Buscar foques al desert

Continuant amb el cicle l’Àgora dels naturalistes: ciència extrema, històries de naturalistes en situacions extremes, us presentem la propera xerrada: “Buscar foques al desert” a càrrec del biòleg Enric Badosa i Malagelada. Apunteu a l’agenda: dimarts 14 de gener a les 19.30 a la Sala Verdaguer, a l’Ateneu Barcelonès. Us hi esperem!

I per fer boca, aquí teniu un petit resum de la xerrada:

El vell marí (Monachus monachus) del Sahara Occidental és una espècie coneguda des dels antics grecs, però la seva biologia segueix sent un misteri. Entre 1994 i 1998, un grup de científics espanyols va investigar-ne una colònia, en el marc del projecte europeu LIFE. A més de les dificultats del terreny i de l’hàbitat de la foca, els científics es van trobar amb els daltabaixos de treballar en una zona en guerra i en una república islàmica.

Si voleu saber com es va dur a terme aquesta recerca, i totes les aventures viscudes pels investigadors, us esperem el dia 14 de gener a l’Ateneu.

Podeu seguir tota la programació del cicle a la web del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Organitzen l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i la secció de ciència i tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica

Químics a l'exili

El segon acte organitzat en el marc del cicle “Any Moles”, en homenatge al químic català Enric Moles Ormella, va reunir a l’Ateneu Barcelonès a químics i historiadors de la ciència en la taula rodona “Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica”, organitzada des de la Secció de Ciència i Tecnologia i el Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), el passat 11 de desembre del 2013.

La taula rodona, a càrrec de Alfons Zarzoso, profesor d’Història de la Ciència (UAB), Artur Bladé, exfuncionari Conselleria Universitat i Recerca, Joaquim Sales, catedràtic emèrit de química inorgànica (UB) i Agustí Nieto-Galan, profesor d’Història de la Ciència (UAB), va posar de manifest la persecució i repressió que van patir els investigadors no afins al règim de Franco durant la Guerra Civil i la post-guerra espanyola, així com les profundes conseqüències que va provocar aquest exili. La partida de molts d’aquests professors universitaris i investigadors no només va ser físic sinó que també moltes vegades anava acompanyat de l’exili de la memòria històrica. Aquest va tenir un fort impacte en la societat catalana, incloent-hi el món científic. L’exili dels metges catalans és un dels casos més coneguts, però encara desconeixem en bona part la sort que van córrer altres comunitats de científics, com ara la que tractava aquesta taula rodona: el químics exiliats. Alguns químics catalans, com el mateix Enric Moles, havien assolit una projecció internacional notable a les dècades del 1920 i 1930, que es va veure trucada per les conseqüències de la Guerra Civil.

Si voleu recuperar aquesta conferència, podeu escoltar-la a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès, aquí.

Continua llegint la crònica de la taula rodona

Cargols, drets humans i aventures tropicals

Novetat! Recuperem la xerrada gràcies a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès. Podeu escoltar-la sencera aquí.

La segona de les xerrades del cicle “Ciència extrema. Històries de naturalistes en situacions extremes” co-organitzat per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès i l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, va tenir lloc el passat 12 de novembre del 2013.

Sota el títol “Cargols, drets humans i aventures tropicals” a càrrec de Cristian R. Altaba, biòleg de la Universitat de les Illes Balears i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, aquesta conferència ens va permetre realitzar un viatge al voltant del món, des de les selves tropicals sud-americanes, passant per Àfrica i arribant a les selves asiàtiques. Per tots aquests indrets s’ha passejat el Cristian R. Altaba en la seva recerca de cargols.

No penseu que anar a buscar cargols és una activitat tan tranquil·la, quan es compagina amb la defensa dels drets humans i dels drets dels animals que, com vam comprovar, sovint coincideixen. Sota les bales a Centramèrica, enmig de la guerra del Congo, entre elefants salvatges a l’Índia i en diferents illes perdudes als oceans tropicals, la recerca de les espècies més extraordinàries pot esdevenir una gran aventura.

Si us vau perdreu la conferència, aquí recuperem algunes de les piulades generades i recollides a l’Storify de la Secció. Esperem que en gaudiu.

El cicle “Ciència extrema. Històries de naturalistes en situacions extremes” forma part de l’activitat “L’Àgora dels naturalistes” i està organitzat en col·laboració amb l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Al bressol de la humanitat, entre lleons i bandits

Imagen 2

Novetat! Recuperem la xerrada gràcies a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès. Podeu escoltar-la sencera aquí.

Hi ha científics que es passegen a la copa dels arbres, investigadors que han de conviure amb animals salvatges, naturalistes que s’han d’enfrentar a bandits i militars… Encara avui, fer ciència pot requerir enfrentar-se a situacions extremes. Els científics que operen d’aquesta manera, adquireixen un coneixement polièdric, profundament lligat al seu context natural i social, que els dona una visió complexa i no comú en aquests temps d’ultra-especialització. En aquest nou cicle “Ciència extrema. Històries de naturalistes en situacions extremes” escoltarem les experiències de quatre naturalistes que han treballat en algunes d’aquestes situacions extremes, explicades per la seva pròpia veu.

La primera de les xerrades, que va tenir lloc el passat 23 d’octubre del 2013, portava per títol “Al bressol de la humanitat, entre lleons i bandits”, a càrrec de Jordi Serrallonga, arqueòleg, naturalista, director d’HOMINID Grup d’Orígens Humans (UB), professor de prehistòria (UOC) i assessor del Museu de Ciència Naturals de Barcelona. Investigar el bressol de la humanitat vol dir esquivar animals salvatges que arrosseguen la llegenda de perillosos; trobar-se amb bandits i furtius, i fins i tot encarar-se amb equips de científics pirates que no tenen res a envejar al mític Indiana Jones. Però aquests no són els únics perills que es poden trobar a l’Àfrica subsahariana.

Continueu llegint la crònica completa de la xerrada

Una dona silenciada: María Teresa Toral. La repressió de Franco contra el món científic

En el marc de l'”Any Moles”, en homenatge al químic català Enric Moles Ormella, la secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès va voler destacar la figura d’una de les seves alumnes, la científica María Teresa Toral (Madrid, 1911) fent un repàs de la seva trajectòria científica i política durant els durs anys de la Guerra Civil.

María Teresa Toral forma part de la plèiade de dones progressistes dels anys vint, que van irrompre amb força al món científic. Química, alumna i col·laboradora d’Enric Moles, es va comprometre amb la defensa de la República, a través de la fabricació d’explosius. En acabar la Guerra Civil, va ser detinguda i torturada. En la seva altruista tasca clandestina a la Presó de Ventas, va ser una de les dues dones que van assistir a les Trece Rosas. El 1956 va fugir a Mèxic on, sense abandonar la ciència, i es va convertir en una de les millors gravadores del país.

Així ens presentava Antonina Rodrigo García, autora del llibre “Una mujer silenciada. Mª Teresa Toral: ciencia compromiso y exilio”, a una gran dona de ciència compromesa amb la dura realitat social que li va tocar viure durant la Guerra Civil espanyola. En l’acte, celebrat el passat 8 d’octubre del 2013, també hi van intervenir Joaquim Sales, catedràtic emèrit de Química Inorgànica (UB) i Gregori València, investigador de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (CSIC).

El cicle d’actes sobre Enric Moles (1883-1953), en el 130 aniversari del seu naixement i el 60 aniversari de la seva mort, segueix amb l’acte “Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica”.

Acte co-organizat per l’Ateneu Barcelonès, el Centre d’Història de la Ciència (UAB) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Jutjar per les aparences. La història de la frenologia i la seva inesperada resurecció en els departaments de recursos humans

Novetat! Si us vau perdre la conferència, o si la voleu tornar a escoltar, la recuperem aquí desde l’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu Barcelonès.

FrenologiaLa segona de la xerrades co-organitzades per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès i el Màster en “Història de la ciència: Ciència, Història i Societat” (CEHIC-UAB) va girar entorn de la frenologia.

Tenir “molt de morro”, “moltes galtes” o “tenir nas” són expressions que tenen les seves arrels en la frenologia, una disciplina que, especialment en el segle XIX, va defensar la vinculació del caràcter amb la forma de la cara. Descartada des de fa dècades, aquesta teoria ha ressorgit de manera inesperada, en contextos tan delicats com el de la selecció de recursos humans.

La taula rodona, que va tenir lloc el passat 17 de juny del 2013, va analitzar el perquè de la reaparició d’una teoria que redueix quelcom tan complexe com el caràcter a l’anàlisi de l’aparença del rostre o de la forma del crani. Es va debatre sobre el context històric en el qual aquesta visió va prosperar, quins trets de l’ambient social i cultural afavoreixen la reproposició de les teories neo-frenològiques a l’actualitat, i què ens diu tot això sobre el camí que emprèn la societat contemporània.

Continua llegint

Documental “La força de Babel”

Es pot educar a un fill amb cinc llengües a la vegada? Quins són els beneficis del multilingüisme?

En el marc del cicle de conferències sobre multilingüisme El laboratori de Babel”organitzat per la secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès, vam comptar amb la presència de Joan Úbeda, director de Media 3.14 i autor del documental “La força de Babel”. Aquesta obra intenta explorar les vessants neurològica, política, econòmica i tecnològica de les comunitats multilingüistes. Ha arribat el moment de capgirar el mite del multilingüisme com una maledicció bíblica. La diversitat lingüística és bona per al cervell, per als negocis i per gaudir de la vida. Així ho demostra aquest documental, que parteix de l’experiència d’una família de Brussel·les que parla cinc idiomes (català, castellà, flamenc, francès i anglès) per explorar els avantatges i els beneficis del multilingüisme.

A continuació podeu veure el trailer i un resum del documental, així com el vídeo posterior del debat que es va originar durant l’acte, celebrat el passat 15 de juliol del 2013.

Continua llegint

Com s’anomena un color?

El passat mes de juny del 2013, encetàvem el cicle “El laboratori de Babel”, el qual està dedicat a les diverses contribucions científiques que ens permeten comprendre les llengües i el multilingüisme. El cicle es va iniciar amb la conferència “Com s’anomena un color? Cultura i fisiologia en les categories lingüístiques” a càrrec de l’investigador Andrea Baronchelli (Northeastern University; Boston, USA).

A continuació teniu el resum de la conferència i el vídeo.

Podem distingir entre diversos tipus de “verd” i tanmateix a tots li diem “verd”. En general, els colors són infinits, pero tenim un petit conjunt de paraules per anomenar-los. Cultures diferents agrupen els colors de manera diferent (per exemple, el japonès fa servir la mateixa paraula per dir “verd” i “blau”). Però també la fisiologia juga un paper en aquestes definicions. En aquesta xerrada, explorarem, a partir dels colors, el problema de la relació entre cultura i fisiologia en les ciències cognitives, també mitjançant la informació proporcionada per simulacions d’ordinador.

També podeu consultar les piulades que es van generar durant l’acte al Storify de la secció.

Si en voleu saber més, podeu consultar els següents recursos:

– Els noms dels colors són totalment aleatoris, producte de la comunicació de cada cultura? PDF
– Els misteris del color. Crònica de l’ACCC (info i vídeo) WEB

Aquest cicle està organitzat en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). I compta amb traducció en Llengua de Signes Catalana en col·laboración amb la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).

Exploradors al segle XXI, vigència del naturalisme

L’AVENTURA DE LA CIÈNCIA: Viatges, expedicionaris i coneixement

El passat 24 d’abril del 2013 us proposàvem gaudir de les experiències d’un gran científic i expedicionari, en Jordi Serrallonga, qui ens va convidar a viatge visual per algunes grans qüestions científiques a través de les instantànies de grans figures del coneixement.

De Londres a les Illes Galápagos, d’Atapuerca als jaciments arqueològics i paleontològics d’Oldupai (Tanzània), del Museu de Ciències Naturals de Barcelona a la Patagònia argentina… tot viatge suposa una font de coneixement. Des d’un Safari Urbà proper, fins a una expedició exòtica, el viatger pot anar molt més enllà del simple desplaçament per viure en primera persona les experiències de científics com Galileu Galilei, Alexander von Humboldt, Charles R. Darwin, Howard Carter, Roy Chapman Andrews, Mary Leakey, Jordi Sabater-Pi o Jane Goodall. Sabanes, boscos, deserts, illes, ciutats, volcans, fòssils, museus o laboratoris són l’escenari de l’apassionant aventura de la ciència.

Jordi Serrallonga és arqueòleg, naturalista i guia d’expedicions, director d’HOMINID Grup d’Orígens Humans, professor consultor de la UOC i assessor del Museu de Ciències Naturals de Barcelona)

Vídeo-resum de la xerrada:

Jordi Serrallonga: «Nosaltres podem ser un dels exploradors del segle XXI»

La curiositat va ser una de les raons que va portar als éssers humans a creuar per primera vegada l'estret de Gibraltar des d'Àfrica». Aquest va ser un dels arguments que Jordi Serrallonga va mantenir al llarg del seu repàs a la història del naturalisme en la seva conferència a l'Ateneu Barcelonès. Per a Serrallonga la curiositat innata de l'ésser humà li ha portat a realitzar grans descobriments ja sigui explorant el seu propi planeta o observant els estels.

També podeu llegir la crònica completa de l’acte al lloc web de l’ACCC i el resum de la xerrada aquí.

Acte co-organitzat amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)

Cicle “De la imatge a la ciència, de la ciència al disseny”

Taller de Disseny Crític amb La Mandarina de NewtonEn paral·lel al cicle “Les imatges de la ciència” es van dur a terme una sèrie de tallers de disseny crític進化 – De la imatge a la ciència, de la ciència al disseny” amb l’objectiu de descodificar imatges del passat i dissenyar objectes que apunten al futur, per abordar reptes d’alt contingut científic del present. Aquest projecte va nèixer de la col·laboració entre l’Ateneu Barcelonès i l’Espai Mandarina, i es va dur a terme des de desembre del 2012 fins l’abril del 2013, en aquests dos espais.

La iniciativa consistia en un cicle de xerrades sobre les imatges de la ciència i un seguit de tallers de disseny crític, gratuïts i oberts al públic no especialitzat. Al cicle “Les imatges de la ciència”, quatre historiadors van explorar la cultura visual de la ciència, a través de l’anàlisi de quatre imatges de la història de ciència (podeu veure l’entrada aquí). Durant el taller 進化 – De la imatge a la ciència, de la ciència al disseny, un dissenyador i un científic van treballar amb els participants en l’aplicació del disseny crític al problema de la contaminació interna, una qüestió amb dimensions científiques i polítiques complexes.

Continua llegint