Al bressol de la humanitat, entre lleons i bandits

Imagen 2

Novetat! Recuperem la xerrada gràcies a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès. Podeu escoltar-la sencera aquí.

Hi ha científics que es passegen a la copa dels arbres, investigadors que han de conviure amb animals salvatges, naturalistes que s’han d’enfrentar a bandits i militars… Encara avui, fer ciència pot requerir enfrentar-se a situacions extremes. Els científics que operen d’aquesta manera, adquireixen un coneixement polièdric, profundament lligat al seu context natural i social, que els dona una visió complexa i no comú en aquests temps d’ultra-especialització. En aquest nou cicle “Ciència extrema. Històries de naturalistes en situacions extremes” escoltarem les experiències de quatre naturalistes que han treballat en algunes d’aquestes situacions extremes, explicades per la seva pròpia veu.

La primera de les xerrades, que va tenir lloc el passat 23 d’octubre del 2013, portava per títol “Al bressol de la humanitat, entre lleons i bandits”, a càrrec de Jordi Serrallonga, arqueòleg, naturalista, director d’HOMINID Grup d’Orígens Humans (UB), professor de prehistòria (UOC) i assessor del Museu de Ciència Naturals de Barcelona. Investigar el bressol de la humanitat vol dir esquivar animals salvatges que arrosseguen la llegenda de perillosos; trobar-se amb bandits i furtius, i fins i tot encarar-se amb equips de científics pirates que no tenen res a envejar al mític Indiana Jones. Però aquests no són els únics perills que es poden trobar a l’Àfrica subsahariana.

La recerca sobre els orígens humans a l’Àfrica Oriental, a més de ser una apassionant empresa científica, s’assembla molt a una aventura cinematogràfica. Des que Darwin estableix el ximpanzé com avantpassat comú dels homínids, i demostra que l’home, Austrolopithecus africanus, ve del continent africà, s’inicia en l’àmbit científic un viatge al bressol de la humanitat i una cursa per descobrir-ne les seves arrels.

L’arqueòleg Jordi Serrallonga començà la seva recerca al llac Natron, en una zona fronterera entre Kènia i Tanzània. Una experiència extrema on els principals perills no són els lleons i els bandits, sinó un conjunt de situacions que, si no es tenen en compte, poden ser mortals.

“Un dels primers perills que es troba tot viatger són les duanes i els duaners”, ha explicat Serrallonga. Tot i que, en el seu primer viatge, ho va resoldre amb un “partit de futbol i 10 dòlars”, una trobada amb duaners pot acabar amb part del material requisat, demanda de quantitats econòmiques elevades (suborn) o pot suposar dies de presó.

Superat aquest primer obstacle, ha destacat l’arqueòleg, continuen els diversos perills a tenir en compte com ara: la conducció temerària dels 4×4; les distàncies gegants entre poblats i campaments, que pot conduir-te a escales intermitges no planejades; l’atac dels mosquits; la pols constant i intensa; les serps nocturnes; la sensació de sed, 50º al sol, quedar-te sense aigua i patir miratges per la insolació; i quedar-te sense diners abans de la data prevista.

“A més dels permisos governamentals és bo demanar permís als Maasai”, ha subratllat Serrallonga. I és que aquesta tribu de ramaders i guerrers, són els encarregats de garantir la seguretat de diverses excavacions arqueològiques, que es realitzen en el seu territori, i a part de protegir el campament amb branques d’acàcia, patrullen per la zona. “Perds la intimitat, els Maasai no en tenen”, ha exposat.

Jordi Serrallonga ha desestimat els perills constants de la macrofauna i els mites de “Disney” i ha remarcat que els animals més petits són els més perillosos. Elefants, hienes, lleons i guepards tenen por dels homes. “El que fa por és no veure’ls, llavors t’has de preocupar”, ha comentat. Una de les claus per la seguretat personal és evitar rutes nocturnes a peu, l’hora de caça de les grans feres.

Serrallonga ha exposat que fruit dels conflictes de les dècades dels 80 i 90, a Etiopía i a Somàlia, el mercenaris, un cop acabada la guerra, es van desplaçar a aquesta zona. Si bé van començar matant elefants per aconseguir el marfil, els saqueig va arribar als turistes, i van arribar a assassinar a diverses persones. De tota manera, ha precisat que actualment les expedicions a aquesta zona tenen l’obligació d’anar escortades amb soldats tanzans.

Finalment, ha advertit que els grans bandits, no són els mercenaris, sinó que “són els furtius amb doctorat”. Excavadors sense escrúpols que roben de nit en d’altres excavacions i, fins i tot, procuren apropiar-se dels permisos d’excavació.

“El principal perill de l’Àfrica és anar confiat. Has d’estar sempre alerta” i això s’aconsegueix essent disciplinat i seguint uns protocols clars, ha sentenciat. “Àfrica és un lloc segur, i treballar-hi és meravellós, un lloc ideal per a persones apassionades per la ciència”, ha conclòs l’arqueòleg i naturalista Jordi Serrallonga.

El cicle “Ciència extrema. Històries de naturalistes en situacions extremes” forma part de l’activitat “L’Àgora dels naturalistes” i està organitzat en col·laboració amb l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s