Bates blanques sense gossos guardians? Periodisme de ciència en temps de crisi

Després de les vacances, tornem amb més actualitat científica a l’Ateneu Barcelonès!

No us podeu perdre el proper dilluns 29 de setembre, a les 19.30h, la taula rodona Bates blanques sense gossos guardians?. Periodisme de ciència en temps de crisi.

En una societat democràtica, la ciència, com qualsevol altre àmbit, precisa de la presència de periodistes que expliquin les seves dinàmiques, investiguin els seus conflictes, relatin les seves històries: “gossos guardians” que apliquin el seu esperit crític al treball de les “bates blanques”. Però la crisi ha copejat de manera especialment dura el periodisme de ciència. Fabián Nevado, assessor laboral del Sindicat de Periodistes de Catalunya, que ha participat en les negociacions en una gran quantitat de mitjans de comunicació de Catalunya, retratarà com ha quedat la presència de professionals especialitzats en les redaccions després de l’allau d’acomiadaments i retallades. Daniel Mediavilla, del diari digital Materia, i Mónica Ferrado, responsable de la secció de ciència del diari ARA, parlaran del seu balanç de la situació i de les perspectives de futur.

Apunteu a l’agenda!
Dia: Dilluns, 29 de setembre, a les 19.30
Lloc: Sala d’actes Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, C/ Canuda, 6 Barcelona.

Co-organitzadors: Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) i Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

“Un fotó no és un llit japonés”

ENTRADA ACTUALITZADA!

L’humor més científic arriba a l’Ateneu Barcelonès!

Programa especial de ràdio (en directe) de Pa ciència, la nostra.

El proper dilluns 7 de juliol, a les 19,30h a la Sala d’Actes Oriol Bohigas; no us perdeu el programa especial de “Pa ciència, la nostra”, un programa de ràdio de divulgació científica i humor, produït per Sants3Ràdio i que s’emet a una dotzena d’emissores locals catalanes.

El tema central del programa serà la fotònica, la ciència que estudia de la llum; una disciplina que incideix en el coneixement de les nanotecnologies òptiques, les tecnologies de la informació, la biotecnologia, les ciències de la salut i de la vida, les tecnologies de la informació quàntica i els sistemes làser.

Per parlar-ne comptarem amb Lluís Torner, director del Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), un dels centres de més renom mundial en aquest àmbit.

Com sempre, l’entrada és gratuïta i està oberta a socis i no socis. Hi esteu tots convidats.

La millor ciència i el millor humor estan garantits!

ENTRADA ACTUALITZADA!

I si us vau perdre el programa, els nostres amics del “Pa ciència, la nostra” el tenen disponible al seu blog; podeu escoltar-lo aquí.

Quina ciència per a l’Ateneu?

Us convidem a assistir a la reunió periòdica de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès (oberta a socis i no socis) el proper dimecres, 2 de Juliol 19,30h, a la Sala Segarra.

La trobada servirà per fer balanç de l’activitat de la secció. També presentarem la planificació fins al desembre, quan finalitzarà el programa de la ponència actual i s’engegarà la del ponent que surti elegit en les eleccions de la tardor del 2014.

Aquesta reunió és també un moment ideal perquè socis i no socis puguin presentar les seves propostes d’activitats per duur a l’Ateneu en temes de ciència, tecnologia, salut i medi ambient.

L’acte és obert i gratuït. Us hi esperem!

“Donar a la Ciencia: Fundaciones que apuestan por la investigación: modelos y futuro”

El próximo miércoles 18 de Junio de 2014 a las 19:30, el Ateneu Barcelonès acogerá la Jornada “Donar a la Ciencia: Fundaciones que apuestan por la investigación: modelos y futuro”, co-organizada por la Sociedad de Científicos Españoles en Alemania (CERFA) y la Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El objetivo de la jornada es debatir los diversos modelos de fundaciones que promueven la participación ciudadana en los procesos de financiación o formación de investigadores.

El programa Horizon2020 inicia una etapa de la ciencia europea en la que se enfrenta a grandes retos biomédicos. Alzheimer, Cáncer, Síndrome de Down, etc., son enfermedades crónicas que afectan a un número creciente de personas generando un gran problema de salud, un drama social y un reto económico. En medio de una crisis económica asfixiante que diezma los recursos públicos se hace más evidente que la participación de la sociedad y la empresa privada en la investigación es esencial para la salud de cualquier sistema de I+D+i. Aunque otros países tienen una mayor tradición con fundaciones que involucran la sociedad en la financiación de la investigación, en España hay un número creciente de fundaciones y sociedades que acercan diferentes proyectos de investigación a la sociedad, marcando el camino a seguir en los próximos años. Aunque es vital que los diferentes gobiernos favorezcan estas iniciativas con una mejor ley de mecenazgo, dichas Fundaciones y sociedades están generando un modelo ejemplar, donde los científicos realizan tareas de investigación y a su vez tienen el deber de acercarse a la sociedad y mostrar la importancia de la economía del conocimiento. Juntos, sociedad, científicos y fundaciones podremos combatir más eficientemente los grandes retos del conocimiento del siglo XXI.

Dentro de los objetivos de la Jornada se analizará también el papel de sociedades científicas y la necesidad de que éstas generen eventos de difusión científica que conciencie a la sociedad sobre la necesidad de invertir en I+D+i como parte del modelo económico y social, dado el retorno que la investigación tiene en la sociedad a medio y largo plazo.

Programa definitivo:

19:30 – Apertura de la Jornada por parte de los organizadores:

– Dr. Raúl Delgado, Presidente Sociedad CERFA

– Michele Catanzaro, Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)

19:45 – Modelos de fundaciones y su impacto en ciencia. Cada fundación presenta sus programas para involucrar a la sociedad.

– Fundación Pasqual Maragall: Jordi Camí, Director

– Fundació Catalana Sindrome de Down: Dr. Juan Fortea Ormaechea, coordinador de la unidad de Alzheimer de la Fundació Catalana de Síndrome de Down

– Fundación Richi: Ricardo García, Presidente y Jordi Serrano, Consejero

20:45 – Mesa redonda/debate sobre la situación actual y el camino a seguir

21:15 – Cierre

El acto está abierto al público.

Un món de xarxes

Portada del llibre "Redes: una breve introducción" de G. Caldarelli i M. Catanzaro

Portada del llibre “Redes: una breve introducción” de G. Caldarelli i M. Catanzaro

El proper 16 de juny es presenta a l’Ateneu Barcelonès el llibre “Redes: una breve introducción” del físic i periodista Michele Catanzaro, ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia, i de l’investigador Guido Caldarelli.

Voleu saber per què Messi juga millor amb el Barça que amb la selección argentina? És millor demanar feina a un amic o a un conegut llunyà? És tan absurd que 1.003 dones es rendissin a Don Juan a Espanya? És cert que governs i empreses ens controlen a través d’Internet? Les respostes a aquestes i altres preguntes es troben a “la ciència de les xarxes”, una disciplina de frontera que s’explica a Redes: Una breve introducción”

El llibre il·lustra què tenen en comú els sistemes amb estructura en xarxa: des dels ecosistemes fins a Twitter, passant per les xarxes financeres. El text, apte per a tots els públics, revela els descobriments d’aquesta nova disciplina, la ciència de les xarxes, combinant anècdotes i rigor.

Us convidem a assistir a la seva presentació el 16 de juny, a les 19,30 a la Sala Verdaguer. No hi falteu! L’entrada, com sempre, és gratuïta i l’accés està obert a tothom.

Informació sobre els autors

Guido Caldarelli és professor de física teòrica al IMT Institute of Advanced Studies (Lucca, Italia) i membre del Institute of Complex Systems del Consell Nacional de Recerca (CNR) italià. És autor de més de 100 articles i ha treballat a les universitats de Roma (“La Sapienza”), Manchester i Cambridge.

Michele Catanzaro és doctor en física per la Universitat Politècnica de Catalunya i periodista freelance. Treballar a Barcelona i col·labora amb els diaris El Periódico, The Guardian y Repubblica.it, i amb les revistes Nature, Science, Historia y Vida i Le Scienze, entre d’altres. Al 2013 va rebre el premi internacional de periodisme Rey de España.

Informació a Internet i a les xarxes socials

• Informació sobre el llibre a Alianza Editorial

• Pàgina web “Exploring networks” (en anglès)

• “Redes” a Twitter

• “Exploring networks” a Facebook

• “Exploring networks” a Youtube

Un mundo de redes

Portada del libro "Redes: una breve introducción" de G. Caldarelli y M. Catanzaro

Portada del libro “Redes: una breve introducción” de G. Caldarelli y M. Catanzaro

El próximo 16 de junio se presenta en el Ateneu Barcelonès el libro “Redes: una breve introducción” del físico y periodista Michele Catanzaro, ponente de la Secció de Ciència i Tecnologia, y del investigador Guido Caldarelli.

¿Queréis saber por qué Messi juega mejor con el Barça que con la selección argentina? ¿Es mejor pedir un trabajo a un amigo o a un conocido lejano? ¿Es tan absurdo que 1.003 mujeres se rindieran a Don Juan en España? ¿Es cierto que gobiernos y empresas nos controlan a través de Internet? Las respuestas a éstas y otras preguntas se encuentran en la “ciencia de las redes”, una disciplina de frontera que se explica en “Redes: Una breve introducción”.
 
El libro ilustra qué tienen en común los sistemas con estructura en red: desde los ecosistemas hasta Twitter, pasando por las redes financieras. El texto, apto para todos los públicos, revela los descubrimientos de esta nueva disciplina “la ciencia de las redes”, combinando anécdotas y rigor.

Os invitamos a asistir a su presentación el 16 de junio, a las 19,30 en la Sala Verdaguer. No faltéis! La entrada, como siempre, es gratuita y el acceso está abierto a todo el mundo.

Información sobre los autores

Guido Caldarelli es profesor de física teórica en el IMT Institute of Advanced Studies (Lucca, Italia) y miembro del Institute of Complex Systems del Consejo Nacional de Investigaciones (CNR) italiano. Es autor de más de 100 artículos y ha trabajado en en las universidades de Roma (“La Sapienza”), de Manchester y de Cambridge.

Michele Catanzaro es doctor en física por la Universitat Politècnica de Catalunya y periodista freelance. Trabaja en Barcelona y colabora con los diarios El Periódico, The Guardian y Repubblica.it, y con las revistas Nature, Science, Historia y Vida y Le Scienze, entre otras. En 2013 recibió el premio internacional de periodismo Rey de España.

Información en Internet y en las redes sociales

• Información sobre el libro en Alianza Editorial 

• Página web “Exploring networks” (en inglés)

• “Redes” en Twitter

• “Exploring networks” en Facebook

• “Exploring networks” en Youtube

Actualització de l’acte “Projectils de goma: què en diu la ciència?”

Acte celebrat el 28 de gener del 2013, a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès

Acte celebrat el 28 de gener del 2013, a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès

Actualitzem el contingut generat durant la taula rodona “Projectil de goma: què en diu la ciència?” celebrat el passat 28 de gener, i organitzat des de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Ja teniu a la vostra disposició l’àudio de la xerrada, gràcies a l’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu, i que podeu consultar aquí.

També hem reunit totes les piulades generades durant l’acte i que podeu consultar a l’Storify de la Secció de Ciència, aquí. Recordeu que podeu participar en tots els actes de la Secció des de Twitter, afegint l’etiqueta #ateneuciencia.

Esperem que en gaudiu, i ens veiem a l’Ateneu!

Projectils de goma: què en diu la ciència?

A la propera conferència de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès (28 de gener, 19,30h) abordarem un tema d’actualitat científica que ha generat una gran polèmica social: l’ús dels projectils de goma per part dels cossos de seguretat. Per tal de conèixer què en sap la ciència de la problemàtica associada al seu ús, comptarem amb la presència de:

Nicola Tanno, víctima dels projectils de goma i membre de l’associació Stop Bales de Goma
Gemma Galdón, professora de Seguritat, Tecnologia i Societat, Universitat de Barcelona
Estrella Fernández, responsable d’oculoplàstia, òrbita i via lagrimal, Hospital Clínic

Set persones han perdut la visió d’un ull els darrers 4 anys per causa de projectils de goma disparat pels Mossos d’Esquadra, segons dades de l’associació Stop Bales de Goma. Tanmateix, aquestes eines segueixen en ús, i no hi ha hagut cap assumpció de responsabilitat per aquests danys. Quines són les informacions científiques disponibles sobre aquestes armes? En parlarem amb una experta en oftalmologia, que exposaràn les evidències disponibles sobre els danys causats per les bales de goma, i amb experts en seguretat, que parlaran sobre les dades disponibles respecte al seu ús i sobre l’impacte de les tecnologies policials sobre drets fonamentals.

Us esperem el proper 28 de gener, a les 19,30h, a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6 Barcelona).

L’acte està co-organitzat per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès, i l’Associació Stop Bales de Goma.

Homo scientificus europaeus. A la recerca d’un futur sostenible per a la ciència europea

“La ciència europea està morta: visca la ciència europea!”. Aquest podria ser un lema provocador per descriure la situació actual de la recerca a Europa. La crisi ha colpejat durament la inversió i els recursos humans de la ciència en molts estats, i fins i tot en el pressupost comunitari. La retallada ha estat especialment dura en els països del sud d’Europa. Però la ciència és la via de sortida de la recessió, perquè Europa es mantingui com una referència cultural global, perquè una economia basada en el coneixement li permeti competir a nivell internacional, i perquè la qualitat de vida dels seus ciutadans es mantingui i millori.

L’acte “Homo scientificus europaeus. A la recerca d’un futur sostenible per a la ciència europea” va reunir a l’Ateneu Barcelonès (8 novembre 2013) a alguns dels científics més compromesos amb la reflexió i l’activisme en pro de la ciència europea del futur. La trobada pretenia fer un balanç de la situació en què ens trobem, però també reflexionar sobre els passos necessaris per a mantenir-nos en el camí del progrés.

Hi van intervenir: Gilles Mirambeau i Peter Tindemans (Euroscience), Amaya Moro (Investigación digna, Carta por la Ciencia, Euroscience – “Activismo científico en España”), Varvara Trachana (Initiative of non-appointed Faculty Members of Greek Universities – “La crisis de la ciencia en Grecia”), Francesco Sylos (Return on Academic Research-ROARS – “Volver a la investigación académica”), José Manuel Fernández (FJI Precarios, Carta por la Ciencia – “¿Cómo debería ser la carrera investigadora?”), José Mariano Gago (Euroscience, Academia Europaea – “El futuro de la ciencia en Europa”) i Federico Mayor Zaragoza (Fundación Cultura de la Paz, Academia Europaea – “La ciencia, motor del progreso”).
 

 

L’acte va ser comentat, molt activament, a Twitter amb els hashtags #futurocienciaEU i #futurocienciaUE. Podeu llegir-ne un recolpil·lació de les piulades a l’Storify de la Secció de Ciència i Tecnologia, aquí

Continua llegint la crònica completa de l’acte

The Big Van Theory. Científics sobre rodes

The BIg Van TheoryEls científics-monologuistes “The Big Van Theory” van aturar la seva furgoneta a l’Ateneu Barcelonès per fer-nos gaudir de la ciència de la forma més divertida. A través dels seus monòlegs, enginyosos i divertits, volen apropar la ciència a tothom i explicar alguns dels avenços científics més novedosos de manera comprensible. L’epigenètica, els raigs còsmics, l’ús del grafè o la recerca que es fa al CERN i què ha originat la descoberta del bosó de Higgs, són alguns dels temes que aquestes joves científics porten a bars, fires científiques o museus i que són aptes per a tota la familia.

El projecte de “The Big Van Theory” va nèixer a partir del concurs internacional Famelab, on aquest any per primera vegada van participar investigadors espanyols. El Famelab va nèixer com una idea original al Festival de Cheltenham al 2005, i cada any congrega a un major número de participants darreu d’Europa amb l’objectiu de fomentar la divulgació de la ciència, identificant, formant i donant a conèixer a científics que tenen talent per divulgar la ciència a través del monòleg.

I si encara no heu vist en directe a aquest fantàstic grup de divulgadors i científics, no us perdeu el vídeo amb la seva actuació a l’Ateneu Barcelonès el passat 18 d’Octubre del 2013!

 
També us recomenem fer una ullada a l’Sorify de les piulades que es van generar aquí

Si us interessa conèixer una mica millor el projecte Famelab, del qual ja està en marxa la segona edició co-organitzada per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i el Bristish Council, visiteu la seva web.