Les Tic a la presó: eines per a la comunicació i participació

El pròxim 27 d’abril, dijous, a sala Segarra, 19 hores,  tindrem la presència d’en Julio Zino, un autèntic referent en matèria d’us de la tecnologia a les presons, com una eina de millora i inclusió dels seus interns a la nostra societat.

Julio Zino, Antropòleg, professor associat de la Universitat de Barcelona, especialista en processos organitzatius i de transmissió cultural. Treballa als serveis penitenciaris com a coordinador de programes de foment de l’ús de les TIC als centres penitenciaris.

Julio Zino

Enllaços

“CREACIÓ VERSUS EVOLUCIÓ 156 ANYS DESPRÉS DEL GRAN DEBAT D’ÒXFORD”

El proper dia 12 de maig, dijous, a les 19 hores, tindrà lloc el gran debat, “CREACIÓ VERSUS EVOLUCIÓ 156 ANYS DESPRÉS DEL GRAN DEBAT D’ÒXFORD

Amb Krzysztof Charamsa, teòleg, i Jordi Serrallonga, professor col·laborador d’Evolució Humana i Antropologia (UOC) i ponent de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Mesos després de la publicació de L’origen de les espècies de Charles R. Darwin, es va celebrar un famós debat a Òxford entre creacionistes i evolucionistes. Avui, 156 anys més tard, reprenem aquesta discussió a l’Ateneu Barcelonès. Quines són les visions de la ciència i la religió actuals sobre els nostres orígens?

evolution-in-a-church

Anunci web Ateneu Barcelonès

El segon dels actes que organitzem des de la Secció de Ciència i Tecnologia, és la tertúlia Ciència, Tecnologia i Coneixement, sota el títol «LA CULTURA DIGITAL, LA NOVA CULTURA?». Serà el proper dijous 26 de maig a les 19h a la sala Pompeu Fabra.

Tindrem l’oportunitat de parlar i debatre la importància o no de la cultura digital amb Marisol López, directora de l’Àrea de Cultura Digital de l’Institut Català d’Empreses Culturals.

ipad.jpg

Anunci web Ateneu Barcelonès

Esperem veure’t el 12 i el 26 de maig!

“La Tecnologia ens condiciona o ens allibera?”

El Determinisme tecnològic respon a la creença segons la qual la tecnologia és capaç, per ella mateixa, d’incidir de manera directa i positiva en el desenvolupament socioeconòmic d’un grup o en un determinat context social. Aquesta teoria col·loca la tecnologia en l’eix central dels motius pels quals es produeixen canvis socials en el transcurs de la Història, per la qual cosa la considera el factor determinant de progrés i desenvolupament social, és a dir, estem condicionats per les construccions tecnològiques que ens envolten des el moment en què naixem.

Existeix un fatalisme que impregna els discursos actuals sobre la tecnologia i, en particular, sobre les TIC. No queda gens clar, empíricament parlant de l’evidència entre l’existència d’alguna lògica interna en el desenvolupament tecnològic o de trajectòries naturals en l’evolució de la tecnologia.

man-1071773

No podem considerar una innovació tecnològica concreta com quelcom inevitable. Tampoc podem doncs veure la història de la tecnologia com una successió de passos necessaris. La tecnologia no segueix els seus propis dictats, no és un esser autònom, la tecnologia la fem els humans, intentant respondre a unes necessitats concretes i reptes que solucionar.

En certa manera, tota tecnologia és un reflex del medi social i cultural en què ha estat creat.

Per debatre i intentar respondre a tots aquests interrogants i d’altres que segur sorgiran durant la Tertúlia, tindrem amb nosaltres en Francesc Núñez, director del màster ‘Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies’ de la Universitat Oberta de Catalunya, el proper dijous 28 d’abril, a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès. L’horari serà de 19 a 20:30 hores.

Sota el títol, “La Tecnologia ens condiciona o ens allibera?”, Francesc Núñez argumentarà la seva visió que podem veure molt ben reflectida en les seves pròpies paraules: «Crec que devem ser conscients que no hi ha un determinisme tecnològic i que el que sigui el futur dependrà, en bona mesura, de la direcció de les nostres accions. Sense oblidar (o menysprear) la capacitat dels artefactes tecnològics per desequilibrar o modificar una situació i que la seva “naturalesa” (aquella per al que se’ns ofereixen) no és producte de l’atzar sinó que comporten múltiples decisions humanes (és a dir, polítiques). Hi ha trobades que cal evitar (amb coses o amb persones) perquè afebleixen i disminueixen la nostra potència d’acció, social i individualment.»

Enllaços d’interès:

QUÈ HI HA EN UNA VEU? Una recerca sobre els usos i abusos de la veu

Què revela la veu sobre la identitat d’una persona? És tan única com l’ADN o les emprentes dactilars? Com interpreta el cervell les veus? Els ordinadors ho fan millor?

La veu és cada vegada més una eina per identificar-nos i vigilar-nos. Aquesta xerrada relata els resultats d’una investigació periodística sobre algunes de les aplicacions legals de la veu. Com la fonètica forense, la disciplina que pretén identificar parlants desconeguts en gravacions encobertes, per exemple. Els autors (el conferenciant i tres altres periodistes europeus) han trobat més d’una veintena de casos controvertits, alguns d’ells errors judicials. Suposats experts fan servir en els tribunals mètodes sense base científica. I també els experts de veritat estan dividits sobre les tècniques lingüístiques o enginyerístiques. La falta de reglamentació a nivell estatal i europeu, combinada amb les retallades i la privatització, ha obert la porta a tot tipus d’errors.

microphone-933057_1920

La xerrada explora també un cas especialment polèmic: l’ús de tècniques lingüístiques per comprovar l’origen de refugiats indocumentats. El treball investigatiu ha comptat amb el recolzament del Journalism Fund i s’ha publicat, entre d’altres, a El Periódico, Der Spiegel, EuroScientist, i Stuttgarter Zeitung.

La xerrada es farà el proper 4 d’abril a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, de 19 a 20:30 h. i tindrà com a ponent doctor en física i periodista, Michele Catanzaro. https://es.linkedin.com/in/michelecatanzaro

 

Com la Tecnologia transformarà el món del treball?

Ja des de la prehistòria, el propi desenvolupament de l’ésser humà ha tingut lloc gràcies als avenços tècnics. La tecnologia es revela com un dels motors de l’evolució social. Sense el desenvolupament tecnològic no hi hauria hagut avanç social. En aquests darrers anys, estem assistint al naixement d’una nova societat del coneixement on la gestió, la qualitat i la velocitat d’informació es converteixen en factor clau de competitivitat. Les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, condicionen l’economia en totes les seves etapes. Si a tot això unim els avanços que s’estan produint en l’àmbit científic en general, s’estan generant modificacions en la productivitat comparables i fins i tot superant, a les dues revolucions que més han impactat en la història de la humanitat el món del treball, la revolució Neolítica i la revolució Industrial, mitjançant la creació i innovació en àmbits com la indústria i l’agricultura.

És probable que el treball realitzat per humans requereix cada vegada més pensament innovador, creativitat, flexibilitat i habilitats socials, coses que no se’ls dóna molt bé a les màquines. En un estudi recent de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) sobre l’automatització, els investigadors van intentar quantificar la probabilitat que es digitalitzin determinats treballs en avaluar el nivell de creativitat, intel·ligència social i habilitat física que requereixen. El resultat va ser que més de la meitat dels treballs actuals desapareixerien en els pròxims 20 anys i l’altra meitat es transformarien. Només tenen el futur assegurat, com a mínim a mitjà termini, els treballs amb un alt índex de creativitat i intel·ligència social i que, a la vegada, combinen la participació i ús de la tecnologia.

L’automatització, el creixement de la robòtica i altres elements combinats com pot ser la intel·ligència artificial, fan que es produeixi aquesta destrucció o mutació dels llocs de treball. Ara caldrà aprofitar, a la vegada, les noves oportunitats de millora de qualitat de vida i treball que ens pot aportar aquesta nova revolució tecnològica.

Serà possible? Que ho pot impedir? Quines eines tenim i quines estratègies hauríem de seguir per fer-ho possible?

D’aquestes preguntes i incògnites i moltes més que sorgiran, parlarem en el proper Diàleg de la Nova Societat del Coneixement, que organitzem des de la Secció de Ciència i Tecnologia, el proper, 16 de marc, dimecres, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, de 19 a 20.30h. Sota el títol «Com la Tecnologia transformarà el món del treball?», tindrem dos magnífics ponents que ens ajudaran a aprofundir en aquesta matèria:

Carles Ubach, Director del Postgrau de Direcció de Sistemes dInformació de la Universitat Politécnica de Catalunya  i reconegut consultor en l’àmbit de digitalització d’empreses. https://www.linkedin.com/in/carles-ubach-02a1201

Joan Torrent, Director de la Business School de la Universitat Oberta de Catalunya i especialista en la transformació del món del treball. http://www.uoc.edu/webs/jtorrent/CA/curriculum/index.html

Trabajo

Us esperem el pròxim 16 de març!

La no-capacitat: una etapa transitòria. El paper de la tecnologia en les persones amb diversitat funcional

Que entenem per diversitat funcional? Podem dir que una persona té diversitat funcional quan té diferents capacitats que altres persones. La seva capacitat, d’una forma o altra, fa que les seves funcionalitats siguin diferents de la d’altres, i a vegades, requereixen unes adaptacions especials per a poder desenvolupar les activitats quotidianes amb normalitat. La tecnologia pot ajudar i facilitar aquestes adaptacions.

El concepte de capacitat, fa referència a les disposicions del cos humà i les estructures socioculturals i materials en el tipus de societat concreta en la qual conviu. Les capacitats representen maneres de relacionar-se del cos amb l’entorn.

Així doncs, les nostres capacitats estan condicionades per la nostra constitució orgànica i per les característiques del context on vivim. És per això que podem considerar que les capacitats es construeixen socialment.

La tecnologia, no hem d’oblidar, és un constructe del mateix home, condicionat pel moment econòmic i social. L’home crea la tecnologia per cobrir les seves necessitats i resoldre els reptes i problemes que es plantegen en cada moment. Té tot el sentit doncs, demanar a la tecnologia que respongui a aquestes necessitats i resolgui els reptes que diferents col·lectius li plantegen. Però, Realment està fent aquesta funció? Que n’esperem d’ella en un futur pròxim? Realment està a l’abast de tothom o només d’un col·lectiu de privilegiats?

Aquestes i altres preguntes, s’intentaran resoldre durant la nova Tertúlia,  Tecnologia, Societat i Coneixement  del pròxim 25 de febrer, sota el títol «La no-capacitat: una etapa transitòria. El paper de la tecnologia en les persones amb diversitat funcional». Tindrem la sort de tenir a quatre tertulians que ens ajudaran molt a posar en context el tema i ens aportaran els seus amplis coneixements en la matèria:

Cristian Lago, Llicenciat en Psicologia,Fundador de Singular Entrepreneurs.
Daniela Rúbio, Intérpret traductora,MBA en Relaciones internacionals i diploma en accesibilitat d’entorns digitals.
Javier Serrano, Doctor en Ingenyeria, Escriptor i Divulgador sobre la Societat Tecnològica Futura. Autor del llibre “El Hombre Biónico”
Felip Miralles, Director de la UT e-Health, Eurecat
La tertúlia es farà el dia 25 de febrer, dijous, a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès a les 19 hores.

Referències i enllaços

Cristian Lago http://workinnovationbarcelona.org/team/cristian-lago/
Daniela Rúbio https://macneticos.com/macneticos-consultoria/?v=04c19fa1e772
Javier Serrano https://www.linkedin.com/in/javierserranomartinez
Felip Miralles http://eurecatmobileforum.com/ponent/felip-miralles-eurecat/
Web de l’Ateneu Barcelonés: http://www.ateneubcn.org
Exposició +Humans al CCCB: http://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/-humans/129032

Envelliment humà, on estan els límits?

L’envelliment humà és un fenomen present al llarg del cicle vital des del mateix procés de la concepció fins a la mort. Tot i ser un fenomen natural conegut per tots, és difícil acceptar-ho com una realitat innata a tot ésser viu.Cada cop més es considera un dels principals problemes de salut pública tant a escala nacional com internacional. El canvi en la piràmide poblacional fa evident l’augment de l’edat de la població i els governs estan reaccionant com caldria per donar resposta a les conseqüències físiques, mentals, socials i sanitàries que això implica. És necessari doncs aprofundir en el coneixement d’aquesta problemàtica i convertir-ho en un dels principals reptes del segle XXI.

Són molts els grups de recerca i projectes d’investigació que centren els seus treballs en com poder frenar i revertir el procés de l’envelliment humà. Tots aquests esforços impacten de manera evident a aspectes filosòfics i ètics que provoquen reflexions i debats al voltant de preguntes com, on estan els límits d’aquest envelliment? Qui posa aquests límits? L’evolució humana es pot permetre un millorament indefinit de l’especie?

El 10 de febrer, reflexionarem i debatrem sobre aquests aspectes en el nou Diàleg organitzat per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès, dins del Cicle «+Humans: el futur de la nostra espècie», amb col·laboració amb el Centre de Cultura Contemporània i la seva exposició del mateix nom. Sotal el títol: Envelliment humà, on estan els límits? Tindrem dos reconeguts especialistes que ens ajudaran a reflexionar sobre aquesta important proposta i els reptes que té associats, en Josep Samitier, doctor de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i el doctor Joan Guardia, de l’Institut de Recerca del Cervell, Cognició i Conducta (IR3C). L’hora serà a les 19h a la Sala Verdaguer del mateix Ateneu Barcelonès.

L’entrada és lliure i us recomanem venir a l’hora, ja que, a l’anterior activitat no tothom va poder entrar a causa de l’èxit d’assistència.

Més informació sobre els ponents,

Dr. Josep SJosep Samitieramitier, Director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), catedràtic d’Electrònica de la Facultat de Física de la UB, és també el director executiu del campus d’excel·lència internacional HUBc, que agrupa trenta entitats, públiques i privades, de l’àrea metropolitana de Barcelona, vinculades a la salut.

http://www.ibecbarcelona.eu/member/?empID=3

Joan Guardia

Dr. Joan Guàrdia, Institut de Recerca Cervell, Cognició i Conducta (IR3C), professor a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, Grup de Recerca Tècniques Estadístiques Avançades Aplicades a la Psicologia, i del Grup Interdisciplinari de Reflexió i Solucions Matemàtiques per a Entitats.

http://www.cccb.org/ca/participants/fitxa/joan-guardia/45770

Referencies

Reprenem el blog de la Secció de Ciència i Tecnologia

Benvolguts consocis i seguidors de la Secció de Ciència i Tecnologia, després de uns quants mesos de silenci, reprenem el blog de la Secció com una eina de comunicació i difusió de les activitats i reflexions que fem des de la Secció. Estarem encantats de rebre suggeriments i aportacions per tal de millorar i potenciar encara més tot el que fem amb l’esperit de que la Ciència i la Tecnologia tinguin el màxim de visibilitat dins de l’Ateneu i que, a la vegada, l’Ateneu sigui referència del que passa i és parla en aquest àmbit.

ball-457334_960_720

Us podeu posar en contacte amb nosaltres al correu CiTAteneu@gmail.com

Benvinguts!!

Nou blog de la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès

Benvinguts i benvingudes al blog de la secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Estrenem blog! I en ell podreu trobar tota la informació dels actes organitzats per la secció des de l’any 2010. A més, trobareu actualitzacions i anuncis dels propers actes, així com vídeos, fotografies i cròniques.

Al llarg d’aquests anys, la secció ha organitzat conferències on s’han tractat temes de genètica i salut, matemàtiques i vida quotidiana o salut i societat; sense oblidar que la ciència i la tecnologia estàn també presents en les arts visuals, com el cinema, la il·lustració, la fotografia o el disseny. L’actualitat científica també ha tingut un lloc rellevant en els actes de la secció: la repressió que han viscut i viuen alguns científics actualment i la problemàtica de les polítiques científiques a Espanya i Europa han sigut també tractats a l’Ateneu. I no podem oblidar els protagonistes de la ciència, els científics i científiques, alguns dels quals són autèntics aventurers i s’enfronten a situacions d’extrema dificultat. Totes aquestes històries les trobareu recollides en aquest blog.

La secció ha organitzat multitud de cicles de xerrades, tallers i fins i tot monòlegs científics, que no haurien estat possibles sense la participació dels magnífics ponents amb què hem comptat, i la col·laboració en la co-organització o coordinació d’altres socis de l’Ateneu, l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), el Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), l’Espai Mandarina (La Mandarina de Newton), l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’organització europea Euroscience o l’Obra Social “La Caixa”. A més, volem agraïr a la Federació Catalana de Persones Sordes (FESOCA) la interpretació en llengua de signes d’algunes de les conferències organitzades.

Esperem que gaudiu del blog i de les activiats que s’organitzen des de la secció.

Gràcies per seguir-nos!