Els límits de la Ciència. Límits reals i límits autoimposats, i com superar-los

El pròxim 6 d’octubre, a les 18:30, a la Sala Oriol Bohigues de l’Ateneu Barcelonès, tindrem l’oportunitat d’escoltar la conferència “Els límits de la Ciència. Límits reals i límits autoimposats, i com superar-los“, que ens oferirà en Joan Fonollosa. També, la podrem seguir en directe per videoconferència des de la web del mateix Ateneu Barcelonès. L’entrada és lliure, amb la límitació de l’aforament a 80 places, per seguir les indicacions de les autoritats sanitàries relacionades amb la Covid19.

Al món modern, la ciència s’ha convertit en la guia definitiva per descriure la realitat. És fàcil veure l’atractiu. La ciència té una claredat i una economia boniques; les seves lleis són directes i inalterables. Revela el funcionament del món que ens envolta amb tanta calma i exactitud, i amb una aparença d’imparcialitat, que ens sentim satisfets amb les seves respostes i no busquem res més.

La mecànica newtoniana representa l’enfocament més proper a aquest ideal de ciència mai assolit. Donades les masses, les posicions i els moviments dels objectes, les seves posicions i moviments futurs es poden calcular amb una precisió extraordinària. El mètode de Sir Isaac Newton va ser una revolució. Abans de Newton, la ciència es duia a terme d’una manera completament diferent; els investigadors van especular en lloc d’experimentar. Va ser Newton qui va despullar els objectes de tots els atributs més bàsics, excepte els seus components més bàsics (massa i densitat), i va cronometrar la seva caiguda, traient conclusions del que va observar més que del que va imaginar. En reduir els objectes a algunes característiques mesurables, va ser capaç de descobrir les lleis universals que governaven el comportament de tots els objectes.

Una revolució anàloga es va produir en el pensament polític al voltant del mateix període. Mentre que els filòsofs antics intentaven definir la virtut, Thomas Hobbes, que va viure durant els primers anys de Newton, va adoptar l’enfocament contrari. Desposseint a la gent de tots, tret dels seus atributs més bàsics (i bàsics) – egoisme i vanitat -, va afirmar explicar la mecànica de la humanitat, per dir-ho així, i l’estructura de la civilització. Les seves regles del contracte social explicaven com funciona la màquina bàsica de la societat, de la mateixa manera que les lleis del moviment de Newton explicaven com funciona la màquina de l’univers.

 Com és que podem entendre l’Univers? Com és que les matemàtiques van tan bé per a això? Preguntes com aquestes causen una forta incomoditat quan es fan en un entorn científic. “Són qüestions filosòfiques”, diuen. Però la ciència moderna ens està acarant cada vegada de manera més clara amb qüestions d’aquesta mena.

 Són realment qüestions no científiques? Per què no ho són? Existeix realment un límit a les coses que la Ciència pot estudiar? Si és així, s’ha de poder provar científicament on és aquest límit, per què hi és i per què és allí.

La realitat és que la Ciència té por a parlar de certes coses. Veurem d’on ve aquesta por i com es pot superar, la qual cosa ens portarà a reflexionar sobre què és la Ciència, la seva naturalesa, el mètode científic i la relació de tot plegat amb les matemàtiques i la lògica.

Per superar aquesta por cal trencar certs tabús i pensar lliurement, respectant sempre el que és consubstancial a la Ciència: el mètode científic. Amb Joan Fonollosa, reflexionarem sobre aquests conceptes i es presentarà de manera molt succinta una proposta per treballar en aquesta línia: el model Nosce Te Ipsum, que pretén descriure el funcionament de l’Univers en l’àmbit global.

Joan Fonollosa i Guardiet

@JoanFonollosa

http://unilateral.cat/author/joanfonollosa/

Joan Fonollosa és enginyer industrial de formació, ha estat, fins a la seva jubilació, professor  de la UPC i de la UAB i consultor empresarial, en l’especialitat de Mètodes Quantitatius i Models Matemàtics.

 Ha impartit nombrosos cursos i seminaris en diferents escoles empresarials i organitzacions. Ha publicat diversos llibres de text en les àrees de Mètodes Quantitatius, Anàlisi de Decisions, Gestió d’Unitats d’Informació, Logística i Gestió de la Producció i Operacions.

 La seva experiència en la construcció de models matemàtics per al tractament de problemes reals d’alta complexitat, junt amb una molt àmplia curiositat sobre pràcticament totes les branques de la ciència, l’ha portat a desenvolupar el model Nosce Te Ipsum per descriure el funcionament de l’Univers en l’àmbit global.

Ateneus en temps de pandèmia, o com la tecnologia obre noves oportunitats de futur

Els ateneus fins ara han basat tot seu potencial en la presencialitat i el contacte personal. Els espais compartits com les biblioteques, les cafeteries, els jardins, les saletes de reunions, els auditoris. Així com actes com les conferències, les tertúlies, clubs de lectura, les audicions, concerts, trobades…  Tot això fa que es vegi amb molt de recel i fins i tot por, els mesos o potser anys que ens venen per davant.

És per això que no hi ha més remei que reinventar-se És evident la no proporcionalitat entre l’assistència als actes presencials que tenien els ateneus amb el conjunt dels seus associats.

La manca de temps, les distàncies, la competències en oferta cultural, la mitjana d’edat dels seus associats, fa que introduir variables i innovacions en la programació i el sistema en què s’ofereix no deixa de ser una gran oportunitat per donar cabuda a molta més gent i obrir així les portes a ciutadans que fins ara no veien interessant estar associats en aquest tipus d’entitats.

El passat 28 de maig vam poder parlar una bona estona amb en Pep Montes, del futur dels Ateneus en uns moments en que aquest futur sembla més que incert. L’optimiste i les propostes per aquest futur van anar sorgitn mentre es desenvolupava la xerrada. La podeu tornar a seguir a continuació:

Pep Montes és llicenciat en Ciències de la Comunicació i màster en Gestió Cultural. Durant quinze anys va dirigir una empresa de gestió cultural (XOU, Projectes i Gestió). Gerent de l’Ateneu Barcelonès en els decisius anys de la revolució Bohigas. Primer director del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts) Actualment gerent de l’Acellec (Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura), associació patronal que fa  possible i visible l’encaix entre la cultura, l’educació i el lleure.

Una Nova Ciutat per un Nou Món

Aquest dijous, 30 d’abril, a les 18 hores, podreu seguir una segon edició del Cicle, Ciencia i Tecnologia per un nou Món. En aquesta ocasió sota el títol “Una Nova Ciutat per un Nou Món”. El podreu veure en directe, gràcies a la col·laboració de Cowork Nexus, a l’enllaç: ves.cat/etzo .

Sota el títol “Una Nova Ciutat per un Nou Món”, debatrem sobre el paper de les ciutats en aquest nova realitat que en trobarem passat el confinament provocat per la pendemia del Covid19. La moderació i intervenció inicial serà a càrrec d’en Miquel Barceló, enginyer industrial i director general de d’Innopro Consulting.

Com a ponents tindrem a:

Us esperem el dia 30 d’abril a les 18 hores!!

Tecnologia per a un Nou Món? #GenisATN

La tecnologia a favor de les persones i al servei de les comunitats

Aquest dijous, 2 d’abril, a les 18 hores. Començarem el cicle “Ciència i Tecnologia a casa” que ens permetrà seguir fent les activitats que progràmavem des de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès, en temps de confinament.  Creiem que és important seguir oferint aquesta programació, adaptada al moment i situació que estem vivint tots i totes al nostre país.

En aquesta primera xerrada tindrem la sort de poder tenir la participació d’en Genís Roca, arqueòleg, especialista en transformació digital i soci de Roca&Salvatella.

En Genis ens explicarà quin paper està tenint la tecnologia en el moment que estem vivint i quin creu que tindrà en el “nou món” que s’està dissenyat per un futur immediat.

Es podrà seguiraquesta xerrada en remot, fent preguntes al ponent, gràcies a un xat que estarà activat de manera sincronitzada. També tindrem una fila 0 de persones que participaran de manera telepresencial gràcies a la tecnologia que posarà al nostre abast l’empresa Cowork-Nexus i el seu sistema de telepresència avançat.

En aquest enllaç podreu seguir i participar en aquesta sessió, a partir de les 18 hores del dia 2 d’abril.  També ho podreu seguiment a les xarxes, seguint el hashtag #GenisATN

En aquesta activitat seguirem oferint les micro-acreditacions o Badge a qui ens ho sol·liciti al final de la sessió. En el seu correu electrònic, rebran l’enllaç on descarregar-se la seva micro-acreditació.

Ens trobem doncs a “Ciències i Tecnologia a casa” i seguim debatent sobre com la tecnologia ens està acompanyant i ajudant en aquests temps tant transcendentals que ens toca viure.

Enllaç per seguir la sessió en directe:

https://www.youtube.com/watch?v=JEERSpdLUsc

Parlem d’Intel·ligència Artificial

Dins del cicle de Tecnoètica que hem iniciat fa unes setmanes, iniciem tambe activitats en línia que permetin reforçar el que anirem programant  amb les diferents conferències i xerrades, en línia o presencialment.

Començarem amb uns recursos que ens parlaran del concepte d’Intel·ligència Articial. Esperem que us agradi!

Posem en marxa les micro-acreditacions per les activitats de la Secció de Ciències i Tecnologia

En la pròxima activitat organitzada per la Secció de Ciències i Tecnologia, “Preguntes freqüents per a una intel·ligència artificial ètica”, posarem en marxa en sistema de micro-acreditacions o Badge.

Aquestes micro-acreditacions es continuaran donant durant les activitats que farem en el cicle de Tecnoètica. Qui aconsegueixi totes les acreditacions de cicle, podrà demanar el reconeixement de l’assoliment de l’acreditació de tot el cicle.

A l’acabar cada sessió, demanarem el nom i correu electrònic de les persones que ho sol·licitin, on rebran l’enllaç on descarregar-se la seva micro-acreditació.

Esperem que aquesta iniciativa sigui ben acollida i ajudi a fidelitzar una mica més, l’assistència a les activitats de la Secció.

 

Preguntes freqüents per a una intel·ligència artificial ètica

Aquest dimarts 10 de març, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, amb entrada lliure, tindrem a la Karma Peiró, periodista especialitzada en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), que ens parlarà de “Preguntes freqüents per a una intel·ligència artificial ètica”.

Karma Peiró és autora del Treball de Recerca de l’Informe: «Intel·ligència Artificial. Decisions Automatitzades a Catalunya», de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCat) (2020).

Guanyadora del Premi DonaTic Divulgació 2019, entregat per la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, pel recorregut de 25 anys divulgant tecnologia.

Resultat d'imatges per a "Karma Peiró"

De manera molt simple, es podria dir que la intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica que potencia que les màquines funcionin i reaccionin com els humans. És a dir, que puguin raonar, aprendre i actuar de manera intel·ligent. Per aconseguir aquest objectiu, la IA desenvolupa algorismes que prediuen i prenen decisions de manera automatitzada.

La idea no és nova. El filòsof i escriptor Ramon Llull (1232-1316) va dedicar la seva vida a l’ars machina, una màquina que servia per fer proves lògiques i facilitar el raonament.

Més recentment, el matemàtic Alan Turing va crear el test de Turing (1950), que plantejava la possibilitat que un ordinador pogués “pensar”. Cosa que quedava demostrada en el moment que un persona no podia distingir si qui li parlava era una màquina o un humà. A Turing també se li concedeix el mèrit d’haver salvat milions de vides gràcies a trencar els codis matemàtics de la màquina d’encriptació de missatges Enigma dels nazis. I així va escurçar la Segona Guerra Mundial en dos anys.

(Fracments extrets del blog de la Karma Peirò: https://www.karmapeiro.com/ )

Amb la Karma podrem aprofundir sobre l’impacte que te l’anomenada Intel·ligència Artificial en molts dels aspectes de la nostra vida, molts més dels que ens pensem, i que posen en perill molts dels plantejaments que fins ara els ubiquem dins del que considerem ètica.

Aprofitarem aquesta conferència per oferir, per primera vegada, unes “microacreditacions” digitals per acreditar l’assitència a la conferència, modalitat que esperem extendre a les próximes activitats de la Secció de Ciències i Tecnologia.

Butlletí Secció de Ciències i Tecnologia, març 2020

Destacats
10 de març, 2020
Preguntes freqüents per a una intel·ligència artificial ètica

Comencem un cicle que vol reflexionar sobre l‘impacte de la tecnologia i les seves conseqüències ètiques o socials. Hem creat, per conduir de la millor manera una comissió d’experts en aquest àmbit que ens ajudin a concretar i enfocar de la millor manera aquest debat.
Vivim en una societat cada dia més controlada per la intel·ligència artificial. El nostre futur l’estan construint els sistemes automàtics que ens estalvien temps i faciliten la vida. Però sabem que aquest funcionament ens mostra una realitat esbiaixada. El pròxim dimarts 10 de març, a les 19 hores, a la sala Verdaguer, tindrem a Karma Peiró, periodista especialitzada en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), que ens parlarà d’un tema tan candent com és l’impacte de l’anomenada intel·ligència artificial en el nostre dia a dia.

27 d’abril, 2020
La tecnoètica, de la filosofia a la tecnologia, un debat necessari

La tecnologia és la ciència aplicada a la resolució de problemes concrets, per la qual cosa, al contrari que la ciència, que fonamentalment intenta conèixer millor el món, la tecnologia pretén, a més, actuar sobre ell i canviar-lo. Segons l’opinió de molts tecnòlegs, aquests canvis han d’aconseguir millorar la nostra civilització, la qual cosa converteix l’aplicació de la tecnologia en una activitat ètica. Aconseguir un món millor, però, no és una tasca fàcil i no s’aconsegueix únicament aplicant els coneixements tecnològics existents, cal una reflexió ètica al respecte.
El 27 d’abril, sota el títol “La tecnoètica, de la filosofia a la tecnologia, un debat necessari”, tindrem l’oportunitat de debatre amb dos experts, tant des del punt de vista filosòfic com el de la transformació digital i consocis de l’Ateneu, en Ramon Alcoberro i en Genís Roca. Els ponents debatran sobre la importància d’analitzar aquest impacte amb una mirada oberta i transdisciplinar.

Tallers

Proposta de tallers de coneixement

Davant la proposta de diferents socis, obrim la possibilitat de treballar de manera més intensiva, programant diferents tallers amb temàtiques concretes, i a un nivell de coneixement més alt del que venim programant a manera de difusió. En concret, volem engegar uns primers cicles dedicats a la “Ciència a debat”, la proposta és a càrrec del soci de la secció Joan Fonollosa, @joanfonollosa. Es tractaria d’unes trobades/taller, amb grups d’unes 10/12 persones per treballar i aprofundir aquesta temàtica.
La segona proposta ens la fa en Xavier Ávila, també soci de la Secció, que ens proposa també un cicle, per conèixer i aprofundir en el món de la Física Quàntica. A través de cinc sessions podrem endinsar-nos en aquest fantàstic món.
Si esteu interessats a seguir i assistir alguna d’aquestes dues propostes ens ho podem fer saber al correu:
ciencies@ateneubcn.cat

Estem oberts a noves propostes d’activitats en aquest o altres formats.
Davant les limitaicions dels espais que tenim a l’Ateneu, també estem en converses amb altres institucions perquè la manca d’espais no limiti les activitats de la secció. Qualsevol proposta o suggeriment en aquest sentit serà benvinguda.

Participació socis

Algunes eines de participació socis

Per tal d’apropar la participació als socis a les activitats de la secció obrim noves opcions per facilitar aquesta participació. La primera és el canal Telegram que podrà permetre tant les preguntes, els suggeriments i els debats en línia, com les aportacions i preguntes en els actes que organitzem, estigueu o no presents en aquests actes. Podem incorporar-vos aquest canal mitjançant aquest enllaç:

https://t.me/joinchat/AAAAAE2ZyoLge8HKuQ_Epg

Un altra nova opció que obrim a partir del pròxim acte del dia 10 és la possibilitat de seguir-ho en directe, amb la capacitat de formular qüestions i propostes de manera personalitzada. Aquest canal de videoconferència s’oferirà quan el soci o demani al correu ciencies@ateneubcn.cat

Us recordem que per seguir-nos a les xarxes ho podem fer a:

Twitter: @CienciaAteneu
Blog: ciencia.ateneubcn.cat
Facebook: https://www.facebook.com/CienciesiTecnologia/
Instagram: cienciesitecnologia

Grup de Tecnoètica

Creació d’un grup d’experts en tecnoètica

Tal com ja us comentàvem, tenim el plaer d’anunciar-vos la creació d’un grup d’experts que ens ajudaran en la reflexió i programació d’activitats relacionades amb la difusió de la importància de posar la mirada humana, crítica i ètica, als avenços i nous desenvolupaments que ens està portant la tecnologia i, de manera més intensiva les anomenades TIC, Tecnologies de la Informació i Comunicació. Aquest grup està compost per les següents persones:

·       Artur Serra
·       Genis Roca
·       Ivan Caballero
·       Josuè Sallent
·       Karma Peirò
·       Marc Torrents
·       Ramón Alcoberro
·       Ricardo Baeza-Yates
·       Susana Finquelievich

Podeu consultar els seus CV als enllaços associats.
Moltes gràcies per la seva disposició a aportar el seu coneixement en aquest àmbit.

Formació creació de blogs

Identitat digital i coneixement amb la fundació .cat

La Fundació .cat, ens ofereix la possibilitat de fer una formació, dirigida a socis de la secció de Ciències i Tecnologia, ensenyaran com podem tenir una presència personal a la xarxa sota un domini propi .cat i, a més a més, que aquesta presència es concreti en un lloc web personalitzat. Aquesta formació serà de nivell bàsic per ajudar a fer el “salt a la xarxa” a les persones que encara no s’han atrevit a fer-ho.
Els socis interessats ens ho podem comunicar al correu:
ciencies@ateneubcn.cat
Si tenim prou solicituts procedirem a programar aquesta formació.

Microacreditacions per l’assistència i aprofitament de les activitats de la Secció de Ciències i Tecnologia

El nostre consoci, Jordi Ascensi, @jordiascensi, ens està ajudant a tirar endavant la proposta de la creació de microacreditacions que aniran lligades a l’aprofitament de les nostres activitats. Farem una primera prova en l’activitat programada el pròxim 10 d’abril. Us anirem informant amb més detall d’aquesta molt interessant iniciativa.

Secció Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

Canuda, 6 – 08002 Barcelona
Telèfon 93 343 61 21 Fax 93 317 15 25 ciencies@ateneubcn.cat

Alexandre Deulofeu. L’home que no llegia els diaris

La matemàtica de la Història, la teoria mitjançant la qual Alexandre Deulofeu (1903-1978) vol donar a la Humanitat una eina per entendre els cicles de la història i a partir d’aquí preveure el futur i aconseguir així la pau mundial. I és que no es tracta pas, segons Deulofeu, de doblegar-se davant del destí sinó posar a l’abast dels governants un instrument analític i fer realitat el títol del darrer capítol de la seva “Matemàtica de la historia” com és “Els homes trencaran amb llur determinisme”.

https://i0.wp.com/www.deulofeu.org/wp-content/uploads/David_de_Montserrat_Nono_Juli_Gutierrez_Deulofeu_El_home_que_no_llegia_diaris_Columna_Edicions_portada_72ppp_600x908px.png

No es pot parlar de la matemàtica de la història sinó és des de la sobreexcitació. S’hi podrà estar a favor o en contra però mai deixa indiferent. L’espectacularitat, potser és aquesta característica la que en primera instància ens empeny a interrogar-nos si no estem davant d’un personatge d’una dimensió universal al nivell d’homes que de gran transcendència per a la Humanitat que amb més sort que Deulofeu han gaudit del reconeixement i aplicació de les seves descobertes com poden ser Alexander Graham Bell, Marie Curie, Albert Einstein o Thomas Alba Edison.

Per la temàtica tractada, som davant del paradigma de català més universal de tots però, paradoxalment, sense ni “ser” al seu propi país: Catalunya. Malgrat l’espectacularitat de les seves formulacions, Alexandre Deulofeu va comprovar com tenia una minoria d’admiradors i una immensa majoria d’il·lustrats silencis.

Avui Alexandre Deulofeu ja no és entre nosaltres però sí el seu llegat. La Matemàtica de la Història és un instrument transcendental per entendre i interpretar molts dels fets actuals que cada dia veiem reflectits en els mitjans de comunicació. I és que tot individu interessat en què passa el món hauria de conèixer les bases de la matemàtica de la història. Us convido a endinsar-vos en un món absolutament apassionant.

(Text extret de la web matematicadelahistoria.cat )

Podem coneixer la seva història de primera ma dels autors del llibre, “L’home que no llegia els diaris”, David de Montserrat i Juli Gutierrez, el pròxim 25 de febrer a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, a les 19 hores.

David de Montserrat i Nonó (Girona, 1972) és periodista. Ha treballat i col·laborat en premsa digital, ràdio i televisió en mitjans com ara TV3, TVE, Vilaweb, Cadena Ser, l’Agència Catalana de Notícies (ACN) o Directe.cat,

Juli Gutiérrez Deulofeu (Figueres, 1964) Nieto i estudiós des de fa trenta anys de la figura del seu avi Alexandre Deulofeu. Enginyer agrícola i llicenciat en Història, viu al Mas Deulofeu d’Ordis. Ha publicat «La matemàtica de la història: Alexandre Deulofeu o el pensador global»

Referències

.Cat, l’eina al servei de la transformació digital en català

El .cat és el primer domini de primer nivell del món que representa una llengua i una cultura a Internet. És un domini similar al .com o el .org però destinat específicament a la comunitat catalanoparlant.
Tothom pot tenir un domini .cat, ja sigui per identificar-se com a catalanoparlant com per adreçar-se als catalanoparlants, només cal que el web tingui continguts significatius en català.

El 16 de març del 2004 l’Associació puntCAT va presentar la candidatura del domini .cat davant de la ICANN, apostant per un domini de tres lletres associat a la llengua i cultura catalanes i renunciant al domini .ct relacionat amb un territori. La candidatura va rebre el suport de 68.000 persones, empreses i entitats, nombre mai assolit per cap altra candidatura; a més de la complicitat d’algunes institucions catalanes. El 15 de setembre de 2005, a les 23:04 GMT, l’Internet Corporation for Assigned Names and Numbers va aprovar el domini .cat per a la llengua i la cultura catalana a Internet. El primer lloc web operatiu http://www.domini.cat, de la Fundació puntCAT, entrà en funcionament el 21 de desembre del 2005.

Resultado de imagen de punt cat

Perquè creiem que pot ser molt interessant una aliança entre la Fundació Punt Cati la secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès? La Fundació Punt Cat ens ofereix uns tallers gratuïts per ajudar als socis de la Secció a configurar i començar un blog personal sota el domini .cat .  D’una manera senzilla i ràpida podrem posicionar el nostre coneixement en aquesta immensa xarxa virtual que és Internet. Estic convençut que entre els més de 600 socis que pertanyen a la Secció de Ciències i Tecnologia, hi ha molt de coneixement esperant que altres persones i entitats el puguin gaudir. A més a més, aquest coneixement, passarà a formar part de la ja gran comunitat de coneixement de la cultura catalana, consolidant encara més aquesta presència destacada presencia al ciberespai.

Que representa el punt cat i com podrem aprofitar aquesta oportunitat que ens ofereix la Fundació? El pròxim 30 de gener, a les 19 hores a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Bacelonés, en Francesc Giralt, director de la Fundació puntCat, ens explicarà tot això i més del que fa referència a uns dels projectes més engrescadors de la cultura catalana.