el paper que en tots ells va tenir la tecnologia.

etic2018.jpg_1707686828

19.00h, Sala Oriol Bohigas, Ateneu  Barcelonès

Benvinguda: Hble. Sr. Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública

19.10h    Taula debat:

Sr. Jaume Alonso-Cuevillas, jurista, advocat i economista

Sra. Ruth Sala, advocada penalista especialitzada en delinqüència informàtica

Sr. Nacho Amadoz, advocat de la Fundació PuntCAT

Moderada per: Sr. Quico Sallés, periodista

20.15h    Cloenda: Sra. Joana Barbany, directora general de Societat Digital

Convocatòria Ateneu Barcelonès: https://www.ateneubcn.org/agenda/estat-setge-digital-defensa-dels-ciutadans-davant-repressio-i-vulneracio-dels-seus-drets

De la Ciutat productiva a la ciutat innovadora. El cas de les polítiques públiques a l’Argentina

El pròxim 30 de maig, dimecres, a les 19 hores a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, tindrem la conferència “De la Ciutat productiva a la ciutat innovadora. El cas de les polítiques públiques a l’Argentina”, per part del grup d’investigadors del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas, dirigit per la doctora Susana Finquelievich, que faran la intervenció des de Buenos Aires, aprofitant la plataforma de telepresència que ens ofereix l’empresa Telapolis,  que ens permet una total interacció tant amb les persones que estaran presenta a l’Ateneu Barcelonès, com els ponents que estaran a la ciutat de Buenos Aires, així com a altres participants a diferents ciutats del món. S_Finquelievich

Aquest debat es produeix aprofitant la publicació, aquesta mateixa setmana, del llibre  “TIC e innovación Productiva. Políticas públicas para el desarrollo local: presente y futuros posibles”, que tracta de la innovació socio-tècnica en les ciutats intermitges .
El llibre ha estat coordinat per la mateixa Susana Finquelievich. ​Els autors han estat: Fernando Bordignon, ​Lucila Dughera, Patricio Feldman, Susana Finquelievich, Ulises Girolimo y Silvia Lago Martínez. Ha estat prologa per Ricard Faura. El llibre es pot descarregar gratuïtament a: https://www.teseopress.com/ticeinnovacion/
El llibre es divideix en tres parts, la primera fa referència a : “Primera Parte: Tecnología, innovación y las políticas que las integran”, la segona “Tres ciudades, tres modelos de innovación productiva” i la tercera “La confluencia”.
llibre Susana
L’acte també es podrà seguir en directe per internet.
Ens veiem a l’Ateneu Barcelonès!!
TELAPOLIS_OK

Les Biblioteques amb data de caducitat?

 

El dia 6 de juny, a les 19 hores, Sala Segarra de l’Ateneu Barcelonès,  amb entrada lliure, tindrem l’interessant debat “Les Biblioteques amb data de caducitat?”

El debat serà conduit per Ismael Peña, Professor dels Estudis de Dret i de Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya, investigador sènior a Open Evidence. Fellow director d’innovació oberta a la Fundació Jaume Bofill, i Carme Fenoll, bibliotecaria, va ser la cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, actualment cap del Gabinet del Rector de la UPC. Presenta Ricard Faura, Ponent de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

El debat tindrà la participació altres persones especialistes en el món de les biblioteques i la cultura digital.

Algunes dades i reflexions

Aquest debat es planteja a partir d’uns tweets de l’Ismael Peña, @ictlogist, com a conseqüència de la publicació de les estadístiques: Estadística de biblioteques. 2016, per part d’IDESCAT, Institut d’Estadística de Catalunya. 

Segons IDESCAT

L’any 2016 es van censar 847 biblioteques a Catalunya, 8 més que l’any 2014, segons l’Estadística de biblioteques. El nombre d’usuaris d’Internet va augmentar el 14,8% (4,7 milions), mentre que el de visitants va disminuir un 3,7% (39,7 milions) respecte a l’any 2014.

La proporció de biblioteques per habitant es va mantenir estable, en l’1,1 per cada 10.000 habitants. Les mitjanes més altes es van localitzar al Pallars Sobirà (5,8), l’Alta Ribagorça (5,2) i les Garrigues (4,7). A l’altre extrem, la densitat més baixa de biblioteques es va localitzar al Baix Llobregat, amb 0,7 biblioteques per cada 10.000 habitants.

Per tipus de biblioteques, 452 eren públiques (accessibles a tots els ciutadans) i van representar un 53,4% del total; les biblioteques especialitzades eren el 37,7% i la resta de tipus, un 8,9%.

L’any 2016 hi havia 704 biblioteques amb wifi, que representaven el 83,1% del total. El 82,5% tenien pàgina web i el 97%, accés a Internet.

El nombre total de personal al servei de les biblioteques l’any 2016 era de 5.172 persones, xifra molt similar a l’any 2014 (5.183 persones). Del total de personal, el 77,5% eren persones en plantilla i el 22,5% restant eren becaris i voluntaris. La despesa total de les biblioteques va ser de 188,2 milions d’euros. La major part d’aquesta es concentrava en les despeses de personal (64,4%).

L’ Estadística de biblioteques (BIB) és una estadística censal, amb periodicitat biennal, que té per objecte generar informació sobre les principals característiques de les biblioteques públiques i privades, la seva estructura, funcionament, equipaments, volum i qualificació del personal implicat, així com les despeses i els serveis que ofereixen. A Catalunya aquesta Estadística es realitza a través d’un acord amb l’INE amb col·laboració del Departament de Cultura.

Documentació de referència

 

PRESENTACIÓ DEL MANIFEST PER A UNA NOVA CULTURA DIGITAL

El proper 16 de maig, el dia abans del dia d’Internet, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, el celebrarem amb la presentació del Manifest Viu per una Nova Cultura Digital.

Coneixerem els seus 10 punts poposats per la sociòloga Liliana Arroyo i l’educador Jordi Jubany que ens ajudaran a reflexionar i a actuar en el món digital.

Tindrem la presència a la Fila Zero d’entitats i personalitats que ens explicaran com podem aprofitar el manifest i l’alliberarem per tal que tothom se’l pugui fer seu.

Donarem veu a tothom que vulgui parlar i compartir els seus neguits, les seves experiències i les oportunitats que veu en el món connectat que ja estem habitant.

No pots faltar! (1)

Estem en un moment crucial per al present i el futur de la nostra vida individual i col·lectiva. Hem de prendre consciència de com els avenços tecnològics ens afecten en àmbits tan dispars com la política, la salut, l’economia, l’educació o els nostres drets com a ciutadans. Aquests canvis en porten una gran oportunitat de dissenyar una nova cultura digital i així ajudar a crear una societat millor.

Tot això no passarà si esperem que algú ho faci per nosaltres. Necessitem dibuixar un nou mapa per interpretar el món que ens permeti teixir un nou consens social. Per això volem reflexionar, compartir i connectar persones i entitats per actuar des d’un posicionament ètic, reflexiu i informat.

Us esperem el dia 16 a l’Ateneu Barcelonès, entrada lliure!

Anunci web de l’Ateneu Barcelonès

LES CLAUS DE LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL DEL THE NEW YORK TIMES

El proper dijous 26 d’abril, a les 19 hores, a la sala Verdaguer, parlarem de la transformació viscuda pel The New York Times. És un dels processos de transformació més remarcables en la història de la indústria periodística. Tindrem a l’Ismael Nafría, autor de  “La reinvención de The New York Times”.

Ismael Nafria, periodista, escriptor, consultor, professor i conferenciant especialitzat en mitjans digitals. ‘Journalist in residence “al Knight Center for Journalism in the Americas de la Universitat de Texas a Austin (curs 2016-17).

L’èxit del nou model de negoci implantat pel diari The New York Times, basat en la subscripció a la versió digital, demostra que els diaris poden sobreviure a l’impacte de les noves tecnologies.

Aquesta és la tesi del llibre “La reinvenció de The New York Times”, escrit pel periodista espanyol Ismael Nafria.

Nafria sosté que les dues premisses del nou model de The New York Times es basen en oferir un producte de qualitat adaptat a l’era digital i mostrar als seus electors que és un mitjà rellevant i imprescindible per a les seves vides.

REFERÈNCIES

GRAVACIÓ DEL PROGRAMA L’ALTRA RÀDIO, DE RÀDIO 4

DATA: 13/02/2018 – 19:00

SALA: Sala Verdaguer

L’Altra Ràdio és un espai radiofònic especialitzat en la cultura audiovisual, fet íntegrament en català. Les telecomunicacions i els mitjans de comunicació audiovisual són dos dels temes centrals del programa, que ha superat els 30 anys de vida en antena.

Amb Cinto Niqui, presentador del programa L’Altra Ràdio i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB) i de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals (URL).

Cinto Niqui

Coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, del dimarts 13 de febrer de 2018, els programes L’altra ràdio (1980), de Ràdio 4, i el Cocodril Club (1993), de Ràdio Marca, demanen la creació d’un Museu de la Ràdio a la ciutat de Barcelona. Si us voleu adherir en aquesta petició ompliu els camps que trobareu al final del text del manifest a: https://altraradio.cat/formulari.html . O envieu un correu electrònic a museudelaradio@gmail.com , amb el vostre nom i cognom i expressant el vostre suport en aquesta iniciativa.

NOTA DE PREMSA DE L’ACTE

Laltra ràdio de Ràdio 4, dirigit i presentat per Cinto Niqui, celebrarà el Dia Mundial de la Ràdio, el dimarts 13 de febrer de 2018, a les 19 hores, a la sala Jacint Verdaguer de lAteneu Barcelonès, al carrer Canuda núm. 6 de la ciutat de Barcelona.

Hi haurà rumba catalana en directe amb el grup Alma de Boquerón.

Hi particiaparan: Laia Ortiz, tinenta d’alcaldessa de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona; Neus Bonet, Degana del Col·legi de Peiodistes; Jordi Casassas; President de l’Ateneu Bracelonès; Carles González, director de la Corporació RTVE a Catalunya; Jaume Serra, director de Ràdio Barcelona i SER Catalunya; Jordi Margarit, director adjunt de RAC1 i president de Ràdio Associació; Sergi Vicente, director de Beteve; Vicenç Sanclemente, sotsdirector de Ràdio 4; Enric Frigola, coordinador de Ràdio Estel; Josep Maria Martí, Director de l’Observatori de la Ràdio de la UAB; Josep Pitarch, Cap de la Unitat de Cultura i Esports de la ONCE; Marga Lluch, directora del programa Més que esports de Ràdio 4; Albert Malla, director del programa Cocodril Club de Ràdio Marca; Xavier Garcia, tècnic de so de RNE a Catalunya; Oleguer Forcades, director Sants 3 Ràdio; Alba Legide, de Boca Ràdio; Ricard Faura, Ponent de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès; Susanna Tavera, catedràtica en Història Contemporània a la UB; Luis Segarra, de Guía de la Radio; Anna Pérez, mestra de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer; Pitu Martínez, col·laborador de Laltra ràdio a lescola; i responsables de la Federació Catalana de Radioaficionats, Unió Catalana de Radioaficionats, Radio Club La Salle, Associació de Radioaficionats Minusvàlids Invidents de Catalunya, Federació Catalana de Banda Ciutadana i Associació de Radioescoltes de Barcelona.

Lacte servirà per reconèixer la trajectòria dun professional del mitjà i demanar la creació dun Museu de la Ràdio a la ciutat de Barcelona, una petició que fa Laltra ràdio (1980), el programa setmanal més veterà de la ràdio catalana conjuntament amb el Cocodril Club (1993), de Ràdio Marca i cent emissores locals. No cal fer cap reserva prèvia per assistir a l’Ateneu Barcelonès. A les 18h30 es podrà accedir a la sala.  Els dos programes de Laltra ràdio que senregistraran el Dia Mundial de la Ràdio semetran per Ràdio 4 els dijous 15 i 22 de febrer, a les 22 hores.

Manifest en favor de la creació dun Museu de la ràdio a Barcelona

Els programes Laltra ràdio (1980) i Cocodril Club (1993) demanen la creació d’un Museu de la Ràdio a Barcelona. Un centre didàctic i lúdic dedicat a preservar la memòria sonora del mitjà radiofònic, a la construcció d’un relat històric dels seus professionals i al foment de l’ús del llenguatge sonor, com una eina expressiva i creativa.

Les set grans línies d’acció del centre podrien ser:

– La recopilació del material sonor: programes, “podcasts”…

– La personificació de la història mitjançant els grans noms de la ràdio.

– La difusió de l’ús del llenguatge sonor com un element més de l’expressió i la creativitat dels ciutadans del segle XXI.

– El recull arqueològic del material tècnic: receptors antics i aparells de baixa o alta freqüència.

– La història de la ràdio i de la distribució de l’àudio a Internet i la telefonia mòbil com a mirall dels canvis a la societat.

– L’aplicació de la intel·ligència artificial a la ràdio i la difusió de l’art sonor contemporani.

– La promoció de la radioafició.

Aquesta petició es fonamenta en la gran tradició que té la ràdio a Catalunya i la seva contribució notable a l’ús de la llengua catalana. La primera emissora privada de l’Estat és Ràdio Barcelona EAJ-1 (1924). Ràdio 4 i Ràdio Olot ofereixen tota la programació en català des de 1976. Les deganes de les emissores municipals són Ràdio Arenys i Ràdio Rubí (1979). La primera ràdio lliure va sorgir a Barcelona (1979), Ona Lliure. Ràdio Ràpia (1990) del CEIP Sant Domènec de la Ràpita, a Santa Margarida i els Monjos, és l’emissora escolar més antiga. A Internet, dins de Ravalnet (1998), la xarxa ciutadana del Raval de Barcelona, immediatament s’hi van produir projectes com la ràdio del CEIP Drassanes i Ravalmedia.

Barcelona, 13 de febrer de 2018, Dia Mundial de la Ràdio

DONES I CIÈNCIA. TRENCANT ESTEREOTIPS

DATA: 06/02/2018 – 19:00
SALA: Sala Verdaguer

2018-1_Dones i Ciencia Trencant Estereotips_Mara.png

  • Sònia Estradé, doctora en Nanociències i professora lectora del Departament d’Electrònica (UB);
  • Eva Pellicer, doctora en Química i investigadora Ramón y Cajal del Departament de Física (UAB);
  • Anna May, doctora en Ciència i Tecnologia de Materials (UB) i postdoc en Nanociència a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC),
  • Sarah Moreira, llicenciada en Nanociència i Nanotecnologia (UAB), màster en Història de la Ciència  (especialitat en divulgació científica).

Modera: Mara Carmona, llicenciada en Microbiologia. Grup de recerca sobre Autoimmunitat i Tolerància (UB).

Presenta: Ricard Faura, ponent de la Secció de Ciències i Tecenologia.

Acte organitzat conjuntament amb EspaiNANO, Comissió d’Igualtat de la Facultat de Física de la UB i Festival de Nanociencia y Nanotecnología “10 a la menos 9”.

Podeu veure la conferència complerta:

Documentació presentada:

Donesciencia-trencant estereotips2018-1

 dones