Estat de Setge Digital

Segons la Wikipedia, Estat de setge és el règim excepcional que declara un govern en certes condicions especials. Les característiques de l’estat de setge depenen de la constitució de cada país. Per regla general, l’estat de setge s’assembla a la situació de guerra, en la que s’atorguen a les forces de seguretat de l’estat facultats extraordinàries per tal de garantir l’ordre i la pau social[1]

L’estat de setge representa un concepte equivalent al d’estat de guerra, i per això es dóna a les forces armades facultats preponderants per als actes de repressió. Durant l’estat de setge queden en suspens les garanties constitucionals, amb major o menor extensió, segons les legislacions. En algunes d’elles, com succeeix en l’Argentina, s’autoritza al cap d’Estat a detenir a les persones i a traslladar-les d’un punt a un altre de la nació, tret que prefereixin sortir del territori nacional.

La declaració de l’estat de setge representa, en el Dret Polític, una institució molt discutida, no perquè es desconegui la necessitat de la seva implementació en moments determinats, sinó pels abusos al fet que es presta per part del poder executiu.

Aquest estat es dicta, generalment, en cas d’invasió, guerra exterior, guerra civil o perill imminent que es produeixin.”.

Com queda clar, quan es va pensar en aquesta possibilitat, mai es va preveure el pes específic que tindria en un futur el component digital. Ningú preveia que el primer element que calia atacar serien les xarxes, els servidors, els dominis i, per descomptat, les persones que hi treballen i gestionen aquest espai, fins ara mal anomenat virtual. Els que si ho van tenir clar són els cossos de seguretat de l’estat espanyol i tot el seu govern i els seus dos partits que l’acompanyaven en totes les decisions relatives a la repressió política de Catalunya. L’estament més “visitat” per ells i les persones més investigades i, fins i tot, negades de les seves llibertats durant dies, van ser els treballadors del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat, CTTI.

Els que fa molts anys treballem impulsant i predicant que les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) són una eina molt potent per l’apoderament ciutadà que l’ha de facilitar la seva millor tant en la seva qualitat de vida com en el seu entorn personal, hem vist corroborar aquesta intuïció per l’atac que de manera sistemàtica i persistent s’ha fet a les TIC i tot el que representa.

Ha quedat més que evident, que el que fa anys es resolia controlant els mitjans de comunicació i limitant la llibertat de moviment i expressió de les persones, ara, el focus s’ha de posar a la tecnologia i els seus “actors” principals.

Aquest dijous, a l’Ateneu Barcelonès, tenim l’oportunitat de conèixer de primera mà protagonistes directes de tots aquests fets que ens ajudaran a situar de manera molt més precisa, l’impacte real que van tenir i el paper que en tots ells va tenir la tecnologia.

etic2018.jpg_1707686828

19.00h, Sala Oriol Bohigas, Ateneu  Barcelonès

Benvinguda: Hble. Sr. Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública

19.10h    Taula debat:

Sr. Jaume Alonso-Cuevillas, jurista, advocat i economista

Sra. Ruth Sala, advocada penalista especialitzada en delinqüència informàtica

Sr. Nacho Amadoz, advocat de la Fundació PuntCAT

Moderada per: Sr. Quico Sallés, periodista

20.15h    Cloenda: Sra. Joana Barbany, directora general de Societat Digital

Convocatòria Ateneu Barcelonès: https://www.ateneubcn.org/agenda/estat-setge-digital-defensa-dels-ciutadans-davant-repressio-i-vulneracio-dels-seus-drets

De la Ciutat productiva a la ciutat innovadora. El cas de les polítiques públiques a l’Argentina

El pròxim 30 de maig, dimecres, a les 19 hores a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, tindrem la conferència “De la Ciutat productiva a la ciutat innovadora. El cas de les polítiques públiques a l’Argentina”, per part del grup d’investigadors del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas, dirigit per la doctora Susana Finquelievich, que faran la intervenció des de Buenos Aires, aprofitant la plataforma de telepresència que ens ofereix l’empresa Telapolis,  que ens permet una total interacció tant amb les persones que estaran presenta a l’Ateneu Barcelonès, com els ponents que estaran a la ciutat de Buenos Aires, així com a altres participants a diferents ciutats del món. S_Finquelievich

Aquest debat es produeix aprofitant la publicació, aquesta mateixa setmana, del llibre  “TIC e innovación Productiva. Políticas públicas para el desarrollo local: presente y futuros posibles”, que tracta de la innovació socio-tècnica en les ciutats intermitges .
El llibre ha estat coordinat per la mateixa Susana Finquelievich. ​Els autors han estat: Fernando Bordignon, ​Lucila Dughera, Patricio Feldman, Susana Finquelievich, Ulises Girolimo y Silvia Lago Martínez. Ha estat prologa per Ricard Faura. El llibre es pot descarregar gratuïtament a: https://www.teseopress.com/ticeinnovacion/
El llibre es divideix en tres parts, la primera fa referència a : “Primera Parte: Tecnología, innovación y las políticas que las integran”, la segona “Tres ciudades, tres modelos de innovación productiva” i la tercera “La confluencia”.
llibre Susana
L’acte també es podrà seguir en directe per internet.
Ens veiem a l’Ateneu Barcelonès!!
TELAPOLIS_OK

Les Biblioteques amb data de caducitat?

 

El dia 6 de juny, a les 19 hores, Sala Segarra de l’Ateneu Barcelonès,  amb entrada lliure, tindrem l’interessant debat “Les Biblioteques amb data de caducitat?”

El debat serà conduit per Ismael Peña, Professor dels Estudis de Dret i de Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya, investigador sènior a Open Evidence. Fellow director d’innovació oberta a la Fundació Jaume Bofill, i Carme Fenoll, bibliotecaria, va ser la cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, actualment cap del Gabinet del Rector de la UPC. Presenta Ricard Faura, Ponent de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

El debat tindrà la participació altres persones especialistes en el món de les biblioteques i la cultura digital.

Algunes dades i reflexions

Aquest debat es planteja a partir d’uns tweets de l’Ismael Peña, @ictlogist, com a conseqüència de la publicació de les estadístiques: Estadística de biblioteques. 2016, per part d’IDESCAT, Institut d’Estadística de Catalunya. 

Segons IDESCAT

L’any 2016 es van censar 847 biblioteques a Catalunya, 8 més que l’any 2014, segons l’Estadística de biblioteques. El nombre d’usuaris d’Internet va augmentar el 14,8% (4,7 milions), mentre que el de visitants va disminuir un 3,7% (39,7 milions) respecte a l’any 2014.

La proporció de biblioteques per habitant es va mantenir estable, en l’1,1 per cada 10.000 habitants. Les mitjanes més altes es van localitzar al Pallars Sobirà (5,8), l’Alta Ribagorça (5,2) i les Garrigues (4,7). A l’altre extrem, la densitat més baixa de biblioteques es va localitzar al Baix Llobregat, amb 0,7 biblioteques per cada 10.000 habitants.

Per tipus de biblioteques, 452 eren públiques (accessibles a tots els ciutadans) i van representar un 53,4% del total; les biblioteques especialitzades eren el 37,7% i la resta de tipus, un 8,9%.

L’any 2016 hi havia 704 biblioteques amb wifi, que representaven el 83,1% del total. El 82,5% tenien pàgina web i el 97%, accés a Internet.

El nombre total de personal al servei de les biblioteques l’any 2016 era de 5.172 persones, xifra molt similar a l’any 2014 (5.183 persones). Del total de personal, el 77,5% eren persones en plantilla i el 22,5% restant eren becaris i voluntaris. La despesa total de les biblioteques va ser de 188,2 milions d’euros. La major part d’aquesta es concentrava en les despeses de personal (64,4%).

L’ Estadística de biblioteques (BIB) és una estadística censal, amb periodicitat biennal, que té per objecte generar informació sobre les principals característiques de les biblioteques públiques i privades, la seva estructura, funcionament, equipaments, volum i qualificació del personal implicat, així com les despeses i els serveis que ofereixen. A Catalunya aquesta Estadística es realitza a través d’un acord amb l’INE amb col·laboració del Departament de Cultura.

Documentació de referència

 

PRESENTACIÓ DEL MANIFEST PER A UNA NOVA CULTURA DIGITAL

El proper 16 de maig, el dia abans del dia d’Internet, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, el celebrarem amb la presentació del Manifest Viu per una Nova Cultura Digital.

Coneixerem els seus 10 punts poposats per la sociòloga Liliana Arroyo i l’educador Jordi Jubany que ens ajudaran a reflexionar i a actuar en el món digital.

Tindrem la presència a la Fila Zero d’entitats i personalitats que ens explicaran com podem aprofitar el manifest i l’alliberarem per tal que tothom se’l pugui fer seu.

Donarem veu a tothom que vulgui parlar i compartir els seus neguits, les seves experiències i les oportunitats que veu en el món connectat que ja estem habitant.

No pots faltar! (1)

Estem en un moment crucial per al present i el futur de la nostra vida individual i col·lectiva. Hem de prendre consciència de com els avenços tecnològics ens afecten en àmbits tan dispars com la política, la salut, l’economia, l’educació o els nostres drets com a ciutadans. Aquests canvis en porten una gran oportunitat de dissenyar una nova cultura digital i així ajudar a crear una societat millor.

Tot això no passarà si esperem que algú ho faci per nosaltres. Necessitem dibuixar un nou mapa per interpretar el món que ens permeti teixir un nou consens social. Per això volem reflexionar, compartir i connectar persones i entitats per actuar des d’un posicionament ètic, reflexiu i informat.

Us esperem el dia 16 a l’Ateneu Barcelonès, entrada lliure!

Anunci web de l’Ateneu Barcelonès

LES CLAUS DE LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL DEL THE NEW YORK TIMES

El proper dijous 26 d’abril, a les 19 hores, a la sala Verdaguer, parlarem de la transformació viscuda pel The New York Times. És un dels processos de transformació més remarcables en la història de la indústria periodística. Tindrem a l’Ismael Nafría, autor de  “La reinvención de The New York Times”.

Ismael Nafria, periodista, escriptor, consultor, professor i conferenciant especialitzat en mitjans digitals. ‘Journalist in residence “al Knight Center for Journalism in the Americas de la Universitat de Texas a Austin (curs 2016-17).

L’èxit del nou model de negoci implantat pel diari The New York Times, basat en la subscripció a la versió digital, demostra que els diaris poden sobreviure a l’impacte de les noves tecnologies.

Aquesta és la tesi del llibre “La reinvenció de The New York Times”, escrit pel periodista espanyol Ismael Nafria.

Nafria sosté que les dues premisses del nou model de The New York Times es basen en oferir un producte de qualitat adaptat a l’era digital i mostrar als seus electors que és un mitjà rellevant i imprescindible per a les seves vides.

REFERÈNCIES

L’ESTAT ECOLÒGIC DEL PLANETA. HI SOM A TEMPS?

El proper dimecres dia 21 de març, tindrem el privilegi de tenir la possibilitat d’escoltar  i debatre, l’estat ecològic del planeta amb en Josep Peñuelas, premi Ramon Margalef d’Ecologia 2016.  El lloc serà la Sala d’actes Oriol Bohigas, de l’Ateneu Barcelonès    Entrada lliure
Aquest acte està coorganitzat amb la Secció d’Ecologia i Recursos Naturals
JPenuelas2014Josep Peñuelas i Reixach (Vic, 1958),[1] considerat un dels millors investigadors del món, i dels més citats, en el camps de l’ecologia i del medi ambient.[2] Va ser alumne de Ramon Margalef.Entre els resultats dels seus estudis, destaquen el descobriment de mecanismes ecofisiològics lligats al carboni i a l’oxigen en la distribució de les espècies, el desenvolupament de tècniques de teledetecció del funcionament d’ecosistemes d’ampli ús internacional, la posada en evidència de l’efecte del canvi global i climàtic i de la contaminació atmosfèrica sobre la biodiversitat, l’estructura i el funcionament dels ecosistemes terrestres, el paper dels ecosistemes terrestres en el clima i el funcionament global del planeta, la introducció de la metabolómica en l’ecologia de camp, l’estudi de la bioquímica, la funció i els efectes dels compostos orgànics volàtils per part de plantes i ecosistemes, o el desenvolupament de ciència i polítiques destinades a afavorir la sostenibilitat del planeta, entre molts d’altres.[1]

Els seus temes recents d’estudi són canvi global, canvi climàtic, contaminació atmosfèrica, emissions biogèniques de Compostos Orgànics Volàtils (COV), teledetecció, ecofisiologia vegetal, i funcionament i estructura dels ecosistemes terrestres.[3]

Ha publicat 6 llibres d’ecologia, més de 800 articles en revistes i llibres científics (més de 600 dels quals en revistes recollides en el Science Citation Index, entre elles NatureScience i PNAS), 300 en altres revistes i capítols de llibres, i més de 250 articles de divulgació científica.[4]

Podeu veure l’enregistrament de la conferència:

Referències de Ramon Margalef

GRAVACIÓ DEL PROGRAMA L’ALTRA RÀDIO, DE RÀDIO 4

DATA: 13/02/2018 – 19:00

SALA: Sala Verdaguer

L’Altra Ràdio és un espai radiofònic especialitzat en la cultura audiovisual, fet íntegrament en català. Les telecomunicacions i els mitjans de comunicació audiovisual són dos dels temes centrals del programa, que ha superat els 30 anys de vida en antena.

Amb Cinto Niqui, presentador del programa L’Altra Ràdio i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB) i de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals (URL).

Cinto Niqui

Coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, del dimarts 13 de febrer de 2018, els programes L’altra ràdio (1980), de Ràdio 4, i el Cocodril Club (1993), de Ràdio Marca, demanen la creació d’un Museu de la Ràdio a la ciutat de Barcelona. Si us voleu adherir en aquesta petició ompliu els camps que trobareu al final del text del manifest a: https://altraradio.cat/formulari.html . O envieu un correu electrònic a museudelaradio@gmail.com , amb el vostre nom i cognom i expressant el vostre suport en aquesta iniciativa.

NOTA DE PREMSA DE L’ACTE

Laltra ràdio de Ràdio 4, dirigit i presentat per Cinto Niqui, celebrarà el Dia Mundial de la Ràdio, el dimarts 13 de febrer de 2018, a les 19 hores, a la sala Jacint Verdaguer de lAteneu Barcelonès, al carrer Canuda núm. 6 de la ciutat de Barcelona.

Hi haurà rumba catalana en directe amb el grup Alma de Boquerón.

Hi particiaparan: Laia Ortiz, tinenta d’alcaldessa de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona; Neus Bonet, Degana del Col·legi de Peiodistes; Jordi Casassas; President de l’Ateneu Bracelonès; Carles González, director de la Corporació RTVE a Catalunya; Jaume Serra, director de Ràdio Barcelona i SER Catalunya; Jordi Margarit, director adjunt de RAC1 i president de Ràdio Associació; Sergi Vicente, director de Beteve; Vicenç Sanclemente, sotsdirector de Ràdio 4; Enric Frigola, coordinador de Ràdio Estel; Josep Maria Martí, Director de l’Observatori de la Ràdio de la UAB; Josep Pitarch, Cap de la Unitat de Cultura i Esports de la ONCE; Marga Lluch, directora del programa Més que esports de Ràdio 4; Albert Malla, director del programa Cocodril Club de Ràdio Marca; Xavier Garcia, tècnic de so de RNE a Catalunya; Oleguer Forcades, director Sants 3 Ràdio; Alba Legide, de Boca Ràdio; Ricard Faura, Ponent de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès; Susanna Tavera, catedràtica en Història Contemporània a la UB; Luis Segarra, de Guía de la Radio; Anna Pérez, mestra de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer; Pitu Martínez, col·laborador de Laltra ràdio a lescola; i responsables de la Federació Catalana de Radioaficionats, Unió Catalana de Radioaficionats, Radio Club La Salle, Associació de Radioaficionats Minusvàlids Invidents de Catalunya, Federació Catalana de Banda Ciutadana i Associació de Radioescoltes de Barcelona.

Lacte servirà per reconèixer la trajectòria dun professional del mitjà i demanar la creació dun Museu de la Ràdio a la ciutat de Barcelona, una petició que fa Laltra ràdio (1980), el programa setmanal més veterà de la ràdio catalana conjuntament amb el Cocodril Club (1993), de Ràdio Marca i cent emissores locals. No cal fer cap reserva prèvia per assistir a l’Ateneu Barcelonès. A les 18h30 es podrà accedir a la sala.  Els dos programes de Laltra ràdio que senregistraran el Dia Mundial de la Ràdio semetran per Ràdio 4 els dijous 15 i 22 de febrer, a les 22 hores.

Manifest en favor de la creació dun Museu de la ràdio a Barcelona

Els programes Laltra ràdio (1980) i Cocodril Club (1993) demanen la creació d’un Museu de la Ràdio a Barcelona. Un centre didàctic i lúdic dedicat a preservar la memòria sonora del mitjà radiofònic, a la construcció d’un relat històric dels seus professionals i al foment de l’ús del llenguatge sonor, com una eina expressiva i creativa.

Les set grans línies d’acció del centre podrien ser:

– La recopilació del material sonor: programes, “podcasts”…

– La personificació de la història mitjançant els grans noms de la ràdio.

– La difusió de l’ús del llenguatge sonor com un element més de l’expressió i la creativitat dels ciutadans del segle XXI.

– El recull arqueològic del material tècnic: receptors antics i aparells de baixa o alta freqüència.

– La història de la ràdio i de la distribució de l’àudio a Internet i la telefonia mòbil com a mirall dels canvis a la societat.

– L’aplicació de la intel·ligència artificial a la ràdio i la difusió de l’art sonor contemporani.

– La promoció de la radioafició.

Aquesta petició es fonamenta en la gran tradició que té la ràdio a Catalunya i la seva contribució notable a l’ús de la llengua catalana. La primera emissora privada de l’Estat és Ràdio Barcelona EAJ-1 (1924). Ràdio 4 i Ràdio Olot ofereixen tota la programació en català des de 1976. Les deganes de les emissores municipals són Ràdio Arenys i Ràdio Rubí (1979). La primera ràdio lliure va sorgir a Barcelona (1979), Ona Lliure. Ràdio Ràpia (1990) del CEIP Sant Domènec de la Ràpita, a Santa Margarida i els Monjos, és l’emissora escolar més antiga. A Internet, dins de Ravalnet (1998), la xarxa ciutadana del Raval de Barcelona, immediatament s’hi van produir projectes com la ràdio del CEIP Drassanes i Ravalmedia.

Barcelona, 13 de febrer de 2018, Dia Mundial de la Ràdio

DONES I CIÈNCIA. TRENCANT ESTEREOTIPS

DATA: 06/02/2018 – 19:00
SALA: Sala Verdaguer

2018-1_Dones i Ciencia Trencant Estereotips_Mara.png

  • Sònia Estradé, doctora en Nanociències i professora lectora del Departament d’Electrònica (UB);
  • Eva Pellicer, doctora en Química i investigadora Ramón y Cajal del Departament de Física (UAB);
  • Anna May, doctora en Ciència i Tecnologia de Materials (UB) i postdoc en Nanociència a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC),
  • Sarah Moreira, llicenciada en Nanociència i Nanotecnologia (UAB), màster en Història de la Ciència  (especialitat en divulgació científica).

Modera: Mara Carmona, llicenciada en Microbiologia. Grup de recerca sobre Autoimmunitat i Tolerància (UB).

Presenta: Ricard Faura, ponent de la Secció de Ciències i Tecenologia.

Acte organitzat conjuntament amb EspaiNANO, Comissió d’Igualtat de la Facultat de Física de la UB i Festival de Nanociencia y Nanotecnología “10 a la menos 9”.

Podeu veure la conferència complerta:

Documentació presentada:

Donesciencia-trencant estereotips2018-1

 dones

ANTROPOCÈ: UNA NOVA ERA A NIVELL PLANETARI O, SENZILLAMENT, EL RESSORGIR DE L’ANTROPOCENTRISME?

Comencem l’any amb moltes ganes i projectes per endavant. Us presento la primer activitat que faré des de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès, us espero a tots i totes!

DATA: 31/01/2018 – 19:00

SALA: Sala Verdaguer

ACCÉS: Obert

SECCIÓ: Ciències i tecnologia

ORGANITZADOR: 

Acte organitzat amb la col·laboració del CCCB, en el marc de l’exposició “Després de la fi del món”.

Ponent: Jordi Serrallonga, arqueòleg i naturalista.

Presenta: Ricard Faura, ponent de la Secció

Enllaç anunci web Ateneu Barcelonès

Podeu veure l’enregistrament de la conferència:

 

A continuació podeu llegir un article publicat al Periodico de Catalunya del mateix Jordi Serrallonga.

Enllaç article del Periodico, 15 de gener del 2018

¿RENEIX L’ANTROPOCENTRISME?

Jordi Serrallonga

NO SOM TAN IMPORTANTS PER PARLAR D’ANTROPOCÈ PER L’ACCIÓ HUMANA SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC

Geocèntrics, antropocèntrics, etnocèntrics, egocèntrics… Així som els humans. Una llunyana galàxia, una falguera o una balena, si poguessin parlar, dirien que ens passem el dia mirant-nos el melic. Per un costat, és natural que així sigui; som els observadors del cosmos i és lògic que ho mesurem tot en funció de la nostra escala. Però existeixen límits. I la ciència ha anat desmuntant, un per un, els mites i llegendes –sobre la falsa superioritat humana– que, en ocasions, ella mateixa va ajudar a reforçar. De fet la ciència no s’equivoca, són els científics i científiques els que –de forma conscient o inconscient–, immersos en un context social, polític, religiós i intel·lectual d’acord amb la seva època històrica, a vegades sostenen les tesis del poder establert. 

¿No em creuen? ¿Quant de temps va haver de passar perquè l’heliocentrisme de Copèrnic, Galileu i Kepler s’imposés a la visió geocèntrica de l’univers? La civilització europea havia situat la Terra com a centre del sistema solar. El Sol, i tots els planetes, giraven al voltant nostre. El mateix va passar amb l’explicació sobre l’origen de la humanitat: érem el centre de la creació divina.

Aquí tot resulta més hilarant si a més hi afegim el factor etnocèntric. Un exemple: quan, al segle XVII, John Lighfoot
–vicerector de la Universitat de Cambridge– va calcular la data d’aparició d’Adam i Eva. Genial… els dos primers humans –per descomptat, blancs i d’aspecte atractiu– havien saltat a escena el 23 d’octubre del 4004 aC, a les nou en punt del matí. Casualitats de la vida, data i hora coincidien amb l’inici del curs acadèmic a Cambridge. Un etnocentrisme compartit per Vicent Marés; en la seva obra La Fénix troyana –també al segle XVII–, va situar l’edèn, i la gènesi d’Adam i Eva, a València.

L’ORIGEN BIOLÒGIC DE LA VIDA

El cert és que molts científics europeus van defensar aquesta idea d’una creació immutable i perfecta de l’ésser humà fins que personatges, com Charles R. Darwin –en ple segle XIX–, es van atrevir a proposar un origen biològic de la vida, a més de la seva mutabilitat. Humans, i la resta dels éssers vius, compartíem un mateix principi que, lluny d’un disseny diví, havia pres els camins atzarosos de l’evolució biològica.

I quan pensàvem que l’antropocentrisme científic estava superat, avui s’ha posat de moda una nova època geològica: l’Antropocè. Va ser suggerida, l’any 2000, pel Nobel de química Paul Josef Crutzen. Un terme no aprovat per la Unió Internacional de Ciències Geològiques encara que avalat per molts dels meus estimats i estimades col·legues. ¿Per què? Perquè aquesta idea s’ha vist retroalimentada amb l’evidència científica del canvi climàtic i global que pateix el nostre petit planeta blau.

L’ALTERACIÓ DEL MEDI FÍSIC

Les proves més sòlides han sigut aportades per l’arqueologia i la paleontologia– que existeix un canvi climàtic provocat i accelerat per l’activitat humana. Molt abans de les nostres jungles d’asfalt i de la revolució industrial, ja al Neolític, vam detectar que es va començar a alterar el mitjà físic gràcies a l’agricultura, la ramaderia i l’assentament de grans poblacions (per tant, hauríem de disculpar o eximir de responsabilitat els primers humans caçadors i recol·lectors).

Ara bé, d’aquí a nomenar aquesta nova època geològica com a Antropocè hi ha un bon tros. No som tan importants. Només som una espècie més en el context de la vida sobre el planeta i si volem estudiar-nos, en la justa mesura, seria més encertat seguir fent ciència des d’una perspectiva global.

De la mateixa manera que a ningú se li ha ocorregut denominar com a Trilobiticè el Paleozoic (des dels 541 fins als 298 milions d’anys la Terra va ser dominada pels trilobits); de la mateixa manera que no definim com Saurocè el Mesozoic (els dinosaures sauròpodes van regnar al planeta durant uns 180 milions d’anys), ara no té sentit que parlem d’Antropocè per a un període que, sent generosos, ocupa tan sols 14.000 anys d’història cosmològica i geològica. Fins i tot menys si situem el seu inici l’any 1800 (molts marquen la Revolució Industrial per a l’inici de l’Antropocè).

Estudiar i debatre sobre el canvi climàtic és crucial però, per favor, no tornem a l’antropocentrisme científic. És cert que el terme Antropocè té ganxo mediàtic, però l’estudi de l’ecologia –on va destacar el gran Ramon Margalef–, o el de l’evolució, no pot caure en el costat fosc de l’antropocentrisme.

  REFERÈNCIES SOBRE JORDI SERRALLONGA

REFERÈNCIES EXPOSICIÓ “DESPRÉS DE LA FI DEL MON”

VÍDEOS

NOTÍCIES DE PREMSA

REFERENCIES

    1. Crutzen, P. J. y Stoermer, E. F. (2000). «The ‘Anthropocene’». Global Change Newsletter 41: 17-18.
    2. Walker, M.; Johnsen, S.; Rasmussen, S. O.; Popp, T.; Steffensen, J.-P.; Gibbard, P.; Hoek, W.; Lowe, J.; Andrews, J.; Björck, S.; Cwynar, L. C.; Hughen, K.; Kershaw, P.; Kromer, B.; Litt, T.; Lowe, D. J.; Nakagawa, T.; Newnham, R. y Schwander, J. (2009). «Formal definition and dating of the GSSP (Global Stratotype Section and Point) for the base of the Holocene using the Greenland NGRIP ice core, and selected auxiliary records». J. Quaternary Sci.24: 3–17
    3. Comisión Internacional de Estratigrafía. «Lista de secciones y puntos de estratotipos de límite globales» (en inglés). Consultado el 4 de abril de 2014.
    4. Zalasiewicz, Jan; et al. (February 2008). «Are we now living in the Anthropocene?». GSA Today 18 (2): 4-8. doi:10.1130/GSAT01802A.1.
    5. Finney, S. C. y Edwards, L. E. (2015) «The “Anthropocene” epoch: Scientific decision or political statement?». GSA Today26(3-4): 4-10
    6. Pearce, Fred (2007). With speed and violence: why scientists fear tipping points in climate change. [Malaysia?]: Beacon Press. p. 21. ISBN 0-8070-8576-6.
    7. Samways, M. (junio de 1999). «Translocating fauna to foreign lands: here comes the Homogenocene»Journal of Insect Conservation 3 (2): 65-6. doi:10.1023/A:1017267807870.
    8. Curnutt, J. L. (junio de 2000). «Book Review: A Guide to the Homogenocene»Ecology 81 (6): 1756-7. doi:10.1890/0012-9658(2000)081[1756:AGTTH]2.0.CO;2.
    9. Revkin, Andrew, The “Anthrocene” era — of a human-shaped Earth, 2007.
    10. Vernadski, Vladimir Ivanovich (2007). La biosfera y la noosfera. Ediciones Ivic. p. 208. ISBN 978-980-261-088-4.
    11. Josep Corbella (8 de junio de 2014). «Aparecen rocas formadas con plástico en una playa de Hawái»lavanguardia.com. Consultado el 8 de junio de 2014.
    12. Jan Zalasiewicz (28 de diciembre de 2016). «Antopoceneo: la huella geológica del hombre»elcorreodelsol.com. Consultado el 18 de noviembre de 2017.
    13. Ruddiman, W. F. y Kutzbach, J. E. (1991). «Plateau uplift and climate change». Scientific American264: 66-74
    14. Raymo, M.E.; Ruddiman, W. F. y Froelich, P. N. (1988). «Influence of late Cenozoic mountain building dónde ocean geochemical cycles». Geology16: 649-653.
    15. Ripple, W. J. y Van Valkenburgh, B. (2010) «Linking Top-Down Forces to the Pleistocene Megafaunal Extinctions». BioScience60(7): 516-526 doi:10.1525/bio.2010.60.7.7 (Consultado el 2 de agosto de 2010).
    16. Doughty, C. E.; Wolf, A. y Field, C. B. (2010) «Biophysical feedbacks between the mega-fauna extinction and climate: the first human induced global warming?» Geophysical Research Letters. (Consultado el 2 de agosto de 2010)
    17. Comisión Internacional de Estratigrafía. «Tabla estratigráfica internacional» (en inglés, hay enlaces a dos versiones en español). Consultado el 3 de diciembre de 2016.
    18. Murphy, M. A. y Salvado, A. (eds.) International Stratigraphic Guide – An abridged version. International Commission on Stratigraphy
    19. Subcommision on Quaternary Stratigraphy (2016) «Working Gropup on the “Antropocene”». International Commission on Stratigraphy
    20. Remane, J.; Bassett, M. G.; Cowie, J. W.; Gohrbandt, K. H.; Lane, H. R.; Michelsen, O. y Naiwen, W. (1996). «Revised guidelines for the establishment of global chronostratigraphic standards by the International Commission on Stratigraphy (ICS)»Episodes 19 (3): 77-81.

BIBLIOGRAFIA

ALTRES ENLLAÇOS

Les Tic a la presó: eines per a la comunicació i participació

El pròxim 27 d’abril, dijous, a sala Segarra, 19 hores,  tindrem la presència d’en Julio Zino, un autèntic referent en matèria d’us de la tecnologia a les presons, com una eina de millora i inclusió dels seus interns a la nostra societat.

Julio Zino, Antropòleg, professor associat de la Universitat de Barcelona, especialista en processos organitzatius i de transmissió cultural. Treballa als serveis penitenciaris com a coordinador de programes de foment de l’ús de les TIC als centres penitenciaris.

Julio Zino

Enllaços