Cicle “Les imatges de la ciència”

La ciència no està escrita només en articles i llibres: els científics es comuniquen també amb diagrames, fotografies, gravats, quadres, dibuixos, maquetes, pòsters, esquemes: objectes que constitueixen la cultura material de la ciència i que actuen com a intermediaris entre els experts i la societat. El cicle “Les imatges de la ciència” (2012-2013) va explorar, a través de quatre exemples històrics -un gravat, un quadre, una observació microscòpica i una fotografia- la cultura visual de la ciència, una cultura científica que va més enllà del coneixement especialitzat dels experts.

Dimarts, 11 de desembre 2012, a les 19,30. Sala Oriol Bohigas

vesalius04smLa lliçó d’anatomia (a partir del gravat d’Andreas Vesal de 1543)
Ponent: José Pardo Tomás (IMF-CSIC)
L’escena podria il·lustrar el camí de la ciència mèdica occidental cap al coneixement del cos humà, des de les escoles mèdiques del món clàssic a la moderna sala de dissecció. Però aquest relat és una ficció poc rigorosa. En canvi, la “Lliçó d’anatomia” vesaliana, interpretada en el seu context històric, és un episodi apassionant en la història de de la comunicació científica i de la relació entre la ciència i els seus públics. A més, ens ofereix un esplèndid exemple de la importància dels espais per entendre la construcció i la circulació del coneixement científic.
Podeu veure el vídeo de la xerrada aquí

Dimarts, 8 de gener 2013, 19,30 h. Sala Oriol Bohigas

David Portrait of Antoine-Laurent and Marie-Anne Lavoisier 1788El “matrimoni” de la química (la revolució química del segle XVIII explicada a través del quadre de Jacques-Louis David del matrimoni Lavoisier, 1788)
Ponent: Agustí Nieto-Galan (UAB)
La profunda transformació que experimentà la química a finals del segle XVIII queda sintetitzada de manera magistral en el quadre del matrimoni Lavoisier. El 1788, just un any abans de l’esclat de la Revolució Francesa, Jacques-Louis David pintà Antoine-Laurent Lavoisier i Marie Anne Paulze. Era un moment de glòria científica per a la parella, però aviat aquesta situació s’havia d’estroncar de manera dramàtica. L’anàlisi del quadre ens revelarà com la química de l’època estava íntimament lligada a qüestions filosòfiques, experimentals, però també econòmiques, polítiques i òbviament, de gènere.
Podeu veure el vídeo de la xerrada aquí

Dimarts, 19 de febrer 2013, 19,30 h. Sala Oriol Bohigas

ferranclua01La mirada microscòpica (a partir d’una fotografia de les preparacions del Dr. Ferran i Clua, 1880s)
Ponent: Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya- UAB)
La mirada microscòpica va transformar la medicina en el món contemporani: va canviar la comprensió de les malalties i va consolidar una nova forma de fer medicina, a finals del segle XIX. Sobre tot, va se fonamental perquè la medicina al laboratori es dotés d’una autoritat científica. A partir d’una imatge de microscopi, ens farem preguntes com: Qui pot llegir una preparació microscòpica? On i com ho fa? Com s’esdevé un expert? Com es comuniquen els resultats i se’ls atorga autoritat? On resta el pacient en aquest procés? Es pot reduir la malaltia a un fet biològic?
Podeu veure el vídeo de la xerrada aquí

Dimecres, 13 de març 2013, 19,30 h. Sala Oriol Bohigas

Watson-Crick-DNA-modelLa fotografia de la vida (a partir de la famosa imatge de la doble hèlix amb Watson i Crick, 1953)
Ponent: Carlos Tabernero (CEHIC-UAB)
Una de les icones culturals del segle XX és aquesta fotografia amb James Watson i Francis Crick al costat del seu model de la doble hèlix d’ADN, presa per Anthony Barrington Brown el maig de 1953. Però, hi ha uns aspectes insospitats d’aquesta fita clau de la història de la ciència que apareixen només quan fem una anàlisi més detallada de la fotografia, de la seva producció, circulació i consum. On es va fer la fotografia? Quan, per què i per a qui? Què representava en el moment de la seva execució? Com es va convertir en una icona cultural? I què significa avui, quan la contemplem sis dècades després?
Podeu veure el vídeo de la xerrada aquí

Per saber-ne més:

• Bertomeu Sánchez, José Ramón; García Belmar, Antonio (2000), La Revolución química: entre la historia y la memoria. Universitat de València. València.
• Bowler, Peter J.; Morus, Iwan Rhys (2007) Panorama general de la ciencia moderna. Crítica. Barcelona.
• Mazzolini, Renato G. (1993) (ed.) Non-Verbal Communication in Science prior to 1900. Olschki. Firenze.
• Nieto-Galan, Agustí (2011) Los públicos de la ciencia. Expertos y profanos a través de la historia. Marcial Pons. Madrid.
• Pardo Tomás, José (2006) Un lugar para la ciencia. Escenarios de práctica científica en la sociedad hispana del siglo XVI. Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencia. La Orotava.
• Watson, James D. (2004), La Doble Hélice, RBA. Barcelona (ed. original en anglès, 1968).

Cicle organitzat en col·laboració amb el Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEHIC-UAB)

Interpretació en llengua de signes catalana, en col·laboració amb la Federació Catalana de Persones Sordes (FESOCA)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s