“La Tecnologia ens condiciona o ens allibera?”

El Determinisme tecnològic respon a la creença segons la qual la tecnologia és capaç, per ella mateixa, d’incidir de manera directa i positiva en el desenvolupament socioeconòmic d’un grup o en un determinat context social. Aquesta teoria col·loca la tecnologia en l’eix central dels motius pels quals es produeixen canvis socials en el transcurs de la Història, per la qual cosa la considera el factor determinant de progrés i desenvolupament social, és a dir, estem condicionats per les construccions tecnològiques que ens envolten des el moment en què naixem.

Existeix un fatalisme que impregna els discursos actuals sobre la tecnologia i, en particular, sobre les TIC. No queda gens clar, empíricament parlant de l’evidència entre l’existència d’alguna lògica interna en el desenvolupament tecnològic o de trajectòries naturals en l’evolució de la tecnologia.

man-1071773

No podem considerar una innovació tecnològica concreta com quelcom inevitable. Tampoc podem doncs veure la història de la tecnologia com una successió de passos necessaris. La tecnologia no segueix els seus propis dictats, no és un esser autònom, la tecnologia la fem els humans, intentant respondre a unes necessitats concretes i reptes que solucionar.

En certa manera, tota tecnologia és un reflex del medi social i cultural en què ha estat creat.

Per debatre i intentar respondre a tots aquests interrogants i d’altres que segur sorgiran durant la Tertúlia, tindrem amb nosaltres en Francesc Núñez, director del màster ‘Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies’ de la Universitat Oberta de Catalunya, el proper dijous 28 d’abril, a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès. L’horari serà de 19 a 20:30 hores.

Sota el títol, “La Tecnologia ens condiciona o ens allibera?”, Francesc Núñez argumentarà la seva visió que podem veure molt ben reflectida en les seves pròpies paraules: «Crec que devem ser conscients que no hi ha un determinisme tecnològic i que el que sigui el futur dependrà, en bona mesura, de la direcció de les nostres accions. Sense oblidar (o menysprear) la capacitat dels artefactes tecnològics per desequilibrar o modificar una situació i que la seva “naturalesa” (aquella per al que se’ns ofereixen) no és producte de l’atzar sinó que comporten múltiples decisions humanes (és a dir, polítiques). Hi ha trobades que cal evitar (amb coses o amb persones) perquè afebleixen i disminueixen la nostra potència d’acció, social i individualment.»

Enllaços d’interès: