LES CLAUS DE LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL DEL THE NEW YORK TIMES

El proper dijous 26 d’abril, a les 19 hores, a la sala Verdaguer, parlarem de la transformació viscuda pel The New York Times. És un dels processos de transformació més remarcables en la història de la indústria periodística. Tindrem a l’Ismael Nafría, autor de  “La reinvención de The New York Times”.

Ismael Nafria, periodista, escriptor, consultor, professor i conferenciant especialitzat en mitjans digitals. ‘Journalist in residence “al Knight Center for Journalism in the Americas de la Universitat de Texas a Austin (curs 2016-17).

L’èxit del nou model de negoci implantat pel diari The New York Times, basat en la subscripció a la versió digital, demostra que els diaris poden sobreviure a l’impacte de les noves tecnologies.

Aquesta és la tesi del llibre “La reinvenció de The New York Times”, escrit pel periodista espanyol Ismael Nafria.

Nafria sosté que les dues premisses del nou model de The New York Times es basen en oferir un producte de qualitat adaptat a l’era digital i mostrar als seus electors que és un mitjà rellevant i imprescindible per a les seves vides.

REFERÈNCIES

GRAVACIÓ DEL PROGRAMA L’ALTRA RÀDIO, DE RÀDIO 4

DATA: 13/02/2018 – 19:00

SALA: Sala Verdaguer

L’Altra Ràdio és un espai radiofònic especialitzat en la cultura audiovisual, fet íntegrament en català. Les telecomunicacions i els mitjans de comunicació audiovisual són dos dels temes centrals del programa, que ha superat els 30 anys de vida en antena.

Amb Cinto Niqui, presentador del programa L’Altra Ràdio i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB) i de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals (URL).

Cinto Niqui

Coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, del dimarts 13 de febrer de 2018, els programes L’altra ràdio (1980), de Ràdio 4, i el Cocodril Club (1993), de Ràdio Marca, demanen la creació d’un Museu de la Ràdio a la ciutat de Barcelona. Si us voleu adherir en aquesta petició ompliu els camps que trobareu al final del text del manifest a: https://altraradio.cat/formulari.html . O envieu un correu electrònic a museudelaradio@gmail.com , amb el vostre nom i cognom i expressant el vostre suport en aquesta iniciativa.

NOTA DE PREMSA DE L’ACTE

Laltra ràdio de Ràdio 4, dirigit i presentat per Cinto Niqui, celebrarà el Dia Mundial de la Ràdio, el dimarts 13 de febrer de 2018, a les 19 hores, a la sala Jacint Verdaguer de lAteneu Barcelonès, al carrer Canuda núm. 6 de la ciutat de Barcelona.

Hi haurà rumba catalana en directe amb el grup Alma de Boquerón.

Hi particiaparan: Laia Ortiz, tinenta d’alcaldessa de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona; Neus Bonet, Degana del Col·legi de Peiodistes; Jordi Casassas; President de l’Ateneu Bracelonès; Carles González, director de la Corporació RTVE a Catalunya; Jaume Serra, director de Ràdio Barcelona i SER Catalunya; Jordi Margarit, director adjunt de RAC1 i president de Ràdio Associació; Sergi Vicente, director de Beteve; Vicenç Sanclemente, sotsdirector de Ràdio 4; Enric Frigola, coordinador de Ràdio Estel; Josep Maria Martí, Director de l’Observatori de la Ràdio de la UAB; Josep Pitarch, Cap de la Unitat de Cultura i Esports de la ONCE; Marga Lluch, directora del programa Més que esports de Ràdio 4; Albert Malla, director del programa Cocodril Club de Ràdio Marca; Xavier Garcia, tècnic de so de RNE a Catalunya; Oleguer Forcades, director Sants 3 Ràdio; Alba Legide, de Boca Ràdio; Ricard Faura, Ponent de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès; Susanna Tavera, catedràtica en Història Contemporània a la UB; Luis Segarra, de Guía de la Radio; Anna Pérez, mestra de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer; Pitu Martínez, col·laborador de Laltra ràdio a lescola; i responsables de la Federació Catalana de Radioaficionats, Unió Catalana de Radioaficionats, Radio Club La Salle, Associació de Radioaficionats Minusvàlids Invidents de Catalunya, Federació Catalana de Banda Ciutadana i Associació de Radioescoltes de Barcelona.

Lacte servirà per reconèixer la trajectòria dun professional del mitjà i demanar la creació dun Museu de la Ràdio a la ciutat de Barcelona, una petició que fa Laltra ràdio (1980), el programa setmanal més veterà de la ràdio catalana conjuntament amb el Cocodril Club (1993), de Ràdio Marca i cent emissores locals. No cal fer cap reserva prèvia per assistir a l’Ateneu Barcelonès. A les 18h30 es podrà accedir a la sala.  Els dos programes de Laltra ràdio que senregistraran el Dia Mundial de la Ràdio semetran per Ràdio 4 els dijous 15 i 22 de febrer, a les 22 hores.

Manifest en favor de la creació dun Museu de la ràdio a Barcelona

Els programes Laltra ràdio (1980) i Cocodril Club (1993) demanen la creació d’un Museu de la Ràdio a Barcelona. Un centre didàctic i lúdic dedicat a preservar la memòria sonora del mitjà radiofònic, a la construcció d’un relat històric dels seus professionals i al foment de l’ús del llenguatge sonor, com una eina expressiva i creativa.

Les set grans línies d’acció del centre podrien ser:

– La recopilació del material sonor: programes, “podcasts”…

– La personificació de la història mitjançant els grans noms de la ràdio.

– La difusió de l’ús del llenguatge sonor com un element més de l’expressió i la creativitat dels ciutadans del segle XXI.

– El recull arqueològic del material tècnic: receptors antics i aparells de baixa o alta freqüència.

– La història de la ràdio i de la distribució de l’àudio a Internet i la telefonia mòbil com a mirall dels canvis a la societat.

– L’aplicació de la intel·ligència artificial a la ràdio i la difusió de l’art sonor contemporani.

– La promoció de la radioafició.

Aquesta petició es fonamenta en la gran tradició que té la ràdio a Catalunya i la seva contribució notable a l’ús de la llengua catalana. La primera emissora privada de l’Estat és Ràdio Barcelona EAJ-1 (1924). Ràdio 4 i Ràdio Olot ofereixen tota la programació en català des de 1976. Les deganes de les emissores municipals són Ràdio Arenys i Ràdio Rubí (1979). La primera ràdio lliure va sorgir a Barcelona (1979), Ona Lliure. Ràdio Ràpia (1990) del CEIP Sant Domènec de la Ràpita, a Santa Margarida i els Monjos, és l’emissora escolar més antiga. A Internet, dins de Ravalnet (1998), la xarxa ciutadana del Raval de Barcelona, immediatament s’hi van produir projectes com la ràdio del CEIP Drassanes i Ravalmedia.

Barcelona, 13 de febrer de 2018, Dia Mundial de la Ràdio

DONES I CIÈNCIA. TRENCANT ESTEREOTIPS

DATA: 06/02/2018 – 19:00
SALA: Sala Verdaguer

2018-1_Dones i Ciencia Trencant Estereotips_Mara.png

  • Sònia Estradé, doctora en Nanociències i professora lectora del Departament d’Electrònica (UB);
  • Eva Pellicer, doctora en Química i investigadora Ramón y Cajal del Departament de Física (UAB);
  • Anna May, doctora en Ciència i Tecnologia de Materials (UB) i postdoc en Nanociència a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC),
  • Sarah Moreira, llicenciada en Nanociència i Nanotecnologia (UAB), màster en Història de la Ciència  (especialitat en divulgació científica).

Modera: Mara Carmona, llicenciada en Microbiologia. Grup de recerca sobre Autoimmunitat i Tolerància (UB).

Presenta: Ricard Faura, ponent de la Secció de Ciències i Tecenologia.

Acte organitzat conjuntament amb EspaiNANO, Comissió d’Igualtat de la Facultat de Física de la UB i Festival de Nanociencia y Nanotecnología “10 a la menos 9”.

Podeu veure la conferència complerta:

Documentació presentada:

Donesciencia-trencant estereotips2018-1

 dones

ANTROPOCÈ: UNA NOVA ERA A NIVELL PLANETARI O, SENZILLAMENT, EL RESSORGIR DE L’ANTROPOCENTRISME?

Comencem l’any amb moltes ganes i projectes per endavant. Us presento la primer activitat que faré des de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès, us espero a tots i totes!

DATA: 31/01/2018 – 19:00

SALA: Sala Verdaguer

ACCÉS: Obert

SECCIÓ: Ciències i tecnologia

ORGANITZADOR: 

Acte organitzat amb la col·laboració del CCCB, en el marc de l’exposició “Després de la fi del món”.

Ponent: Jordi Serrallonga, arqueòleg i naturalista.

Presenta: Ricard Faura, ponent de la Secció

Enllaç anunci web Ateneu Barcelonès

Podeu veure l’enregistrament de la conferència:

 

A continuació podeu llegir un article publicat al Periodico de Catalunya del mateix Jordi Serrallonga.

Enllaç article del Periodico, 15 de gener del 2018

¿RENEIX L’ANTROPOCENTRISME?

Jordi Serrallonga

NO SOM TAN IMPORTANTS PER PARLAR D’ANTROPOCÈ PER L’ACCIÓ HUMANA SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC

Geocèntrics, antropocèntrics, etnocèntrics, egocèntrics… Així som els humans. Una llunyana galàxia, una falguera o una balena, si poguessin parlar, dirien que ens passem el dia mirant-nos el melic. Per un costat, és natural que així sigui; som els observadors del cosmos i és lògic que ho mesurem tot en funció de la nostra escala. Però existeixen límits. I la ciència ha anat desmuntant, un per un, els mites i llegendes –sobre la falsa superioritat humana– que, en ocasions, ella mateixa va ajudar a reforçar. De fet la ciència no s’equivoca, són els científics i científiques els que –de forma conscient o inconscient–, immersos en un context social, polític, religiós i intel·lectual d’acord amb la seva època històrica, a vegades sostenen les tesis del poder establert. 

¿No em creuen? ¿Quant de temps va haver de passar perquè l’heliocentrisme de Copèrnic, Galileu i Kepler s’imposés a la visió geocèntrica de l’univers? La civilització europea havia situat la Terra com a centre del sistema solar. El Sol, i tots els planetes, giraven al voltant nostre. El mateix va passar amb l’explicació sobre l’origen de la humanitat: érem el centre de la creació divina.

Aquí tot resulta més hilarant si a més hi afegim el factor etnocèntric. Un exemple: quan, al segle XVII, John Lighfoot
–vicerector de la Universitat de Cambridge– va calcular la data d’aparició d’Adam i Eva. Genial… els dos primers humans –per descomptat, blancs i d’aspecte atractiu– havien saltat a escena el 23 d’octubre del 4004 aC, a les nou en punt del matí. Casualitats de la vida, data i hora coincidien amb l’inici del curs acadèmic a Cambridge. Un etnocentrisme compartit per Vicent Marés; en la seva obra La Fénix troyana –també al segle XVII–, va situar l’edèn, i la gènesi d’Adam i Eva, a València.

L’ORIGEN BIOLÒGIC DE LA VIDA

El cert és que molts científics europeus van defensar aquesta idea d’una creació immutable i perfecta de l’ésser humà fins que personatges, com Charles R. Darwin –en ple segle XIX–, es van atrevir a proposar un origen biològic de la vida, a més de la seva mutabilitat. Humans, i la resta dels éssers vius, compartíem un mateix principi que, lluny d’un disseny diví, havia pres els camins atzarosos de l’evolució biològica.

I quan pensàvem que l’antropocentrisme científic estava superat, avui s’ha posat de moda una nova època geològica: l’Antropocè. Va ser suggerida, l’any 2000, pel Nobel de química Paul Josef Crutzen. Un terme no aprovat per la Unió Internacional de Ciències Geològiques encara que avalat per molts dels meus estimats i estimades col·legues. ¿Per què? Perquè aquesta idea s’ha vist retroalimentada amb l’evidència científica del canvi climàtic i global que pateix el nostre petit planeta blau.

L’ALTERACIÓ DEL MEDI FÍSIC

Les proves més sòlides han sigut aportades per l’arqueologia i la paleontologia– que existeix un canvi climàtic provocat i accelerat per l’activitat humana. Molt abans de les nostres jungles d’asfalt i de la revolució industrial, ja al Neolític, vam detectar que es va començar a alterar el mitjà físic gràcies a l’agricultura, la ramaderia i l’assentament de grans poblacions (per tant, hauríem de disculpar o eximir de responsabilitat els primers humans caçadors i recol·lectors).

Ara bé, d’aquí a nomenar aquesta nova època geològica com a Antropocè hi ha un bon tros. No som tan importants. Només som una espècie més en el context de la vida sobre el planeta i si volem estudiar-nos, en la justa mesura, seria més encertat seguir fent ciència des d’una perspectiva global.

De la mateixa manera que a ningú se li ha ocorregut denominar com a Trilobiticè el Paleozoic (des dels 541 fins als 298 milions d’anys la Terra va ser dominada pels trilobits); de la mateixa manera que no definim com Saurocè el Mesozoic (els dinosaures sauròpodes van regnar al planeta durant uns 180 milions d’anys), ara no té sentit que parlem d’Antropocè per a un període que, sent generosos, ocupa tan sols 14.000 anys d’història cosmològica i geològica. Fins i tot menys si situem el seu inici l’any 1800 (molts marquen la Revolució Industrial per a l’inici de l’Antropocè).

Estudiar i debatre sobre el canvi climàtic és crucial però, per favor, no tornem a l’antropocentrisme científic. És cert que el terme Antropocè té ganxo mediàtic, però l’estudi de l’ecologia –on va destacar el gran Ramon Margalef–, o el de l’evolució, no pot caure en el costat fosc de l’antropocentrisme.

  REFERÈNCIES SOBRE JORDI SERRALLONGA

REFERÈNCIES EXPOSICIÓ “DESPRÉS DE LA FI DEL MON”

VÍDEOS

NOTÍCIES DE PREMSA

REFERENCIES

    1. Crutzen, P. J. y Stoermer, E. F. (2000). «The ‘Anthropocene’». Global Change Newsletter 41: 17-18.
    2. Walker, M.; Johnsen, S.; Rasmussen, S. O.; Popp, T.; Steffensen, J.-P.; Gibbard, P.; Hoek, W.; Lowe, J.; Andrews, J.; Björck, S.; Cwynar, L. C.; Hughen, K.; Kershaw, P.; Kromer, B.; Litt, T.; Lowe, D. J.; Nakagawa, T.; Newnham, R. y Schwander, J. (2009). «Formal definition and dating of the GSSP (Global Stratotype Section and Point) for the base of the Holocene using the Greenland NGRIP ice core, and selected auxiliary records». J. Quaternary Sci.24: 3–17
    3. Comisión Internacional de Estratigrafía. «Lista de secciones y puntos de estratotipos de límite globales» (en inglés). Consultado el 4 de abril de 2014.
    4. Zalasiewicz, Jan; et al. (February 2008). «Are we now living in the Anthropocene?». GSA Today 18 (2): 4-8. doi:10.1130/GSAT01802A.1.
    5. Finney, S. C. y Edwards, L. E. (2015) «The “Anthropocene” epoch: Scientific decision or political statement?». GSA Today26(3-4): 4-10
    6. Pearce, Fred (2007). With speed and violence: why scientists fear tipping points in climate change. [Malaysia?]: Beacon Press. p. 21. ISBN 0-8070-8576-6.
    7. Samways, M. (junio de 1999). «Translocating fauna to foreign lands: here comes the Homogenocene»Journal of Insect Conservation 3 (2): 65-6. doi:10.1023/A:1017267807870.
    8. Curnutt, J. L. (junio de 2000). «Book Review: A Guide to the Homogenocene»Ecology 81 (6): 1756-7. doi:10.1890/0012-9658(2000)081[1756:AGTTH]2.0.CO;2.
    9. Revkin, Andrew, The “Anthrocene” era — of a human-shaped Earth, 2007.
    10. Vernadski, Vladimir Ivanovich (2007). La biosfera y la noosfera. Ediciones Ivic. p. 208. ISBN 978-980-261-088-4.
    11. Josep Corbella (8 de junio de 2014). «Aparecen rocas formadas con plástico en una playa de Hawái»lavanguardia.com. Consultado el 8 de junio de 2014.
    12. Jan Zalasiewicz (28 de diciembre de 2016). «Antopoceneo: la huella geológica del hombre»elcorreodelsol.com. Consultado el 18 de noviembre de 2017.
    13. Ruddiman, W. F. y Kutzbach, J. E. (1991). «Plateau uplift and climate change». Scientific American264: 66-74
    14. Raymo, M.E.; Ruddiman, W. F. y Froelich, P. N. (1988). «Influence of late Cenozoic mountain building dónde ocean geochemical cycles». Geology16: 649-653.
    15. Ripple, W. J. y Van Valkenburgh, B. (2010) «Linking Top-Down Forces to the Pleistocene Megafaunal Extinctions». BioScience60(7): 516-526 doi:10.1525/bio.2010.60.7.7 (Consultado el 2 de agosto de 2010).
    16. Doughty, C. E.; Wolf, A. y Field, C. B. (2010) «Biophysical feedbacks between the mega-fauna extinction and climate: the first human induced global warming?» Geophysical Research Letters. (Consultado el 2 de agosto de 2010)
    17. Comisión Internacional de Estratigrafía. «Tabla estratigráfica internacional» (en inglés, hay enlaces a dos versiones en español). Consultado el 3 de diciembre de 2016.
    18. Murphy, M. A. y Salvado, A. (eds.) International Stratigraphic Guide – An abridged version. International Commission on Stratigraphy
    19. Subcommision on Quaternary Stratigraphy (2016) «Working Gropup on the “Antropocene”». International Commission on Stratigraphy
    20. Remane, J.; Bassett, M. G.; Cowie, J. W.; Gohrbandt, K. H.; Lane, H. R.; Michelsen, O. y Naiwen, W. (1996). «Revised guidelines for the establishment of global chronostratigraphic standards by the International Commission on Stratigraphy (ICS)»Episodes 19 (3): 77-81.

BIBLIOGRAFIA

ALTRES ENLLAÇOS

“La Tecnologia ens condiciona o ens allibera?”

El Determinisme tecnològic respon a la creença segons la qual la tecnologia és capaç, per ella mateixa, d’incidir de manera directa i positiva en el desenvolupament socioeconòmic d’un grup o en un determinat context social. Aquesta teoria col·loca la tecnologia en l’eix central dels motius pels quals es produeixen canvis socials en el transcurs de la Història, per la qual cosa la considera el factor determinant de progrés i desenvolupament social, és a dir, estem condicionats per les construccions tecnològiques que ens envolten des el moment en què naixem.

Existeix un fatalisme que impregna els discursos actuals sobre la tecnologia i, en particular, sobre les TIC. No queda gens clar, empíricament parlant de l’evidència entre l’existència d’alguna lògica interna en el desenvolupament tecnològic o de trajectòries naturals en l’evolució de la tecnologia.

man-1071773

No podem considerar una innovació tecnològica concreta com quelcom inevitable. Tampoc podem doncs veure la història de la tecnologia com una successió de passos necessaris. La tecnologia no segueix els seus propis dictats, no és un esser autònom, la tecnologia la fem els humans, intentant respondre a unes necessitats concretes i reptes que solucionar.

En certa manera, tota tecnologia és un reflex del medi social i cultural en què ha estat creat.

Per debatre i intentar respondre a tots aquests interrogants i d’altres que segur sorgiran durant la Tertúlia, tindrem amb nosaltres en Francesc Núñez, director del màster ‘Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies’ de la Universitat Oberta de Catalunya, el proper dijous 28 d’abril, a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès. L’horari serà de 19 a 20:30 hores.

Sota el títol, “La Tecnologia ens condiciona o ens allibera?”, Francesc Núñez argumentarà la seva visió que podem veure molt ben reflectida en les seves pròpies paraules: «Crec que devem ser conscients que no hi ha un determinisme tecnològic i que el que sigui el futur dependrà, en bona mesura, de la direcció de les nostres accions. Sense oblidar (o menysprear) la capacitat dels artefactes tecnològics per desequilibrar o modificar una situació i que la seva “naturalesa” (aquella per al que se’ns ofereixen) no és producte de l’atzar sinó que comporten múltiples decisions humanes (és a dir, polítiques). Hi ha trobades que cal evitar (amb coses o amb persones) perquè afebleixen i disminueixen la nostra potència d’acció, social i individualment.»

Enllaços d’interès:

QUÈ HI HA EN UNA VEU? Una recerca sobre els usos i abusos de la veu

Què revela la veu sobre la identitat d’una persona? És tan única com l’ADN o les emprentes dactilars? Com interpreta el cervell les veus? Els ordinadors ho fan millor?

La veu és cada vegada més una eina per identificar-nos i vigilar-nos. Aquesta xerrada relata els resultats d’una investigació periodística sobre algunes de les aplicacions legals de la veu. Com la fonètica forense, la disciplina que pretén identificar parlants desconeguts en gravacions encobertes, per exemple. Els autors (el conferenciant i tres altres periodistes europeus) han trobat més d’una veintena de casos controvertits, alguns d’ells errors judicials. Suposats experts fan servir en els tribunals mètodes sense base científica. I també els experts de veritat estan dividits sobre les tècniques lingüístiques o enginyerístiques. La falta de reglamentació a nivell estatal i europeu, combinada amb les retallades i la privatització, ha obert la porta a tot tipus d’errors.

microphone-933057_1920

La xerrada explora també un cas especialment polèmic: l’ús de tècniques lingüístiques per comprovar l’origen de refugiats indocumentats. El treball investigatiu ha comptat amb el recolzament del Journalism Fund i s’ha publicat, entre d’altres, a El Periódico, Der Spiegel, EuroScientist, i Stuttgarter Zeitung.

La xerrada es farà el proper 4 d’abril a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, de 19 a 20:30 h. i tindrà com a ponent doctor en física i periodista, Michele Catanzaro. https://es.linkedin.com/in/michelecatanzaro

 

Com la Tecnologia transformarà el món del treball?

Ja des de la prehistòria, el propi desenvolupament de l’ésser humà ha tingut lloc gràcies als avenços tècnics. La tecnologia es revela com un dels motors de l’evolució social. Sense el desenvolupament tecnològic no hi hauria hagut avanç social. En aquests darrers anys, estem assistint al naixement d’una nova societat del coneixement on la gestió, la qualitat i la velocitat d’informació es converteixen en factor clau de competitivitat. Les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, condicionen l’economia en totes les seves etapes. Si a tot això unim els avanços que s’estan produint en l’àmbit científic en general, s’estan generant modificacions en la productivitat comparables i fins i tot superant, a les dues revolucions que més han impactat en la història de la humanitat el món del treball, la revolució Neolítica i la revolució Industrial, mitjançant la creació i innovació en àmbits com la indústria i l’agricultura.

És probable que el treball realitzat per humans requereix cada vegada més pensament innovador, creativitat, flexibilitat i habilitats socials, coses que no se’ls dóna molt bé a les màquines. En un estudi recent de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) sobre l’automatització, els investigadors van intentar quantificar la probabilitat que es digitalitzin determinats treballs en avaluar el nivell de creativitat, intel·ligència social i habilitat física que requereixen. El resultat va ser que més de la meitat dels treballs actuals desapareixerien en els pròxims 20 anys i l’altra meitat es transformarien. Només tenen el futur assegurat, com a mínim a mitjà termini, els treballs amb un alt índex de creativitat i intel·ligència social i que, a la vegada, combinen la participació i ús de la tecnologia.

L’automatització, el creixement de la robòtica i altres elements combinats com pot ser la intel·ligència artificial, fan que es produeixi aquesta destrucció o mutació dels llocs de treball. Ara caldrà aprofitar, a la vegada, les noves oportunitats de millora de qualitat de vida i treball que ens pot aportar aquesta nova revolució tecnològica.

Serà possible? Que ho pot impedir? Quines eines tenim i quines estratègies hauríem de seguir per fer-ho possible?

D’aquestes preguntes i incògnites i moltes més que sorgiran, parlarem en el proper Diàleg de la Nova Societat del Coneixement, que organitzem des de la Secció de Ciència i Tecnologia, el proper, 16 de marc, dimecres, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, de 19 a 20.30h. Sota el títol «Com la Tecnologia transformarà el món del treball?», tindrem dos magnífics ponents que ens ajudaran a aprofundir en aquesta matèria:

Carles Ubach, Director del Postgrau de Direcció de Sistemes dInformació de la Universitat Politécnica de Catalunya  i reconegut consultor en l’àmbit de digitalització d’empreses. https://www.linkedin.com/in/carles-ubach-02a1201

Joan Torrent, Director de la Business School de la Universitat Oberta de Catalunya i especialista en la transformació del món del treball. http://www.uoc.edu/webs/jtorrent/CA/curriculum/index.html

Trabajo

Us esperem el pròxim 16 de març!

La no-capacitat: una etapa transitòria. El paper de la tecnologia en les persones amb diversitat funcional

Que entenem per diversitat funcional? Podem dir que una persona té diversitat funcional quan té diferents capacitats que altres persones. La seva capacitat, d’una forma o altra, fa que les seves funcionalitats siguin diferents de la d’altres, i a vegades, requereixen unes adaptacions especials per a poder desenvolupar les activitats quotidianes amb normalitat. La tecnologia pot ajudar i facilitar aquestes adaptacions.

El concepte de capacitat, fa referència a les disposicions del cos humà i les estructures socioculturals i materials en el tipus de societat concreta en la qual conviu. Les capacitats representen maneres de relacionar-se del cos amb l’entorn.

Així doncs, les nostres capacitats estan condicionades per la nostra constitució orgànica i per les característiques del context on vivim. És per això que podem considerar que les capacitats es construeixen socialment.

La tecnologia, no hem d’oblidar, és un constructe del mateix home, condicionat pel moment econòmic i social. L’home crea la tecnologia per cobrir les seves necessitats i resoldre els reptes i problemes que es plantegen en cada moment. Té tot el sentit doncs, demanar a la tecnologia que respongui a aquestes necessitats i resolgui els reptes que diferents col·lectius li plantegen. Però, Realment està fent aquesta funció? Que n’esperem d’ella en un futur pròxim? Realment està a l’abast de tothom o només d’un col·lectiu de privilegiats?

Aquestes i altres preguntes, s’intentaran resoldre durant la nova Tertúlia,  Tecnologia, Societat i Coneixement  del pròxim 25 de febrer, sota el títol «La no-capacitat: una etapa transitòria. El paper de la tecnologia en les persones amb diversitat funcional». Tindrem la sort de tenir a quatre tertulians que ens ajudaran molt a posar en context el tema i ens aportaran els seus amplis coneixements en la matèria:

Cristian Lago, Llicenciat en Psicologia,Fundador de Singular Entrepreneurs.
Daniela Rúbio, Intérpret traductora,MBA en Relaciones internacionals i diploma en accesibilitat d’entorns digitals.
Javier Serrano, Doctor en Ingenyeria, Escriptor i Divulgador sobre la Societat Tecnològica Futura. Autor del llibre “El Hombre Biónico”
Felip Miralles, Director de la UT e-Health, Eurecat
La tertúlia es farà el dia 25 de febrer, dijous, a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès a les 19 hores.

Referències i enllaços

Cristian Lago http://workinnovationbarcelona.org/team/cristian-lago/
Daniela Rúbio https://macneticos.com/macneticos-consultoria/?v=04c19fa1e772
Javier Serrano https://www.linkedin.com/in/javierserranomartinez
Felip Miralles http://eurecatmobileforum.com/ponent/felip-miralles-eurecat/
Web de l’Ateneu Barcelonés: http://www.ateneubcn.org
Exposició +Humans al CCCB: http://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/-humans/129032

Reprenem el blog de la Secció de Ciència i Tecnologia

Benvolguts consocis i seguidors de la Secció de Ciència i Tecnologia, després de uns quants mesos de silenci, reprenem el blog de la Secció com una eina de comunicació i difusió de les activitats i reflexions que fem des de la Secció. Estarem encantats de rebre suggeriments i aportacions per tal de millorar i potenciar encara més tot el que fem amb l’esperit de que la Ciència i la Tecnologia tinguin el màxim de visibilitat dins de l’Ateneu i que, a la vegada, l’Ateneu sigui referència del que passa i és parla en aquest àmbit.

ball-457334_960_720

Us podeu posar en contacte amb nosaltres al correu CiTAteneu@gmail.com

Benvinguts!!

Bates blanques sense gossos guardians? Periodisme de ciència en temps de crisi

Després de les vacances, tornem amb més actualitat científica a l’Ateneu Barcelonès!

No us podeu perdre el proper dilluns 29 de setembre, a les 19.30h, la taula rodona Bates blanques sense gossos guardians?. Periodisme de ciència en temps de crisi.

En una societat democràtica, la ciència, com qualsevol altre àmbit, precisa de la presència de periodistes que expliquin les seves dinàmiques, investiguin els seus conflictes, relatin les seves històries: “gossos guardians” que apliquin el seu esperit crític al treball de les “bates blanques”. Però la crisi ha copejat de manera especialment dura el periodisme de ciència. Fabián Nevado, assessor laboral del Sindicat de Periodistes de Catalunya, que ha participat en les negociacions en una gran quantitat de mitjans de comunicació de Catalunya, retratarà com ha quedat la presència de professionals especialitzats en les redaccions després de l’allau d’acomiadaments i retallades. Daniel Mediavilla, del diari digital Materia, i Mónica Ferrado, responsable de la secció de ciència del diari ARA, parlaran del seu balanç de la situació i de les perspectives de futur.

Apunteu a l’agenda!
Dia: Dilluns, 29 de setembre, a les 19.30
Lloc: Sala d’actes Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, C/ Canuda, 6 Barcelona.

Co-organitzadors: Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) i Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).