Jornadas de Filosofía e Inteligencia Artificial

El nostre consoci Francesc Batlle, ens comenta que aquesta setmana es duran a terme les Jornades de Filosofia i Intel·ligència Artificial,  a l’ Aula Magna, Edifici Seminari, de la Facultat de Filosofia de Catalunya. Carrer Diputació, 231, Barcelona, els dies 27 i 28 de novembre. Aquestes jornades estan completament alineades amb moltes de les activitats que des de la nostra Secció de Ciències i Tecnologia estem oferint des de fa alguns anys. L’impacte de les TIC en el nostre dia a dia en preocupa i ocupa de manera continuada.

Novembre de 2019 és la data d’inici de la pel·lícula de ciència ficció “Blade Runner“. Es va estrenar el 1982 i estava basada en una novel·la de 1968 “Somien els androides amb ovelles elèctriques?”, Una pregunta sobre la humanitat de les màquines que va ser formulada fa cinquanta anys. La resposta requereix apropar dues galàxies culturals orgullosament distants: la ciència i les humanitats; però la societat no pot retardar més la seva trobada.

La intel·ligència artificial, antigament només un bonic oxímoron, apareix actualment en els mitjans de comunicació cada dia: conducció autònoma; algoritmes que influeixen en resultats electorals, robots que curen, supleixen, enforteixen o substitueixen a les persones, i per als que es planteja fins i tot dotar-los de drets; implants al cervell que ajuden, supleixen o amplien sentits i potser ens ajudin a pensar, o a sentir.

I darrere de tots aquests avenços apareix la successió de preguntes necessàries: ¿pensen les màquines ?, què és pensar ?, què és conèixer o tenir sentiments ?, poden les màquines (o els algoritmes) ser subjectes de dret ?, en quin punt un humà ampliat, un transhumà, deixa de ser humà ?, és el transhumanisme una religió?

Novembre de 2019, els dies 27 i 28, són els escollits per realitzar a la Facultat de Filosofia de Catalunya unes Jornades de Filosofia i Intel·ligència Artificial (IA).

L’objectiu d’aquestes jornades, “Filosofia-IA 2019” (www.filosof-ia.com), és tractar les preguntes enunciades anteriorment -i més- des d’una doble vessant: des de la filosofia i des de la tècnica, amb ponències que cobreixin tres aspectes: la posició de la intel·ligència artificial respecte al transhumanisme, l’essència filosòfica de la intel·ligència artificial, i les qüestions ètiques que suscita la intel·ligència artificial. A cada sessió es realitzaran ponències i taules de debat per part de filòsofs i tècnics amb inquietuds en tots dos mons.

En els anys setanta es donava el nom de “blade runners” als addictes a la cocaïna, literalment significa “corredors en el tall [de la navalla]”. Ja s’ha iniciat la carrera de la intel·ligència artificial, ara s’imposa que junts reflexionem i arribem a conclusions per tal de que, quan deixem de córrer, no ens talli la navalla. Aquestes jornades de “Filosofia-IA” pretenen ser un pas en aquesta necessària reflexió.

 

 

 

 

 

 

 

 

Centenari del naixement de Mario Bunge

Filosofia de la tecnologia, la mirada de Mario Bunge

Aquest 20 de novembre, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, aprofitarem els 100 aniversari de Mario Bunge, tot just fa dos mesos, per parlar del científic, coincidint amb la publicació de la obra “Filosofia de
la tecnologia”, amb pròlegs de Mario Bunge i Alfons Barceló. Edició i traducció d’Antoni Hernández-Fernández. Edició feta per la Societat Catalana de Tecnologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i Universitat Politècnica de Catalunya. Primera edició: setembre del 2019. La conferència anirà a càrrec d’Alfons Barcelò, és ex-catedràtic de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona.

Resultat d'imatges de mario bunge

Mario Augusto Bunge (Buenos Aires21 de setembre de 1919) É s físic, filòsof i humanista. La seva formació humanística i política es va iniciar quan tenia 19 anys als barris obrers de Buenos Aires on va fundar la Universidad Obrera Argentina, que seria clausurada l’any 1943 per la dictadura militar. Després de recórrer diverses universitats nord-americanes i europees, es va establir finalment a la McGill University de Mont-real (Canadà), on va desenvolupar la major part de la seva carrera acadèmica.
A més de la seva recerca en física, Mario Bunge és especialment reconegut com a filòsof de la ciència i paladí del pensament crític davant de les pseudociències. Ha rebut dinou doctorats honoris  causa i fou distingit amb el Premi Príncep d’Astúries d’Humanitats l’any 1982.

És autor de més d’un centenar de llibres i mig miler de publicacions sobre física teòrica, matemàtica aplicada, teoria de sistemes, fonaments de física, de sociologia i de psicologia, filosofia de la ciència, filosofia de la tecnologia, semàntica, epistemologia, ontologia, teoria del valor i ètica, a més assaigs diversos i articles periodístics sobre temes d’actualitat.

Resultat d'imatges de filosofia de la tecnologia mario bunge

Alfons Barcelò es llicencia i comença a exercir de docent a València. Comença a obrir-se al gran públic, a les pagines de Cambio 16. Posteriorment escriu forces articles científics, apunts i publicacions, traduccions i llibres, on els aspectes metodològics ocupen un espai important.

 

Tecnologia al servei de les persones: exosquelets

Un exosquelet mecànic és una armadura externa que porta posada una persona. A través d’un sistema de potència de motors proporciona, almenys, part de l’energia per al moviment dels membres. Gràcies a això, el portador pot realitzar cert tipus d’activitats que sense ell no podria fer.

Aquest 12 de novembre, a l’Ateneu Barcelonès, sala Verdaguer, a les 19 hores, podrem escoltar en Josep Maria Font Llagunes, que ens explicarà com la tecnologia pot ajudar a millorar la vida de les persones, en concret, com una estructura com és un exoesquelet, pot fer que persones amb dificultat de mobilitat puguin fer activitat que sense aquest exoesquelet els seria impossible.

Josep Maria Font Llagunes és professor associat del Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona. És director del Laboratori d’Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la UPC (CREB). Va fundar el laboratori BIOMEC el 2009 i, des d’aleshores, ha liderat diversos projectes competitius i contractes industrials en les àrees de robòtica de rehabilitació, biomecànica del moviment humà i dinàmiques del sistema multibody. Fins al moment, ha publicat 32 articles en revistes internacionals i més de 100 treballs de conferència, 3 capítols de llibres i ha supervisat 3 tesis doctorals. Ha estat guardonat amb la medalla Agustín de Betancourt i Molina per la Reial Acadèmia d’Enginyeria (2017) i l’OpenSim Outstanding Researcher Award (2018).

Referències