Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica

Químics a l'exili

El segon acte organitzat en el marc del cicle “Any Moles”, en homenatge al químic català Enric Moles Ormella, va reunir a l’Ateneu Barcelonès a químics i historiadors de la ciència en la taula rodona “Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica”, organitzada des de la Secció de Ciència i Tecnologia i el Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), el passat 11 de desembre del 2013.

La taula rodona, a càrrec de Alfons Zarzoso, profesor d’Història de la Ciència (UAB), Artur Bladé, exfuncionari Conselleria Universitat i Recerca, Joaquim Sales, catedràtic emèrit de química inorgànica (UB) i Agustí Nieto-Galan, profesor d’Història de la Ciència (UAB), va posar de manifest la persecució i repressió que van patir els investigadors no afins al règim de Franco durant la Guerra Civil i la post-guerra espanyola, així com les profundes conseqüències que va provocar aquest exili. La partida de molts d’aquests professors universitaris i investigadors no només va ser físic sinó que també moltes vegades anava acompanyat de l’exili de la memòria històrica. Aquest va tenir un fort impacte en la societat catalana, incloent-hi el món científic. L’exili dels metges catalans és un dels casos més coneguts, però encara desconeixem en bona part la sort que van córrer altres comunitats de científics, com ara la que tractava aquesta taula rodona: el químics exiliats. Alguns químics catalans, com el mateix Enric Moles, havien assolit una projecció internacional notable a les dècades del 1920 i 1930, que es va veure trucada per les conseqüències de la Guerra Civil.

Si voleu recuperar aquesta conferència, podeu escoltar-la a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès, aquí.

Continua llegint la crònica de la taula rodona

Homo scientificus europaeus. A la recerca d’un futur sostenible per a la ciència europea

“La ciència europea està morta: visca la ciència europea!”. Aquest podria ser un lema provocador per descriure la situació actual de la recerca a Europa. La crisi ha colpejat durament la inversió i els recursos humans de la ciència en molts estats, i fins i tot en el pressupost comunitari. La retallada ha estat especialment dura en els països del sud d’Europa. Però la ciència és la via de sortida de la recessió, perquè Europa es mantingui com una referència cultural global, perquè una economia basada en el coneixement li permeti competir a nivell internacional, i perquè la qualitat de vida dels seus ciutadans es mantingui i millori.

L’acte “Homo scientificus europaeus. A la recerca d’un futur sostenible per a la ciència europea” va reunir a l’Ateneu Barcelonès (8 novembre 2013) a alguns dels científics més compromesos amb la reflexió i l’activisme en pro de la ciència europea del futur. La trobada pretenia fer un balanç de la situació en què ens trobem, però també reflexionar sobre els passos necessaris per a mantenir-nos en el camí del progrés.

Hi van intervenir: Gilles Mirambeau i Peter Tindemans (Euroscience), Amaya Moro (Investigación digna, Carta por la Ciencia, Euroscience – “Activismo científico en España”), Varvara Trachana (Initiative of non-appointed Faculty Members of Greek Universities – “La crisis de la ciencia en Grecia”), Francesco Sylos (Return on Academic Research-ROARS – “Volver a la investigación académica”), José Manuel Fernández (FJI Precarios, Carta por la Ciencia – “¿Cómo debería ser la carrera investigadora?”), José Mariano Gago (Euroscience, Academia Europaea – “El futuro de la ciencia en Europa”) i Federico Mayor Zaragoza (Fundación Cultura de la Paz, Academia Europaea – “La ciencia, motor del progreso”).
 

 

L’acte va ser comentat, molt activament, a Twitter amb els hashtags #futurocienciaEU i #futurocienciaUE. Podeu llegir-ne un recolpil·lació de les piulades a l’Storify de la Secció de Ciència i Tecnologia, aquí

Continua llegint la crònica completa de l’acte

Cargols, drets humans i aventures tropicals

Novetat! Recuperem la xerrada gràcies a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès. Podeu escoltar-la sencera aquí.

La segona de les xerrades del cicle “Ciència extrema. Històries de naturalistes en situacions extremes” co-organitzat per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès i l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, va tenir lloc el passat 12 de novembre del 2013.

Sota el títol “Cargols, drets humans i aventures tropicals” a càrrec de Cristian R. Altaba, biòleg de la Universitat de les Illes Balears i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, aquesta conferència ens va permetre realitzar un viatge al voltant del món, des de les selves tropicals sud-americanes, passant per Àfrica i arribant a les selves asiàtiques. Per tots aquests indrets s’ha passejat el Cristian R. Altaba en la seva recerca de cargols.

No penseu que anar a buscar cargols és una activitat tan tranquil·la, quan es compagina amb la defensa dels drets humans i dels drets dels animals que, com vam comprovar, sovint coincideixen. Sota les bales a Centramèrica, enmig de la guerra del Congo, entre elefants salvatges a l’Índia i en diferents illes perdudes als oceans tropicals, la recerca de les espècies més extraordinàries pot esdevenir una gran aventura.

Si us vau perdreu la conferència, aquí recuperem algunes de les piulades generades i recollides a l’Storify de la Secció. Esperem que en gaudiu.

El cicle “Ciència extrema. Històries de naturalistes en situacions extremes” forma part de l’activitat “L’Àgora dels naturalistes” i està organitzat en col·laboració amb l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Al bressol de la humanitat, entre lleons i bandits

Imagen 2

Novetat! Recuperem la xerrada gràcies a l’Arxiu de la paraula de l’Ateneu Barcelonès. Podeu escoltar-la sencera aquí.

Hi ha científics que es passegen a la copa dels arbres, investigadors que han de conviure amb animals salvatges, naturalistes que s’han d’enfrentar a bandits i militars… Encara avui, fer ciència pot requerir enfrentar-se a situacions extremes. Els científics que operen d’aquesta manera, adquireixen un coneixement polièdric, profundament lligat al seu context natural i social, que els dona una visió complexa i no comú en aquests temps d’ultra-especialització. En aquest nou cicle “Ciència extrema. Històries de naturalistes en situacions extremes” escoltarem les experiències de quatre naturalistes que han treballat en algunes d’aquestes situacions extremes, explicades per la seva pròpia veu.

La primera de les xerrades, que va tenir lloc el passat 23 d’octubre del 2013, portava per títol “Al bressol de la humanitat, entre lleons i bandits”, a càrrec de Jordi Serrallonga, arqueòleg, naturalista, director d’HOMINID Grup d’Orígens Humans (UB), professor de prehistòria (UOC) i assessor del Museu de Ciència Naturals de Barcelona. Investigar el bressol de la humanitat vol dir esquivar animals salvatges que arrosseguen la llegenda de perillosos; trobar-se amb bandits i furtius, i fins i tot encarar-se amb equips de científics pirates que no tenen res a envejar al mític Indiana Jones. Però aquests no són els únics perills que es poden trobar a l’Àfrica subsahariana.

Continueu llegint la crònica completa de la xerrada

The Big Van Theory. Científics sobre rodes

The BIg Van TheoryEls científics-monologuistes “The Big Van Theory” van aturar la seva furgoneta a l’Ateneu Barcelonès per fer-nos gaudir de la ciència de la forma més divertida. A través dels seus monòlegs, enginyosos i divertits, volen apropar la ciència a tothom i explicar alguns dels avenços científics més novedosos de manera comprensible. L’epigenètica, els raigs còsmics, l’ús del grafè o la recerca que es fa al CERN i què ha originat la descoberta del bosó de Higgs, són alguns dels temes que aquestes joves científics porten a bars, fires científiques o museus i que són aptes per a tota la familia.

El projecte de “The Big Van Theory” va nèixer a partir del concurs internacional Famelab, on aquest any per primera vegada van participar investigadors espanyols. El Famelab va nèixer com una idea original al Festival de Cheltenham al 2005, i cada any congrega a un major número de participants darreu d’Europa amb l’objectiu de fomentar la divulgació de la ciència, identificant, formant i donant a conèixer a científics que tenen talent per divulgar la ciència a través del monòleg.

I si encara no heu vist en directe a aquest fantàstic grup de divulgadors i científics, no us perdeu el vídeo amb la seva actuació a l’Ateneu Barcelonès el passat 18 d’Octubre del 2013!

 
També us recomenem fer una ullada a l’Sorify de les piulades que es van generar aquí

Si us interessa conèixer una mica millor el projecte Famelab, del qual ja està en marxa la segona edició co-organitzada per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i el Bristish Council, visiteu la seva web.

Una dona silenciada: María Teresa Toral. La repressió de Franco contra el món científic

En el marc de l'”Any Moles”, en homenatge al químic català Enric Moles Ormella, la secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès va voler destacar la figura d’una de les seves alumnes, la científica María Teresa Toral (Madrid, 1911) fent un repàs de la seva trajectòria científica i política durant els durs anys de la Guerra Civil.

María Teresa Toral forma part de la plèiade de dones progressistes dels anys vint, que van irrompre amb força al món científic. Química, alumna i col·laboradora d’Enric Moles, es va comprometre amb la defensa de la República, a través de la fabricació d’explosius. En acabar la Guerra Civil, va ser detinguda i torturada. En la seva altruista tasca clandestina a la Presó de Ventas, va ser una de les dues dones que van assistir a les Trece Rosas. El 1956 va fugir a Mèxic on, sense abandonar la ciència, i es va convertir en una de les millors gravadores del país.

Així ens presentava Antonina Rodrigo García, autora del llibre “Una mujer silenciada. Mª Teresa Toral: ciencia compromiso y exilio”, a una gran dona de ciència compromesa amb la dura realitat social que li va tocar viure durant la Guerra Civil espanyola. En l’acte, celebrat el passat 8 d’octubre del 2013, també hi van intervenir Joaquim Sales, catedràtic emèrit de Química Inorgànica (UB) i Gregori València, investigador de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (CSIC).

El cicle d’actes sobre Enric Moles (1883-1953), en el 130 aniversari del seu naixement i el 60 aniversari de la seva mort, segueix amb l’acte “Químics a l’exili. L’impacte de la Guerra Civil en una comunitat científica”.

Acte co-organizat per l’Ateneu Barcelonès, el Centre d’Història de la Ciència (UAB) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

El coneixement entre barrots. Per què hi ha centenars de científics a les presons del món. El cas d’Omid Kokabee.

Sense saber gairebé com ni tampoc perquè el 30 de gener de 2011 Omid Kokabee, un físic estudiant de doctorat a Texas, va ser detingut al aeroport de Teheran, mentre viatjava per visitar la seva família. A partir de llavors les autoritats van mantenir-lo aïllat sense donar-li gairebé cap explicació. L’acusaven d’enriquiment il·legal i de col·laborar amb governs hostils. Condemnat a deu anys de presó, ell afirma, per carta, que ha estat empresonat per negar-se a treballar per l’agència nuclear iraniana.

Per donar a conèixer aquest i altres casos de científics empresonats a diferents països del món, Eugene Chudnovsky, professor de la City University of New York; María Yzuel (UAB, SPIE) i María Calvo (UCM), van participar en un acte amb tints reivindicatius a favor de les llibertats dels científics organitzat per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès el passat 8 de juliol del 2013.

 

Continua llegint la crònica de l’acte

Jutjar per les aparences. La història de la frenologia i la seva inesperada resurecció en els departaments de recursos humans

Novetat! Si us vau perdre la conferència, o si la voleu tornar a escoltar, la recuperem aquí desde l’Arxiu de la Paraula de l’Ateneu Barcelonès.

FrenologiaLa segona de la xerrades co-organitzades per la Secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès i el Màster en “Història de la ciència: Ciència, Història i Societat” (CEHIC-UAB) va girar entorn de la frenologia.

Tenir “molt de morro”, “moltes galtes” o “tenir nas” són expressions que tenen les seves arrels en la frenologia, una disciplina que, especialment en el segle XIX, va defensar la vinculació del caràcter amb la forma de la cara. Descartada des de fa dècades, aquesta teoria ha ressorgit de manera inesperada, en contextos tan delicats com el de la selecció de recursos humans.

La taula rodona, que va tenir lloc el passat 17 de juny del 2013, va analitzar el perquè de la reaparició d’una teoria que redueix quelcom tan complexe com el caràcter a l’anàlisi de l’aparença del rostre o de la forma del crani. Es va debatre sobre el context històric en el qual aquesta visió va prosperar, quins trets de l’ambient social i cultural afavoreixen la reproposició de les teories neo-frenològiques a l’actualitat, i què ens diu tot això sobre el camí que emprèn la societat contemporània.

Continua llegint