Jutjar per les aparences. La història de la frenologia i la seva inesperada resurecció en els departaments de recursos humans

Novetat! Si us vau perdre la conferència, o si la voleu tornar a escoltar, la recuperem aquí desde l’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu Barcelonès.

FrenologiaLa segona de la xerrades co-organitzades per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès i el Màster en “Història de la ciència: Ciència, Història i Societat” (CEHIC-UAB) va girar entorn de la frenologia.

Tenir “molt de morro”, “moltes galtes” o “tenir nas” són expressions que tenen les seves arrels en la frenologia, una disciplina que, especialment en el segle XIX, va defensar la vinculació del caràcter amb la forma de la cara. Descartada des de fa dècades, aquesta teoria ha ressorgit de manera inesperada, en contextos tan delicats com el de la selecció de recursos humans.

La taula rodona, que va tenir lloc el passat 17 de juny del 2013, va analitzar el perquè de la reaparició d’una teoria que redueix quelcom tan complexe com el caràcter a l’anàlisi de l’aparença del rostre o de la forma del crani. Es va debatre sobre el context històric en el qual aquesta visió va prosperar, quins trets de l’ambient social i cultural afavoreixen la reproposició de les teories neo-frenològiques a l’actualitat, i què ens diu tot això sobre el camí que emprèn la societat contemporània.

Per fer-ho, vam comptar amb la Montserrat Comas, Directora de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, que donà una mirada històrica sobre la frenologia del segle XIX, a partir de la experiència de la Sociedad Frenológica de Villanueva. Mireia Esparza, antropòloga de la Universitat de Barcelona, que parlà de l’estudi del qual és coautora, que desmenteix la relació entre l’amplada de cara d’un home amb l’agressivitat, i de per què uns científics del segle XXI s’han vist empesos a plantejar aquesta qüestió. Ceferí Soler, psicòleg de la Universitat de Barcelona i expert en Recursos Humans, va introduir la “morfopsicologia”, una disciplina de moda en l’àmbit de la selecció del personal, en el qual s’apliquen criteris frenològics.

Us recomenem alguns recursos per aprofundir sobre el tema:

Biblioteca Museu Victor Balaguer
La història de la frenologia a la web (en anglès)

L’acte va ser co-organitzat per l’Ateneu Barcelonès i el Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEHIC-UAB), i coordinat per l’estudiant del Màster en Història de la Ciència. Ciència, Història i Societat (UAB i UB) Joan Figa. Forma part del cicle “Ciència i Història: trobades a l’Ateneu”, que consisteix en un acte anual sobre un tema d’història de la ciència, amb especial atenció en el paper que l’Ateneu hi ha jugat. L’acte s’organitza cada any per part d’un estudiant del Màster del CEHIC, en el marc d’un conveni de col·laboració entre aquest i l’Ateneu. L’estudiant, a més d’organitzar l’acte, també fa una contribució sobre un autor o un llibre a l’Almirall, portal de pensament i cultura del segle XIX. El tutor de l’activitat de l’estudiant és el ponent de ciència i tecnologia, Michele Catanzaro.

Podeu consultar el portal del projecte Almirall aquí

I si voleu saber més sobre el cicle “Ciència i Història: trobades a l’Ateneu” podeu tornar a llegir aquí el resum de l’acte anterior.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s