Passejar per la capçada dels arbres

Fotografia extreta del blog del Museu de Ciència Naturals de Barcelona www.blogmuseuciencies.org

Fotografia extreta del blog del Museu de Ciència Naturals de Barcelona http://www.blogmuseuciencies.org

Pujar a la capçada dels arbres, escalar penya-segats o endinsar-se en coves profundes… és imprescindible si es vol conèixer el món dels artròpods, éssers extraordinàriament diversos que ocupen la majoria dels hàbitats del planeta. Aquests espais extrems no s’han escapat de la seva colonització, i els investigadors s’hi han d’adaptar per estudiar aquests animals en el seu entorn natural.

L’investigador Jorge L. Mederos, biòleg i investigador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ens parlarà de les seves aventures sobre les capçades dels arbres de Collserola el proper 11 de febrer a les 19,30h a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès.

Podeu llegir el reportatge que va escriure en Michele Catanzaro, ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu, per a “El Periódico” sobre la recerca que duu a terme el Jorge a la serra de Collserola: “Una plataforma sobre els arbres revela la diversitat de Collserola“(5/03/2012)

Si voleu conèixer de primera mà la feina d’aquest investigador, aquí podeu gaudir del seu blog “Diversidad Insecta Collserola”; i aquí teniu una entrada del blog del Museu de Ciències Naturals de Barcelona on podreu saber més del projecte de recerca del Jorge Mederos.

Aquesta conferència s’enmarca dins del cicle “Ciència extrema. Històries de naturalistes en situacions extremes”, organitzat en col·laboració amb l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Buscar foques al desert

Continuant amb el cicle l’Àgora dels naturalistes: ciència extrema, històries de naturalistes en situacions extremes, us presentem la propera xerrada: “Buscar foques al desert” a càrrec del biòleg Enric Badosa i Malagelada. Apunteu a l’agenda: dimarts 14 de gener a les 19.30 a la Sala Verdaguer, a l’Ateneu Barcelonès. Us hi esperem!

I per fer boca, aquí teniu un petit resum de la xerrada:

El vell marí (Monachus monachus) del Sahara Occidental és una espècie coneguda des dels antics grecs, però la seva biologia segueix sent un misteri. Entre 1994 i 1998, un grup de científics espanyols va investigar-ne una colònia, en el marc del projecte europeu LIFE. A més de les dificultats del terreny i de l’hàbitat de la foca, els científics es van trobar amb els daltabaixos de treballar en una zona en guerra i en una república islàmica.

Si voleu saber com es va dur a terme aquesta recerca, i totes les aventures viscudes pels investigadors, us esperem el dia 14 de gener a l’Ateneu.

Podeu seguir tota la programació del cicle a la web del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Organitzen l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i la secció de ciència i tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Cargols, drets humans i aventures tropicals

Novetat! Recuperem la xerrada gràcies a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès. Podeu escoltar-la sencera aquí.

La segona de les xerrades del cicle “Ciència extrema. Històries de naturalistes en situacions extremes” co-organitzat per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès i l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, va tenir lloc el passat 12 de novembre del 2013.

Sota el títol “Cargols, drets humans i aventures tropicals” a càrrec de Cristian R. Altaba, biòleg de la Universitat de les Illes Balears i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, aquesta conferència ens va permetre realitzar un viatge al voltant del món, des de les selves tropicals sud-americanes, passant per Àfrica i arribant a les selves asiàtiques. Per tots aquests indrets s’ha passejat el Cristian R. Altaba en la seva recerca de cargols.

No penseu que anar a buscar cargols és una activitat tan tranquil·la, quan es compagina amb la defensa dels drets humans i dels drets dels animals que, com vam comprovar, sovint coincideixen. Sota les bales a Centramèrica, enmig de la guerra del Congo, entre elefants salvatges a l’Índia i en diferents illes perdudes als oceans tropicals, la recerca de les espècies més extraordinàries pot esdevenir una gran aventura.

Si us vau perdreu la conferència, aquí recuperem algunes de les piulades generades i recollides a l’Storify de la Secció. Esperem que en gaudiu.

El cicle “Ciència extrema. Històries de naturalistes en situacions extremes” forma part de l’activitat “L’Àgora dels naturalistes” i està organitzat en col·laboració amb l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Al bressol de la humanitat, entre lleons i bandits

Imagen 2

Novetat! Recuperem la xerrada gràcies a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès. Podeu escoltar-la sencera aquí.

Hi ha científics que es passegen a la copa dels arbres, investigadors que han de conviure amb animals salvatges, naturalistes que s’han d’enfrentar a bandits i militars… Encara avui, fer ciència pot requerir enfrentar-se a situacions extremes. Els científics que operen d’aquesta manera, adquireixen un coneixement polièdric, profundament lligat al seu context natural i social, que els dona una visió complexa i no comú en aquests temps d’ultra-especialització. En aquest nou cicle “Ciència extrema. Històries de naturalistes en situacions extremes” escoltarem les experiències de quatre naturalistes que han treballat en algunes d’aquestes situacions extremes, explicades per la seva pròpia veu.

La primera de les xerrades, que va tenir lloc el passat 23 d’octubre del 2013, portava per títol “Al bressol de la humanitat, entre lleons i bandits”, a càrrec de Jordi Serrallonga, arqueòleg, naturalista, director d’HOMINID Grup d’Orígens Humans (UB), professor de prehistòria (UOC) i assessor del Museu de Ciència Naturals de Barcelona. Investigar el bressol de la humanitat vol dir esquivar animals salvatges que arrosseguen la llegenda de perillosos; trobar-se amb bandits i furtius, i fins i tot encarar-se amb equips de científics pirates que no tenen res a envejar al mític Indiana Jones. Però aquests no són els únics perills que es poden trobar a l’Àfrica subsahariana.

Continueu llegint la crònica completa de la xerrada