Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica

Químics a l'exili

El segon acte organitzat en el marc del cicle “Any Moles”, en homenatge al químic català Enric Moles Ormella, va reunir a l’Ateneu Barcelonès a químics i historiadors de la ciència en la taula rodona “Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica”, organitzada des de la Secció de Ciència i Tecnologia i el Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), el passat 11 de desembre del 2013.

La taula rodona, a càrrec de Alfons Zarzoso, profesor d’Història de la Ciència (UAB), Artur Bladé, exfuncionari Conselleria Universitat i Recerca, Joaquim Sales, catedràtic emèrit de química inorgànica (UB) i Agustí Nieto-Galan, profesor d’Història de la Ciència (UAB), va posar de manifest la persecució i repressió que van patir els investigadors no afins al règim de Franco durant la Guerra Civil i la post-guerra espanyola, així com les profundes conseqüències que va provocar aquest exili. La partida de molts d’aquests professors universitaris i investigadors no només va ser físic sinó que també moltes vegades anava acompanyat de l’exili de la memòria històrica. Aquest va tenir un fort impacte en la societat catalana, incloent-hi el món científic. L’exili dels metges catalans és un dels casos més coneguts, però encara desconeixem en bona part la sort que van córrer altres comunitats de científics, com ara la que tractava aquesta taula rodona: el químics exiliats. Alguns químics catalans, com el mateix Enric Moles, havien assolit una projecció internacional notable a les dècades del 1920 i 1930, que es va veure trucada per les conseqüències de la Guerra Civil.

Si voleu recuperar aquesta conferència, podeu escoltar-la a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès, aquí.

Durant la taula rodona vam conèixer de primera mà la memòria personal d’un dels científics exiliats arrel de la Guerra Civil, el ponent Artur Bladé, la qual s’enllaçà amb el coneixement dels historiadors Zarzoso, Sales i Nieto-Galan.

Alfons Zarzoso va obrir la taula rodona parlant del problema historiogràfic de l’exili científic. Va destacar l’impacte de la Guerra Civil en la transformació i reforma de les universitats catalanes i espanyoles, que va provocar l’exili exterior i interior de molts investigadors. La comunitat de químics a l’exili es poc coneguda, i segons Zarzoso, cal més informació sobre les activitats que hi van dur a terme a l’exterior. Sí es coneix, per exemple, el paper de químics i físics espanyols a Mèxic, els quals van determinar en molts casos el desenvolupament de la recerca i la docència en aquest país.

A continuació, Artur Bladé, exiliat a Mèxic, ens va parlar dels químics represaliats i exiliats a aquell país, fent referència, entre d’altres, a la investigadora María Teresa Toral de qui vam parlar anteriorment a la conferència “Una dona silenciada: María Teresa Toral”. Bladé també va destacar la figura de Francisco Giral, químic farmacèutic espanyol, reconegut com un dels científics més influents a Mèxic. Giral va fer importants aportacions en el camp de la síntesi química d’esteroides i va impulsar la promoció de la ciència mexicana a tots els nivells, ensenyament, investigació, industria i difusió (va ser el creador de la revista Ciencia), esdevenint una figura clau en les institucions mexicanes.

Agustí Nieto-Galán va destacar la figura d’Antoni García Banús com a exemple de l’exili a Colòmbia i Venezuela. García Banús, prestigiós i reconegut professor i divulgador, va impulsar la institucionalització de la ciència, creant diversos instituts de recerca, i promovent la carrera universitària de Química a Colòmbia. Abans del seu exili sud-americà, García Banús va ser l’impulsor de la construcció de l’auditori de química general i del mural de la taula periòdica que es va instal·lar a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona l’any 1933. Després de la Guerra, la seva recerca va quedar interrumpuda i la importància de la seva figura va ser negada per alguns dels seus deixebles afins al règim.

Va concloure l’acte Joaquim Sales, qui ens parlà d’Enric Moles per exemplificar un cas d’exili interior i repressió. Moles va desenvolupar la seva carrera científica a Madrid, on va desenvolupar la recerca en la determinació de pesos atòmics. Es considera un modernitzador de la química i adquireix un gran prestigi internacional a principis dels anys 20. Detingut després del seu exili a França, és jutjat i condemnat per les denúncies dels seus col·legues. Les enemistats cultivades al llarg de la seva carrera científica van provocar odis i enveges que es van materialitzar en acusacions formals sobre la seva pertinença a la masoneria o la manipulació de càtedres. El fet què marxés d’Espanya durant la Guerra Civil és un dels càrrecs més importants, i és condemnat a cadena perpètua. Finalment, serà alliberat amb 60 anys però no pot tornar a la universitat ni a la recerca. Se li reconeix la seva recerca a Europa i Sud-Amèrica però no a Espanya. Malgrat tot no queda completament oblidat, Josep Pla parla de Moles i escriu: «El senyor Moles es dedicava als pesos atòmics amb una gran seriositat».

Si us interessa saber més sobre el professor Garcia Banús, podeu consultar aquí l’article del professor Claudi Mans
“La taula periòdica de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona”
També us recomenem aquesta entrada del blog d’en Claudi Mans sobre Enric Moles “Moles, Sales, Valencia”, que podeu llegir aquí

L’acte s’emmarca en el conjunt d’activitats de “l’Any Moles”, en homenatge al químic català, Enric Moles Ormella, (1883-1953) en el 130è aniversari del seu naixement i el 60è aniversari de la seva mort.

Co-organitzat per: Ateneu Barcelonès, Centre d’Història de la Ciència (UAB), Institut d’Estudis Catalans

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s