Innovació social i nova ciutat, Cicle “UN NOU MODEL DE CIUTAT PEL SEGLE XXI: EL CAS DE BARCELONA”

Sessió 1 del cicle Un nou model de ciutat pel segle XXI: el cas de Barcelona

D’acord amb la Stanford Graduate School of Business, innovació social és una solució nova a un problema social la qual és més efectiva, eficient, sostenible o justa que la solució actual el valor afegit aporta principalment a la societat com un tot en lloc d’únicament als individus. Innovació Social es defineix com a noves idees (productes, serveis i models) que simultàniament satisfà necessitats socials i creen noves relacions de col·laboració. També es defineix a la innovació social com a activitats i serveis que són motivats per una meta per satisfer necessitats socials o que són principalment desenvolupades a través d’organitzacions el propòsit principal és social.

El pròxim 27 Novembre, a les 19 hores, a la sala Verdaguer, tindrem la primera sessió del cicle Innovació Social i Nova Ciutat.

Tindrem els ponents:

  1. Perspectiva universitària: Artur Serra, tecnoantropòleg
  2. Emprenedoria: Maite Fibla, cofundadora Ship2B
  3. Barri-Ajuntament: Pep Escolano, economista

Presenta i modera: Ricard Faura, Ponent de la secció de Ciències i Tecnologia

Si no podeu venir, podreu seguir l’acte en directe en el següent enllaç:

Aquesta transmissió i gravació és possible gràcies a la col·laboració de l’empresa Telàpolis

 

 

Referències

Del Professor Challenger al Dr. Miquel Crusafont: a la recerca del Món Perdut

El passat 7 de novembre en Jordi Serrallonga, Arqueòleg, naturalista i explorador, Col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Professor de la UOC, ens va comentar el documental ” La Historia de un Mundo Perdido: Paleontología Española” del director: Ramon Sanahuja / Assessor científic: Dr. Miquel Crusafont / i filmada l’any: 1951.

Tot seguit podeu veure el documental:

L’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha digitalitzat el documental “Historia de un Mundo Perdido: Paleontología Española” que es custodia al Centre de Documentació del MCNB. Aquesta filmació mostra la tasca paleontològica del Museu de Sabadell que, durant la dècada dels cinquanta, va assolir gran importància gràcies al treball del Dr. Miquel Crusafont; un dels científics catalans més reconeguts a nivell internacional. Ell i els seus col·laboradors van excavar els jaciments paleontològics de la conca del Vallès- Penedès, entre altres indrets.

Aquesta conferència va ser organitzada conjuntament amb l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

CICLE “UN NOU MODEL DE CIUTAT PEL SEGLE XXI: EL CAS DE BARCELONA”

El cicle “Un nou model de ciutat pel segle XXI: el cas de Barcelona”, es farà a l’Ateneu Barcelonès durant els mesos de novembre del 2018 fins el l’abril del 2019

L’objectiu d’aquest Cicle és reflexionar sobre aspectes clau de la nova ciutat del segle XXI, actors principals del la transformació que està succeint arreu del planeta.

Els objectius específics que volem assolir en aquest cicle són:

  • Aportar informació documentada sobre la nova ciutat del segle XXI
  • Reflexionar i debatre sobre la informació aportada per diferents experts
  • Treure conclusions i propostes operatives d’interès per la ciutadania pel que fa al paper que han de tenir les ciutats
  • Participar i de manera proactiva, en les propostes que s’estan treballant, com a conseqüència de la campanya a les eleccions al municipi de Barcelona
  • Fer aquests debats forçant una visió transversal, amb el potencial que donarà el fet de la participació de tres seccions de l‘Ateneu Barcelonès com son Ecologia i Recursos naturals, Economia i Ciències i Tecnologia. 

En aquest cicle, també intentarem utilitzar propostes innovadores tant pel que fa al contingut i la metodologia com pel tractament posterior del contingut del debat. Destaquem com a promotors d’aquest cicle a,

  • Miquel Barceló, membre de la secció de Ciència i coordinador del Cicle.
  • Ricard Faura, ponent de la secció de Ciències i Tecnologia
  • Pilar de Torres, ponent de la secció d’Economia
  • Santiago Vilanova, ponent de la secció de d’Ecologia i Recursos Naturals

Les sessions programades seran les següents:

  • INNOVACIÓ SOCIAL I NOVA CIUTAT. 27 NOVEMBRE, 19h.
  • ESTRATÈGIA ECONÒMICA I NOVA CIUTAT. 24 DE GENER, 19h.
  • TRANSICIÓ ENERGÈTICA I NOVA CIUTAT. 28 DE FEBRER, 19h.
  • UN NOU URBANISME PER UNA NOVA CIUTAT. 21 DE MARÇ 19h.

 

ANÀLISI TÈCNICA DE LA TRAGÈDIA AL PONT MORANDI DE GÈNOVA

El pont Morandi, que es va desplomar aquest agosts a la ciutat de Gènova causant la mort de desenes de persones, tot just tenia 61 anys. I aquest tipus d’estructures són construïts per durar, almenys, 100 anys.

Després d’una quants mesos, ja comencem a tenir les evidències de les causes del seu col·lapse. Aquestes evidències junt amb el coneixement d’un professional com és en José Figueras, enginyer industrial i professor de l’ETSEIB, ens van situar en el punt exacte que va fer que es produís aquesta desgracia.

El 25 d’octubre, doncs, a les 19 hores, a l’Ateneu Barcelonès en José Figueras ens va il·lustrarà en aspectes i condicionants que van provocar l’accident.

En el propers dies podreu veure l’enregistrament de la conferència.

Aquí podeu veure la seva presentació:

El Puente de Morandi_José Figueras

Aixecat en 1967, l’estructura de 1,2 quilòmetres de llarg s’integra amb una autopista principal i s’eleva per sobre d’una desena de vies fèrries, així com una zona industrial en la qual operen nombroses fàbriques.

Dissenyat per Riccardo Morandi, aquest pont és molt similar a un altre més gran (d’uns 8 quilòmetres de longitud) que s’alça per sobre del Llac de Maracaibo, a Veneçuela, i que va ser obra del mateix enginyer italià.

Aquí podeu veure la gravació de la sessió del dia 25 d’octubre:

Extraient el contingut d’un reportatge de BBC Món, podem trobar algunes ja de les possibles causes d’aquest caiguda del pont:.

¿Problemes de manteniment?
“Un pont important com aquest necessita d’una supervisió freqüent i de manteniment per part d’enginyers qualificats. Aquest pont ha tingut força feina de manteniment”.

“Sembla que per al moment del succés, s’havien estat realitzant algunes operacions de manteniment, però no coneixem els detalls així que no podem saber si això va poder haver estat un factor”

L’empresa encarregada de la gestió de l’autopista que passa sobre el pont va dir que per al moment de la caiguda s’havien estat fent unes obres per apuntalar les bases, durant les quals l’estructura era supervisada constantment.

També es va informar que es van realitzar obres de remodelació a l’any 2016.

En ocasions, els treballs de manteniment deficientment executats poden ser causa de l’ensorrament d’un pont.

“En la trista història de la caiguda de ponts, de vegades el manteniment ha estat un factor si ha estat mal planificat o executat”, diu l’enginyer Firth.

“Les obres de manteniment es realitzen per fer front i prevenir el deteriorament i les obres de reforçament que recentment es van realitzar al pont podien tenir aquest objectiu”, ha afegit.

¿Falles de disseny?
A causa dels constants despeses de manteniment del pont, potser hauria resultat més econòmic tornar a construir-lo, d’acord amb Antonio Brenchic, un enginyer estructural que dóna classes a la Universitat de Gènova. Aquest expert va advertir en 2016 que el pont presentava diversos problemes costosos de solucionar.

“Hi ha errors en aquest pont. Tard o d’hora caldrà reemplaçar-lo. No sé quan”, va advertir en comentaris publicats per la premsa italiana.

En la dècada de 1990, algunes reparacions grans van haver de executar-se en aquesta estructura.

Brenchic va assenyalar que Morandi havia errat en els càlculs sobre l’envelliment del concret armat, el material amb què està fet el pont.

“Era un enginyer amb molt coneixement però fallava en els càlculs pràctics”, va dir.

Massa trànsit?
El deteriorament del pont també pot haver estat causat pel trànsit pesat al que estava sotmès per ser part d’una via principal, la A10, que connecta la Riviera italiana amb el nord del país i amb França. Un informe de 2011 de la companyia d’autopistes Autostrade per l’Italia advertia sobre la degradació. “Les cues de cotxes i el volum de trànsit diari i en hores punta provoquen un intens deteriorament de l’estructura del pont, a causa que és sotmès a majors exigències”, assenyala l’informe citat per les agència italiana de notícies Ansa.

Però el Morandi també pot haver patit com a conseqüència de la marcada caiguda en la inversió en infraestructures que ha registrat Itàlia, que es situa per darrere d’altres països d’Europa occidental.

Estat de Setge Digital

Segons la Wikipedia, Estat de setge és el règim excepcional que declara un govern en certes condicions especials. Les característiques de l’estat de setge depenen de la constitució de cada país. Per regla general, l’estat de setge s’assembla a la situació de guerra, en la que s’atorguen a les forces de seguretat de l’estat facultats extraordinàries per tal de garantir l’ordre i la pau social[1]

L’estat de setge representa un concepte equivalent al d’estat de guerra, i per això es dóna a les forces armades facultats preponderants per als actes de repressió. Durant l’estat de setge queden en suspens les garanties constitucionals, amb major o menor extensió, segons les legislacions. En algunes d’elles, com succeeix en l’Argentina, s’autoritza al cap d’Estat a detenir a les persones i a traslladar-les d’un punt a un altre de la nació, tret que prefereixin sortir del territori nacional.

La declaració de l’estat de setge representa, en el Dret Polític, una institució molt discutida, no perquè es desconegui la necessitat de la seva implementació en moments determinats, sinó pels abusos al fet que es presta per part del poder executiu.

Aquest estat es dicta, generalment, en cas d’invasió, guerra exterior, guerra civil o perill imminent que es produeixin.”.

Com queda clar, quan es va pensar en aquesta possibilitat, mai es va preveure el pes específic que tindria en un futur el component digital. Ningú preveia que el primer element que calia atacar serien les xarxes, els servidors, els dominis i, per descomptat, les persones que hi treballen i gestionen aquest espai, fins ara mal anomenat virtual. Els que si ho van tenir clar són els cossos de seguretat de l’estat espanyol i tot el seu govern i els seus dos partits que l’acompanyaven en totes les decisions relatives a la repressió política de Catalunya. L’estament més “visitat” per ells i les persones més investigades i, fins i tot, negades de les seves llibertats durant dies, van ser els treballadors del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat, CTTI.

Els que fa molts anys treballem impulsant i predicant que les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) són una eina molt potent per l’apoderament ciutadà que l’ha de facilitar la seva millor tant en la seva qualitat de vida com en el seu entorn personal, hem vist corroborar aquesta intuïció per l’atac que de manera sistemàtica i persistent s’ha fet a les TIC i tot el que representa.

Ha quedat més que evident, que el que fa anys es resolia controlant els mitjans de comunicació i limitant la llibertat de moviment i expressió de les persones, ara, el focus s’ha de posar a la tecnologia i els seus “actors” principals.

Aquest dijous, a l’Ateneu Barcelonès, tenim l’oportunitat de conèixer de primera mà protagonistes directes de tots aquests fets que ens ajudaran a situar de manera molt més precisa, l’impacte real que van tenir i el paper que en tots ells va tenir la tecnologia.

etic2018.jpg_1707686828

19.00h, Sala Oriol Bohigas, Ateneu  Barcelonès

Benvinguda: Hble. Sr. Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública

19.10h    Taula debat:

Sr. Jaume Alonso-Cuevillas, jurista, advocat i economista

Sra. Ruth Sala, advocada penalista especialitzada en delinqüència informàtica

Sr. Nacho Amadoz, advocat de la Fundació PuntCAT

Moderada per: Sr. Quico Sallés, periodista

20.15h    Cloenda: Sra. Joana Barbany, directora general de Societat Digital

Convocatòria Ateneu Barcelonès: https://www.ateneubcn.org/agenda/estat-setge-digital-defensa-dels-ciutadans-davant-repressio-i-vulneracio-dels-seus-drets

De la Ciutat productiva a la ciutat innovadora. El cas de les polítiques públiques a l’Argentina

El pròxim 30 de maig, dimecres, a les 19 hores a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, tindrem la conferència “De la Ciutat productiva a la ciutat innovadora. El cas de les polítiques públiques a l’Argentina”, per part del grup d’investigadors del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas, dirigit per la doctora Susana Finquelievich, que faran la intervenció des de Buenos Aires, aprofitant la plataforma de telepresència que ens ofereix l’empresa Telapolis,  que ens permet una total interacció tant amb les persones que estaran presenta a l’Ateneu Barcelonès, com els ponents que estaran a la ciutat de Buenos Aires, així com a altres participants a diferents ciutats del món. S_Finquelievich

Aquest debat es produeix aprofitant la publicació, aquesta mateixa setmana, del llibre  “TIC e innovación Productiva. Políticas públicas para el desarrollo local: presente y futuros posibles”, que tracta de la innovació socio-tècnica en les ciutats intermitges .
El llibre ha estat coordinat per la mateixa Susana Finquelievich. ​Els autors han estat: Fernando Bordignon, ​Lucila Dughera, Patricio Feldman, Susana Finquelievich, Ulises Girolimo y Silvia Lago Martínez. Ha estat prologa per Ricard Faura. El llibre es pot descarregar gratuïtament a: https://www.teseopress.com/ticeinnovacion/
El llibre es divideix en tres parts, la primera fa referència a : “Primera Parte: Tecnología, innovación y las políticas que las integran”, la segona “Tres ciudades, tres modelos de innovación productiva” i la tercera “La confluencia”.
llibre Susana
L’acte també es podrà seguir en directe per internet.
Ens veiem a l’Ateneu Barcelonès!!
TELAPOLIS_OK

Les Biblioteques amb data de caducitat?

 

El dia 6 de juny, a les 19 hores, Sala Segarra de l’Ateneu Barcelonès,  amb entrada lliure, tindrem l’interessant debat “Les Biblioteques amb data de caducitat?”

El debat serà conduit per Ismael Peña, Professor dels Estudis de Dret i de Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya, investigador sènior a Open Evidence. Fellow director d’innovació oberta a la Fundació Jaume Bofill, i Carme Fenoll, bibliotecaria, va ser la cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, actualment cap del Gabinet del Rector de la UPC. Presenta Ricard Faura, Ponent de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès.

El debat tindrà la participació altres persones especialistes en el món de les biblioteques i la cultura digital.

Algunes dades i reflexions

Aquest debat es planteja a partir d’uns tweets de l’Ismael Peña, @ictlogist, com a conseqüència de la publicació de les estadístiques: Estadística de biblioteques. 2016, per part d’IDESCAT, Institut d’Estadística de Catalunya. 

Segons IDESCAT

L’any 2016 es van censar 847 biblioteques a Catalunya, 8 més que l’any 2014, segons l’Estadística de biblioteques. El nombre d’usuaris d’Internet va augmentar el 14,8% (4,7 milions), mentre que el de visitants va disminuir un 3,7% (39,7 milions) respecte a l’any 2014.

La proporció de biblioteques per habitant es va mantenir estable, en l’1,1 per cada 10.000 habitants. Les mitjanes més altes es van localitzar al Pallars Sobirà (5,8), l’Alta Ribagorça (5,2) i les Garrigues (4,7). A l’altre extrem, la densitat més baixa de biblioteques es va localitzar al Baix Llobregat, amb 0,7 biblioteques per cada 10.000 habitants.

Per tipus de biblioteques, 452 eren públiques (accessibles a tots els ciutadans) i van representar un 53,4% del total; les biblioteques especialitzades eren el 37,7% i la resta de tipus, un 8,9%.

L’any 2016 hi havia 704 biblioteques amb wifi, que representaven el 83,1% del total. El 82,5% tenien pàgina web i el 97%, accés a Internet.

El nombre total de personal al servei de les biblioteques l’any 2016 era de 5.172 persones, xifra molt similar a l’any 2014 (5.183 persones). Del total de personal, el 77,5% eren persones en plantilla i el 22,5% restant eren becaris i voluntaris. La despesa total de les biblioteques va ser de 188,2 milions d’euros. La major part d’aquesta es concentrava en les despeses de personal (64,4%).

L’ Estadística de biblioteques (BIB) és una estadística censal, amb periodicitat biennal, que té per objecte generar informació sobre les principals característiques de les biblioteques públiques i privades, la seva estructura, funcionament, equipaments, volum i qualificació del personal implicat, així com les despeses i els serveis que ofereixen. A Catalunya aquesta Estadística es realitza a través d’un acord amb l’INE amb col·laboració del Departament de Cultura.

Documentació de referència

 

PRESENTACIÓ DEL MANIFEST PER A UNA NOVA CULTURA DIGITAL

El proper 16 de maig, el dia abans del dia d’Internet, a les 19 hores, a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, el celebrarem amb la presentació del Manifest Viu per una Nova Cultura Digital.

Coneixerem els seus 10 punts poposats per la sociòloga Liliana Arroyo i l’educador Jordi Jubany que ens ajudaran a reflexionar i a actuar en el món digital.

Tindrem la presència a la Fila Zero d’entitats i personalitats que ens explicaran com podem aprofitar el manifest i l’alliberarem per tal que tothom se’l pugui fer seu.

Donarem veu a tothom que vulgui parlar i compartir els seus neguits, les seves experiències i les oportunitats que veu en el món connectat que ja estem habitant.

No pots faltar! (1)

Estem en un moment crucial per al present i el futur de la nostra vida individual i col·lectiva. Hem de prendre consciència de com els avenços tecnològics ens afecten en àmbits tan dispars com la política, la salut, l’economia, l’educació o els nostres drets com a ciutadans. Aquests canvis en porten una gran oportunitat de dissenyar una nova cultura digital i així ajudar a crear una societat millor.

Tot això no passarà si esperem que algú ho faci per nosaltres. Necessitem dibuixar un nou mapa per interpretar el món que ens permeti teixir un nou consens social. Per això volem reflexionar, compartir i connectar persones i entitats per actuar des d’un posicionament ètic, reflexiu i informat.

Us esperem el dia 16 a l’Ateneu Barcelonès, entrada lliure!

Anunci web de l’Ateneu Barcelonès

LES CLAUS DE LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL DEL THE NEW YORK TIMES

El proper dijous 26 d’abril, a les 19 hores, a la sala Verdaguer, parlarem de la transformació viscuda pel The New York Times. És un dels processos de transformació més remarcables en la història de la indústria periodística. Tindrem a l’Ismael Nafría, autor de  “La reinvención de The New York Times”.

Ismael Nafria, periodista, escriptor, consultor, professor i conferenciant especialitzat en mitjans digitals. ‘Journalist in residence “al Knight Center for Journalism in the Americas de la Universitat de Texas a Austin (curs 2016-17).

L’èxit del nou model de negoci implantat pel diari The New York Times, basat en la subscripció a la versió digital, demostra que els diaris poden sobreviure a l’impacte de les noves tecnologies.

Aquesta és la tesi del llibre “La reinvenció de The New York Times”, escrit pel periodista espanyol Ismael Nafria.

Nafria sosté que les dues premisses del nou model de The New York Times es basen en oferir un producte de qualitat adaptat a l’era digital i mostrar als seus electors que és un mitjà rellevant i imprescindible per a les seves vides.

REFERÈNCIES

L’ESTAT ECOLÒGIC DEL PLANETA. HI SOM A TEMPS?

El proper dimecres dia 21 de març, tindrem el privilegi de tenir la possibilitat d’escoltar  i debatre, l’estat ecològic del planeta amb en Josep Peñuelas, premi Ramon Margalef d’Ecologia 2016.  El lloc serà la Sala d’actes Oriol Bohigas, de l’Ateneu Barcelonès    Entrada lliure
Aquest acte està coorganitzat amb la Secció d’Ecologia i Recursos Naturals
JPenuelas2014Josep Peñuelas i Reixach (Vic, 1958),[1] considerat un dels millors investigadors del món, i dels més citats, en el camps de l’ecologia i del medi ambient.[2] Va ser alumne de Ramon Margalef.Entre els resultats dels seus estudis, destaquen el descobriment de mecanismes ecofisiològics lligats al carboni i a l’oxigen en la distribució de les espècies, el desenvolupament de tècniques de teledetecció del funcionament d’ecosistemes d’ampli ús internacional, la posada en evidència de l’efecte del canvi global i climàtic i de la contaminació atmosfèrica sobre la biodiversitat, l’estructura i el funcionament dels ecosistemes terrestres, el paper dels ecosistemes terrestres en el clima i el funcionament global del planeta, la introducció de la metabolómica en l’ecologia de camp, l’estudi de la bioquímica, la funció i els efectes dels compostos orgànics volàtils per part de plantes i ecosistemes, o el desenvolupament de ciència i polítiques destinades a afavorir la sostenibilitat del planeta, entre molts d’altres.[1]

Els seus temes recents d’estudi són canvi global, canvi climàtic, contaminació atmosfèrica, emissions biogèniques de Compostos Orgànics Volàtils (COV), teledetecció, ecofisiologia vegetal, i funcionament i estructura dels ecosistemes terrestres.[3]

Ha publicat 6 llibres d’ecologia, més de 800 articles en revistes i llibres científics (més de 600 dels quals en revistes recollides en el Science Citation Index, entre elles NatureScience i PNAS), 300 en altres revistes i capítols de llibres, i més de 250 articles de divulgació científica.[4]

Podeu veure l’enregistrament de la conferència:

Referències de Ramon Margalef

%d bloggers like this: