Bates blanques sense gossos guardians? Periodisme de ciència en temps de crisi

Després de les vacances, tornem amb més actualitat científica a l’Ateneu Barcelonès!

No us podeu perdre el proper dilluns 29 de setembre, a les 19.30h, la taula rodona Bates blanques sense gossos guardians?. Periodisme de ciència en temps de crisi.

En una societat democràtica, la ciència, com qualsevol altre àmbit, precisa de la presència de periodistes que expliquin les seves dinàmiques, investiguin els seus conflictes, relatin les seves històries: “gossos guardians” que apliquin el seu esperit crític al treball de les “bates blanques”. Però la crisi ha copejat de manera especialment dura el periodisme de ciència. Fabián Nevado, assessor laboral del Sindicat de Periodistes de Catalunya, que ha participat en les negociacions en una gran quantitat de mitjans de comunicació de Catalunya, retratarà com ha quedat la presència de professionals especialitzats en les redaccions després de l’allau d’acomiadaments i retallades. Daniel Mediavilla, del diari digital Materia, i Mónica Ferrado, responsable de la secció de ciència del diari ARA, parlaran del seu balanç de la situació i de les perspectives de futur.

Apunteu a l’agenda!
Dia: Dilluns, 29 de setembre, a les 19.30
Lloc: Sala d’actes Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, C/ Canuda, 6 Barcelona.

Co-organitzadors: Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) i Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

“Un fotó no és un llit japonés”

ENTRADA ACTUALITZADA!

L’humor més científic arriba a l’Ateneu Barcelonès!

Programa especial de ràdio (en directe) de Pa ciència, la nostra.

El proper dilluns 7 de juliol, a les 19,30h a la Sala d’Actes Oriol Bohigas; no us perdeu el programa especial de “Pa ciència, la nostra”, un programa de ràdio de divulgació científica i humor, produït per Sants3Ràdio i que s’emet a una dotzena d’emissores locals catalanes.

El tema central del programa serà la fotònica, la ciència que estudia de la llum; una disciplina que incideix en el coneixement de les nanotecnologies òptiques, les tecnologies de la informació, la biotecnologia, les ciències de la salut i de la vida, les tecnologies de la informació quàntica i els sistemes làser.

Per parlar-ne comptarem amb Lluís Torner, director del Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), un dels centres de més renom mundial en aquest àmbit.

Com sempre, l’entrada és gratuïta i està oberta a socis i no socis. Hi esteu tots convidats.

La millor ciència i el millor humor estan garantits!

ENTRADA ACTUALITZADA!

I si us vau perdre el programa, els nostres amics del “Pa ciència, la nostra” el tenen disponible al seu blog; podeu escoltar-lo aquí.

Quina ciència per a l’Ateneu?

Us convidem a assistir a la reunió periòdica de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès (oberta a socis i no socis) el proper dimecres, 2 de Juliol 19,30h, a la Sala Segarra.

La trobada servirà per fer balanç de l’activitat de la secció. També presentarem la planificació fins al desembre, quan finalitzarà el programa de la ponència actual i s’engegarà la del ponent que surti elegit en les eleccions de la tardor del 2014.

Aquesta reunió és també un moment ideal perquè socis i no socis puguin presentar les seves propostes d’activitats per duur a l’Ateneu en temes de ciència, tecnologia, salut i medi ambient.

L’acte és obert i gratuït. Us hi esperem!

“Donar a la Ciencia: Fundaciones que apuestan por la investigación: modelos y futuro”

El próximo miércoles 18 de Junio de 2014 a las 19:30, el Ateneu Barcelonès acogerá la Jornada “Donar a la Ciencia: Fundaciones que apuestan por la investigación: modelos y futuro”, co-organizada por la Sociedad de Científicos Españoles en Alemania (CERFA) y la Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El objetivo de la jornada es debatir los diversos modelos de fundaciones que promueven la participación ciudadana en los procesos de financiación o formación de investigadores.

El programa Horizon2020 inicia una etapa de la ciencia europea en la que se enfrenta a grandes retos biomédicos. Alzheimer, Cáncer, Síndrome de Down, etc., son enfermedades crónicas que afectan a un número creciente de personas generando un gran problema de salud, un drama social y un reto económico. En medio de una crisis económica asfixiante que diezma los recursos públicos se hace más evidente que la participación de la sociedad y la empresa privada en la investigación es esencial para la salud de cualquier sistema de I+D+i. Aunque otros países tienen una mayor tradición con fundaciones que involucran la sociedad en la financiación de la investigación, en España hay un número creciente de fundaciones y sociedades que acercan diferentes proyectos de investigación a la sociedad, marcando el camino a seguir en los próximos años. Aunque es vital que los diferentes gobiernos favorezcan estas iniciativas con una mejor ley de mecenazgo, dichas Fundaciones y sociedades están generando un modelo ejemplar, donde los científicos realizan tareas de investigación y a su vez tienen el deber de acercarse a la sociedad y mostrar la importancia de la economía del conocimiento. Juntos, sociedad, científicos y fundaciones podremos combatir más eficientemente los grandes retos del conocimiento del siglo XXI.

Dentro de los objetivos de la Jornada se analizará también el papel de sociedades científicas y la necesidad de que éstas generen eventos de difusión científica que conciencie a la sociedad sobre la necesidad de invertir en I+D+i como parte del modelo económico y social, dado el retorno que la investigación tiene en la sociedad a medio y largo plazo.

Programa definitivo:

19:30 – Apertura de la Jornada por parte de los organizadores:

– Dr. Raúl Delgado, Presidente Sociedad CERFA

– Michele Catanzaro, Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)

19:45 – Modelos de fundaciones y su impacto en ciencia. Cada fundación presenta sus programas para involucrar a la sociedad.

– Fundación Pasqual Maragall: Jordi Camí, Director

– Fundació Catalana Sindrome de Down: Dr. Juan Fortea Ormaechea, coordinador de la unidad de Alzheimer de la Fundació Catalana de Síndrome de Down

– Fundación Richi: Ricardo García, Presidente y Jordi Serrano, Consejero

20:45 – Mesa redonda/debate sobre la situación actual y el camino a seguir

21:15 – Cierre

El acto está abierto al público.

La muntanya màgica d’Atapuerca: el “triomf tardà” de la ciència espanyola

No us perdeu la última xerrada del cicle “Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya”! Serà el proper dijous 12 de juny, a les 19.30h, a la Sala Oriol Bohigas.

Per tancar el cicle ens acompanyarà Oliver Hochadel, científic de la Institució Milà i Fontanals-CSIC, qui ens oferirà la xerrada “La montaña mágica de Atapuerca: el “tardo triunfo” de la ciencia española”.

L’apropiació nacionalista de fòssils humans té una llarga tradició. El projecte científic d’Atapuerca ha passat per aquest procés en convertir-se, segons la cultura popular, en el nou origen de la història d’Espanya. Els responsables científics han aixecat al voltant del jaciment una indústria de divulgació i, gràcies a l’estreta aliança amb els mitjans de comunicació, el projecte s’ha concebut des del principi com un projecte molt “espanyol”.

Com ja sabeu, totes les activitats són gratuïtes i obertes a tothom. No cal ser soci de l’Ateneu Barcelonès per gaudir-ne!

Aquest cicle ha estat coordinat i organitzat per Oliver Hochadel (IMF-CSIC) i Michele Catanzaro (ponent de ciència de l’Ateneu Barcelonès).

Nous vídeos de la Secció de Ciència ja disponibles!

Recuperem els vídeos de les presentacions i col·loquis d’algunes de les activitats organitzades per la Secció de Ciència i Tecnologia durant els mesos d’abril i maig:

13/05/2014
Dins del cicle “Teràpies de Cinema”, en Carlos Tabernero (Centre d’Història de la Ciència, CEHIC) ens va oferir la xerrada “Dolor i gènere” i la presentació de la pel·lícula “Crits i murmuris” (Viskningar och rop) del genial director suec Ingmar Bergman.
http://ciencia.ateneubcn.org/2014/05/09/dimarts-13-ciencia-i-cinema/

8/05/2014
Dins del cicle “Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya” us vam oferir la xerrada “Els àtoms de Franco” a càrrec de Xavier Roqué (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
http://ciencia.ateneubcn.org/2014/05/03/els-atoms-de-franco-fisica-cultura-i-politica-a-espanya-sota-la-dictadura/

29/04/2014
Dins dels cicle “Teràpies de Cinema”, en Jorge Molero (CEHIC) ens va oferir la xerrada “Històries d’alteritat” i la presentació de la pel·lícula “Freaks (La parada dels monstres)” de Tod Browning.
http://ciencia.ateneubcn.org/2014/04/24/seguim-amb-mes-cinema-freaks/

3/04/2014
Dins del cicle “Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya” en José Pardo-Tomás (Institució Milà i Fontanals-CSIC) ens va oferir una xerrada sobre el catalanisme i les ciències naturals: “Per la Ciència i per la Pàtria”: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925”.
http://ciencia.ateneubcn.org/2014/04/12/ciencia-patria-nacionalisme-ciencies-naturals/

Esperem que en gaudiu!

Un món de xarxes

Portada del llibre "Redes: una breve introducción" de G. Caldarelli i M. Catanzaro

Portada del llibre “Redes: una breve introducción” de G. Caldarelli i M. Catanzaro

El proper 16 de juny es presenta a l’Ateneu Barcelonès el llibre “Redes: una breve introducción” del físic i periodista Michele Catanzaro, ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia, i de l’investigador Guido Caldarelli.

Voleu saber per què Messi juga millor amb el Barça que amb la selección argentina? És millor demanar feina a un amic o a un conegut llunyà? És tan absurd que 1.003 dones es rendissin a Don Juan a Espanya? És cert que governs i empreses ens controlen a través d’Internet? Les respostes a aquestes i altres preguntes es troben a “la ciència de les xarxes”, una disciplina de frontera que s’explica a Redes: Una breve introducción”

El llibre il·lustra què tenen en comú els sistemes amb estructura en xarxa: des dels ecosistemes fins a Twitter, passant per les xarxes financeres. El text, apte per a tots els públics, revela els descobriments d’aquesta nova disciplina, la ciència de les xarxes, combinant anècdotes i rigor.

Us convidem a assistir a la seva presentació el 16 de juny, a les 19,30 a la Sala Verdaguer. No hi falteu! L’entrada, com sempre, és gratuïta i l’accés està obert a tothom.

Informació sobre els autors

Guido Caldarelli és professor de física teòrica al IMT Institute of Advanced Studies (Lucca, Italia) i membre del Institute of Complex Systems del Consell Nacional de Recerca (CNR) italià. És autor de més de 100 articles i ha treballat a les universitats de Roma (“La Sapienza”), Manchester i Cambridge.

Michele Catanzaro és doctor en física per la Universitat Politècnica de Catalunya i periodista freelance. Treballar a Barcelona i col·labora amb els diaris El Periódico, The Guardian y Repubblica.it, i amb les revistes Nature, Science, Historia y Vida i Le Scienze, entre d’altres. Al 2013 va rebre el premi internacional de periodisme Rey de España.

Informació a Internet i a les xarxes socials

• Informació sobre el llibre a Alianza Editorial

• Pàgina web “Exploring networks” (en anglès)

• “Redes” a Twitter

• “Exploring networks” a Facebook

• “Exploring networks” a Youtube

Un mundo de redes

Portada del libro "Redes: una breve introducción" de G. Caldarelli y M. Catanzaro

Portada del libro “Redes: una breve introducción” de G. Caldarelli y M. Catanzaro

El próximo 16 de junio se presenta en el Ateneu Barcelonès el libro “Redes: una breve introducción” del físico y periodista Michele Catanzaro, ponente de la Secció de Ciència i Tecnologia, y del investigador Guido Caldarelli.

¿Queréis saber por qué Messi juega mejor con el Barça que con la selección argentina? ¿Es mejor pedir un trabajo a un amigo o a un conocido lejano? ¿Es tan absurdo que 1.003 mujeres se rindieran a Don Juan en España? ¿Es cierto que gobiernos y empresas nos controlan a través de Internet? Las respuestas a éstas y otras preguntas se encuentran en la “ciencia de las redes”, una disciplina de frontera que se explica en “Redes: Una breve introducción”.
 
El libro ilustra qué tienen en común los sistemas con estructura en red: desde los ecosistemas hasta Twitter, pasando por las redes financieras. El texto, apto para todos los públicos, revela los descubrimientos de esta nueva disciplina “la ciencia de las redes”, combinando anécdotas y rigor.

Os invitamos a asistir a su presentación el 16 de junio, a las 19,30 en la Sala Verdaguer. No faltéis! La entrada, como siempre, es gratuita y el acceso está abierto a todo el mundo.

Información sobre los autores

Guido Caldarelli es profesor de física teórica en el IMT Institute of Advanced Studies (Lucca, Italia) y miembro del Institute of Complex Systems del Consejo Nacional de Investigaciones (CNR) italiano. Es autor de más de 100 artículos y ha trabajado en en las universidades de Roma (“La Sapienza”), de Manchester y de Cambridge.

Michele Catanzaro es doctor en física por la Universitat Politècnica de Catalunya y periodista freelance. Trabaja en Barcelona y colabora con los diarios El Periódico, The Guardian y Repubblica.it, y con las revistas Nature, Science, Historia y Vida y Le Scienze, entre otras. En 2013 recibió el premio internacional de periodismo Rey de España.

Información en Internet y en las redes sociales

• Información sobre el libro en Alianza Editorial 

• Página web “Exploring networks” (en inglés)

• “Redes” en Twitter

• “Exploring networks” en Facebook

• “Exploring networks” en Youtube

Dimarts 13? Ciència i cinema, i deixeu-vos de supersticions!

Ingmar Bergman

A les seccions de Ciència i Cinema de l’Ateneu Barcelonès no hi ha qui ens pari… una setmana més us portem la millor ciència i el millor cinema, obert a tothom i gratuït! Què més podeu demanar?

Dimarts 13 de maig a les 19h, teniu una nova cita amb el cicle “Teràpies de Cinema“.

Us conviden a gaudir de la xerrada “Dolor i gènere” a càrrec de Carlos Tabernero (CEHIC), i de la pel·lícula “Crits i murmuris” (Viskningar och rop) del genial director suec Ingmar Bergman.

La película “Viskningar och rop” (Ingmar Bergman, 1972), explora l’experiència de la malaltia i del dolor per part d’una dona amb un càncer d’úter en fase terminal i de les persones que estan al seu costat (les seves germanes i la seva cançó de bressol). La mirada de Bergman se centra, a través d’una indagació minuciosa en les experiències personals més recòndites, en el paper de diversos determinismes socioculturals, les mitologies i rituals associats i els processos d’atorgament i validació de l’autoritat (també metge-científica i fonamentalment en clau de gènere) en la construcció de les relacions humanes.

Fitxa de la pel·lícula:


Viskningar och rop (Crits i murmuris)
Director: Ingmar Bergman
(Suècia, 1972, 91 min, VOS en Castellà)

Activitat gratuïta i oberta a tothom. No cal ser soci de l’Ateneu per gaudir de l’actualitat científica i del bon cinema.

ACTUALITZACIÓ!

A continuació, recuperem la presentació de “Viskningar och rop” per si no hi vau poder assistir o voleu tornar-ne a gaudir.

 
Coordinadors del cicle “Teràpies de Cinema”: Carlos Tabernero i Fernando Vidal (CEHIC-UAB); i Michele Catanzaro (ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia) i Francesc Solà (Secció de Cinema) de l’Ateneu Barcelonès.

Els àtoms de Franco: física, cultura i política a Espanya sota la dictadura

Preneu nota d’aquesta data: dijous 8 de maig a les 19,30h, sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

Us convidem a una nova sessió del cicle “Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya” amb la xerrada “Els àtoms de Franco” a càrrec de Xavier Roqué, del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A l’ombra d’Hiroshima, l’Espanya franquista impulsà un programa nuclear els efectes del qual són encara ben visibles al paisatge i la política energètica del país. Quin paper van jugar els àtoms en la consolidació de la dictadura? En aquesta conferència examinarem alguns elements poc coneguts de la relació entre la ciència i el franquisme, com la difusió d’una cultura atòmica, o la col·laboració entre científics, militars i alts càrrecs de l’administració en un projecte tecnocientífic de volada en plena autarquia.

ACTUALITZACIÓ!

A continuació, recuperem la presentació de “Els àtoms de Franco: física, cultura i política a Espanya sota la dictadura” per si no hi vau poder assistir o voleu tornar-ne a gaudir.

 
Cicle coordinat per Oliver Hochadel, científic de la Institució Milà i Fontanals-CSIC, i Michele Catanzaro, ponent de la secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.