Homo scientificus europaeus. A la recerca d’un futur sostenible per a la ciència europea

“La ciència europea està morta: visca la ciència europea!”. Aquest podria ser un lema provocador per descriure la situació actual de la recerca a Europa. La crisi ha colpejat durament la inversió i els recursos humans de la ciència en molts estats, i fins i tot en el pressupost comunitari. La retallada ha estat especialment dura en els països del sud d’Europa. Però la ciència és la via de sortida de la recessió, perquè Europa es mantingui com una referència cultural global, perquè una economia basada en el coneixement li permeti competir a nivell internacional, i perquè la qualitat de vida dels seus ciutadans es mantingui i millori.

L’acte “Homo scientificus europaeus. A la recerca d’un futur sostenible per a la ciència europea” va reunir a l’Ateneu Barcelonès (8 novembre 2013) a alguns dels científics més compromesos amb la reflexió i l’activisme en pro de la ciència europea del futur. La trobada pretenia fer un balanç de la situació en què ens trobem, però també reflexionar sobre els passos necessaris per a mantenir-nos en el camí del progrés.

Hi van intervenir: Gilles Mirambeau i Peter Tindemans (Euroscience), Amaya Moro (Investigación digna, Carta por la Ciencia, Euroscience – “Activismo científico en España”), Varvara Trachana (Initiative of non-appointed Faculty Members of Greek Universities – “La crisis de la ciencia en Grecia”), Francesco Sylos (Return on Academic Research-ROARS – “Volver a la investigación académica”), José Manuel Fernández (FJI Precarios, Carta por la Ciencia – “¿Cómo debería ser la carrera investigadora?”), José Mariano Gago (Euroscience, Academia Europaea – “El futuro de la ciencia en Europa”) i Federico Mayor Zaragoza (Fundación Cultura de la Paz, Academia Europaea – “La ciencia, motor del progreso”).
 

 

L’acte va ser comentat, molt activament, a Twitter amb els hashtags #futurocienciaEU i #futurocienciaUE. Podeu llegir-ne un recolpil·lació de les piulades a l’Storify de la Secció de Ciència i Tecnologia, aquí

El físic i periodista científic Michele Catanzaro, ponent de la secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès va presentar i moderar l’acte. Gilles Mirambeau i Peter Tindemans, membres de l’organització europea Euroscience, van obrir l’acte presentant l’organització Euroscience, i explicant com treballen a nivell europeu per promocionar el debat en política científica i la inversió en ciència i tecnologia, agrupant a científics d’arreu d’Europa i establint contactes amb polítics i amb el sector empresarial.

Podeu consultar la presentació de Peter Tindemans a continuació.
 

 

A continuació, la investigadora Amaya Moro, una de les promotores de la Carta por la Ciencia va presentat el greu retrocés de la inversió en I+D+i a Espanya. El col·lectiu Carta por la Ciencia demana el compromís del govern en matèria d’invesió, per tal d’aturar les retallades que estàn patint els investigadors i mantenir una inversió independent i de lesgislatures polítiques i cicles económics per garantir l’estabilitat del sistema de recerca en termes de recursos econòmics i humans.

Podeu consultar la seva presentació a continuació.
 

 

Posteriorment va prendre la paraula la investigadora grega Varvara Trachana per explicar la greu situació dels professors i investigadors a Grècia. Més de 800 investigadors amb plaça de professor no poden desenvolupar la seva feina per les retallades del govern, i porten anys a l’espera de poder incorporar-se al seu lloc de treball. Senten que són sacrificats degut a la recessió que viu el país. Han format l’associació “Lecture” per fer palesa la seva situació.

A continuació, l’investigador italià Francesco Sylos va explicar com va nèixer la iniciativa ROARS, fruit de la necessitat d’agrupar als investigadors universitaris italians i donar-lis veu mitjançant una àgora global per promoure el debat en política científica. Conscients de la importància del retorn dels resultats obtinguts en la recerca acadèmica, consideren que les universitats i la investigació pública són elements essencials per la vitalitat de l’economia i la cultura del país. Tot i que queda molta feina pendent en la sensibilització dels seus governants…

Podeu consultar la seva presentació a continuació.
 

 

L’investigador José Manuel Fernández, portaveu de l’organització Federación de Jóvenes Investigadores-Precarios, va destacat algunes de les (moltes) dificultats a les que s’enfronten els joves que volen iniciar una carrera investigadora, i les que pateixen els investigadors que volen consolidar-se. La incertesa en la financiació (convocatòries públiques sense data de publicació), la falta de recursos per a la contractació de personal novell (possible falta de recanvi generacional) o l’exil·li forçat al que són sotmesos molts investigadors (i la dificultat de retornar en un futur proper) han sigut alguns dels problemes que va destacar durant la seva presentació.

Podeu consultar la seva presentació a continuació.
 

 

El professor José Mariano Gago, Ministre de Ciència i Tecnologia (1995-2002) i Ciència, Tecnologia i Educació Superior (2005-2011) de Portugal va donar algunes claus sobre cap a on haurien d’anar dirigides les polítiques científiques europees; per exemple, la importància de la inversió en capital humà, per tal de disminuir la creixent bretxa que s’està produint a Europa respecte als Estats Units. Gago reclamà una major participació de la comunitat científica en les polítiques científiques nacionals i europees.

Podeu consultar la seva presentació sobre la situació a Europa a continuació.
 

 

També podeu consultar algunes dades sobre la situació de la recerca a Portugal:
 

 

Finalment, es va visualitzat la ponència enregistrada en vídeo de Federico Mayor Zaragoza, científic, polític, Director General de la UNESCO (1987- 1999) i President de la Fundación Cultura de Paz. Una visió optimista i compromesa que ens va animat a encarar el nostre el futur: “Per primera vegada en la història, comença a haver-hi dones al poder. El canvi ara és visible. Podem evolucionar i mantenir el que s’ha de mantenir i canviar el que ha de ser canviat”. També va recalcar la importància d’aquesta trobada, la necessitat d’implicar als científics en la presa de decisions polítiques en la gestió de la I+D i la importància d’apostar per una economia basada en el coneixement.
 

 

Si voleu ampliar la informació sobre aquest tema, us recomenem:
L’article (en anglès) European Science is dead: long live European Science!
Entrevista a Varvara Trachana per a The Euroscientist
Entrevista a Francesco Sylos per a The Euroscientist

Organitzadors: Ateneu Barcelonès, Euroscience i Obra Social “La Caixa”
Col.laboradors: Acadèmia Europaea-Barcelona Knowledge Hub, Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), Carta por la Ciencia (COSCE, Investigació Digna, CRUE, FJI-Precaris, CCOO, UGT)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s