Tecnologia al servei de les persones: exosquelets

Un exosquelet mecànic és una armadura externa que porta posada una persona. A través d’un sistema de potència de motors proporciona, almenys, part de l’energia per al moviment dels membres. Gràcies a això, el portador pot realitzar cert tipus d’activitats que sense ell no podria fer.

Aquest 12 de novembre, a l’Ateneu Barcelonès, sala Verdaguer, a les 19 hores, podrem escoltar en Josep Maria Font Llagunes, que ens explicarà com la tecnologia pot ajudar a millorar la vida de les persones, en concret, com una estructura com és un exoesquelet, pot fer que persones amb dificultat de mobilitat puguin fer activitat que sense aquest exoesquelet els seria impossible.

Josep Maria Font Llagunes és professor associat del Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona. És director del Laboratori d’Enginyeria Biomecànica (BIOMEC) del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la UPC (CREB). Va fundar el laboratori BIOMEC el 2009 i, des d’aleshores, ha liderat diversos projectes competitius i contractes industrials en les àrees de robòtica de rehabilitació, biomecànica del moviment humà i dinàmiques del sistema multibody. Fins al moment, ha publicat 32 articles en revistes internacionals i més de 100 treballs de conferència, 3 capítols de llibres i ha supervisat 3 tesis doctorals. Ha estat guardonat amb la medalla Agustín de Betancourt i Molina per la Reial Acadèmia d’Enginyeria (2017) i l’OpenSim Outstanding Researcher Award (2018).

Referències

 

50 anys d’Internet: Què fem ara?

Propostes des del Laboratori de Ciutadania Digital de la Fundació i2Cat

El pròxim 17 d’octubre, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, celebrarem els 50 anys d’Internet amb un interessantíssim acte on volem debatre, tant del que han representat aquests 50 primers anys, com el que han de representar els 50 següents.  Tindrem la possibilitat de fer-ho amb els integrants del Laboratori del Ciutadania Digital de la fundació i2Cat.

Recordeu que la entrada és lliure.

Resultat d'imatges de 50 años de internet

Després de 50 anys del naixement d’Internet, cal revisar el que proposaven els seus fundadors i el que realment s’ha consolidat als nostres dies.

Amb Artur Serra, director del Laboratori de Ciutadania Digital; Jordi Delgado, Mercè Molist, i Jordi Colobrans, tots membres del Laboratori de Ciutadania Digital.

Referències

Narcís Monturiol (1819-1885): la projecció d’un tècnic i d’una invenció

Aquest mes de setembre es compleix el 200 aniversari del naixement de l’enginyer, intel·lectual, impressor, editor, pintor, polític i inventor català, Narcís Monturiol, cèlebre per la invenció del primer submarí anomenat Ictíneo,impulsat per una forma primerenca de propulsió autònoma amb un motor químic anaeròbic. Monturiol era un líder nat; malgrat les adversitats, va seduir els seus contemporanis i ho continua fent.

Archivo:Narciso Monturiol Estarriol (MUNCYT, Eulogia Merle).jpg

Aquest 18 de setembre, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, tindrem l’oportunitat de conèixer aspectes de la vida professional i personal de la ma d’un dels principals coneixedors de la mateixa, Antoni Roca-Rosell, professor d’Història de la Ciència i de la Tècnica (UPC) i membre del Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (ETSEIB). Des de 2005 és el coordinador de la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la mateixa Universitat. Des del 1993 fins al 2009 va ser president de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. S’interessa en el procés de difusió i d’assimilació de les idees científiques, principalment la física, i de l’enginyeria i les tecnologies a Catalunya i a Espanya, en el context de l’anomenada civilització europea, temàtiques sobre les quals ha publicat un centenar d’articles i capítols de llibre així com una quinzena de llibres com a autor o coordinador.


Referències

Transhumanisme i diversitat funcional: cap a una tecnologia centrada en la persona

El 25 de juny, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, una jornada centrada en el Transhumanisme i diversitat funcional: cap a una tecnologia centrada en la persona. Amb la presència dels ponents Cristian Lago, Martí Ballada, Xavi Duacastilla, Vicenc Olivé, Ricard Faura, Albert Cortina i Pau Fonseca.

L’ésser humà del futur es concebrà a si mateix de forma diferent per l’ús de les noves
tecnologies. Fins a quin punt beneficiaran l’ésser humà o alimentaran un afany de vana
perfecció?

MANIFEST REDACTAT PEL COL·LECTIU DIVERS IMPULSOR D’AQUESTA JORNADA

Proyecto “Transhumanismo” 11

“Allá voy, entera o pedazo, pero allá voy”. Frida Kahlo

La diversidad funcional es una parte natural de la condición humana

Tener una diversidad funcional no es necesariamente bueno o malo; simplemente es. Como ser hombre o mujer, o latino, o gay, o zurdo, la diversidad funcional es simplemente una característica.
Es la sociedad quien decide qué características son deseables y cuáles lo son menos.
Esto representa un cambio importante en el pensamiento desde un modelo de diversidad funcional de base médica a un modelo de diversidad funcional de derechos civiles.
Va en contra de lo que la sociedad dominante cree y lo que refuerzan los medios de comunicación.

Una diversidad funcional no existe hasta que alguien encuentra una barrera

Creemos que las barreras son el problema; no el individuo experimentando la barrera. Si una persona que usa una silla de ruedas se encuentra con un conjunto de escaleras en un edificio y no puede acceder a un segundo piso, el problema es la falta de un ascensor, no el uso de una silla de ruedas por parte de la persona.
Creemos en la persona primero. Eso significa que decimos “persona con una lesión cerebral” y nunca una “persona con lesión cerebral”.
Las personas son personas; la diversidad funcional es solo una característica que algunos de nosotros tenemos.
La diversidad es una característica de la humanidad.
Ciencia, tecnología y la DED (Diversidad funcional, Enfermedad) – Gregor Wolbring –
La ciencia y la tecnología han tenido a lo largo de la historia consecuencias positivas y negativas para la humanidad.
Ellas no se desarrollan ni se utilizan en un ambiente valóricamente neutro. La ciencia y la tecnología son el resultado de la actividad humana y están cargadas de intención y propósito, y reflejan las visiones, intenciones, prejuicios y objetivos particulares de la sociedad en la que la investigación tiene lugar.
Más aún, la ciencia y la tecnología se desarrollan dentro del marco cultural, económico, ético y moral de esa sociedad.
Asimismo, los resultados científicos y tecnológicos se utilizan en muchas sociedades diferentes que poseen distintos marcos culturales, económicos, éticos y morales.
El desarrollo de la bio/gene/nanotecnología se justifica, entre otras cosas, con el argumento de que permitirá reparar o ayudar a reparar supuestas diversidades funcionales, incapacidades, enfermedades, así como disminuir el sufrimiento.
Pero, ¿Quién decide lo que es diversidad funcional, enfermedad, incapacidad o “defecto” que necesita ser reparado, ¿quién decide cuál debiera ser el modo de reparar (médico o social), y quién decide qué es sufrimiento? ¿Cómo afectarán estos desarrollos a las estructuras sociales?

“Cualquier proceso de cambio requiere el desaprender y el reaprender”. Joe Dispenza

El especialista en bioética estadounidense Arthur Caplan dijo en relación a la tecnología en genética humana: “la comprensión que nuestra sociedad u otras sociedades tengan del concepto de salud, enfermedad y normalidad, jugará un papel clave en la aplicación del conocimiento emergente sobre la genética humana”.
Además, la nanomedicina y las nanotecnologías: “prometen contribuir a un amplio rango de soluciones de ayuda, desde prótesis de miembros que se ajustan a cambios en el cuerpo, hasta implantes biocompatibles, hasta retinas u oídos artificiales. Otras oportunidades existen en el área de las prótesis neuronales y en el “parche espinal”, un instrumento diseñado para reparar daños provocados por lesiones a la espina dorsal”.
Todas estas soluciones están vinculadas al concepto de normalidad, al concepto de capacidad y a las percepciones de qué requiere ayuda.
Ciertamente, se buscarán diferentes respuestas y soluciones, de acuerdo a cómo se defina el problema, y el cómo se defina el problema dependerá de nuestros conceptos y creencias acerca de cosas como salud, enfermedad, diversidad funcional, incapacidad y defecto.
Por ejemplo, si el ser homosexual es visto como una enfermedad o un defecto (modelo médico), o como una variación de la diversidad humana (modelo social), la elección de una de estas opciones conducirá a escenarios de intervención totalmente distintos (cura médica v/s. respeto, aceptación, etc).
De hecho, toda realidad biológica puede ser formulada y vista como un defecto, como un problema médico o como un problema social y de derechos humanos.
Por tanto, una cura social consistente en otorgar iguales derechos e igual respeto se ve como el remedio apropiado para las disparidades existentes entre hombres y mujeres. Los homosexuales, las lesbianas, los bisexuales y otros grupos exigen que sus problemas se vean dentro de un marco social y no dentro de un marco médico.
Por tanto: ¿Qué hay entonces de las llamadas personas con diversidad funcional? ¿Se verá a las personas diversas o a las personas con otro nombre, que no cumplan con las expectativas de la sociedad acerca de la normalidad, como un problema médico o como parte de la diversidad de la humanidad?

“El mundo no será destruido por los que hacen daño. Sino por los que ven y no hacen nada”. Albert Einstein

Dentro del modelo médico, la diversidad funcional se ve como un defecto, un problema inherente a la persona, directamente causado por enfermedad, trauma u otra condición de salud, y como una desviación de ciertas normas. El manejo de la diversidad funcional de la persona o futura persona con diversidad funcional tiene como objetivo la cura, prevención o adaptación de la persona (y, por tanto, el uso de instrumentos culturales).
El cuidado y la rehabilitación médica se ven como los aspectos principales y, a nivel político, la principal respuesta es la de reformar las políticas de salud. El modelo social de diversidad funcional, por otro lado, ve el asunto mayormente como una circunstancia más dentro de la sociedad.
La diversidad funcional no es el atributo de una persona, sino más bien una compleja colección de condiciones, muchas de las cuales son creadas por el ambiente, especialmente el ambiente social y aspectos socialmente mediados del entorno físico.
Por tanto, el manejo de la situación exige la acción social, y es responsabilidad colectiva de la sociedad en su conjunto hacer las modificaciones ambientales necesarias para la plena participación de las personas con diversidad funcional en todas las áreas de la vida.
Requiere un cambio social, lo que a nivel político se convierte en un problema de derechos humanos similar a los de género y orientación sexual.
En esencia, el capacitismo deber ser considerado igual que el racismo, el sexismo, la gerontofobia, la homofobia, etc.
El modelo social de diversidad funcional no niega que la persona con diversidad funcional tenga una cierta realidad biológica (por ejemplo, no tener piernas) que le hace a él o ella una persona diferente en sus capacidades, y que le impide cumplir con las normas. Pero, considera que la diversidad funcional es la “necesidad de cumplir las normas”, y se pregunta si muchas desviaciones de la norma necesitan una solución médica (adherencia a la norma) o una solución social (cambio/eliminación de la norma).

“Sé tú mismo, los demás puestos están ocupados” Oscar Wilde

Muchos usos de las bio/gene/nanotecnologías (pruebas predictivas, curas, adaptaciones) se centran en el individuo y en sus supuestas limitaciones. Actúan de acuerdo a una evaluación médica, no a una evaluación social de la característica (realidad biológica), y por tanto ofrecen sólo soluciones médicas (prevención o cura/adaptación), y no soluciones sociales (aceptación, curas sociales, iguales derechos e igual respeto).
La percepción de que las personas con diversidad funcional son entidades sufrientes con una pobre calidad de vida, que necesitan cura y reparación la mayor parte de las veces, no coincide con las percepciones que ellas tienen de sí mismas.
Ellas están dispuestas a aceptarla en gran medida porque no se les ha permitido adaptarse o acostumbrarse a su nueva condición, un proceso que todos sabemos que toma tiempo. Las personas necesitan tiempo para adaptarse a cualquier cambio. La humanidad no posee la capacidad para adaptarse fácilmente a los cambios.
Debemos luchar por eliminar el capacitismo y promover la aceptación de la diversidad de capacidades por el bien de la humanidad y como la mejor defensa contra el genetismo, que podría afectar en un futuro a un 60 % de la sociedad de acuerdo a un estudio neozelandés. Esta aceptación de las diversas capacidades también es necesario por el aumento acelerado de tecnologías asistidas. Por ejemplo, si una tecnología asistida permite una mejor visión que la que la humanidad tiene normalmente. ¿Debiéramos descartar a la actual mayoría de la humanidad que hoy es menos capaz? ¿O forzarnos a todos a utilizar la nueva tecnología asistida? ¿O debiéramos demonizar a los que son más capaces?.
La necesidad de considerar que etiquetar a personas y grupos en contra de sus deseos mediante el modelo médico de enfermedad es inaceptable; y a la necesidad de que todo científico cuyo trabajo tiene consecuencias sociales, debe convertirse en un activista social para evitar tales consecuencias.

“En el naufragio de todo, la ternura permanece a flote”. Victor Hugo

El transhumanismo es un movimiento cultural e intelectual internacional que tiene como objetivo transformar la condición humana mediante el desarrollo y fabricación de tecnología que “mejoren” las capacidades humanas, tanto a nivel físico como psicológico o intelectual.
La filosofía del transhumanismo está estrechamente relacionada con los estudios de la identificación tecnológica; un dominio interdisciplinario de la investigación académica frente a todos los aspectos de la identidad humana en una sociedad tecnológica que se centra en la naturaleza cambiante de las relaciones entre la tecnología y humanos.

Objetivos
Aunque muchos teóricos y partidarios del transhumanismo buscan aplicar la razón, la ciencia y la tecnología para reducir la pobreza, las enfermedades, las diversidad funcionales y la malnutrición en todo el mundo, el transhumanismo se distingue en su enfoque particular en la aplicación de las tecnologías para la mejora de los cuerpos humanos de forma individual.
Muchos transhumanistas valoran activamente el potencial de las tecnologías futuras y los sistemas sociales innovadores para mejorar la calidad de toda vida, a la vez que tratan de hacer efectiva la igualdad consagrada en los sistemas políticos y legales democráticos mediante la eliminación de las enfermedades congénitas.
Los filósofos transhumanistas argumentan que no solo existe el imperativo ético perfeccionista de tratar de progresar y mejorar la condición humana, también es posible y deseable para la humanidad el entrar en una fase de la existencia poshumana, en la que los humanos controlen su propio futuro como un proceso evolutivo. En tal fase, la evolución natural sería reemplazada por el cambio deliberado.
Algunos teóricos, como Raymond Kurzweil, piensan que el ritmo de la innovación tecnológica se está acelerando y que en los próximos 50 años se puede producir no sólo radicales avances tecnológicos, pero, posiblemente, una singularidad tecnológica, que puede cambiar fundamentalmente la naturaleza de los seres humanos.

Ética
Los transhumanistas se involucran en enfoques interdisciplinarios para entender y evaluar las posibilidades de superar las limitaciones biológicas recurriendo a la futurología y varios campos de la ética. A diferencia de muchos filósofos, críticos sociales, y activistas que ponen el valor moral en la preservación de los sistemas naturales, los transhumanistas ven el mero concepto específico de lo “natural” como problemático, que se convierte en un obstáculo para el progreso.
En consonancia con esto, muchos defensores transhumanistas destacados se refieren a los críticos del transhumanismo en la derecha y la izquierda política en forma conjunta como “bioconservadores” o “bioludistas”, el último término alude a los anti-industrialistas del siglo XIX, que fue un movimiento social que se oponía al reemplazamiento de los trabajadores humanos manuales por máquinas.
Muchos creen que el transhumanismo puede causar mejoramiento humano injusto en muchos ámbitos de la vida, especialmente en el plano social.
Esto puede ser comparado con el uso de esteroides, en el que si un atleta los usa en los deportes, tiene una ventaja sobre aquellos que no lo hacen. El mismo escenario puede ocurrir cuando las personas tienen ciertos implantes neuronales que les da una ventaja en el lugar de trabajo y en los aspectos educativos.

Tecnologías de interés
Los transhumanistas apoyan la emergencia de nuevas tecnologías y la convergencia de tecnologías como la nanotecnología, biotecnología, tecnología de la información y ciencia cognitiva, y hipotéticas futuras tecnologías incluyendo la realidad simulada, inteligencia artificial, superinteligencia, transferencia mental, preservación química cerebral, y criónica.
Ellos creen que los seres humanos pueden y deben utilizar estas tecnologías para convertirse en superhumanos o más que humanos.
Por lo tanto, apoyar el reconocimiento y / o protección de la libertad de conocimiento, libertad morfológica, y libertades procreativa como libertades civiles, a fin de garantizar a los particulares la posibilidad de usar tecnologías de mejora humana en sí mismos y sus hijos.
El libro de Kurzweil’s “La singularidad está cerca”, y también el libro de Michio Kaku “La física del futuro” ambas promueven diversas tecnologías de mejora humana y dar una idea de cómo estas tecnologías pueden impactar en la raza humana.

“La ocasión hay que crearla no esperar a que te llegue”. F. Bacon

Tecno-optimismo
Promovido por Kurztweil, es un pensamiento a favor del adelanto tecnológico que ha logrado la formación de una agrupación denominada Singularity Unviersity avocada al desarrollo de una superinteligencia artificial.
La iniciativa de Raymond Kurztweil destaca el deseo manifiesto de utilizar la tecnología para construir un “mundo mejor”.
La Singularidad constituirá la culminación de la fusión entre nuestra existencia y pensamiento biológico con nuestra tecnología, dando lugar a un mundo que seguirá siendo humano pero que trascenderá nuestras raíces biológicas.
En la post-Singularidad, no habrá distinción entre humano y máquina o entre realidad física y virtual.
Si se pregunta sobre lo que seguirá siendo inequívocamente humano en un mundo así, la respuesta será: la nuestra es la especie que inherentemente busca expandir su alcance físico y mental más allá de sus limitaciones actuales.

Raymond Kurztweil

“El mundo se acabará cuando ya nadie luche, cuando no se propague el amor, cuando no brillen más sonrisas, cuando no reviva la esperanza”. Poeta Ícaro

Hay que reflexionar sobre estas tendencias analizando dónde ponemos el énfasis; Si aplicamos todas las nuevas tecnologías para la “eliminación” de las diversidad funcionales (modificando incluso los genes para “eliminar los defectos” y la manipulación para el incremento de las supercapacidades humanas) o en la mejora de la calidad de vida, entorno físico, sensorial y social de las personas con diversidad.
“Las personas ven en el mundo lo que llevan en su corazón”. Goethe
Las personas con diversidad funcional, para ser plenamente felices, requieren las mismas cosas que el resto de los humanos; Amor, una vida digna, disponer de una vivienda, medios económicos suficientes, entorno físico y social accesible, la formación de una familia, una vida participativa en la sociedad, un trabajo digno, aficiones activas, amigos, vida social y oportunidades de futuro.

45ddab99-f7c6-4b3f-b1bb-85b67311d98c

Anunci de l’Ateneu Barcelonès

GOTES DE MATEMÀTICA EGÍPCIA I MESOPOTÀMICA A TRAVÉS DELS TEXTOS

La història de les matemàtiques tal com es feia en el context, és a dir, en cada moment i en cada civilització. Utilitzarà com a base dues icones, una d’egípcia i una altra de mesopotàmica, descobrint-nos sistemes de numeració i formulacions que ens transportaran en el temps.

El nostre ponent serà en Josep Pla i Carrera, professor emèrit del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística (UB). La conferència es farà el pròxim dia 30 de maig, dijous, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès.

josep_pla_i_carrera

Dr. Josep Pla i Carrera

Josep Pla i Carrera és professor emèrit de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB, especialista en lògica i en història de la matemàtica. Va iniciar la carrera docent en el curs 1969-1970 a la UB i també va ser un dels primers professors de matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​tot just nascuda. El 1975 va defensar la seva tesi doctoral -la primera de l’àmbit de les matemàtiques escrita en català, titulada Contribució a l’estudi de les estructures algebraiques dels sistemes lògics deductius-, que va obtenir la màxima qualificació.

Presentació

Des d’aleshores, ha dedicat tota la seva vida professional a la investigació i la docència a la UB, i ha exercit també diversos càrrecs acadèmics a la facultat. És autor de diverses obres i articles especialitzats i també ha publicat articles de divulgació dirigits a estudiants i professors de matemàtiques. És autor de la novel·la Damunt els espatlles dels gegants, sobre Évariste Galois, que li va valer el Premi de Literatura Científica atorgat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). El 1992, la seva obra Axiomes Alternatius de la teoria de Conjunts i llur influència en matemàtiques va ser guardonada amb el Premi Ferran Sunyer i Balaguer de l’IEC.

La filosofia que ha inspirat els llibres del projecte de l’Institut d’Estudis Catalans, Història de la matemàtica. Resultats textos i contextos, dirigit per la Dra. Pilar Bayer, és que la història de la matemàtica és la presentació de la matemàtica tal com es feia en el context, és a dir, en cada moment i en cada civilització i això només es pot fer, ens diu Josep Pla i Carrera,  anat a les fonts, els textos. Això és el que en mostrarà el 30 de maig, basant-se en dues icones, la numeració babilònica i la numeració egípcia.

Amb aquests dos exemples, Josep Pla, ens vol deixar clar que la Història de la Matemàtica, tracta de la matemàtica feta en cada context, i això només es pot fer analitzant els textos.

Referències

PROJECCIÓ I DEBAT: THE IMITATION GAME (DESXIFRANT L’ENIGMA)

El 24 d’abril, a les 19 hores, a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, farem el visionat de la película The Imitation Game, la història de com el matemàtic Alan Turing va aconseguir desxifrar la màquina Enigma, al servei de l’exercit alemany nazi de la Segona Guerra Mundial.

Alan Turing va ser un home amb una ment molt brillant. Reconegut com geni informàtic i “pare de la computació”, es va moure en camps tan dispars com les matemàtiques, la filosofia, la biologia, la química i podria dir-se que la ciència en general. Les seves aportacions en el camp de la criptografia van servir perquè la Segona Guerra Mundial durés molt menys del que s’esperava, gràcies a la descodificació dels plans secrets dels nazis de la seva màquina Enigma, de manera que els aliats van poder alçar-se amb la victòria abans de del previst. Sent el precursor de la informàtica moderna, va dissenyar un de les primeres màquines electròniques programables digitals i va contribuir al que més endavant es va denominar ‘intel·ligència artificial’.

“The Imitation Game (Desxifrant Enigma)” recull la fascinant història d’un dels homes més influents del Segle XX, quan va ser reclutat pel Servei d’Intel·ligència Britànic per desxifrar el codi nazi Enigma, durant la Segona Guerra mundial, encara que lluny de ser admirat com un heroi, Turing va ser acusat i jutjat desgraciadament per la seva condició d’homosexual, que el portaria a ser imputat per indecència greu i perversió sexual, i sent el detonant del seu suïcidi el 1952. El director noruec Morten Tyldum és l’encarregat de dirigir aquesta película, després dels seus quatre llargmetratges realitzats al seu país, dels quals destaca “Headhunters”. Tyldum li imprimeix classicisme i elegància al film, destacant de manera l’excel·lent treball en la direcció d’actors, en què tots estan realment notables: Benedict Cumberbatch, Keira Knightley, Mark Strong, Charles Dance, Matthew Goode; encara que per sobre de tots ells s’erigeix ​​Cumberbatch, que encarna el famós matemàtic, i que possiblement faci la millor interpretació de la seva carrera, aportant de manera impressionant tots els matisos que requereix el personatge. També és digne de menció el sòlid guió, basat en el llibre d’Andrew Hodges, de l’escriptor Graham Moore, que va ser guardonat amb un Oscar.  Alexandre Desplat compon una banda sonora realment notable. Sembla ser que la història conté diversos errors pel que fa a la realitat; però, sent una pel·lícula de ficció, a l’adaptar-la es poden prendre certes llicències narratives per dramatitzar-la.

Podem dir que “The Imitation Game” és un film notable, molt ben dirigit, amb un impressionant Benedict Cumberbatch, i que dóna a conèixer la importància que va tenir el matemàtic en l’esdevenir de la ‘Gran Guerra’, i també en el camp de la computació.

Enigma

BENJAMIN FRANKLIN, CITIZEN OF THE WORLD (BENJAMIN FRANKLIN, CIUTADÀ DEL MÓN)

Dins del Cicle Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa”, primer cicle organitzat de manera transversal entre totes les seccions de l’Ateneu Barcelonès, el dia 7 de març del 2019, es va oferir la projecció del documental BENJAMIN FRANKLIN, CITIZEN OF THE WORLD,

Bejamin Franklin va nèixer el 17 de gener del 1706 i va morir el 17 d’abril del 1790 a l’edad de 84 anys.

Quinzè germà d’un total de disset, Benjamin Franklin va cursar únicament estudis elementals només fins a l’edat de deu anys. Als dotze va començar a treballar com a impressor en una empresa propietat d’un dels seus germans. Més tard va fundar el diari Pennsylvania Gazette, que va publicar entre els anys 1728 i 1748. Va publicar a més l’Almanac del Pobre Richard (Poor Richard’s Almanack, 1732-1757) i va ser responsable de l’emissió de paper moneda a les colònies britàniques d’Amèrica (1727).

L’interès de Benjamin Franklin pels temes científics va començar a mitjans de segle i va coincidir amb l’inici de la seva activitat política, que es va centrar en diversos viatges a Londres, entre 1757 i 1775, amb la missió de defensar els interessos de Pennsilvània.

Es considerat un homo universalis (expressió llatina que es podria traduir com a ‘humà d’esperit universal’) o també polímata (del grec: πολυμαθής, transcripció: polymathēs), que vol dir ‘que coneix, comprèn o sap molt’, és un individu que destaca en diverses branques del saber. El terme es refereix a persones amb uns coneixements no restringits a una àrea concreta sinó que dominen diferents disciplines, generalment les arts i les ciències.

Va participar en la redacció de la Declaració d’Independència i en fou un dels signants. També va exercir com a ambaixador dels Estats Units a França i va participar en la redacció de la Constitució dels Estats Units.

La Declaració d’Independència és un text polític fonamental per a la història dels Estats Units. Arran d’aquesta declaració les Tretze Colònies britàniques d’Amèrica del Nord se segregaven del Regne de Gran Bretanya i esdevenien independents.

En el terreny científic destacà pels seus estudis sobre l’electricitat i la invenció del parallamps.

El 1752 Benjamin Franklin va dur a terme el famós experiment de l’estel amb estructura metàl·lica lligat a un fil de seda amb una clau a l’altre extrem. En comprovar que la clau estava carregada elèctricament, quedava demostrat que l’ambient també ho estava i que els llamps no eren més que descàrregues sobtades d’aquest potencial.

També podem destacar, entre molts altres invents seus, els lents bifocals, el comptaquilòmetres, va descriure les corrents oceàniques, l’humificador, el forn de Franklin, l’armònica de vidre, el cateterisme, les aletes de busseig….

El seu temperament actiu i polifacètic va impulsar també a Benjamin Franklin a participar en les qüestions d’àmbit local, per exemple, en la creació d’institucions com el cos de bombers de Filadèlfia, la primera biblioteca pública de subscripció dels Estats Units i la Universitat de Pennsilvània, així com la Societat Filosòfica Americana.

Va ser l’únic americà de l’època colonial britànica que va aconseguir fama i notorietat a l’Europa del seu temps.

Entre les seves obres trobem Lo camí de la fortuna, traduïda al català el 1868 per Gaietà Vidal i Valenciano

Innovació social i nova ciutat, Cicle “UN NOU MODEL DE CIUTAT PEL SEGLE XXI: EL CAS DE BARCELONA”

Sessió 1 del cicle Un nou model de ciutat pel segle XXI: el cas de Barcelona

D’acord amb la Stanford Graduate School of Business, innovació social és una solució nova a un problema social la qual és més efectiva, eficient, sostenible o justa que la solució actual el valor afegit aporta principalment a la societat com un tot en lloc d’únicament als individus. Innovació Social es defineix com a noves idees (productes, serveis i models) que simultàniament satisfà necessitats socials i creen noves relacions de col·laboració. També es defineix a la innovació social com a activitats i serveis que són motivats per una meta per satisfer necessitats socials o que són principalment desenvolupades a través d’organitzacions el propòsit principal és social.

El pròxim 27 Novembre, a les 19 hores, a la sala Segarra, tindrem la primera sessió del cicle Innovació Social i Nova Ciutat.

Tindrem els ponents:

  1. Artur Serra, tecnoantropòleg
  2. Maite Fibla, cofundadora Ship2B
  3. Pep Escolano, economista

Presenta i modera: Ricard Faura, Ponent de la secció de Ciències i Tecnologia

Si no podeu venir, podreu seguir l’acte en directe en el següent enllaç:

Aquesta transmissió i gravació és possible gràcies a la col·laboració de l’empresa Telàpolis

 

 

Referències

Del Professor Challenger al Dr. Miquel Crusafont: a la recerca del Món Perdut

El passat 7 de novembre en Jordi Serrallonga, Arqueòleg, naturalista i explorador, Col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Professor de la UOC, ens va comentar el documental ” La Historia de un Mundo Perdido: Paleontología Española” del director: Ramon Sanahuja / Assessor científic: Dr. Miquel Crusafont / i filmada l’any: 1951.

Tot seguit podeu veure el documental:

L’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha digitalitzat el documental “Historia de un Mundo Perdido: Paleontología Española” que es custodia al Centre de Documentació del MCNB. Aquesta filmació mostra la tasca paleontològica del Museu de Sabadell que, durant la dècada dels cinquanta, va assolir gran importància gràcies al treball del Dr. Miquel Crusafont; un dels científics catalans més reconeguts a nivell internacional. Ell i els seus col·laboradors van excavar els jaciments paleontològics de la conca del Vallès- Penedès, entre altres indrets.

Aquesta conferència va ser organitzada conjuntament amb l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

CICLE “UN NOU MODEL DE CIUTAT PEL SEGLE XXI: EL CAS DE BARCELONA”

El cicle “Un nou model de ciutat pel segle XXI: el cas de Barcelona”, es farà a l’Ateneu Barcelonès durant els mesos de novembre del 2018 fins el l’abril del 2019

L’objectiu d’aquest Cicle és reflexionar sobre aspectes clau de la nova ciutat del segle XXI, actors principals del la transformació que està succeint arreu del planeta.

Els objectius específics que volem assolir en aquest cicle són:

  • Aportar informació documentada sobre la nova ciutat del segle XXI
  • Reflexionar i debatre sobre la informació aportada per diferents experts
  • Treure conclusions i propostes operatives d’interès per la ciutadania pel que fa al paper que han de tenir les ciutats
  • Participar i de manera proactiva, en les propostes que s’estan treballant, com a conseqüència de la campanya a les eleccions al municipi de Barcelona
  • Fer aquests debats forçant una visió transversal, amb el potencial que donarà el fet de la participació de tres seccions de l‘Ateneu Barcelonès com son Ecologia i Recursos naturals, Economia i Ciències i Tecnologia. 

En aquest cicle, també intentarem utilitzar propostes innovadores tant pel que fa al contingut i la metodologia com pel tractament posterior del contingut del debat. Destaquem com a promotors d’aquest cicle a,

  • Miquel Barceló, membre de la secció de Ciència i coordinador del Cicle.
  • Ricard Faura, ponent de la secció de Ciències i Tecnologia
  • Pilar de Torres, ponent de la secció d’Economia
  • Santiago Vilanova, ponent de la secció de d’Ecologia i Recursos Naturals

Les sessions programades seran les següents:

  • INNOVACIÓ SOCIAL I NOVA CIUTAT. 27 NOVEMBRE, 19h.
  • ESTRATÈGIA ECONÒMICA I NOVA CIUTAT. 24 DE GENER, 19h.
  • TRANSICIÓ ENERGÈTICA I NOVA CIUTAT. 28 DE FEBRER, 19h.
  • UN NOU URBANISME PER UNA NOVA CIUTAT. 21 DE MARÇ 19h.