Documental “La força de Babel”

Es pot educar a un fill amb cinc llengües a la vegada? Quins són els beneficis del multilingüisme?

En el marc del cicle de conferències sobre multilingüisme El laboratori de Babel”organitzat per la secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès, vam comptar amb la presència de Joan Úbeda, director de Media 3.14 i autor del documental “La força de Babel”. Aquesta obra intenta explorar les vessants neurològica, política, econòmica i tecnològica de les comunitats multilingüistes. Ha arribat el moment de capgirar el mite del multilingüisme com una maledicció bíblica. La diversitat lingüística és bona per al cervell, per als negocis i per gaudir de la vida. Així ho demostra aquest documental, que parteix de l’experiència d’una família de Brussel·les que parla cinc idiomes (català, castellà, flamenc, francès i anglès) per explorar els avantatges i els beneficis del multilingüisme.

A continuació podeu veure el trailer i un resum del documental, així com el vídeo posterior del debat que es va originar durant l’acte, celebrat el passat 15 de juliol del 2013.

Trailer LA FORÇA DE BABEL from Media 3.14 on Vimeo.

Hi ha arguments científics, tecnològics i socials per afirmar que el multilingüisme es consolidarà durant el segle XXI. Babel ja no serà una maledicció bíblica sinó una oportunitat per al creixement personal, econòmic i social. En el documental Anna Solé Mena explora alguns dels principals avantatges del multilingüisme.

Un film de Gerard Farré-Escofet, David Ramos i Joan Úbeda.

Més informació a http://www.laforcadebabel.media314.cat

Resum del documental “La força de Babel”

L’Anna Solé és catalana i parla cinc idiomes. Viu a Brussel·les i treballa a la Comissió Europea, un indret plegat de persones d’arreu d’Europa. A casa parla català amb els seus dos fills, anglès quan parlen amb família i neerlandès o francès amb els seus amics i companys de feina. Els seus fills estudien francès, neerlandès i anglès a l’escola. La mare confessa que la pluralitat d’idiomes mai ha estat un problema, però que quan va quedar-se embarassada per primer cop va preguntar-se: “Es pot educar un fill amb cinc idiomes?” Després d’una llarga indagació, no només ha pogut constatar que si, sinó que a més, ha descobert els beneficis de parlar més d’una llengua.

A nivell neurològic, per exemple, s’ha demostrat que les persones que parlen més d’un idioma tenen més capacitat per desenvolupar diverses tasques a la vegada, un fet que es dóna menys en persones que han crescut en un ambient totalment monolingüe. El multilingüisme és sens dubte una oportunitat de creixement personal i social, que aporta riquesa cultural a aquell qui el practica. Amb cada llengua que es mor es perd part del nostre coneixement, la diversitat de llengües constitueix un benefici notable per la humanitat.

Les llengües han esdevingut una eina fonamental per la reproducció sobre el món, gràcies a la descodificació dels jeroglífics, per exemple, avui coneixem la història dels egipcis, un relat fonamental per entendre la nostra història. Els idiomes formen part del nostre passat i del present, i seran, sens dubte, una peça clau pel futur. És per això que la revolució tecnològica d’aquests dies no vol deixar escapar la oportunitat de crear en la xarxa un indret pel multilingüisme. Wikipedia, per exemple, està ajudant a que revisquin alguns idiomes en perill d’extinció. Altres empreses estan creant traductors de qualitat que fomenten la pervivència de les llengües.

Però no només existeixen oportunitats a nivell de desenvolupament neuronal, o social, el multilingüisme facilita la cerca de feina i obra portes a les empreses que el practiquen. Es ven més i millor si s’aplica una estratègia lingüística, i es guanya projecció a l’estranger si l’empresa té treballadors capaços d’explicar-se en diversos idiomes. El valor econòmic de les llengües és inqüestionable.

Però existeix un altre factor que és fonamental a la hora de decidir sobre la supervivència d’un idioma: el polític. Israel, per exemple, va fer reviure una llengua gairebé morta, l’hebreu. Aquest exemple demostra com la voluntat política pot ser capaç de fer reviure una llengua, o, de la mateixa manera que li dona vida, com aquesta voluntat política pot fer que desaparegui un idioma en un tres i no res, d’intents n’hi ha hagut molts. Les pressions polítiques poden ser clau per decidir el futur d’una llengua, i hi ha qui defensa l’expansió d’uns pocs idiomes que permetin la globalització real que des de fa tant temps s’està cercant, per l’Anna Solé, aquest és un greu error.

Així doncs caldrà veure la història de la Torre de Babel com una oportunitat que ajuda a l’enriquiment personal i de les societats, i caldrà trencar d’una vegada per totes amb el gran mite. L’Anna Solé i la seva família han sabut veure en el multilingüisme la força que té Babel.

Debat amb Joan Úbeda, director del documental

Recordeu que el cicle El laboratori de Babel està dedicat a les diverses contribucions científiques per a la comprensió de les llengües i el multilingüisme, i en podrem seguir gaudint al llarg del 2014. Us anirem informant de les properes conferències.

Cicle organitzat en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s