Documental “La força de Babel”

Es pot educar a un fill amb cinc llengües a la vegada? Quins són els beneficis del multilingüisme?

En el marc del cicle de conferències sobre multilingüisme El laboratori de Babel”organitzat per la secció de Ciència i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès, vam comptar amb la presència de Joan Úbeda, director de Media 3.14 i autor del documental “La força de Babel”. Aquesta obra intenta explorar les vessants neurològica, política, econòmica i tecnològica de les comunitats multilingüistes. Ha arribat el moment de capgirar el mite del multilingüisme com una maledicció bíblica. La diversitat lingüística és bona per al cervell, per als negocis i per gaudir de la vida. Així ho demostra aquest documental, que parteix de l’experiència d’una família de Brussel·les que parla cinc idiomes (català, castellà, flamenc, francès i anglès) per explorar els avantatges i els beneficis del multilingüisme.

A continuació podeu veure el trailer i un resum del documental, així com el vídeo posterior del debat que es va originar durant l’acte, celebrat el passat 15 de juliol del 2013.

Continua llegint

Com s’anomena un color?

El passat mes de juny del 2013, encetàvem el cicle “El laboratori de Babel”, el qual està dedicat a les diverses contribucions científiques que ens permeten comprendre les llengües i el multilingüisme. El cicle es va iniciar amb la conferència “Com s’anomena un color? Cultura i fisiologia en les categories lingüístiques” a càrrec de l’investigador Andrea Baronchelli (Northeastern University; Boston, USA).

A continuació teniu el resum de la conferència i el vídeo.

Podem distingir entre diversos tipus de “verd” i tanmateix a tots li diem “verd”. En general, els colors són infinits, pero tenim un petit conjunt de paraules per anomenar-los. Cultures diferents agrupen els colors de manera diferent (per exemple, el japonès fa servir la mateixa paraula per dir “verd” i “blau”). Però també la fisiologia juga un paper en aquestes definicions. En aquesta xerrada, explorarem, a partir dels colors, el problema de la relació entre cultura i fisiologia en les ciències cognitives, també mitjançant la informació proporcionada per simulacions d’ordinador.

També podeu consultar les piulades que es van generar durant l’acte al Storify de la secció.

Si en voleu saber més, podeu consultar els següents recursos:

– Els noms dels colors són totalment aleatoris, producte de la comunicació de cada cultura? PDF
– Els misteris del color. Crònica de l’ACCC (info i vídeo) WEB

Aquest cicle està organitzat en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). I compta amb traducció en Llengua de Signes Catalana en col·laboración amb la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).

Exploradors al segle XXI, vigència del naturalisme

L’AVENTURA DE LA CIÈNCIA: Viatges, expedicionaris i coneixement

El passat 24 d’abril del 2013 us proposàvem gaudir de les experiències d’un gran científic i expedicionari, en Jordi Serrallonga, qui ens va convidar a viatge visual per algunes grans qüestions científiques a través de les instantànies de grans figures del coneixement.

De Londres a les Illes Galápagos, d’Atapuerca als jaciments arqueològics i paleontològics d’Oldupai (Tanzània), del Museu de Ciències Naturals de Barcelona a la Patagònia argentina… tot viatge suposa una font de coneixement. Des d’un Safari Urbà proper, fins a una expedició exòtica, el viatger pot anar molt més enllà del simple desplaçament per viure en primera persona les experiències de científics com Galileu Galilei, Alexander von Humboldt, Charles R. Darwin, Howard Carter, Roy Chapman Andrews, Mary Leakey, Jordi Sabater-Pi o Jane Goodall. Sabanes, boscos, deserts, illes, ciutats, volcans, fòssils, museus o laboratoris són l’escenari de l’apassionant aventura de la ciència.

Jordi Serrallonga és arqueòleg, naturalista i guia d’expedicions, director d’HOMINID Grup d’Orígens Humans, professor consultor de la UOC i assessor del Museu de Ciències Naturals de Barcelona)

Vídeo-resum de la xerrada:

Jordi Serrallonga: «Nosaltres podem ser un dels exploradors del segle XXI»

La curiositat va ser una de les raons que va portar als éssers humans a creuar per primera vegada l'estret de Gibraltar des d'Àfrica». Aquest va ser un dels arguments que Jordi Serrallonga va mantenir al llarg del seu repàs a la història del naturalisme en la seva conferència a l'Ateneu Barcelonès. Per a Serrallonga la curiositat innata de l'ésser humà li ha portat a realitzar grans descobriments ja sigui explorant el seu propi planeta o observant els estels.

També podeu llegir la crònica completa de l’acte al lloc web de l’ACCC i el resum de la xerrada aquí.

Acte co-organitzat amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)

Xocolatologia experimental

Una cuina i un laboratori de física o química no són espais tan diferents. El passat mes de maig del 2013, vam comptar amb la presència d’en Claudi Mans qui ens va demostrar que molts dels fenòmens quotidians que observem a les nostres cuines responen a principis científics. Així, la manipulació d’objectes i productes de la vida quotidiana són òptims per observar fenòmens físics i químics, i per intentar relacionar les observacions amb els principis científics bàsics.

Durant l’acte es van fer diferents experiments elementals amb xocolata i els seus resultats van servir per aprofondir en la física i la química. Per exemple:
* Flota la xocolata en aigua? I en aigua amb gas? Per què es comporta com es comporta?
* A quina temperatura fon la xocolata? Té sentit parlar de punt de fusió de la xocolata?
* Quan fem xocolata desfeta, es crema si no la remenem. Per què li passa això a la xocolata i no a una olla de cigrons?

L’anàlisi d’aquestes observacions permet veure que els fenòmens de la vida quotidiana no són simples, però que es poden explicar a partir de conceptes químics simples, com composició, estructura de les emulsions i els sistemes dispersos; i de conceptes físics com viscositat, tensió superficial o conductivitat calorífica.

Claudi Mans és catedràtic emèrit del Departament d’Enginyeria Química de la UB.

Acte organitzat en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB), en el marc d’un cicle sobre la ciència i la cultura de la xocolata.

Cicle “De la imatge a la ciència, de la ciència al disseny”

Taller de Disseny Crític amb La Mandarina de NewtonEn paral·lel al cicle “Les imatges de la ciència” es van dur a terme una sèrie de tallers de disseny crític進化 – De la imatge a la ciència, de la ciència al disseny” amb l’objectiu de descodificar imatges del passat i dissenyar objectes que apunten al futur, per abordar reptes d’alt contingut científic del present. Aquest projecte va nèixer de la col·laboració entre l’Ateneu Barcelonès i l’Espai Mandarina, i es va dur a terme des de desembre del 2012 fins l’abril del 2013, en aquests dos espais.

La iniciativa consistia en un cicle de xerrades sobre les imatges de la ciència i un seguit de tallers de disseny crític, gratuïts i oberts al públic no especialitzat. Al cicle “Les imatges de la ciència”, quatre historiadors van explorar la cultura visual de la ciència, a través de l’anàlisi de quatre imatges de la història de ciència (podeu veure l’entrada aquí). Durant el taller 進化 – De la imatge a la ciència, de la ciència al disseny, un dissenyador i un científic van treballar amb els participants en l’aplicació del disseny crític al problema de la contaminació interna, una qüestió amb dimensions científiques i polítiques complexes.

Continua llegint

Cicle “Les imatges de la ciència”

La ciència no està escrita només en articles i llibres: els científics es comuniquen també amb diagrames, fotografies, gravats, quadres, dibuixos, maquetes, pòsters, esquemes: objectes que constitueixen la cultura material de la ciència i que actuen com a intermediaris entre els experts i la societat. El cicle “Les imatges de la ciència” (2012-2013) va explorar, a través de quatre exemples històrics -un gravat, un quadre, una observació microscòpica i una fotografia- la cultura visual de la ciència, una cultura científica que va més enllà del coneixement especialitzat dels experts.

Continua llegint

Cicle “Ciència en temps de recessió”

El cicle “Ciència en temps de recessió“, dut a terme entre els mesos de novembre del 2012 i gener del 2013, va fer un balanç de la situació de la ciència a Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina, en l’actual periode de profunda recessió i dràstica reducció de la inversió en investigació científica.

Continua llegint

El nou paper del llibre: de la tinta al pixel

El passat 15 de juny del 2012, l’Ateneu Barcelonès i el Màster en “Història de la ciència: Ciència, Història i Societat” van engegar el cicle “Ciència i Història: trobades a l’Ateneu”, un nou espai de reflexió sobre la història de la ciència i la tecnologia, amb experts tant en disciplines tecnocientífiques, com en ciències humanes i història.

L’any 2012 el cicle va girar entorn al futur del llibre a la llum de les transicions tecnològiques del passat, amb la conferència:“El nou paper del llibre: de la tinta al píxel”.

Durant l’acte es va discutir quin és el futur del llibre, degut a què la irrupció d’Internet i de les tecnologies de la informació ha revolucionat l’accés als llibres i la seva difusió. Hem de recordar, però, que aquesta no és la primera transició tecnològica que viu el món de la cultura. Fixar-nos en altres transicions del passat ens pot ajudar a entendre millor els canvis del present. Els ponents convidats van explicar com les societats viuen i s’adapten a les transicions tecnològiques, donant-nos també la seva opinió sobre quin és l’escenari al qual ens està traslladant la digitalització del llibre imprès.

La xerrada va anar a càrrec d’Eduard Aibar, professor agregat al Departament d’Estudis d’Arts i Humanitats (UOC), i Carlos Alberto Scolari, professor titular al Departament de Comunicació (UPF).

L’organització i moderació de l’acte la va dur a terme Ignasi Medà Calvet, estudiant del Màster Oficial en Història de la Ciència: Ciència, Història, Societat del Centre d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB).

Acte organitzat conjuntament amb el Centre d’Història de la Ciència (CEHIC-UAB).

Cicle “Teràpies de cinema II”

El cicle “Teràpies de cinema” ens va donar la oportunitat de gaudir d’una segona edició durant el mes d’abril del 2013. Seguint la filosofia de l’anterior, aquest cicle va explorar el paper que juga el coneixement científic i mèdic al cinema. I la generació, circulació i gestió d’aquest coneixement a través de la gran pantalla. En definitiva, el cicle explora com la cinema reflexiona sobre la ciència i la salut, i com contribueix als processos de construcció d’aquest coneixement.

Continua llegint

Cicle “Teràpies de cinema”

La ciència està present en multitud de pel·lícules, no només en el gènere de ciència ficció. El cinema també ha reflexionat sobre la medicina, la salut i la ciència. El cicle “Teràpies de cinema“, dut a terme entre maig i juny del 2012, presentava algunes de les pel·lícules que han tractat el paper del coneixement mèdic i sanitari al cinema, i reflexionava sobre com aquest contribueix als procesos de construcció del coneixement.

Continua llegint